.

.

dissabte, 23 de setembre de 2017

UN ESTIU DE TRIATLONS: Antella, Anna, Burriana, València i Oliva...i trisimulacres

ESTIU 2017 by Jorge Llàcer



 Fotos

Via Facebook: Pedro Jiménez My Camera, Rubén Fotografía Deportiva, José Carlos Muños Fotografía, Quique Rodrigo, Vicent Grimaltos Ribes.
Club Ondara Tri-Esport: Marc Fornés



Quin estiuet de triatlons! I tant, i és que quan arriba l’estiu tot el món viu. Després del Half i l’Olímpic de València que vam participar allà pel mes de juny tocava descansar i prompte reprendre la marxa per afrontar els esdeveniments esportius que marcaven la canícula estiuenca. Quina calor ha fet xe i nosaltres cabuts, per sin o en teníem prou, cap a Antella que vam anar. Sí, sí, allà on els termòmetres superen els 40 ºC, bé enguany no en feia tanta, rondava els 37 ºC.

                       

Com ja sabeu, Antella is different! És un triatló capaç de truncar qualsevol planificació d’entrenament, estratègia de competició o algun objectiu en concret. I és que Antella, té alguna cosa que agrada; una barreja de frustració i il·lusió que captiva.
Cap a Antella que vaig anar, aquesta ja era la 5na edició, molt content d’això, i vegent com cada any millorem resultats. 

Poc vos he de dir d’aquest triatló. Gran ambient, bona participació amb molt de nivell atès que es tracta d’un triatló amb molta solera i renom. Un segment de natació al riu Xúquer molt atractiu i amb molts espectadors. La natació amb corrents que cal tindre en compte i l’aigua dolça, d’eixa que no sures. Un circuit de bici exigent i dur, tots sabem del que parle; el port de Navarrés de vora 6km amb alguna rampa més entremig. I, per últim, el segment de carrera a peu...mare meua, quins 8 km ens esperaven després de la bici. Sembla curtet però ja vos dic que són huit km de sofriment al temps que saps que t’espera la meta en finalitzar-lo, el moment de satisfacció personal, eixe instant que tots hem assaborit i que és el culpable de que açò ens agrade tant.


Mentrestant, anàvem fent trisimulacres al lloc de costum en dos modalitats.


Sprint i Olímpic. El primer el férem el 28 de maig, el segon el 2 de juliol i l’últim en grup el 20 d’agost. Gran ambient, amb avituallament i tot.


                                                      



Després d’Antella vaig anar al triatló d’Anna. Organitzat per Tri-Fitness és un triatló jove, 3a edició, però que a poc a poc va agafant protagonisme, per l’enclavament geogràfic, ja que es celebra al llac d’Anna. 

                        

Un triatló Sprint que em va agradar molt, l’aigua enravenada 26 d’agost. Bona carrera a peu i acabant tot i que amb problemes de flato amb un bon temps.



 També cal recordar el Triatló Sprint de Burriana que van fer Oscar Fornés i August Riera. Un triatló pertanyent al Circuit de triatló de la Diputació de Castelló i que acollia a grans esportistes de nivell nacional i internacional com ara Kenta Asaki, del Japó i Ramon Bustos de Xile, Bryan Le Toquin (campió masculí), francès, Sara Bonilla (campiona fèmina) i Victor Benages. 



Res que envejar amb els participants del nostre club qui van creuar la meta amb molts bon resultats deixant a l’Ondara Tri-Esport en bona posició.



Ja encetàvem l’Angliru amb el mes de setembre. Començant pel Triatló de València el 8 i 9. Cap allà van marxar dos membres de l’esquadra ondarenca, Toni Domènech i Juan Àngel Carrió (més Pedreguero que Lluis el Sifoner).

 



Cal dir que ambdós van participar al Triatló prèviament amb actuació a la sala de ball de l’Hotel on s’allotjava Juan Angel la nit anterior.  Quins màquines, ho porten tot avant com deu ser, jejeje.

                                    



Centrant-nos al que ens pertoca poc més podem dir de les seues actuacions esportives al Triatló de València, excel·lents resultats i deixant al Club de l’Ondara Tri-Esport a la vista del panorama de triatló valencià.


Finalment, afrontàvem el XXIX triatló Olímpic No Drafting d’Oliva. Un esdeveniment, com el d’Antella, amb reputació i al costat de casa. Jo feia uns anys que no hi assistia i enguany ja tocava tornar a reviure sensacions. Vam participar un emblema del club el Gran Ivan Payà, Ivan Ballester i un servidor, Jorge Llàcer. A les 7 del matí allí, com un clau, i prompte a la càmera d’eixida. 

Cal dir que van ser prou puntuals i també va haver-hi una organització molt bona respecte a altres anys. Es va cuidar al triatleta que al cap i a la fi és el que s’ha de fer si volem que açò del triatló continue i tinga futur. A la fi, meta aconseguida i contents pels resultats, els quals són el reflex de la planificació d’entrenaments que duguem endavant. Eixes vesprades de sofriment i satisfacció a Pamis, o eixes abrasides del cap de setmana així com els entrenos de dilluns a la mar, fan que els resultats vagen millorant-se.



 Ara bé, el que realment ens fa continuar i preservar la continuïtat del club és la barreja de simpatia, companyonia i moments de rialles i alegria que ens retrauen l’essència d’aquest esport. I és que hem aconseguit ser un bon grup humà que compartim afició i sensacions agres i dolces. Hem de tindreu-ho en compte quan vinguen moments més freds.


I açò no acaba ací, perquè en no res tenim el triatló de Xàbia i el Half Triatló Ican de Gandia a l’octubre.
Ondara Tri-Esport!!! Endavant!!!