TRIATLÓ DE XÀBIA
25-09-2016
(By Jorge Llàcer)
Quan ja quasi ens apropem a la recta final de la temporada tots sabem que arriba el triatló de Xàbia, finals de setembre, una bona oportunitat per fer-se ressò de l’abrasimenta de l’estiu. Bé, no tots, ja que la majoria no entrena i estan lesionats (icona del mono tapant-se els ulls).
La setmana començava d’allò més animada
, un dilluns a la mar suau i un dimarts en Z1 (icona descollonat-se). El diumenge s’augurava una afilada falç en busca del triomf esportiu, la gent vol bou…vull dir… triatló! M’enteneu els de La Marina.
7,30 del matí, i comencem a veure’ns
per l’Arenal de Xàbia. Els de l’sprint acudirien més tard, l’eixida era cap a
les 11. Arreplegada de pitrals/dorsals i a muntar box. Durant el muntatge als
boxes ens anuncien que es permet el neopré, una decisió un poc sospitosa,
perquè l’aigua no semblava tant gelada com per a deixar neopré. Després, vam
poder comprovar, durant el transcurs del segment de natació, que prop del Cap
de la Fontana quan passaves nadant l’aigua baixava alguns graus, i tal vegada
es va fer allí la comprovació de la temperatura per part dels jutges.
A la prova Olímpica Ivan Payà, Sergi
Torres, Jorge Llàcer i Javi van ser els participants i a l’Sprint van
participar Ricardo Vicens, August Riera, Víctor Contri, Morera, Pau Segarra i Òscar
Fornés.
8,30, tot llest a l’Olímpic i per al
meeeeecc!! i… nyas! Ens toca esperar, més de mitja hora més. Anuncien que l’eixida
serà a les 9,30, però a les 9,20 va sonar el meeec! Aleee, a l’aigua!! Llevat d’algun
despistat que va arribar després (contaven alguns membres del nostre Club que
van vindre a animar i van poder vore la situació del tarambana, jejeje) i ja hi érem tots quasi a les boies, mare meua
quina tranquilitat, havia anat a fer-se un café el tio.
Dues voltes al segment de natació,
com costa l’eixida i la volteta a la boia de fora. Al capdavant Ivan i Torres,
tot seguit jo i de seguida Javi. Arriba la T1 i toca fer-ho ràpid, havíem fet
bona natació (amb neopré clar, però bona, jejej). Les dos màquines fan grupet
de 6-8 i a rodar, jo intente arribar però veig que no paga la pena fer l’esforç
a soles per arribar-hi, i decidisc estar al grup perseguidor d’ells. 4 voltes
al segment de ciclisme i a la T2. Destacar el ritme que van imposar el grup
d’Ivan i Torres durant la bici però sobretot en l’útima volta. Abans d’arribar
a la T2 m’escape del grup bici per evitar aglomeracions a la línia de peu a
terra on hi és el jutge i la veritat que va servir prou perquè vaig eixir
escopetat i només un del grup de bici va vindre amb mi. Bona T2 i aleee,
quedava el tram a peu, el més sacrificat, el que realment fa que estigues ahí.
Estabilitzant ritme i controlant. La sensació final va ser que s’haguera pogut
apretar més, però es va reservar massa en la primera volta de córrer. Són les
coses del triatló, la gestió de l’esforç és clau. En qualsevol cas, mirar més
amunt era complicat perquè els dos de davant, del CAX (Club Atletisme Xàtiva)
van fer uns parcials de córrer vertiginosos (3,45).
Per la nostra banda, cal estar contents d’haver aconseguit un any més el títol de Campió per Clubs a l’Olímpic. I és que Ivan va fer 4t (1r Veterà A) i Torres 6é (2n Veterà A) i un servidor 11é.
A l’Sprint cal destacar les millores
que han fet els membres que van participar respecte a anys i competicions
anteriors. Ricardo que va a perpetuar la lesió per a poder fer triatlons com
toca, Pau que li ha fet servir de bon grapat la natació que va fer beníssim,
August que va agafant-li el gustet a açò de fer tres esports seguidets, Contri
que haguera continuat fins Moraira corrent, en allò que té el cos per a fer
llargues distàncies (llàstima la caiguda que va sofrir entrant a la T2, d’ahí
la importància d’sprintar abans d’arribar i llevar-se bultos (o patos) d’enmig, jejeje; Morera, home de
la Renaixença, fa de tot i molt bé, igual li pega per fer triatlons que córrer
per muntanya que fer carreres de cotxes de Rally; i també, Òscar, qui ja anem
coneguent que és un diamant en brut, farà que parlar en la pròxima temporada.
I és que, al triatló, no només és
tracta d’entrenar la suma de les tres disciplines sinò també saber combinar
l’esforç en elles i com no el puntet que et dóna l’experiència a l’hora de les
transicions, ritmes, estratègies, etc. ja conegueu allò de…Tota pedra fa paret!
A bans d’acomiadar-nos d’aquesta
crònica cal agraïr als companys i companyes del Club, familiars i amics que van
animar durant la comtessa esportiva. L’alé i el crit “Vinga vaaa, que ja ho
tens!, “Ànim, agarra ritme i a meta”, “vamoooos!!”… fa que bullga les
sensacions i emocions dins del cos i propicia una energia que sols
s’experiencia en competició. Gràcies!
A la fi, un dia de festa de l’esport
on el triatló de la mà de l’Ondara Tri-Esport va ser protagonista en una
jornada banyada de triomfs, diversió i alegria fent allò que més ens agrada:
esport; una combinació excel·lent que un any més apuntala l’Ondara Tri-Esport
com un club a tindre en compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada