AQUATLÓ DE L'AMADRAVA by Ricardo

AQUATLÓ DE L'AMADRAVA

El passat dissabte es va celebrar el primer Aquatló  l’Almadrava en Els Poblets i  l’Ondara Tri-esport no podia faltar, en aquesta prova vam participar Morera, Pablo i jo (Ricardo).  Després d’una setmana de Festes de Sant Jaume no se'ns va ocórrer un altra cosa que apuntar-nos en aquesta modalitat, per a Morera i per a mi era el nostre debut, en canvi Pablo ja tenia experiència, encara que en les altres ocasions era amb gent de la seva edat.

Abans de l’eixida fem el calfament  previ, quan estàvem fent els estiraments de rigor teníem al nostre costat a tota la família de Pablo i en això que apareix una parella d'abrasidets, eren Tomás i Toni Carrió, ens donen ànims i xiquets, a l’exida que comencem.  No érem molts i per tant no tenim més remei que Morera i jo posar-nos davant. En canvi, el nostre Pablo es situa en primera línea i molt concentrat en el que havia de fer.  Meec!! i tots a tota òstia, quant portem uns metres veig que Pablo anava en el grup davanter, nosaltres per la nostra part ens posem a un ritme per poder arribar a la mar sense estar  massa esgotats. Arriben a la transició i cap a l’aigua, em passe tot el tram d’aigua al costat de Morera. Quan portem 10 minuts en l’aigua apareix una xicona i comença a arrear-nos vara a tots dos, al final conseguim aparta-nos del seu camí i després d’una lluita cara a cara amb una medusa, aconseguim arribar de nou a la transició. Allí ens informen que Pablo ha eixit destacat de l’aigua, la gent que hi havia animant es va quedar bocabadada de com va nadar el “Xiquet”, aixíque contents però  un poc tocaets ens posem la parelleta a correr camí d'Els Poblets.  Al primer Kilómetre em trobava bé de cames i em separe de Morera,  amb una soltura que fins a mi em sorprenia. Arribe a Meta, allí estava el guanyador de la prova, Pablo Martínez amb una tranquilitat total. Al cap de no res, arriba Morera i tots tres celebrem la participació en aquesta prova.

Una experiència més, quan ens pensàvem que ja estava tot, des de l’organització ens informen que ens donen el tercer lloc per equips, només hi havien dos equips amb els participants que tocava i com nosaltres de la resta havien fet els millors temps, ens premiaven amb la tercera posició.  Una alegria inesperada, pujar al caixó sempre és motiu de satisfacció. L'any que ve torne i vosaltres ???

TRIATLÓ D’ANTELLA 2013 (by JORGE SPLU)

24é NDS TRIATLÓ D’ANTELLA 2013

Quan tots pensàvem que ja érem a Festes d’Ondara encara quedava algú que no podia deixar córrer el 24é Triatló d’Antella. Una prova que al llarg de més de dos dècades ha anat guanyant prestigi fins convertir-se en un clar referent d’aquesta disciplina esportiva.

Disssabte de matí i comença l’aventura i hi havia qui havia fet dos o tres triatlons en la dormida. Jaume Aparisi, Jaume, Samuel i Jorge  enfilaven cap a Antella. La prova es va disputar al riu Xúquer al pas per l’Assut de la mateixa localitat, enmig d’un anclatge natural. Xeee! Al riu…al riu no es veu res! I així era, tot verd per dins i com a molt veies el pas de les rames que solten les canyes de riu de la vora i algun altre puro-moro. Això sí, el riu era un plat de matí, encara que de vesprada, com sol ser, bufava el vent que res va impedir un bon segment de natació.

Tots preguntant si calia el neopré, l’aigua fresqueta, lleugerament pel damunt del límit per poder posar-se’l. Quan tots estàvem dins l’aigua, un xiulet ens mana ixir cap a fora. Escales amunt, escales avall, en fi, ordre d’eixides. Fan tres eixides, Jaume, Samuel i Jorge en la primera i després, Aparisi. Malament, ara voràs com aquest m’agafa… i així va ser, per devant en la classificació general i amb problemes estomacals. Eixim dins l’aigua, tot una ‘patà’ i una ‘colzà’ i de prompte…meeeeeeccc!! Alea jacta es.

Segons les indicacions per a nadar als rius cal, i més, el Xúquer de gom a gom on les corrents que van per baix et poden fer passar un mal tràngol, arrimar-se a vora riu quan vas a contracorrent i nedar pel mig del riu a l’inrevés, aprofitant així la corrent a favor. Ara bé, a vore qui és el fatxenda que ho fa entre tant de colp i trago d’aigua, per cert, dolça.

L’eixida de l’aigua s’ho podeu imaginar, mig marejats, el repte era traure’t de les mans els obstacles dels relliscosos escalons i enfilar escales amunt fins arribar a la T1, em pensava que no arribava mai, uns 250 metres.

Pel que fa al circuit de bici, de matí havíem fet una xicoteta exploració pel primer port de Navarrés d’uns 3,5 km amb un 7%, però la part dura no era eixa, sinó més bé una pendent d’1,8 km al 11% al km 16...res…apreta i engul! A més d’un se li va fer bola!

De tant en tant, moto dels jutges i tots pendents a vore a qui li xiulava, semblàvem birles a vore qui queia ara, doncs dos minuts de penalització podien amargar-te la prova. A partir d’ací circuit molt bonic, muntanya d’interior, i baixada a la pressa de Tous per damunt d’ella, i puja i baixa fins a la T2.  

Fins ací, tot rodava de categoria, fins que una massa d’aire ‘donaora pel sac’, més bé coneguda com flat, feia presència una vegada més al segment de córrer. La T2 rapideta i a volar, Km 1,5 i nyas!, tot una bufà i com si haguera dinat putxero, a Aparisi també li va passar..dic jo…no seria els 35 graus i el líquid mal gestionat, en fi espineta per al pròxim… Mentrestant, els dos astres Samuel i Jaume ja havien enfilat el segment de córrer com dos volaorets, fent el 27 i 68 respectivament a meta…quins màquines!! I això que segons vam escoltar per ahí  hi havia prou de nivell.

A la fi, debut per part meua en un NDS, bons resultats de l’èlit, Samuel i els dos James, i una prova més disputada per part de l’Ondara Tri-Esport.

Ara sí que sí, Bones Festes  i a setembre més!!

 ALBUM FOTOS ANTELLA 

(ANIREM COMPLETANT EL ALBUM)

LD OLIVA + TRIATLÓ DE VALLADOLID + TRAVESSIA DE TABARCA

 TRIATLÓ OLIVA MD113

Esta és una de les proves que t'apuntes a l'hivern que fa frescoreta i no penses en la calor que pot fer un 7 de Juliol i també, com és el 25 aniversari del tri d'Oliva i el si tu vaig jo vaig...  i tot el tema.. doncs al final érem 7 abrasits de bon matí colocant trastos al box. La mar, un plat, però plena de meduses així que ens deixen el neoprè, i va i s'ho deixa el que mai es deixa res, Morera, collons com et deixes el neopré a casa? Doncs con un par i sense neoprè, calfem xarrem i allí estaven els nostres companys, que han vingut en bici a veure'ns, ale, ja tenim un bon recolzament per fer la prova, amb retràs però sempre aplega eixe... meeeeccc! penses un segon en: uuff, el que ens espera ara i jo sense haver-ho preparat, i au, cap a dins de l'aigua. La idea no era abrasir-se molt però eixe meec sempre et fa oblidar el que pensaves. Bones sensacions nadant, pel camí el meu Pep pegant braçades al meu costat; després, en un grup on teníem prou feina apartant meduses (o llebres). En eixir de l'aigua, al meu costat Toni Riera, alee, no ha anat tan mal la cosa que este és peixet, corrent llevant neoprè i els companys de Club animant. Torres donant instruccions, pedazo trainer el tio. Arribes a Box i mola veure totes les bicis menys la del tauró clar, eixe estaria ja enfilant cap a Forna. Ttransició ràpida i dalt de la bici, ale a sacoo, i en un bucle ja veig a la màquina de cara, (que mèrit té fer un IM fa 15 dies i estar dalt de la bici fent un 1/2 xee!). En un moment, Jaume animant abans dels repexons, uff això dóna molta força i després, els altres en una corba, ha estat una pasada veure gent del club animant, anava motivat i tirant i davant de mi un grup i vaig pensar: la gent no té vergonya, és un no drafting i fan grupets. Em note més fort i, quan puc, els avance i faig tota la recta de tornada davant d'ells i en arribar la corba, toque un poc el fre i m'avancen i em veig enmig d'un grup sense poder fer res. En això, jutge, xiulet i uns quants al penaty box i "sin comerlo ni beberlo" tinc de parar ni més ni menys que 5 min!! mai m'havia passat, imagineu el cabreig que portava, em van cagar tota la competi, pot sonar a excusa però qui em coneix ho sap bé que jo no seria capaç mai d'agafar roda en una prova no drafting. Era injust i feia molta ràbia i vaig estar a punt d'abandonar i tot, uff veure la gent passar sense poder fer res. Com no, va passar la bala Ivan com una locomotora, donava gust veure el tio. 

Em donen eixida i ja, per amor propi, acabe la prova però sense la motivació d'abans. Els últims km ja es notaven a les cames, es notava que no hem fet treball especific per a la prova, i a córrer. Uuuff, que solano, que calor... Primer, el ritme era vivet però sense passar-se però després, era sobreviure com es podia. En això  pasem per terreny de ningú i allí estava  Paco, el germà de Pep, amb una botelleta d'aigua fresqueta. Uuff, pareixia el nostre senyor, jajaja. El vaig trobar més guapo i tot, jaja. El tio es va quedar tota la prova donant al club un avituallament extra, quin crack, això no es paga amb diners xee!! Per tot arreu gent animant i, poc a poc, anaven caient els km. Es trobàvem i apenes ens saludàvem, la cara era d'anar torrats, ja era l'última volta però no em quadraven els km. Jo estava prop de la meta i sols portava 17 i tot burro jo, passe per davant de meta i seguisc com si em quedara una altra volta, jajajaja, vamos, no era el meu dia, que tio més burro. Menys mal que van vindre Carol i Susi i em diuen: on vas animaaal?? jajajaja, em vaig tindre de botar la tanca i entrar a meta fent 1 km de més, jajaja no rees!! Allò dit, no era el meu dia, poc a poc arribaven els companys amb cara d'haver patit molt, i després de contar-nos les batalletes, ens enterem que hem fet el segon lloc de clubs, i esperar a que entrara Morera, i ala, llagrimeta als ulls i bon abraç. No sé que ens porta a fer estes proves i patir tant però enganxa, i amb la gent d'aquest club tot és possible. Gràcies a tots pels ànims el dia de la prova, sou molt grans!!

ALBUM DE FOTOS

(moolt xulees)

 

TRIATLÓN DE VALLADOLID (By Samuel)

A las 17:20 dan la salida de las dos pruebas al mismo tiempo, después de tenernos con el neopreno puesto mas de 20 minutos en la cámara de llamadas a unos 35 grados. Misma distancia (1900m) para las dos competiciones. Según me dicen, salgo entre los 20 primeros del agua y me dirijo hacia la zona de transición que era la Cúpula del Milenio  (espectacular!!).

De ahí sale el circuito de bici que consiste en 46 Km no drafting por pueblos de las cercanías de Valladolid: los primeros 20 Km muy rodadores y con una segunda mitad bastante dura con varios repechos. Al principio del segmento de bici no tengo muy claro mi posición porque vamos mezclados con los del medio ironman, pero cuando el circuito se separa me dicen que voy cuarto. Justo antes de terminar la parte rápida del circuito me pongo tercero y en el primer repecho durillo paso al que iba segundo. Y así me mantengo hasta la llegada a boxes. Pero justo en el pie a tierra cuando ya tengo las dos piernas de un lado de la bici para bajarme, la cala sobre la que voy apoyado se suelta y me pego una ostia de película. Por suerte me puedo levantar, recojo mi bici y la zapatilla que había volado y voy medio atontado a hacer la T2.

Entre el tiempo en el suelo y el atontamiento del golpe, el que venía tercero me adelanta en la transición. Así que salgo tercero a correr.

De la carrera a pie poca cosa, ningún cambio en cuanto a las posiciones y lo único a destacar el infierno que pasamos a causa del calor. Muchos participantes de las dos pruebas se retiraron por este motivo. Y los ritmos de carrera increíblemente lentos para un diez mil (creo que nadie bajo de 4:15 o 4:10), pero es que realmente el calor era insoportable.

TRAVESIA TABARCA 2013 (by Isabel)

Después de una noche en vela, pensando en como me iba a mover dentro del agua, sonó el despertador. Eran las 5 de la mañana. Café y vamos al lío!!! Cola de los dorsales, mucha emoción y muchos nervios...núm. 939 pintado en mi brazo, un bonito número, Isabel, te dará suerte!!!

Me meto en la 2a tabarquera...y en 35' ya estaba pisando Tabarca. Me cambio, dejo todo en el guadarropa y me pongo mirando al mar. El agua estaba bien, un poquito picada, pero bien. La salida se hace de rogar pero al final suena la bocina. Espero a que todos se alejen y zas!!! Me zambullo en un agua limpia y con muy buena temperatura. Bienvenida, Isabel...hoy, disfrutarás de esta travesía. Los peces me acompañaron hasta la punta de la isla, donde una medusa me sorprendió con un buen picotazo en el brazo izquierdo...y con ese quemazor que me acompañó hasta cerca del km 3, donde vi a un barco en el medio y pensé: qué hará ese idiota ahí???. Jaaaa, la sorpresa fue que ya estaba en la mitad de la travesía, era el avituallamiento y el punto de control. Entre risas y demás pensamientos, pasé al km 4. Por dios, esto me esta guatando!!! Iba fenomenal, feliz, sin molestias, ni cansancio...sonreí y seguí...braceaba suave, respiraba cada 4 golpes de brazos, jugaba con las burbujas de mi nariz. Observaba al resto de gente, flotando, deslizándose...km 5, una parada texnixa!! Me estaba meando!!!jaaaa y vi una mancha de gente, estoy ya!!! Seguí un poco más deprisa, otra boya, las algas, el suelo amarillo!!! Levanté la cabeza y ya había gente caminando. Seguí nadando y jugando con lo que serían mis últimos metros de esta maravillosa travesía...sí, sí, sí!!! No me lo puedo creer!!! Mire al reloj del arco de meta y marcaban 2:05:30...seguí camiando y pasé por él.

Me sentí orgullosa, grande, con la cabeza en alto busqué a Jose y allí está, con una sonrisa y cara de sorpresa. Y bién... que ya está, otra cosa más hecha...otra más "para la saca!"...

Dir que el nostre Estanis ha fet 1:53 el tio, esta fet un tauró. Enhorabona als dos!!!