Com cada any, l'Ondara tri-esport, competeix en el triatló
d'Arenales 113.
Aquesta vegada, la primera expedició va anar divendres de vesprada per poder
deixar tots els bàrtuls. La segona remesa, es va alçar de bon matí per poder
estar en Arenales del sol prompte, perquè encara havien d'arreplegar els
dorsals.
Una vegada es fa de dia, ens trobem tots al box, i comencen
les plorataes del dia. Uns que si açò, els altres que si açà!!!!! espectacular
les llàgrimes que treen del ulls.
Divendres ,Toni ens va donar una nit de perros, que si el
muscle, que si l'esquena, i ell vinga la pastilla, que deia que eren
ibupofrenos, però jo crec que eren ibutorpedos. El tio tot llonqui tota la nit,
ara entenc, perquè no podia dormir, a les 3 del matí, ja anava amb el wasap i
Manu i jo sense poder pegar ull, eixò ens falta a nosaltres!!!!
Bo, tornem al dissabte, entre ploratà i ploratà, com sempre
ve el jutge i ens tira fora, cosa normal entre nosaltres, sempre els últims en
eixir del box. El box tot banyat amb xarqueros, però ja sabeu de que eren....
plorons més que plorons!!!!!!!
Ens enfundem el neopré i anem a l'eixida, en eixò que Toni
perd un tapó de l'orella,mal rotllo.... i no el trobem de cap manera, calfem i
al liooooooooo!!!!!
L'eixida dels uelets amb Sergio, Ivan i Toni, van correr
vora mar uns 200 metres, en conter d'entrar a l'aigua en diagonal, jo forta
jutge, tots tarjeta roja!!!!!
Uns minuts després ix Ronda mab el no federats i després els
jovenets en l'última eixida Joanfe, Pep, Vicent i Manu.
L'aigua en perfecte estat, planeta, sense bixets que piquen
i bona temperatura. Eixim tots de l'aigua i enfilem a agafar les bicis, ja
sabem de sobra com ix cadascú de l'aigua, no?, el tauró Alberola davant de tot,
el tio abrasitttttttttt!!!!!!!
Circuit de bici de 86 km a una sola volta, ràpid, amb pocs
repetxets i amb vent fluix, ideal per poder volar dalt la bici. anem arribant
poc a poc al box amb les bicis, i ve la sorpresa del dia. Allí tirant fotos,
xocant-nos la mà, animant... tot eixò pot fer-ho un home a la volta?, doncs
sí!!!! Pau ho pot fer, allí estava el tio, pareixia que estaguera a tots els
llocs, es multiplicaba com Goku. Quin crak!!!!! Moltes gràcies Pau!!!!!
Però era hora de l'infern , comença la cursa a peu, escales,
rampes, trams d'arena, dunes, pasarel.les, camins de pedres, amb un calor
sufocant. Allí anem trobant-nos tots pel camí, i com no, anem enimant-nos,
perque falta feia. I com no, Pau allí, plantat com un siri, sense veu el tio.
Va fent-se mig dia i la gent comença a arribar, primer
Alberola, Ivan, Toni, Joanfe, Pep, V. Pastor ,Manu i Emilio Ronda.
Ara ve la sorpresa!!!!! Alberola i Ivan, pòdium en el seu
grup d'edat. Quins màquines!!!!!. Toni supertriatló amb mal d'esquena i muscle,
Joanfe tocat de la cama i sense entrenar, Pep no entrena des de gener, però
tots ahi davant estan els abrasits. V.Pastor Manu i Ronda sense tindre res de
res ,entrenant com a cerdos i queden davant nostra. Eixò no hi ha dret!!!!!!,
jajajajajajajaja.
L'any que ve, vaig a lessionar-me, a vore si els puc guanyar
a esta banda d'abrasits plorons.
Com no ,un triatló de lo milloret, amb rises, bona
companyia, bon rotllo i alegries.
L'any que ve, més i millor. Fins l'any que ve!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada