Arrancava la temporada de triatlons a la
capital de La Safor, i com no podia ser d’una altra manera, un bon grapat de
membres del Club hi vam participar. Espera, espera…com? Què? Arrancava la
temporada de triatlons???? Literalment potser siga així, però vos podem
assegurar que portem un hivern com si n’haguérem fet uns quants en tant
d’entrenament i abrassides….shhhsssssss per favor! que estan tots al sofà
descansant. Quina barbaritat! Jejejeje
De debò, a Gandia ens vam presentar. Un
Triatló, com es diu clàssicament, en estat pur. Una prova sprint que va otorgar
els Premis Autonòmics entre 474 participants de la competició. I això, ja feia
olor a compe total, màxima exigència,
esforç ràpid i competitiu.
A les 7,50 h al lloc de costum i amb bones
rialles comencem a carregar bicicletes i motxilles a la furgoneta de Pau, tot
un luxe, la furgo del Club. Vicent Pastor, Joanfe Ribes, Ivan Payà, Jaume
Enguix, Sergi Torres, Pablo, Pau Segarra, Inyaki, Juan Àngel Carrió, Francisco
Vives (Colau), Luis Ballester (Luismi) i un servidor, Jorge Llàcer, un bon
grupet que ho vam passar de categoria. A més, del suport logístic i motivador
de Norma, Pep i Elu i altres membres que van vindre a animar.
Una vegada al Grau de Gandia, ja notem el
bon ambient que es respira…sí, sí…i els primers nervis de temporada que, encara
que siga distància curta, sempre fan acte de presència uns minutets abans del
meeeeeeccccc!!!!
Primera eixida dels nostres, amb alguns estrenos, a les 10:30. Luismi i Juan
Ángel, embutits més de 20 minuts dins del neopré, la suor pel coll feia fredat,
pobres! Quina manera d’aguantar l’espera. I és que el triatló no només és entrenar
dur i fort, també intervenen altres capacitats com la resistència pura i dura que
ofega un neopré, jeje.
A les 11 h, els federats, mare meua quin
raste de triatletes! Vora tres-cents tios disposats a arribar a la T1 com siga.
I recordeu, les ulleres per dins del gorro,
ah! que no ho vau fer, sort vau tindre de no quedar-se sense ulleres en alguna
de les manotades dins l’aigua. I és que, l’àrbitre en fer el meeeeeeec! allò va
començar com una piscifactoria de llobarros cabrejats repartint colps amb les
aletes pectorals, les dorsals i cadascú les que trobava i tenia a mà. Els girs
de les boies, ahhh mare!, els girs de les boies! Glup, glup…i avant!
T1, que bé, ja som a terra…ara venia
l’odisea del neopré que no rellisca com ho fan el llobarro, sembla que s’apega
al cos i no pots treure-te’l, jejeje. A pesar de la batalla a l’aigua, els peixos
del Club van fer bons temps, Pablo, Jaume, Ivan i Torres al capdavant. Segment
de bici, i ara tocava estar a l’aguait. Circuit urbà eixigent per la
concentració que cal esmerçar en tanta bici junta i amb carrers, voreres i
bonys per tot arreu. Ací, es van treure els ganivets, Ivanet amb una mitja per
damunt de 36 i els que seguíem al voltant de 35. Paco Vives, va tindre que
abandonar en aquest tram de la prova degut a una punxada. Una llàstima perquè
va fer una natació molt bona. Al pròxim triatló ho rebentes tot, menys la roda
eh! Jejeje
Arribaríem a la T2, com aquell qui no vol,
en un tres i no res, bici penjada, sabates de còrrer i aleeee, al lio. Ara venia una part que m’agrada. Em
trobava bé, i tot i que les transicions i la natació no auguraven un bon temps
en el conjunt de la prova, es va poder arreglar en el segment a peu. Allò,
semblava un: “l’últim paga la cervesa”.
5 km d’sprint total, els ganivets esmolats al principi de la prova veien com
anaven quedant-se despuntats i esmussats. L´últim cartutx s’havia tret al camp
de batalla, ja no quedava res i calia donar-ho tot. Només heu de fer una
miradeta als parcials d’aquest segment, màquines!!!
Mentrestant, els de la primera eixida ja
havien fet meta, i tant que ho van fer! Bon debut I bons temps, contents i
veient el fruit de les abrassides de l’hivern.
Fet i fet, anàvem passant per baix l’arc de
meta. I ací, és on comença el triatló de debò: les rialles, els comentaris de
les jugades, l’anàlisi dels resultats, les anèctodes, la cerveseta, el recovery de poder comentar i compartir
amb els companys i companyes les experiències de l’esforç, d’un esforç que
merescudament ha aconseguit el repte, per la constància i la motivació que tot
plegat: proves, competició i qualitat humana atresoren aquest club. I sí, així
és, aquest és el trofeu que hem aconseguit. Enhorabona a tots, esteu com un
bou!!
Splu
CLASIFICACIÓ DEL CLUB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada