.

.

dilluns, 17 de desembre del 2012

BON NADAL I BON ANY 2013


En aquestes dates sols queda acabar el any fartant i beguent bona cosa pero tb hi ha alguna activitat del club:

  • Els dimecres i divendres durant les dos setmanes que resten per acabar el any el nostre Pau Enguix s'ha oferit sense anim de lucre a donar-nos clase de tecnica a partir de les 19:00h en la Piscina d'Ondara aprofitant que no hi ha cursets, així que ja sabeu si voleu a la piscina a nedaar i aprendre. (gracies Pau)
  •  Diumenge dia 23, Cursa del Titot a Xaló, es tracta de una marxeta Nadalenca en Bici pasejant per la vall del pop, on donen premis de un Titot,  Ondara tri-esport es va endur al grup mes nombrós en el 2011, aquest any volem repetir per lo que ja saps... hi ha que participar i despres com el any passat ja ens menjarem eixe titot, La eixida sera a les 8 desde Ondara (Bar Prado) per pegar un volteta abans i pujar fins Xalo o per els menys matiners pujar en cotxe i la eixida es a les 10;30 desde la plaça de Xalo, No falleu vaa!!
  • Dijous dia 27, Cursa de la Sant Silvestre a Ondara, Avore si us animeu a participar disfresats o en la sammarreta del club, com anem? el tema es participar i si pot ser en els nostres membres mes internacionals que "vuelven a casa por navidad" com el torró, com son Ximo el Brasiler i Ferran el vasc fernos una i despedir l'any com cal.
  • Diumenge dia 5 de gener (dia del reis) El any passat agafarem la bici i anarem a Xeraco i vam correr la cursa a peu de Xeraco 15 km, repetim no? la inscripcio es en http://www.mychip.es/inscripciones/64/108
Res sols dir que ..............    Bon Nadal i Bon any a tots!!!!


divendres, 14 de desembre del 2012

TRAIL CHIVA by David Carneiro




Allá vamos pues, ya llegó el ansioso, pero temido, día, TRAIL CHIVA 2012 (61 km D+3000). Son las 04:00 de la mañana y toca el despertador para empezar a poner ritmo al día. Empieza el camino hacia Chiva. Llegamos a las 06:30 a la salida, recogemos los dorsales y nos preparamos todas las cosas para el pistoletazo de salida. Los nervios empezaban a hacer de las suyas, pulsaciones por las nubes, la cabeza no paraba de pensar y pensar en lo que venía...y mi cara, de susto total, ¡estaba acojonado! A mi lado estaba, el Gran Sergio Alberola, el cual veía que estaba como cualquier otro día, como si para él fuera un entrenamiento (que grande eres Sergio, ya me gustaría algún día conseguir la mitad de los retos que has conseguido); Rodri Camino, un experimentado y fuera de serie de estas carreras, los últimos entrenamientos fue tirando de mi para sacarme el máximo partido en esta carrera, muchas gracias Rodri; y Tua Grande y Luis (de Pedreguer). Allí estábamos los cinco pelados de frío, 4ºC marcaba el termómetro, todos con nuestras térmicas y nuestros cortavientos y pasa por al lado un chico con un pantalón corto, una camiseta de tirantes, el frontal y su dorsal, ¡que loco!, ése fue mi primer pensamiento, pero viendo el pódium allí estaba, había ganado la carrera.
Siete en punto, PUM, empezamos la carrera. Los primeros kilómetros son de asfalto, pero en menos de mil metros empieza la primera subida, de noche y con el frontal sólo se veía a 20 metros de ti, y aquello cada vez se empinaba más. Cuando llegamos a la tierra el grupo ya iba muy estirado, los de cabeza habían puesto un ritmo endiablado y cada uno fuimos cogiendo el nuestro según las posibilidades, y el camino empezó a estrecharse e hicimos una fila donde el de atrás seguía los pasos del de delante. Poco a poco iba amaneciendo, otra característica que hace increíbles estas carreras, con lo que íbamos apagando los frontales, pero todavía seguíamos subiendo la primera rampa. Al fin llegamos al final de esa rampa, primer reto superado, !sólo me quedan seis!. Después de una bajada muy divertida, que te permitía ir bastante rápido, llegamos al primer avituallamiento. No tenía nada de hambre, pero uno de los primeros consejos que me dieron es que comiera sin hambre, que siempre picara algo, por lo que cogí un plátano y membrillo y seguí al lío. Entre sendas y caminos subí dos picos más y me planté en el km 23, donde estaba el tercer avituallamiento, y donde nos compadecían por los dos picos que venían seguidos, los más duros de la carrera, decían: “ahora viene lo divertido chavales”. ¿que puedes pensar cuando te dicen algo así?. En la primera subida llegábamos a los 950 de altitud. Cuando salí del avituallamiento, al cabo de unos minutos, vi una caseta en lo alto de una montaña a lo lejos, y pensé, ¿quien puede vivir ahí arriba?, cuando de repente vi que por allí iban los corredores, “¿hasta allí arriba? Qué locura” pensé. Después de esa subida con un +37% de desnivel, nos tocaba bajar de nuevo para atacar la siguiente gran montaña, con la que subiríamos a 1030 metros de altitud. Pero antes de empezar a subir llegamos al cuarto avituallamiento, donde cogí un sandwich y un aquarius y me tiré en una roca a “almorzar”, creo que me lo había ganado. Una vez llegué a la cima, pasé el control del km 37 en 5h 15min. A partir de aquí toca bajar, y sólo me quedan dos picos, pero ¡24km!. Hasta aquí las piernas iban bien, pero al terminar la bajada en el km 42,5 y empezar a subir las piernas empezaron a pedirme PARAR PARAR PARAR. Los dolores ya eran en las rodillas, las plantas de los pies, cuádriceps...A partir de aquí fue una carrera contra el dolor, las cuestas hacia arriba eran andando, y hacia abajo con pasitos cortos y frenando como se podía, las piernas ya no respondían igual y empezaron los tropezones y golpes con piedras, arrancándome la uña gorda del pié derecho, otro dolor más añadido. Pero con la mente puesta en el dolor, dolor y dolor, fueron pasando los km, hasta llegar al penúltimo avituallamiento, km49, donde comí un par de sandwich y membrillo. La gente de allí ya nos animaba diciendo que ya estábamos ahí, que no quedaba nada, un repechito y para casa. Al fin, ya estábamos cerca, mi gloria estaba a punto de llegar. Pero nada más lejos de la realidad. Cuando llegamos a ese “repechito” que decían en el avituallamiento, en el km 52,5-53, había un cartel al inicio que ponía: “cuesta +50% (45º)”, y miré hacia arriba y de “repechito” no tenía nada, eran 1,5-2 km al 50%, lo que para las piernas después de 53 km era como pasarles con una apisonadora por encima. Pero ya se acababa, último respiro y conseguido, y después de casi una hora desde que empecé a subir ese “repechito” entraba en meta, con la gente aplaudiéndote y saludándote, ése fue el mejor minuto de gloria después de 8 horas y 55 minutos.



dimecres, 12 de desembre del 2012

RUTA PER CULLERA BY VICENT CULITO


Aquest diumenge,es va decidir pel nostre trainer personal de rutes per la marina-safor, el senyor Ribes, anar a Cullera i tornar.
Ruta en principi planeta, per fer tirada llarga de bici.
Ací comença la història, com ve sent habitual a les 8:00 al pardo no hi ha ningú, és a dir, eixim cap a les 8:27, per a variar ja comencen el nervis que es farà tard, que jo he d'estar a casa, que jo fumaré avuí, cadascú amb la seua escusa particular.
Anem cap a Cullera, eixò no està molt lluny?, preguntaba la gent. Però xini xano cap allà, amb la cistella de mimbre davant la bici, xiulant, manillars amb flecos als costats, ...Xe, sorpresa que ja hem arrivat a Cullera, què bonica, aleshores a Morera li s'ocurreix fer visita turística pel poble de Cullera, passant pels monuments més emblemàtics. La sorpresa estava per arrivar!!! tachín tachín, mira el castell de Cullera allí dalt, volem que pujem a voreu?. Encara no havia dit ningú res i l'abrasit d'Ivan ja estaba a cara de perro cap amunt, amb 2 rampes xungues.
Allí dalt (foto que podeu contrastar), entrepà de llomello, amb ensaladeta, cacaus i cervessa per un tubo, jajajajajajajajajaja, per a variar platan i barreta.
De sobte mirem l'hora i ay mare!!!, què tard que és?.
Ací comença la cara de perro tornat a casa, tota acoplats, en fila de uno, donant relleus, cares desencaixades, ja no es ria ningú... Mirem arrere i es queda Toni Doménech esperant a Luis ( que no sé si voldrà tornar a vindre), però nosaltres en conter d'esperar-los, apretem les dents i pedalant més fort, qué cabrons que som!!!!
A la fi, 108 km, 55  a cara de gato i 53 a cara de perro
Menys mal que el nostre Toni Doménech es quedà esperant a Luis, pq sino , encara està per Oliva pedalant per arrivar a casa.
Toni Doménech, t'han de fer un monument al centre del poble!!! parla amb el retor, qué et beatifique!!!!!!


dijous, 22 de novembre del 2012

DUATLÓ DE BANYERES By Ricardo





La quinta i última prova del Ducross Exteme del 2012 es va celebrar a Banyeres el passat dissabte 17 de novembre i allí estàvem els dos d'aquest any, Rafa i jo (Ricardo). Durant la setmana tots ens deien que aquesta seria la més dura i per lo tant que anàrem amb la precaució corresponent i així ho vam fer.
 Després d'haver fet una visita per Agullent "ens vam pedrer" vam aplegar a Banyeres i com sempre amb el temps justetet. En l'eixida ja ens donem conter que aquesta era diferent , ja que en els primers  metres no existien les carreres ràpides habituals d’aquestes proves, la precaució i la por ens fa eixir els dos junts i com el “susto”  no ens abandona en tota la prova la fem juntets en la idea d'ajudar-nos si en un moment donat tenim problemes. En el primer circuit d'apeu patim molt en les pendents de  la pujada i sobretot en la baixada, arribem a la bici i en aquest segment és a on gaudim com a xiquets,  ja que el circuit és molt "trialero" i aixo a nosaltres dos ens agrada molt, quan estem a menys d'un kilòmetre de boxes i ens pensem que anem a fer el canvi apareix un camí amb una pujada de pocs metres però amb una  pendent espectacular. Arribem al canvi tocats i ens posem a córrer un altra vegada, les cames estaven bloquejades i amb més cor que altra cosa aconseguim acabar-la. L’alegria en la arribada a meta va ser considerable, vam aconseguir acabar totes les proves del circuit, per un moment vaig pensar en tot el que hem passat per aconseguir-ho i crec que l'esforç va valdre la pena.. 


posició
 Duatlo Banyeres
5,20 km.
19,30 Km. Mtb
3,40 km.
META
90
CASTELLANO CUBILES, RAFAEL
0:28:00
5.23
1:17:16
14.99
0:20:42
6.05
2:05:58
91
VICENS MIÑANA, RICARDO
0:28:03
5.24
1:17:18
14.98
0:20:50
6.08
2:06:11

CLASSIFICACIÓ FINAL DEL CIRCUIT DUCROSS EXTREME C.V.
En la classificació final del circuit hem quedat en unes posicions que per a nosaltres són molt bones, puntuen els quatre millors registres i els dos coincidim que el dia de Moixent no va ser el nostre,  ja que Rafa es va pegar un giró de peu moments abans de començar i jo vaig  punxar en el segment de bici. L'any que ve més i esperem poder gaudir-la junt al nostre company Jose Pons i algú més que segur participarà en alguna de les proves




 



 

dimarts, 20 de novembre del 2012

MARATÒ DE VALENCIA




Ho sent, va un tosto que te cagas, Peró es que vam viure molt este diumenge .... si no voleu llegir es comprensible jajaja




Començant el estiu hi havia el run run de que aquest any si anàvem o no a la marató de València... alaa burros córrer 42 km buuaa ni de conya... i lo que passa, que arriba setembre fem el triatló de Oliva i ens apuntem, alaa animalada al canto.. i ara que?... pues a córrer... i fent tirades llargues els diumenges, fent el triatló de Xàbia i al dia següent fent una tirada de 30 km, burrades perquè en un mes i mig no es prou temps per preparar una marató i va arribar el dia...




Com sempre en el fratelli, peró esta vegada en admiradores darrere, ens vam anar cap allà, Abrasit nº1, el nostre Pep, Soler (la maquina de córrer) i un servidor que anava mes acollonat que altra cosa, hem feia mal tot el cos buscaba escuses sabia el que venia, en valencia ja estaven Mallol i Sergio Alberola que el vam vorer al final, els grupets estàvem parlats Pep i Mallol,  jo e Ivan i a Sergi el vam enviar davant en els negrets a donar guerra, anem cap a la eixida que com sempre arribem justets (nose que fem però sempre ens passa igual siga triatló o el que siga ), feia solet i humitat a saco, així que a córrer xiquillos, buaa menuda trossà per davant ens possem al ritme que ens va dir el Trainer Paco a 4:20 jo deia que no, pero al final soc cregut i ahi anàvem fent km darrere de km comodes fins que pillarem un grupet de gabatxos on duien una rubieta que pareixia Sergi corrent, no tocava terra, i vam decidir aguantar el tipo en ells, el ritme era eixe 4:20, i ahi fins que se puga però passaven el km i estàvem agust, la estratègia era... que la rubia no se escapara i ahi anàvem, passem la mitja en 1:32 i la cosa anava be musica per tots els llocs animació, i el grup unit i tirant, ens clavem en un túnel al km 29 o per ahi, on estava la musica de maquineta a tota llet, pareixia una discoteca, menudo pujó el parcial de eixe km va eixir a 4:14 jeje, passem la barrera del 30 km com si res no meu creia ni joo, gent del cametes de Pedreguer animant en trompa uuuff aborronats i lluitant darrere de la rubia que anava igual que Sergi encara, sense tocar terra, i arriba el 34 i .............el isquio fa boooommm jeje i apareix el calambree, merdaaa!! en lo be que estem!! Ivan me diu baixem el ritme que ell el beso el te fotut tb, així que adéu a la rubia, I veies com sen anaven amb una rabia de saber que pots i els calambres no te deixen... i ara era on començava la marató de veritat, passem el 35 a ritme mes lent si apretavem el calambres no deixaven avansar, km 37 hem gire e Ivan no estava, deuuu ... aço es un infern els calambres apenes deixaven doblar les cames i els últims km feia llastima era un calvari arribar a meta però arribes ben be nose com ...  si que ho se, el que pasa es que a cabuts no ens guanya ningú, creue la passarel·la amb molta emoció mire el temps 3:12 m es un bon temps que collons i creue la meta apenes sense poder pegar una passa mes, mire als costats i tots pareixien zombies, espere al company de guerra que entra un min desprès uuff vorel arribar així ens vam abrasar i ens va eixir la llàgrima ... ara pareix tot una mariconaa
pero en eixe moment la emoció es brutal... de ahi donant-ho tot es a dir caminat com un pato fins el massatge i despres ja vam vore a sergio Alberola fresquet com una rosa el tio jajaja que envejaaa , buscava a soler però no el veia, Vam vore a Pep buaaa abraçç sabent que habiem fet la nostra primera marató i era algo gran i ho havien fet junts, desprès a mallol tb emocionat ells contàvem que havien anat casi tot el rato junts i que al final Mallol va tirar un poc ... i en eixir del recinte ens vam vorer a la maquinaa!! ja sabíem la marca s'anomenava per alli en gent de la marina, el tio va fer 2:47, aixo es córrer una marató per baix de 4, impressionant!! este xiquet mai deixarà de sorprendrem, va passar el mateix al voremos... uuff molt entrenos junts i molt de patiment molta emoció, i habiem acabat tots cosa no gens facil, despres vam saber que la humitat havia fet un desgavell i 2200 corredors havien abandonat... però ahi estàvem junts rient i caminat com a patos jeje però sentint-se maratonians, nose si farem altra, però la experiència ha valgut la pena i pocs reptes me han plenat tant com este....pero es que en esta gent tot es possible... ara toca Elx però aixo si primer de Sopar el divendres jeje.






dimarts, 13 de novembre del 2012

DUATLÓ DE ASPE by Ricardo


El passat diumenge es va celebrar en Aspe la Duatló, aquesta es la quarta prova del circuit de Ducross Extreme i per supost tenia que participar algú del club.  En aquesta ocasió sols vam ser Rafa i jo (Ricardo) ja que Pons encara està de baixa.  El cap de setmana es presentava amb la dificultat de l'aigua i només arribem al poble li preguntem al municipal com estaven de plujes per la zona, la resposta va ser que només havia plogut esta matinada, aixó ens dona confiança i anem cap a l'eixida. 

A les 10 del matí arranquem els dos junts amb la rapidesa  habitual d'aquestes proves. En el circuit de 6 km. conseguim baixar de 4' 05'' ja que és un circuit urbà sense moltes dificultats, després arriba el tram de la bici i només eixem del poble i toquem camins ens donem conter que el municipal no ens havia dit tota la veritat.  L'aigua impedia vorer el camins i en alguns llocs el fang era tant considerable que si posaves el peu a terra s'estacava fins damunt del turmell.  La major part del circuit el fem en pistes de fang, molt divertides, al cap d'un hora arribem a boxes per a fer l'última transició i a correr.  Rafa entra uns segons abans i comença a marcar un bon ritme, jo intente agafar-lo però és imposible.  La arribada a meta és emocionant després de passar un matí tant épic per la dificultat de la bici.  Els dos acabem amb sensacions molt bones i esperant a que arribe el próxim dissabte per fer l'última prova del circuit, ens espera Banyeres i aixó per a nosaltres són paraules majors. 




dijous, 8 de novembre del 2012

SOPAR DE CLOENDA DE TEMPORADA 2012

DIVENDRES 23 DE NOVEMBRE CLOENDA DE TEMPORADA 
DE ONDARA TRI-ESPORT



20:30 Quedem en Bar Carrio en la glorieta de Denia per anar al restaurant La Seu i fer la reunió de planificació de la proxima temporada:

Temes a tratar:



  1. Federació tant del club com de cadascú dels components, plaços per federar-se

  2. Crear un calendari per entrenaments conjunts,en cada modalitat i sobretot per si podem fer grups de natació, etc..

  3. Planificació amb el calendari provisional de la Federació de les proves que cadascu o la majoria vol assistir en el 2013, (posibilitat de creació de un calendari conjunt)

  4. Planificació de la prova de llarga distancia de Elx.

  5. Posibilitat de organitzar un viatje del club alguna prova Nacional Zarautz o altra i gent interesada..  
  6. Posibilitat de fer pedido de Roba gent interesada per adquirir equipatge.

  7. "Ruegos y preguntas"

22:00 Al finalitzar la reunió sopada cloenda de temporada en el restaurant la Seu, encara que ens falta  el nostre director d'events el senyor Ferran hem intentat seguir el seu legat..

MENU   25€ con bebida incluida ( vino blanco y tinto seleccionado de nuestra bodega,cerveza,agua,refrescos,café y cava)

Pan y torrajo de ajo aceite

Capuchino de setas,trufa y patata

Buñuelos de bacalao con su brandada y tartar de tomate

Ensalada de bacon, crema de queso, membrillo y vinagreta de miel y frutos secos

Ollita de mejillones con pesto y lima

Coca de jamón ibérico, berenjena a la brasa y rucula

PARA TERMINAR CENTRO MESA

Chuletón de buey trinchado a la brasa con patatas baby y verduras de temporada


POSTRE

Copa de fruta de la pasíón y frambuesa
o
Capuchino de chocolate y avellana


En acabar de festeta per el carrer la mar fins que el cos poc entrenat per fer festa aguante...