TRIATLÓ VALENCIA
113 HALF I OLÍMPIC
COPA ESPANYA DE TRIATLÓ DISTÀNCIA
11 de juny de 2017
By Jorge Llàcer (Splu)
La setmana prèvia d’un triatló sempre és molt agraïda, la
feina està feta, els nervis són agosarats al temps que assossecs. Ja sabeu...eixe
gustet que t’entra en saber que hages entrenat o no, ho tens ahí, el diumenge
és la prova i saps que vas a donar-ho tot. I sí, ja ningú corre, ni va en bicicleta
ni nada. Està clar que ací no entrena ningú. I davant aquesta premissa, emblema
del Club, que quede clar que si hi ha una cosa que funciona és quedar-se al
sofà de casa, ja m’enteneu...
A mesura que s’apropava el cap de setmana els preparatius
anaven cobrant protagonisme. Després de nombrosos triatlons de tot tipus,
cross, en pantans, a mar oberta, al port, d’alta muntanya, duatlons, etc sembla
que allò dels peparatius es reprèn amb més rapidesa que al principi. Així i
tot, sempre cal fer una revisió i malgrat això te n’oblides d’algun estri
triatleta. I és que el triatló si alguna cosa marca la diferència amb altres
esports és la seua essència de les tres disciplines i amb elles tot el material
que has de preparar.
Així doncs, dissabte ja vam fer prèvia amb entrenament d’activació,
encara que pense que va ser l’excusa per fer esmorzaret després. De tant en
tant sempre s’agraeix un mosset com toca amb la xarraeta de rigor i l’intercanvi
d’impressions del que ens esperava a l’endemà.
Anem per feina, diumenge sonava el despertador a les 04:30 de la matinada, res com dormir al teu llit. A les 5 al fratelli, com de costum. Ivan, damunt la furgoneta lligant bicicletes i rodes, la resta omplint maleters amb les bosses triatletes. A les 6 teníem els boxes oberts i calia estar-hi prompte per deixar bicis i arreglar les T1 i T2. Encara que teníem al nostre Toni Doménech que va arreplegar els pitrals/dorsals i bossa del triatleta el dia anterior. En arribar, tot cronometrat i ràpidament al lloc, bon aparcament, propet i sense cues. La veritat, que aquest triatló els dels ben organitzats i pagar la seua inscripció et dona confiança; i és que A300w sol tindre tot ben lligat, tot i que, després vam comprovar que a la carrera de la mitja distància va faltar avituallament sòlid.
La prova organitzada per València A300w i la Federació de
Triatló de la Comunitat Valenciana albergava la Copa de Espanya de Triatló de
Mitja Distància. La prova constava de dos modalitats, l’Olímpic i el Half.
La contesa va tindre lloc al Cap i Casal en la mateixa platja
de la Malva-Rosa. El segment de ciclisme va transcórrer pel nord de la Ciutat
buscant l’eixida fins a la serra de La Calderona amb un circuit dur i divertit
amb a la peculiaritat de No Drafting.
El dia, assolellat i amb calor, va estar marcat per una jornada festiva on el públic present va gaudir de l’ambient i l’esport de triatló es va fer ressò a la Capital valenciana. Es van reunir vora 850 triatletes vinguts de molts punts d’Espanya i de la nostra Comunitat.
Comencen les eixides molt puntuals i això s’agraeix, i cal
remarcar açò perquè sol haver retards
que et despacienten, i el que és pitjor...t’abraseixes dins del neoprè. 7:30 i
comencen els primers meeeeecccs!!!! Primer els del Half per ordre de fèmines
èlit, mascuins èlits, i grups d’edat, llevat dels èlits tots amb neoprè. A
continuació, els de l’Olímpic, i el jutge anuncia “no permitido el neopreno”
nyas!!! A vorem que fem dins l’aigua...
El segment de natació em va agradar, bona aigua, i marcada
per boies de gir i referència. Així i tot, a l’Olímpic ixen uns 1850 metres.
Això sí, per a tots, clar.
La T1, ben organitzada, sense obstacles estranys i amb
recorregut per anar aclimatant el cos i el cap al segment de bicicleta. Transició
rapideta i a rodar!
Arribe a la T2, i ara si venia el triatló de bo, a córrer i donar-ho tot pels jardins de l’Antic llit del Riu Túria, abans passant per la Marina Reial Joan Carles I. Un segment de carrera a peu ràpid. Als del Half segurament, se’ls deguera fer un poc més costós; ells havien d’arribar al Campanario (made in Marina Plaza, em referisc a Campanar, quasi al Bioparc, clar és, jejeje).
La prova reina, el Half, és una altra història. Ací entren en joc altres elements com el control de l’organisme, la gestió de l’esforç, la ingestió d’avituallaments correctament, la solidesa dels ritmes adequats i, sobretot, una bona dosi de coratge i força mental.
En arribar a meta, què he dir-vos que no conegueu...satisfacció, èxit anímic, i troballa de batalles a la zona de meta amb la resta de triatletes. Ahí és on et respons a la pregunta: per què faig açò? Doncs, clar!! Per la tallà de meló d’alger que t’arrees quan arribes, que es pensàveu que era si no...hahahaha.
Mentrestant, els 5 mosqueters (o eren tres, o quatre....?),
bé, la qüestió és que a poc a poc anaven arribant a meta fent uns temps
excepcionals. Ivan Payà (4h 15min, 28é general i 4t de la seua categoria),
Sergi Torres (4h 19 min, 42é general i 7é categoria), Joanfe Ribes (4 h 23 min,
60é) Toni Domènech (4h 32 min, 105é) i Vicent Pastor (4h 56min, 262é) al triatló
MD i Jorge Llàcer a l’Olímpic fent la 19na posició i 7é de la seua categoria
amb 2 hores i 16 minuts.
Fet i fet, l’equip Ondara Tri-Esport es va proclamar tercer
per equips en el MD.
D’aquesta manera el Club Ondara Tri-Esport accentua el seu compromís amb l’esport i manté la convinença per practicar-ne gaudint i divertint-se amb allò que més agrada.
D’aquesta manera el Club Ondara Tri-Esport accentua el seu compromís amb l’esport i manté la convinença per practicar-ne gaudint i divertint-se amb allò que més agrada.
CLASSIFICACIONS
ÀLBUM FOTOS
