.

.

dijous, 20 de novembre del 2014

SOPAR CLOENDA TEMPORADA 2014

Divendres 28 de Novembre a les 21:00 Quedem en Bar TXOCO de Dénia (el del arros al forn del dia de falles jeje) en el carrer Loreto per anar despres al restaurant LA SEU que esta en el mateix carrer i fer la reunió de planificació de la pròxima temporada (es prega ser algo puntual, en la reunio la idea es estar tots):








Temes a tractar:

  1. Federació tant del club com de cadascú dels components, terminis per federar-se.
  2.  Crear un calendari per entrenaments conjunts,en cada modalitat.
  3. Possibilitat de fer la lliga de clubs de triatló per equips, posibilitat de fermes de un equip, es pasará im llistat per apuntar-se.
  4. Disfresa per  la Sant silvestre d'ondara per anar tots igual.
  5. Algun punt a tractar que trobeu important.
  6. "Ruegos y preguntas"
 i a sopar....




MENU


ENTRANTES


Pan y torrajo de ajo aceite

Buñuelos de bacalao con su brandada

Ensalada de pulpo, mango, frutos secos y vinagreta de lima picante

Burrito de pollo ahumado, brocoli y toques picantes

Patatas a lo pobre con jamón ibérico


PLATO PRINCIPAL


Ravioli de carrillera iberica sobre crema de patata trufada


POSTRE

Postre de la Seu

BEBIDA :

Vino blanco, vino tinto seleccionado de nuestra bodega cerveza, refrescos y café


PREU 25€




En acabar de festeta per el carrer la mar fins que el cos poc entrenat per fer festa aguante...



LLISTAT PER APUNTAR-SE AL SOPAR (ABANS DEL DIMECRES 26)

dijous, 30 d’octubre del 2014

I CAN GANDIA 2014


S’acostava la data i teníem tots la poreta al cos uns perquè no havien fet mai eixa distancia i no sabien els que es vindria i altres que repetíem sabíem el que toca patir i crec que encara era pitjor, però be la feina estava feta ningú havia entrenat com sempre, anàvem sense quasi fer km en bici ni corrent ni nedant, perquè ningú entrena clar jeje.
Divendres arrepleguem dorsals i pasta party ens conviden a sopar a un hotel amb bufet lliure i vam portar de acompanyants a les nostres parelles Morera i Pep, estos del ICAN es van penedir de convidar-nos, un poc mes i li deixem el bufet net jeje, dissabte deixar la bici al box i diumenge encara de nit eixíem de casa cap al box , esta vegada se "mascaba" en el ambient que la cosa anava en serio.







Natació.
 Jo cagat perquè tenia el muscle fotut i no sabia com reaccionaria nedant, probe a calfar i “mal rollito”, me feia mal, però be tocava patir i punto, donen el meeeecc i la entrada aigua pareixia un Sprint a Toni va desaparèixer de seguida el tio, la boia estava a fer la mà, i els primers 500 m vaig rabiar de mal en el muscle i pensava buenoo en lo que queda per davant, però el cos es savi i prompte es va calfar i a nedar, en eixir mire Garmin 4100 m, alee si no teníem prou 300 m de regalet, lo millor eixir i vorer als nostres xillant  el teu nom buaaa que subidón!!



Ciclisme:
Pille cabreta amb una gana de por i m’adone que anava passant a la gent massa apressa i pensava cabeeett, aguantem i anava intentant no passar-me però la veritat la primera volta el aire no va molestar i al estar encara fresquets es feia camí a molt bon ritme, en arribar a Sueca abans de fer el gir, vaig vorer a les dos maquines Ivan i Toni que no estaven molt lluny però altra vegada.. cabeeet poc a poc, tornant vaig poder comprovar que estàvem tots en carrera Vicent culi i Mallol així que de lujo, primera prova superada, tots al tall, al poc vaig vorer a Toni i prompte arribem a la rotonda de Gandia... mare meuaaa la que hi havia muntada allí !!!  teníem a mig ONDARA TRI-ESPORT  animant i xillant, deuuu !!! me vaig aborronar!!, que pasadaa!! al mig de la segon volta Ivan ja estava ahí i sabia que si anàvem al ritme els dos en referència com tant de entreno fet els dos junts tot aniria be i així va ser però ara el aire ja pegava mes fort, es feia tot mes dur, però altra passadeta per la rotonda va ser altre xute de adrenalina que crec deu de ser dòping perquè te posava les piles!! Que grans sou xee!! Ivan i jo acabarem el  parcial de bici i en entrar a box vegem a tots en les nostres famílies també, que sort córrer en casa.




Marató
En el box bones sensacions perquè es veia buit de bicis, havíem fet molt bon parcial de ciclisme però ara venia lo pitjor, paradeta a pixar al WC i el Lorenzo pegant de calent però el ritme era  per baix de 5 per lo que de lujo però ja sabíem que això duraria el que duraria , i poc a poc va baixant el ritme les teves cames van apagant-se, lo millor la gent, gent de tota la marina y la Safor coneguts i no coneguts tots animant, creuar-me amb Toni amb Ivan, amb els Vicent i vorer la cara de patiment de cadascú i animar-nos entre nosaltres i pagar-se un superxute d'ànim cada vegada que es passava per el 10 km i veia a la gent d'aquest club que mes que un club pareixia una família, érem l'enveja de tots els participants i vorer les meves princeses uufff donava molt de força, la ultima volta ho vaig donar tot i me vaig trobar per el camí altra vegada al company de entreno que tants km hem fet junts, i mira per on encara anàvem a tindre una entrada a meta memorable, per recordar tota la vida, fer el passillo abans amb moltíssima gent xillant el nostre nom i entrar a meta amb els nostres fills, mai oblidaré eixes sensacions, i el que me vau fer sentir tots, sou molt grans!!!




No vaig ni mirar el temps però resulta que vaig fer 25 min menys que en Niça, Ivan i jo entrarem en 10:38 i poc desprès va entrar Toni que va fer un IRONMAN brutal a sols 4 min, impressionant, al poc temps un contentíssim Vicent Pastor que en el seu debut no es creia el temps que havia fet, i amb una estona entrava Vicent Mallol que malgrat de haver-ho passat molt mal en el aigua va baixar molt el temps que tenia pensat fer, els resultats espectaculars, tenim molt de nivell en aquest petit club però sobretot tenim el millor nivell humà, Sentir-se arropat i acompanyat per els teus companys tot un dia això no te preu, lo dit....

QUE GRANS SOU XEEE!!!!








divendres, 26 de setembre del 2014

TRIATLÓ D'OLIVA by Toni Riera



Ja ha arribat per a mi la cita mes importa a nivell esportiu de l’any i un dels meus objectius de la temporada, La Decana de les proves del tri el TRIATLO D´OLIVA.

Com de costum, de banda de nit, els nervits normals dels preparatius del material per al tri, ( uno sempre te l’estranya  sensació que quan es prepara la bolsa es deixa algo, encara que mentalment tens la llista feta sempre tens eixe dubte, que si gomes per al T1 ( per cert TORRES no en tenia) , que si sals, que si gels, les ulleres, el xip, que si el paper del wàter, ja ja ja, etc), a la bolsa feta. 



Quedem tots de vorer-mos allí en OLIVA, cada uno pel seu compte, i la decisió ara es a quina hora posar el despertador i poder dormir sense tindre ningún somni perturbador les màximes hores posibles, i arribar a l’hora i no tindre que anar en presses cosa que al final no hi ha forma d’aconseguir, (el triatló no comença e les 8:00 sino quan t´alçes perquè ja estas lluitant contra el rellotge).

Res, ix cap a OLIVA amb la nit encara ben tancada i el cel ple d’estreles, arribem a Oliva i una vegada allí ja, i a trenc d’alba, entrem en el box, i ja anem vegent-mos les cares, amb uns somriures reblanits perquè la processor va per dins, jo estic al costat de Torres, i els demes escampats per ahí, Alberola, Vicent Pastor, Toni Domenech, Ivan i tambe la nostra Norma ( mira que es valenta la tia xe, amb dorsal Elite) tots nosaltres estem en al box de madera i mes enrere ja estan Ricardo , Jaume Aparisi i Vte Mallol, ho deixem tot enllestit, i ara ja s´escomençen a vorers el primers raig d’un  sol enlluernador que es reflexen en la mar, donant- li  un color ataronjat al paisatge marí.

Ens anem ja tots cap a l’eixida, encara ens queda un tros de caminar per la vora de la mar fins l’eixida i cap allí que ens anem tots pensant com mos eixirà el TRI , cada uno te en ment  les seues batalles particulars, per un costat (Alberola, Torres i Ivan, lluitant per les primeres posicions tant de la general com per grups d’edat i desprès la resta a fer-ho el millor posible), nadem una mica per entrar en calor i enseguida cap el “ CAJON DE SALIDA” allí estem tots agafant posicions en primera línea, encarant mentalment la primera boia, per a nadar el millor posible, allí tambe vegem al abrasit de J. Enguix fent fotos, i MECCCCCCCC ( enguany han segut prou puntuals), l´adrelanila pels núvols i a flor de pell i tots cap a dins de l’aigua els 300 tios de la primera eixida , quina manera de recibir garrotades, fins la primera boia, ja feia temps que no en rebia tantes,( això es lo que te al TRI). 


Per a variar el nostre peixet del club Alberola (trobe que alguna escata o branquia te el tio pel cos) surt entre els 10 primers de l’aigua, a casi 2 minuts ja S. Torres  i Ivan  apegaets un al costat d l’altre ( que bona parella que fan redéu, quant es volen!!!, açi deu d’haver algo mes que nosaltres no sabem, ja,ja ja), i tambe T. Domenech  (molt bona natació xicons) , ja la resta anem eixint tots com bonament podem, en l’eixida de l’aigua  estaven animant-mos Esplu i S. Soler ( que el dissabte per la vesprada havia quedat 2º en la cursa d´Orba, a 3´25 km al xaval, casi res) , ara toca transició a la bici i cap a l´Alt de l´Elca a vorer els bancals i els goteros com els tenim, i de paso tambe pegar una volteta pel terme de Pego i Forna en bici, fent un total de 45 Km, en al cor a punt de surtir-nos  per la boca e intentant respectar el NO DRAFTING per a que no ens sancionen, ja anem situant-mos tots i vegent-mos i animant- mos, i traguent tots la calculadora, (Alberola per a vorer si te prou diferència respecte, a Torres e Iban a l’hora de córrer , estos calculant de no perdre molt en la bici per a poder retallar-li els 2 minuts a Alberola en la cursa peu, Toni Domenech controlant-me a mi per a que no li fera la “pelleta” al correr, jo controlant a CULI , per a que no hem traguera la minutada en la bici igual que l’any passat  i aixina tots en la calculadora en les mans per a quedar el millor posible, també anaven vigilant- se Ricardo( en la seua cubertería de ganivets jamoneros ben afilats), Vte Mallol al qual el van penalitzar a parar en al Penalty box 2 minuts, (menuda putada) i Jaume q l´ home ho va pasar fatal ( les papetes i la cerveseta de la nit anterior no li va sentar  massa be), tambe anava per allí Norma mesurant les forces per a poder correr el millor posible i acabar el TRI, mira que som tots uns abrasits xe.






 I arribem a la T 2 en mogollo de gent coneguda  animant-mos en el passeig, i ara si que tot el peix esta ja venut, “els galgos” Torres( el tio troba que no ha corregut ve a 3.58, ja, ja, ja temps oficial en el hi ha un quants segons ademes) e Ivan escomencen la remontada i a berenar-se a tot aquells que es posen pel seu camí, al final li retallen la diferencia a Alberola i entren Torres 15( portan al seu fill de pocs mesos en braços fins la meta) i Ivan 16 (i segon en el seu grup d’edat) i que segons son pare feia dos setmanes que casi no entrenaba, això seu creu algú?, jo no ja ja ja, Alberola fa un excel•lent 25 lloc, els altres aguantem el tipo com podem i també fem una bona cursa a peu, acabant al final, Toni Domenech en el 53, jo el 68 ( i guanyant-li el pique de bon rollo que tenia en al amic V Contri de Denia per poc), Vicent Pastor el 125, Ricardo el 207  , Vte Mallol  el 246, Jaume al final ha tingut que abandonar per als problemas de salut( recuperat campeo), arribem a meta tots en una sensació d’alliberament i d’haver complint els objestius que no es pot descriure, ja anem reunint-mos i comptant-mos les batalletes, falta arribar a meta  la valenta i abrasida del club, Norma, que en un temps de 3 hores 7 minuts acaba el repte del tri en un somrís en la boca sabent que ho ha donat tot el que tenia per poder acabar i allí estem tots per a donar-li, la en hora bona i una forta abraçada, molt be campeona.



Ara ja nomes ens quedaba vorer si per equips havíem arreplegat copa, pero ens hem quedat a les portes, a tant sols 20 segons del 3 lloc, una llàstima pero açi hi ha molt de nivell i tot i això es un lloc inmillorable, l’any que ve mes i millor, i a vorer si la gent s’anima a triatlonetjar mes i som mes colla.



Per la meua part súper satisfet i en estat catàrtic, havent millorat el meus registres respecte l’any passat tant en natació, com en bici, i en la cursa a peu com estaba “lesionat” no en va eixir massa be ( xe no hi ha res com anar lesionat i sense entrenar als triatlons) i que en la classificació general final ha segut una millora de 105 llocs .

No volíeu crónica pues ahí la teniu, menudo somnífero trove que he fet, una narració un poc llarga pero es que hi havia moltes coses que comptar, ara, això si, m’ha costat mes d’escriure la crónica que acabar el TRI d’Oliva.

Salut i kilòmetres.

dimecres, 10 de setembre del 2014

TRIATLÓ DE VALÈNCIA 2014 (by Jorge) I TRIATLÓ DE LOGRONYO 2014 (By Pep)


TRIATLÓ DE VALÈNCIA 2014 (by Jorge) 




Obric l’ull i no m’ho puc creure...el despertador em mirava amb cara de fer pocs amics...04:45 de la matinada!!! A ulls clucs revisió ràpida de l’utillatge, desdejuni a la mà i direcció al lloc de costum per eixir cap a València. Mentrestant, Toni D. ja feia una hora que no parava d’escriure al whatsapp “Xeee, vaaa, obriu els ulls ganduls”, “Mallol, ja vens?”, “Jordi, faltes tuuu!”... Les 05:21 i encentem el camí cap al Cap i Casal on s’augurava una jornada intensa i prometedora. El dia d’abans ja havíem fet el muntatge del portabicis que ens va deixar Vicent. Allà que anàvem Toni Riera, Vicent Mallol, Toni Domenech i un servidor Jorge Llàcer, i Ricardo Vicens que ens esperava allí.
A mesura que arribàvem a la Marina Reial Joan Carles I el formigueig a la panxa es feia notar. Als carrers, buits, dues màquines de neteja urbana, els semàfors tots en àmbar, i com un comptagotes, es veien passar triatletes a creu i recreu amb un mateix destí, V Triatló de València 2014.
Després d’aparcar el cotxe, entre bromes i rialles, enfilem a pels dorsals i als boxes. Bona organització en aquest triatló i en un tres i no res, faena feta. Tots els estris i trucs a pams col•locats. Ja sabíem de bestreta les eixides de cadascú, i tot i eixir en temps, com sol passar, com un coet cap a l’eixida de les 7.30 a punta de sol (Toni D. i Toni Riera, a l’eixida Èlit que estaven inscrits els tios, quasi res porta el diari); més tard eixiria Jorge Llàcer (7,45), un quart després Ricardo i, finalment, Mallol (9,45). Així, ben repartidets ens tenien, per a que no alçarem polseguera...cosa que no van aconseguir, jejeje.  Mallol deguera anar-se’n a esmorzar a un baret per fer l’espera, jejejeje. 
L’expectació era màxima, vora 1700 triatletes en la modalitat Olímpica que es disputava el diumenge i centenars d’espectadors que li otorgaven al triatló el protagonisme que la premsa no li atribueix malauradament. Triatló popular en essència pura, protagonista de la festa esportiva. 



Un cop dins la competició, començava la batalla esportiva. El segment de natació, amb alguns xicotets canvis respecte l’any anterior, marcava l’inici entre bescollades i enrenous mullats. El final del tram de nadar cal dir que ha millorat perquè van col•locar uns surers per tal que ningú puguera aventajar-se en menys metres. La T1 ràpida i enfilem el segment de bici per trobar-nos en un bon grup tiradoret. Riera i Domenech en l’Èlit, fent-se de notar. De colp i volta, i en una de les corves del circuit, em senc des de darrere: “obriuuuuu-seeeeeee, compte que caurem tots, marqueu bé el traç de la bici que anem a terraaaaaaaaa!” No podia ser un altre, la veu el delatava, anava sobrat i fent crits (en raó, després parlen dels d’Ondara Tri-Esport, jejejejeje), Morant s’assomava en un grup de darrere, una multitud de triatletes a 40 per hora (és el que té el drafing) i de música el seu alé cridaner i enèrgic. El circuit de bici un poc complicat per les corves, interseccions i voreres urbanes, encara que ràpid i ample. Ricardo, agafant posicions capdavanteres i Mallol que va eixir més tard tirant dels grups i fent un esforç  increïble.





La T2 s’aproximava i les cames estaven tremolant per la intensitat en què s’havia desenvolupat el segment de bici, mitjanes de 36 Km/h no era per a menys. A l’eixida, ens animen agosarats: “Vamoooos, eixos de l’Ondara, vamooooos!!! (ni els coneixia, només que ja ens tenen fitxats per lo abrasits que som, jejeje). Ara ens esperava el segment de running, un tram que tot i ser una de les disciplines que se sol entrenar a mans salves, per la popularitat que retrau, pot ser on més es sufrix al tractar-se l’última part de la competició, a tot estirar, portes el cúmul i càrrega de la prova. Per això, cal dossificar-se en el meu cas. Així ho vaig fer, primers 3-4 Km expectants, conservadors i esperant sobrepassar la marca dels 5 Km per tal de valorar la situació. 


Bones sensacions i endavant! Mentrestant, Riera i Domenech a punt d’acabar amb molt bons temps. Ricardo, que venia per darrere amb una eixida més tard semblava que va tindre uns problemes de flato, per ràpidament es va recuperar i va fer front a la carrera a peu. L’entrada a per la catifa a meta ja a pes de braços t’arranca alguns escalfreds que no oblides. Ja els quatre a meta i esperant a Mallol que havia ixit més tard, tots coincidim amb l’alegria que suposa ser finisher, les cares de sofriment que se’ns creuaven al segment de carrera a peu es van transformar en una dosi de satisfacció, doncs, un cop més, havíem superat una altra prova...no importaven els temps, no interessava quin tram havia estat més dur, no era rellevant l’objectiu personal que ens havíem proposat...ja faríem valoracions més tard, ara ja hi érem després de la línia de meta. Comença la tertúlia riallosa a la zona d’avituallament final. L’arribada de Mallol va ser animada. 



A la fi, bones sensacions, cadascú amb els seus objectius personals, i mentrestant, un triatló més a l’esquena del Club Ondara Tri-Esport que tot i no poder revalidar el títol de campió de l’any passat per clubs, va aconseguir una cinquena posició molt disputada. 

Salut i triatló!!






Classificació














TRIATLÓ DE LOGRONYO 2014 (By Pep)



Com aquest cap de setmana no teníem res millor per fer, vam decidir anar cap a Logronyo a fer un Mig... No era un Mig normal, ja què les distàncies eren 3.000 metres de natació, 86kms en bici i 15 kms de running molt bonics pel centre de la ciutat i pels parcs.
Bodegues Marqués de Riscal
Però abans d'això, teníem que gaudir de la ciutat, de la cultura gastronòmica i del bon vi... Així doncs, el dissabte ens vam dedicar a visitar bodegues... Primer Bodegues Campillo, dinàrem al centre de Laguardia i cap a les Bodegues Marqués de Riscal! Xe, que bons estaven tots els vinets!!!
No tinguent prou, anem a assear-nos un poquet (féiem un poc d'olor d'estar tot el dia amunt i avall, clar!) i ens n'anem al "rovellet de l'ou", la Calle Laurel! Amb un ambient espectacular, molt bon menjar, molt bon beure i millor companyia!
Quan ja començava a fer-se tardet i ja estàvem rebentats de tot el dia sense parar, vam decidir anar a gitar-nos, per què de cop, vam recordar que el dia següent teníem un Mig-Ironman, xeeeeeeeee!!! hahaha


Carol, Pep, Ivan i Joanfe entrant al box!
Aplega la competi!
Diumenge de matí! Es comporten i no ens fan matinar massa. A les 9.00 és la primera eixida, a les 09.05 eixim els xics del Mig 


Abrasits abans d'entrar a l'aigua!

a les 10 li toca el torn a Carol en l'Sprint.


Carol amb el ganivet a la boca!
Anem fent metres dins el pantà i pareix que les 3 voltes no acaben mai...
Però abans que ens adonem ja estem donant-li pedals a la bici, peazo circuit, tot un puja baixa que no et deixa quasi agafar ritme! No obstant això, bona bici de tots, sobretot de Joanfe, que punxant i parant-se a arreglar la roda, li ix una mitja espectacular!!!
Aplega el circuit de córrer, circuit molt bonic pel centre de la ciutat i pels parcs, també creuem el riu Ebre un parell de vegades, però que calor fa, per favor!!!
Ivan en meta.
Acabem i a refrescar-nos tots!!! Molt contents de la paxangueta que acabem de fer, ens n'anem tot tranquilots a dinar... Sense mirar classificacions, sense adonar-nos que l'abrasit d'Ivan ha fet 3er de "Iaios"... Ara que ens envien la copa per SEUR!!!








dimarts, 26 d’agost del 2014

Tri-Simulacre Ondara Tri-Esport i IM Copenhague 24-08-2014





S'alçava el dia un poc ennuvolat... Un poquet boirós i el sol intentava assomar-se, per tindre clar que estem en agost...
Mentre això passava, uns quants bojos d'Ondara, altres localitats veïnes (Xàbia, Dénia, Beniarbeig) i no tant veïnes, com Alcoi, s'enfundaven els monos i carregaven les bicis als cotxes! Anaven a fer un Triatló! Bé, realment no era un triatló, sols era un entrenament, un "Simulacre" de triatló, o això era el que deien les males llengües, per què beneïda botzina, va ser sonar la botzina i tots a l'aigua com si els anés la vida... A quina mala hora la vas comprar, Morera!!!

Abans que això passés, uns quants dels més liantes, estaven des de ben matí, muntant-ho tot... box, carpa, alfombra, cabassos amb aigua per rentar els peus, cabassos amb gel per a la beguda, tallant meló, plàtans...
Res, que pareixia un triatló de veritat...




A la fi, quasi 50 abrasits i abrasides que ens ajuntem per a fer distància Olímpica i Sprint!
A les 8.30, quasi, quasi puntuals es dóna l'eixida i allà que van els peixets... Els de l'Olímpic amb dos voltes al circuit de boies per davant, amb eixida de la mar inclosa i voltant pels conos, els de l'Sprint, que eixien 5 minuts més tard, una única volta al circuit de boies i ala tots a les bicis...



Com no podia ser d'altra forma, la transició, molt lenteta no va ser... Però desprès la gent s'esperà que estiguérem tots o quasi tots... Es formen tres grups de bici en l'Olímpic, al primer van els gallitos, els més abrasits i, també, els més forts, desprès un 2on grup, també amb uns abrasits de cuidaito i desprès anem els més paquetets... Això sí, tots a 38-40 km/h...
Els de l'Sprint van més solts, davant un grup més nombrós i desprès grupets més menuts, cadascú al seu ritme, que hi ha molts debutants que venen a provar!
Els de l'Olímpic es reagrupen a Pego, hi ha una punxada, divina punxada va dir algú... Abans d'estar del tot arreglada la roda, Ricardo comença a anar cap a Pilarets, que s'ha deixat el goteo encés i ha d'apagar-lo... De seguida tots darrere d'ell i és començar la pujada a Pilarets que Sergi (que venia de fer 2on el dia anterior en la cursa a peu de Piles, a 3,18 el tio!!!) i Pep tiren la primera canonada i de seguida tots ixen com a coets, pareix que ve un ramat de bous darrere o una riuada, no ho sé, no ho tinc clar, però tots portaven pressa... Des d'ahí fins a meta es formen dos grups, els més abrasits davant, a saber a quant anaven, per què els de darrere, baixant a més de 40 per hora, ni els veiem en la distància... Flipant com van estos tios!!!
La transició és una passada! Joanfe marca el ritme... aplegant primer amb la bici al box i enfilant-se les sabates de córrer en menys temps que ningú ho ha fet mai! Rècord Guiness del tio en transició!!! Estava clar en la seva cara... Per què se li veia el ganivet a la boca, assomant, brillant...




I desprès tots a córrer, 10kms o 5kms, cadascú tria... Rafa està al km. 3.5 amb l'avituallament, ajudat pels seus dos xiquets, que bona està l'aigua, xe, fresqueta i tot, dins el cabàs amb gel!!!



Aplega Sergio Torres, que s'ha cascat el 10.000 a quasi 3.45 i desprès, poc a poc, van aplegant tots els altres triatletes! Això, sí, tots ben abrasits!!!

A l'acabar, tots a buscar la carpa, que comença a eixir el sol i ja ens hem torrat prou! Ens refresquem a la mar, amb un banyet, i evidentment, amb l'avituallament final que ens havíem preparat! Tot un luxe de Tri-Simulacre, o com algú va dir "Dir-li a açò entrenament, com a broma està bé"!!! hehehe









IRONMAN DE COPENHAGUE 
(SERGIO ALBEROLA)


Per un altre costat, teníem el mega-abrasit més gran del Club, el grandíssim Sergio Alberola, cascant-se un nou Ironman!!!
Aquesta vegada era a Copenhague! Les distàncies, ja conegudes per tots d'aquesta prova, eren 3,8kms de natació, 180 de ciclisme i acabar amb els ja famosos 42,2 kms de la marató.
Sergio va marcar un primer parcial espectacular, eixint amb els elit de l'aigua en sols 55 minuts i mig, en la posició 88, elit total el tio!!!
Desprès venia un circuit de bici prou favorable, on Sergio ho va donar tot, exprimint-se al màxim per ciclar a més de 33 km/h de mitja, brutal el tio, una bala! Va fer els 180 kms en sols 5 hores i 24 minuts.
Desprès venia la marató i, malgrat les males condicions climatològiques, que es va posar a ploure i fer un fort vent en la segona mitja marató, el tio va aconseguir baixar-la de les 4 hores, fent 3 hores i 55 minuts.
Amb tot això, un temps final de 10 hores i 22 minuts, per acabar el 450 de més de 2.000 finishers, quasi res porta el diari!!!!!!!!!!

PUBLICACIÓ DIARI

Amb açò, tanquem un cap de setmana

dimarts, 12 d’agost del 2014

Renovació de l'abonament piscina+gimnàs, PISCINA MUNICIPAL D'ONDARA

Renovació de l'abonament piscina+gimnàs, PISCINA MUNICIPAL D'ONDARA

Després de la reunió amb el concejal d'esports, ens ha cominicat que l'abonament piscina+gimnàs "igual que l'any passat"

En aquest cas s'enten:

residents a Ondara: 45 euros anuals.
forasters: 60 euros anuals.

L'abonament s'acaba el dia 5 de setembre, per tant, abans del tancament d'agost, hauria d'estar clar.
Fins el dia 17 d'agost hi ha de temps per inscriure's al full. Una volta passada aquesta data, qui no estiga apuntat al full no podrá tindre dret a l'abonament. S'ha de fer una instancia i s'aprova per junta de govern municipal. 

Ja se vos comunicarà, com heu de fer el pagament. Normalment és pel banc, domiciliat. Els que han fet ús d'aquest abonament i vulguen renovar-lo, ja tenen les vostres dades bancàries.

Molt important: per fer l'abonamnet anual de la piscina,

1- has de ser memdre del club Ondara tri-esport.
2- Hauras de competir en alguna de les disciplines (ja siga travessies, curses a peu o triatlons) Dit pel concejal d'esports.

No espereu fins última hora!!!!!




dijous, 7 d’agost del 2014

TRI-SIMULACRE ONDARA TRI-ESPORT ESTIU 2014


ENTRENAMENT SIMULACRE DE TRIATLÓ DIUMENGE 24 D'AGOST AMB 2 DISTANCIES

SPRINT: 750M NATACIÓ 22 KM CICLISME 5 KM CORRER

OLÍMPICA: 1500M NATACIÓ 45 KM CICLISME 10 KM CORRER

La idea es en acabar la natació agrupar i esperar per fer la bici en grup i el mateix en el tram de córrer, cadascú pot anar al ritme que vulgui però sempre pensant que no és una prova competitiva no es mediran el temps, es sols un entrenament (mes o menys abrasit pero un entrenament, a mes 
el dia abans molts tenim la cursa de Piles així que coneiximent no cal apretar tant abrasits!!) i no té cap permís oficial, ni segur, ni tràfic tallat, cadascú és responsable d'ell mateix.

Hi haurà un box vigilat on deixar les bicis i tot el material de córrer


S'aportarà 2 euros abans d'entrar a box 
(porteu els diners justs), el diners es per poder fer un avituallament fresquet després del entrenament no és cap pagament per inscripció a la prova.

ESPORTS COLAU COL.LABORA EN L'AVITUALLAMENT AMB ISOTÒNIC I BARRETES. 
www.esportscolau.es

És necessari inscribir-se a l'entrenament abans del dijous dia 21 d'agost, en l'enllaç dels llistats que hi ha  a continuació,   per poder fer la compra del avituallament, qui no estiga inscrit no podrà fer l'entrenament organitzat en el nostre grup.(es prega no deixar-ho per última hora).


INSCRIPCIÓ ENTRENAMENT TRIATLÓ DISTANCIA SPRINT

INSCRIPCIÓ ENTRENAMENT TRIATLÓ DISTANCIA OLÍMPICA


HORARIS

8:00 ENTRADA A BOX DEL MATERIAL
8:30 EIXIDA TRIATLÓ DISTANCIA OLÍMPICA
8:40 EIXIDA TRIATLÓ DISTANCIA SPRINT

RECORREGUTS


Es prega estudiar-se bé els circuits (crec que queden prou clars així que no aneu tocant els collons i preguntant com sempre.... per on és ara? jeje) ho degueu saber per després poder acabar l'entrenament per si es perd el grup o és va més avançat.

NATACIÓ SPRINT



NATACIÓ OLÍMPIC




CICLISME SPRINT



CICLISME OLÍMPIC




RUN SPRINT




RUN OLÍMPIC






dimarts, 22 de juliol del 2014

TRIATLÓ D'ANTELLA 2014 (By Ricardo)




Arriba el Triatló de Antella i com no hi ha tres de l'Ondara Tri-esport que no volem perdre l’ocasió de disputar aquesta prova, aquest any celebra el 25 aniversari. 
A les tres i mitja aproximadament arribem Sergi i jo (Ricardo), 38º de temperatura i una basca impressionant ens espera, ens anem a pels dorsals. Com sempre uns anaven mirant les bicis, rodes, acoples i jo per un altre costat mirant com sempre si hi ha algú més gros que jo; el resultat esperat ací no hi ha ningú que no estigui en forma i els inconscients tampoc s’apunten  a estes proves. 
Arrepleguem dorsals i aplega Jorge, pobret, anava coixo amb una cinta a la canella que si no fora que anava amb una camiseta de l'Ondara Tries-esport diria que era algú que li portava la bici a un amic.
Entrem a boxes amb tot el temps del món, preparem trastos i al lío, anem poc a poc a provar eixe riu, la corrent desde dalt no pareixia forta. Quan encara no hi havíem pegat ni tres braçades ens criden per anar cap amunt, ja ha arribat el moment.
Meeccc!!! Això vol dir que comença el triatló i també que les lesions d’alguns es queden aparcats.  Sergi Torres ix en el segon grup i Jorge i jo en el tercer. Després d’unes quantes galtaes com de costum cadascú va agafant posicions, la corrent es nota i ens ocasions tinc la sensació que no avance ni un metre, en cap moment estic comode dins l’aigua i mes quant arribe a la bolla de pegar la volta i un grapat de dones en passen per damunt; colcades, pataes, galtaes


Per arribe a la vora del riu, pegue una mirada arrere i veig que ja estan llevant fins i tot les bolles, quina manera de patir i no avançar. L'entrada al box es espectacular, molta gent animant i això hem fa créixer, arriba la bici, per lo tant es el moment de gaudir del triatló. Una pujada de 8 km no molt complicada, un tram de “falso llano” i a buscar la presa de Tous, el circuit es molt divertit i cada kilometre que passa hem trobe millor, els 32 km han passat molts ràpids i ara comença el que mes por en feia, córrer, després de tres mesos lesionat li tenia molt de respecte als 8,6 km. 


El circuit eren de dos voltes i nomes eixir veig a Sergi que anava a començar a pegar la segona volta, la visió dura molt poc ja que desapareix passant a gent a dreta i esquerre. 
Els primers quilòmetres sóc molt cautelós e intente anar tranquil però veient que cada vegada hem trobava més còmode intente fer un canvi de ritme i fins a meta a tope, al creuar la meta veig als dos abrasits, ho he aconseguit;  acabar el meu primer triatló de la temporada.


En la meta tots coincidim, aquest triatló és molt bonic i que val la pena començar les festes un dia després i així disputar-lo. Per cert, de la lesió de Jorge no se rés, si algú la veu passar que avise perquè la estic buscant …