.

.

dimarts, 13 d’octubre del 2015

TRIATLÓ MASSIS D'ANTELLA (By vicent Culi)





Aquest any teniem 5 membres del club representant a l'Onara tri-esport en Antella, Ivan, Toni, Jaume, Tupà i Vicent. Carregant les bicis en la furgo de Ivan i amb el cotxe de Jaume i cap Antella que ens anem.

Crec que és la primera vegada que arrivem tan prompte a un triatló.Sobrats de temps, mira si era prompte que hi havia tant de lloc on aparcar que van pegar unes voltetes per vore quin era el lloc idoni on aparcar . Finalment aparquem al lloc més lluny possible!!! quins xarlots estem fets!!!!, pareixem quan anem fora, Esteso, Pajares i companyia. Sols ens falten les gallines darrere i la boina.

Anem pel dorsal, cosa que ens serveix per calfar, més d'un km fins aplegar al box i damunt comença a ploure. Aleshores tots alterats!!!! jo no competixc, jo torne a casa, jo si em banye no vaig cara l'aire,....total, un tall de plorataes!!!!. Ens canviem de roba per endinsar-nos dins el mono de triatló al carrer, tots nuets, que si tu t'has depilat, que jo no, que jo no m'he fet les ingles, i el cul, mare quina pelambrera!!! jajajajajaja. tot es de veres, no hi ha cap exageració.


Agafem els bartuls i anem cap al box, en diuen que hi ha que posar-se el tatoo del dorsal a la cama i al braç, tot a l'esquerra. Uns a la dreta altres a l'esquerra, altres que no pega el tatoo, pel pel, altres del revés, altres amb un 1 sols, però era el dorsal 111. Entrem al box deixem les bicis i tots ela artilugis al seu lloc, ens fem la foto de rigor i la jutje: "vaaaaaaa que vamos a cerrar el box", cosa prou normal en nosaltres. Tant sobrats de temps i encara quasi ens agafa el bou.

Ens llancem a l'assut per calfar un poc i en 10' eixim per donar l'eixida.
MMMEEEEEEECCCCCCC!!!!!!! punyaes, pataes. colçaes, que burros son tots, eixiu de darrere i voreu com no vos peguen!!!!.
L'aigua fresqueta, menys mal que portem neopré. Eixim del llac i enfilem cap al box, més de 500m fins la bici, quin martiri. agafem la bici i comença la duressa del recorregut. Els primers km prou ràpids, però en un tres i no res, apareix el primer portet, curt però dur, res de plat gran, tots amb plat menut i bona cadència. Acabem, el primer portet i de sobte apareix altra rampa de 2km, durs de collons, fins arribar al pantà. Baixem de la pressa de Tous, paissatge molt bonic de veres, i comença el trencacames fins Antella. Lo bò ve ara, una  altra volteta al circuit, mare meua com tinc les cames de dures despré de la primera volta!!!!, agafem tot el que podem als avituallaments i cap amunt de nou. Els triatletes ja comencen a patir, i encara queda la mitja marató.



Deixem la bici al box, amb les cames més dures que un cantal, i a còrrer!!!!!

Menys mal que el circuit de còrrer era planet sense cap complicació i avituallaments cada 2 km.
Al final medalla finisher per tots els components del club, dutxeta al riu en boles i cap a casa. Altre triatló a la saca.
En plegar a casa tots nosaltres, intentem llevar-nos el tatoo, però no hi ha mans. ni acetona, ni alcohol, ni fregall ni res. Ara entenc els xiquets quan porten un tatoo que els dure tant de temps, eixò no hi ha qui ho lleve. El tupà ens aconsella que amb disolvent industrial se'n va, però no crec que siga lo millor per la pell, jajajajaja.
Una setmana després, puc confirmar que hi ha membres que encara tenen un troç de tatoo en la cama.





ALBUM DE FOTOS