Hi ha dies que amaneixen més lluidors que altres. La combinació del cel blau, un sol allorençat i allò que va succeïnt durant el dia fa que cada jornada siga diferent i que alguna siga un poc especial. Això és el que li va passar a l'Ondara Tri-Esport en el Triatló de Xàbia. Veni, vidi, vinci. No hi ha paraules per descriure com vam arrasar: passeig triomfal, pluja de copes, ambient espectacular, companyerisme superlatiu... Al final qui sembra acaba collint... estava cantat que de sembrar tant d'abrasit i abrasida, al final els resultats arriben. Feia goig veure als assistents a Xàbia quedar-se amb la boca oberta preguntant: però a Ondara què fan? per no parlar del speaker que no parava com a boig de repetir: ONDARA POWER!!!
I és que l'ONDARA POWER va anar coent-se poc abans. A les cases preparant els materials que pareix que ens anem dues setmanes de viatge, al box on Joanfe va haver de canviar la roda de la bici just abans de començar (sort que tenim un equip eficient), preparant-nos amb el líquid miraculós que per gentilesa de Colau ens posarem pel cos abans del neopré i per últim, amb el temps compartit de xarrades i bon rotllo abans de donar l'eixida (per cert amb retard).
A per feina. TRIATLÓ SPRINT. El tram de natació tenia bones ones el que feia l'entrada fotuda. Després del MEEC allò pareixia Tiburón: sálvese quién pueda! Com van poder, vam anar pegant braçades. A mi me'n va passar un totalment per dalt, nadava creuat no sé on aniria l'home; un altre una patada a la boca, zaas! i per últim em veig a un nadant d'esquena, nyass! A la transició la bici de Joanfe no estava, Ricardo i jo coincidim, les fémines darrere i Ximo (sense neopré) s'estava recuperant del susto.
Eixim amb bici espiritats. Un tram molt ràpid. Sé de bones fonts que Joanfe i Ricardo van moure els grupets on estaven per anar tirant. Jo anava fent per darrere i conseguírem muntar un grupet de quatre, fent relleus cada kilòmetre. Dues voltes al circuit i cap a la transició.
Per acabar el tram de córrer, fins Aduanes, prou monòton fins que en tornar a l'Arenal ens fan entrar dins la platja, per banyar-nos els peuets amb les ones, xaxipiruli! Algú les botava com si fóra sant Joan i altres no volien banyar-se els peuets. L'arribada a meta, com sempre, molt emotiva. Familiars, amics i públic assistent animant. Bon temps pels debutants i bon paper del club.

En definitiva, tots i totes han fet un paperàs immillorable (especial menció a les xiques), el que ens va fer pujar al podi fins a cinc vegades:
Samuel Maquet: 1r classificat i vencedor absolut.
Elisa Garcia: 3a classificada femenina absoluta.
Jaume Aparisi: 1r classificat - Veterans1.
Carmen Medina: 1a classificada - Veteranes 1.
I, per suposat, ONDARA TRI-ESPORT, guanyador absolut per equips, sobrats.
I pels debutansts, Ricardo i jo en Triatló Sprint i Jorge en Olímpic (no sé si em deixe algú) Enhorabona, quins cracks!
La setmana vinent, més a Dénia...!!!