Arriba el Triatló de Antella i com no hi ha tres de
l'Ondara Tri-esport que no volem perdre l’ocasió de disputar aquesta prova,
aquest any celebra el 25 aniversari.
A les tres i mitja aproximadament arribem
Sergi i jo (Ricardo),
38º
de temperatura i una basca impressionant ens espera, ens anem a
pels dorsals. Com sempre uns anaven mirant les bicis, rodes, acoples
i jo per un altre costat mirant com sempre si hi ha algú més gros que jo; el
resultat esperat ací no hi ha ningú que no estigui en forma i els inconscients
tampoc s’apunten
a estes proves.
Arrepleguem dorsals i aplega Jorge, pobret, anava coixo
amb una cinta a la canella que si no fora que anava amb una camiseta de
l'Ondara Tries-esport
diria que era algú que li portava la bici a un amic.
Entrem a boxes amb tot el temps del món, preparem trastos i al lío,
anem poc a poc
a provar eixe
riu, la corrent desde
dalt no pareixia forta. Quan encara no hi havíem pegat ni tres braçades ens
criden per anar cap amunt, ja ha arribat el moment.
Meeccc!!!
Això vol dir que comença el triatló i també que les lesions d’alguns es queden
aparcats. Sergi Torres ix en el segon
grup i Jorge
i jo en el tercer. Després d’unes quantes galtaes com de costum cadascú va
agafant posicions, la corrent es nota i ens ocasions tinc la sensació que no avance
ni un metre, en cap moment estic comode dins l’aigua i mes quant arribe a
la bolla de pegar la volta i un grapat de dones en passen per damunt; colcades,
pataes,
galtaes
…
Per fí
arribe
a la vora del riu, pegue
una mirada arrere i veig que ja estan llevant fins i tot les bolles, quina
manera de patir i no avançar. L'entrada al box es espectacular, molta gent animant i
això hem
fa créixer, arriba la bici, per lo tant es el
moment de gaudir del triatló. Una pujada de 8 km no molt complicada, un tram de
“falso llano”
i a buscar la presa de Tous, el circuit es molt divertit i cada kilometre
que passa hem
trobe
millor, els 32 km han passat molts ràpids i ara comença el que mes por
en feia, córrer, després de tres mesos lesionat li tenia molt de respecte als
8,6 km.
El circuit eren de dos voltes i nomes
eixir veig a Sergi que anava a començar a pegar la segona volta, la visió dura
molt poc ja
que desapareix passant a gent a dreta i esquerre.
Els primers
quilòmetres sóc molt cautelós e intente anar tranquil però veient que
cada vegada hem trobava més còmode intente fer un canvi de ritme i fins
a meta a tope, al
creuar la meta veig als dos abrasits, ho he aconseguit; acabar el meu primer triatló de la temporada.
En la meta tots coincidim, aquest triatló és molt bonic i que val la pena
començar les festes un dia després i així disputar-lo. Per cert, de la lesió de
Jorge
no se
rés,
si algú la veu passar que avise perquè la estic buscant …
4 comentaris:
molt bó Ricardo!!!!!
les lessions son per despistar als contraris jajajajajaja
que no saps que hi ha que lesionar-se homee!!!
gran crònica!eres un crack quintoo!!
ben expilcat, aixi m'agrada. La lesio l'he vista passar per davant del masymas, per si ho volies saber,
jejjejejejeje
Molt bona crønica Ricardo...la lesió trobe que es va quedar a casa, jejeje
Publica un comentari a l'entrada