DUATLÓ DE SANTA POLA (BY RICARDO)

El passat diumenge 28 de setembre començava el Ducross Extremme 2013 i la població de Santa Pola un anys mes era la elegida per iniciar el circuit.

Aquest any l’equip de “Duatloneros” esta conformat per Toni Carrió, Rafa, Pons i jo (Ricardo).  Tots uns abrasits que despres de no fer res en tot l’estiu hem decidit participar en el circuit, aquest any amb cinc proves; Santa Pola, Ribaroja, Guardamar del Segura, La Nucia i Banyeres.

A les 6.30 del matí tots quatre ja estavem fent camí, amb mes son que altra cosa començem a plorar com sempre;  Toni dubtava si podria acabar-lo degut a la lesió a una cama, Pons no havia entrenat massa i jo amb una dolencia al peu degut a una pica del mosquit tigre estava preocupat, o siga cadascú estava preparant la estrategia de la cursa.

Arribem amb tot els temps pero com sempre comencem amb molta tranquilitat i al cap de cinc minuts d’entrar a boxes ens informen que acaben de tancar-los, uff!!! com sempre apurant fins el final. 

Una visita a les parceles abandonades, un calfament serios i Mec.!!! Eixida espectacular, tot una colça i Toni (lesionat) es possa a ritme per baix de quatre i desapareix rápidament de la nostra vista.  Per un altre costat Pons es possa a ritme constant i jo a roda com si fos la seva sombra comencem a adelantar gent sense parar, uns metres mes arrere Rafa va fent.

Canvi de correr a bici i la noticia es que ningú dels quatre hem fet res raro, comença la locura de la montanya, les 29’ son intratables, a Pons i a mí ens pasen sense poder posar-mos a roda, tot i així fem un bon temps, per davant Toni anava molt rápid i per darrere ens venia una avió amb un dorsal que posava RAFAEL, quina manera de correr dalt la bici.   Arribem a la última transició i per megafonía ens informen que el primer ja ha arribat, amb record inclos, el tio animal ha baixat de l’hora. 

A la útima transició Toni va per davant, corrent a bon ritme i acabant com si res, la lesió com era de esperar no apareix.  Darrere anavem la parelleta feliç, Pons es possa a cuatre pelat i mí ja no en quedaven tantes forçes, es gira i veient-me es possa a tirar de mí a 4’ 15”, com un relonjet hem porta patint fins a meta.  A menys de dos minuts arriba Rafa i tots quatre donem per finalitzada la primera prova del circuit.  Tots amb bones sensacions i esperant donar guerra la resta del circuit, la próxima Ribarroja.  Esperem que en alguna de les proves es sumen alguns abrasits que tampoc han fet res en tot l’estiu.

ALBUM DE FOTOS

CLASIFICACIÓ