El passat diumenge día 18 d´Octubre es va celebrar a la capital de la comarca de La
Safor la segona edició del ICAN Gandía.
Hi havíen varies novetats respecte a la edició de l´any passat. Per una banda, havíen
inclòs la modal·litat de Half ICAN, la qual eixiría 15 minuts abans que la modal·litat Full
Per altra banda, el canvit del circuit de natació que es desenvoluparía dins del Port de
I com a sorpresa d´últim hora, el día abans ens van informar que el circuit del segment
cicliste es faría a 4 voltes de 45km cada una.
En aquesta ocasió vaig ser el únic representant del Ondara Tri-esport en pendre part
en aquest triatló.
Personalment, vaig arribar en molt bon estat de forma. Gran part d´això li ho tinc que
agrair al Mister Sergio Torres. Estava molt motivat perque els entrenaments havien
segut bons i tenía molt bones sensacions.
El divendres vaig anar a Gandía a per el dorsal i el dissabte a la vesprada a deixar la bici
al box i les bolses a la carpa de transicións. Després a casa a sopar i a dormir. El
diumenge es presentava un dia llarg (molt llarg).
DIUMENGE (dia D) 05:00am
Sonen els despertadors. Desdejuny fort, repàs de no oblidar cap cosa i caminet cap a
Arrive al voltant de les 06:30am i acaben d´obrir els boxes. Cap a dins que anem a
col·locar els bidons a la bici i ultimar detalls en les bolses de transició.
Després, a la furgona a posarme el neopré, i esperar a que cridaren per donar les
Al voltant de les 08:15am, van donar l´eixida de la modal·litat Half, mentres, els que
anavem a disputar la llarga, ens miravem. Algúns en cara de corder degollat i altres en
cares de susto.
Al voltant de les 08:30am ens criden a la càmara de eixida i tots a botar dins l´aigua
desde el port. La eixida es va fer en flotació. Casi sense temps de col·locarnos, van
donar l´eixida i les típiques patades i colçades a la cara, encara que en aquest triatló,
donat el baix nombre de participants ( uns 300), la massificació de nadadors no va ser
molt gran.
Me vaig col·locar a la banda exterior i mes o menys a la mitat de l´aglomeració i
agafant un ritme cómodo en vaig disposar a completar el primer segment.
Cal dir que el circuit de natació, va ser prou desastrós per diferents motius.
Poques piragües de l´organització ( jo vaig contar 2), l´ausencia de un circuit de boyes
en rectangle , lo que va ocasionar, que els nadadors que anaven, xocaven
literal·lament contra els que ja tornaven, gent retallant fins dos boyes i que el últim
tram era contra el sol naixent i les corrents de la bocana del port, lo cual obligava a
modificar el rumbe constantment.
A banda de tot lo anteriorment citat, el circuit estava entre 4200 i 4400 metres segons
el gps que ho registrara i per aquest motiu , a mes d´un, se ens va fer etern.
Be! es lo que hi havia i res es podía fer al respecte mes que nadar fins la T1.
Després de estar 1h19´dins l´aigua, me vaig dirigir cap a la carpa de transicions per tal
de llevarme el neopré, ficarme el maillot, el casc, dorsal, etc... i cap a la bici.
Error de càlcul buscant el pasillo de la meua cabreta i amonestació per part de la
simpàtica jutjessa de la federació, que molt “ amablement” m ´indica que tinc tarjeta
groga. El motiu, passar sota la barra dels penjadors de bicicletes.
I en eixe moment, com a espectador passiu, el meu amic i rivàl en nombrosos triatlóns,
TONI RIERA, el abrasit mes matiner. Que grande eres Toni!
Seguidament, puje dalt la bici per tal d´afrontar 180km. Cal dir que mentres nadava,
anava fent càlculs de temps, per tal de passar cada una de les 4 voltes de bici en el
mateix temps. Per tant, si volia fer una bici cómoda en 5h40min, cada volta m´havía
d´eixir a 1h25. I aixina ho vaig fer. Com un rellotge. El mateix ritme al llarg dels 180km,
excepte l´última volta, donat que el vent va fer acte de presencia i vaig baixar el ritme
per tal de no fundirme.
En quant a les 5h40 que vaig passar dalt la bici, les sensacions eren prou bones, ritme
relajat i menjant cada 30 minuts aproximàdament. Després, al acabar la prova, en vaig
adonar, que la ingesta de menjar va ser força insuficient, motiu per el cual, en vaig
quedar sense “gasolina” en la primera part de la marató final.
Valorant el circuit de bici, personalment el vaig considerar prou “monòton”. I es que 4
voltes en va semblar un poc “ apanyo d´últim hora”. Però això ja es una opinió
En les revoltes al arrivar a Gandía , ja es veien algunes cares conegudes del Ondara Tri-
esport, com Ramos, fent unes fotos xulisimes a una de les rotondes de la entrada a la
platja de Gandia.
Gracies Jose per les fotos!
Al voltant de les 7 hores de competició, tocava la T2. Ja només faltava correr 42km. No
res, poqueta cosa.
En vaig canviar, sabatilles ,visera i ulleres i tranquilament a correr. En eixe moment les
sensacions i el ritme eren bons i els primers 10 kilometres van passar be, no obstant,
anava sentint que el estomac no tolerava res i tot lo que ingería me sentava mal i clar,
al voltant del kilometre 15, el rendiment va baixar a nivells lamentables.
Però en eixos moments, vaig vorer als tri- abrasits animant a la entrada de l´escollera
de Gandía i el meu amigatxo Joanfe, es va animar a correr al meu costat donant ànims,
fins que un jutge li va dir que no podia correr al costat de cap participant.
Aleshores, el únic que quedava era deixar passar els kilometres. Ja havía arrivat fins el
21. Només me quedaven 21 mes per acabar, perque entre altres coses i després de
tots els entrenaments i de tot el día competint, ABANDONAR NO ERA UNA OPCIÓ i no
vaig deixar que eixa possibil·litat me passara per el cap en cap moment.
Aixina que , després del km 25, 30, 35, anava fent camí, restant kilometres i
visualitzant l´arribada, fins que després de 12 hores i poc, vaig creuar la meta extenuat.
Fet pols caldría dir.
Agrair a tots/es els abrasits que van anar a animarme: Riera, Ramos, Ricardo, Pauet,
Jaume, Culito, Joanfe, Germàn, Norma i als que he pogut oblidar.
Sense els vostres ànims, haguera segut molt mes dur.
Ara toca descansar i desconectar del triatló unes setmanetes, analitzar els detalls i
enmendar els errors, per no repetirlos la pròxima vegada, que serà a Vitoria el pròxim
any, però de segur molt millor i en millor companyía.
