Les coses o es fan l'hora o costen
despres pero be
ahi va
algo de
cronica....
Cap alla ens vam anar tota la tropa vam deixar la marina alta buida i cap Andorra, hotel centric i prou be tot, per la nit fartera almenys jo que lo del buffets estos no son per a mi, ho vull provar tot i al final menje massa, despres eixideta a passejar curteta perque feia un rasqueta que deu, que gust que fera frescor, pero el dia seguent que tocaba eixideta en bici per els no dormilons per a veure el recorregut, uff ahi si feia rasca menys mal que en aixo si vaig pensar i vaig portar manguitos, pero en un rato ja estavem pujant port i prompte ja sobraba tot, uuuff que pasada de paisatges, va ser el passeget mes agust que me vaig pegar perque el dia de la prova no pots disfrutar res i eixe dia tot ver ruido aigua per tots els llocs, el paisatge .. es veia Andorra allà baix va ser una passada, la baixada tb i jo que baixe com una uela pues no te digo naa, despres tocaba bon esmorçarot i a pasar el mati cadascú a lo que les seu estatus li permetia als emparellats i prenyades passejar fins el llac, la parella de fet pegar megavoltio en bici i els familyman ens va tocar parc temàtic en els nanos, el tubotronic una passada, per la vesprada a per el dorsal i a pujar al llac, algun li van donar num de elite jajaja... (es lo únic de elite qeu tenia el num jeje) en arribar dalt el llac una passada Peró la transició complicada plena de pedres pero be un rato de fer el tonto i cap avall, sopar i promtent a momir que al dia següent teníem guerra.
Jo no se qeu passa peró sempre ens fan matinar, te igual que el hotel el tinguem al costat i que la eixida fos a les 9:30 pero
matinada al canto, tot organitzat al box i mes de un hora per davant
sense fer res aixi que vam pillar al guanyador de la prova el Godoy que el coneixia Edu i li vam pegar la brasa un rato.. prompte tocava posar-se el neoprè i clavar-se dins del aigua, fresqueta peró no era lo pitjor.... donen la eixida i ufff Alló no anava tot era brasejar i la Boia cada vegada mes lluny i apenes sense poder respirar, alse el cap i Aparisi pegant bocanades tb, mare meua si ens va afectar estar a 1700 m, (aixo i vindre de sant Jaume i tota la pesca jeje) desprès tocava una transició tortuosa per els peus i agafar la bici i cap avall, circuit perillós Peró les maquines tipo Torres e Ivan igual tenien anaven com a motos, desprès córrer per el costant del riu Valira amb l'aigua passant i disfrutant del anim de les nostres animadores oficials, en conclusió un triatló Preciós amb la millor companyia.
Mira que es difícil ajuntar a gent en tantes situacions diferents en xiquets en molts xiquets, en parella i sense pero este grup humà que tenim es una passada i les seves famílies mes, jo personalment ho vaig passar genial, la meva família tb i me va encantar conèixer la família dels meus companys i disfrutar de aquest viatge junts, ara a pensar en el pròxim .............Zarautz????? jeje
FALTEN MOGOLLÓ DE FOTOS QEU ESPERE HEM PASEU ALGUN DIA.... I AIXI
PODERLES COMPARTIR EN TOTS (SOLS ESTAN LES DE PEP I MEUES I ALGUNES DE
PER INTERNET)
