DUATLÓ DE BANYERES 55.5

Ja estem en el 2013 i comença la nova temporada i com el senyor Ivan ens va emprenyar, doncs cap a Banyeres que ens vam anar. 7 del matí al Fratelli, era un dia d'eixos que sabia que... avuí anem a patir! Arribem amb una boira, uuff, baixem del cotxe, 0 graus!! telaa!! i Culi que baixa més blanc que la paret, s'havia marejat, mal començava el dia el meu xic. 
Ens anem a pels dorsals i la costereta per arribar a box ja era xula, jeje. Un poble que no té un metre pla, ens regalen uns guants calentents, i a preparar el box. En un tres i no res estàvem calfant però Culi no feia la millor cara. Veies a la gent, uuff, domingueros ni un... ací hi ha molt de nivell. Ivan que si me fa mal açò, que si me fa mal allà, que si no acabe, que si esto que si lo otro, però donen l'eixida i auu!! a córrer. Eixim els últims i a la que girem el cantó... mare meuaa quin rampón!! Giraves curva i encara s'empinava més i després més i quan arribaves a la muntanya seguia empinat... més d'un km fotut fotut, la resta planejant però per dalt la muntanya. Era una cursa més de trail que altra cosa, per a les Salomon vamos. Tornàvem a baixar al poble i altra vegada rampónn i cap amunt!! quan arribaves a box ja anaves mauret, i després venia el tema de la bici que com era carril ample no donava la sensació de pendent, però jo sols veia el marcador, no passava de 15 km/h i mire a veure si la roda estava punxada, jajaja... però res, no era això tampoc i uuf que mal vaig i no pareix que tinga pendent el tema però mire als demès i no em passava ningú, estàvem tots igual, pujant un port duret i tota la cursa en bici amunt i avall, amunt i avall, trenca cames fins arribar al poble... la rampa que havia posat pel grup del whatsapp, mare meua! la gent anava fent esses per poder escalar-la parats i amunt, apretant les dents. Dalt em veig a Culi paradet, mirant-nos, ostres què ha passat? res que el mareig l'ha deixat KO i una cursa així no pots anar en eixes condicions. En aplegar al poble m'agafa Toni, que fort que està el col·lega, com ha entrenat aquest hivern. Entrem junts a Box... uuff, quan baixes de la bici, i ara qui corre?? Les cames pareixen de formigó. Arribem i com no, la bici de Ivan allí, que feia rato que esperava, jeje, i alaaa amuuunt. La gent feia feia la pujada caminant. Com vam poder vam arribar dalt i Toni va pegar un apretó cara avall i ja li vaig perdre l'estela, però ahí anàvem, adelantant cadàvers, un d'ells quan el passe em diu cabrejat: colloó en els d'Ondara!! sou més forts que el vinagree!! Supose que li havia passat Ivan, després Toni i ara jo... però la sensació meva no era la d'estar fort, sinó més bé el contrari, anava pensant: ací no torne ni de conyaa!! Perquè ens coneguem i també sé que tinc mala memòria, jeje. En arribar a meta, com sempre, bon abraç amb els companys i veies en les cares que avuí havíem patit i moolt, ho havíem donat tot. Sols teníem una espineta clavada: que Vicent no haguera pogut acabar.
Per mi un orgull compatir esta cursa amb estos grans triatletes que entrenem per fer estes locures en els ratets que ens deixa el treball i la família, així que un deu per a tots. 

Ací estan les FOTOS

CLASSIFICACIÓ ( BY TONI)