TRIATLÓ D'OLIVA 2011
El triató d'oliva era el meu repte, el any passat vaig anar a vorel i me vaig quedar flipat i vaig pensar que jo en la edició del 2011 estaria en eixa eixida amb la intenció de poder acabar la prova, i aquest any allí estaba ben arropat per la gent del nostre club, la mar perfecta, pistolada de eixida i 1500 m de natació per davant cadascu al seu ritme i recibint llenya per tots els llocs, sentir desde la ultima boya els tambors de la batucada que hi habia en la platja, com sempre el tram de natació no es el meu fort pero eixint amb bones sensacions i agafant la bici era la primera vegada que feia el no drafting i donaba gust vore el recorregut ple de bicis totes separades, vore el port dels sorrells com si fos un port de una volta ciclista ple d'aficionats i la gent donant tot, una pasada arribar en els meus dos companys Sergi i Estanis a la T2 eixir de Box i veure tota eixa gent animant, les cames anaven asoles ni les notaves, pero despres arribava la cruda realitat les cames estaben carregadisimes i patint patint vam acabar la prova tots amb unes barres de goig i satisfets de haberla acabada i poderla comentar entre nosaltres, molt contents per els nostres companys Torres, Tomas i Soler que amb el seu temps han portat al club a la posició 10 de clubs, i per els demes que cadascu en el seu temps hem disfrutat i acabat una prova tant dura com el triatló d'Oliva, la organització perfecta tots el detalls controlats despres hem anat a dinar tots junts tot una rialla i un bon estar, cal comentar que som mes que un club que hi ha molt bon rollo, que me senc molt orgullós de formar part de este grup de gent i donar les gracies a tots per ferme sentir tant be.
DUATLÓ SANTA POLA by Pepe Pons
Als 7,00 en punt després d'haver dormit a penes 3 hores (vaig tindre boda anit) es presenten puntualment Pepe i José Luis.Carretera i manta i sobre les 8,30 estem en Santa Pola. Muntem les bicis i arreplegarem els dorsals. Volta al cotxe per a muntar els 5 dorsals que ens havíem de posar.Tornem a bòxes per a entrar les bicis i quant en adonem a penes falten 20 minuts per a l'hora d'eixida. Calfem un poc (la calor ja era sofocant) i per a l'eixida on un senyor molt amablement ens indica que no ens podem posar en primera fila. Eixida molt ràpida a córrer els primers 5 km pràcticament plans (Pepe i José Luis es van marcar els els primers 3 km. A 4,20, com van els tios). Arribem a boxes i està vegada com l'organització a tingut la deferència d'assignar-me el meu lloc en la capçalera d'una de les diverses fileres trobe ràpidament la bici.Primers km totalment plans per asfalt que van molt bé per a hidratar-se i recuperar, a continuació pujada per asfalt fins a arribar a la pista de terra. Primer en lleugera pujada i amb el terreny molt trencat que fa que siga dura, després arribem al pla amb alguna baixada i damunt com han arreglat molt els camins allò es convertix en una autentica autopista pel que les velocitats són molt altes i les osties també. Sense més incidències arribem a boxes, canvi de sabatilles i a córrer com un bonament puga els últims 3 km fins meta.Jo enguany el 251 de la classificació i Pepe i José Luis 670 i 671 respectivament (no està res mal per a ser la seua primera participació). Els dos després d'arribar a meta junts s'han fos en un abraç amb llàgrimes incloses (mira que són machotes).
