CURSA DE PEGO+ TRIATLO DE PINEDO + TRI-SIMULACRE

Dissabte:

Finde mogudet, el dissabte eixideta en standart en bici i per la vesprada cursa del circuit de la Marina, la cursa de Pego. Allí hi havia bona colla de triatletes del club per disputar la prova, alguns amb samarretes d'altres clubs, però així i tot, es veien moltes samarretes rojes i negres donant guerra per ahí. Que forts estan tots i totes, es nota que este hivern s'ha entrenat bé, va ser un circuit dur amb molta pujada i, així i tot, els temps han segut d'escàndol... enhorabona a tots i totes!!!

CLASSIFICACIÓ

FOTOS CALYGAT

Diumenge:

TRIATLÓ DE PINEDO :

A eixa prova no he anat, sols puc dir que cap allà van anar la millor representació possible, les màquines del club, i els resultats impressionants, van estar amb l'elit. Samu fent el lloc 15 de la general, a sols 3 minutets del guanyador i Jaume en el lloc 39, apenes dos minutets desprès, impresionant. Donar l'enhorabona pel bon començament de temporada d'estos dos.

CLASIFICACIÓ

TRI-SIMULACRE

A les 8:00 estàvem en la Marineta i el dia pintava bé, la mar pareixia una piscina gegant, plana i transparent, i en un no res, Culi donant pressa com sempre, ja estàvem tots dins de l'aigua amb el neoprè posat, no dic nedant perquè l'aigua arriba fins el genoll, no sé per on entraran en el triatló de Dénia, per toll té poc. Quan hem pillat calat per poder nedar un poc, allà que vam anar a bon ritme fent un total de 1900 m i després transició ràpida de collons, amb foto inclosa jeje. Vam anar cap a Xàbia per Jesús Pobre i desprès pujar al cap de la Nau, a bon ritmet però amb coneixement, i cap a Dénia per les Planes, que van fer el mateix bon ritmet sense passar-se. Cal dir com de bé van aguantar el tipus les dos campiones. Elisa ja ho sabíem però Norma s'ha posat molt forta. Desprès a córrer, transició megaràpida altra vegada i a córrer fent un progressiu, però en 5 km ja ho teníem bé. Després cervesseta al xiringuito, vamos un matí d'esport genial, un bon entrenament en la millor companyia.

TRI- SIMULACRE MAIG 2013

 Este diumenge, 5 de maig, ja toca tri-simulacre!! La idea és fer un mix dels dos triatlons de la Marina, el de Dénia i el de Xàbia:

Porteu el cotxe per deixar la bici dins perquè no tenim lloc on deixar-la.


A les 8:00 a la platja Marineta Cassiana, fem l'eixida per on es suposa es farà el triatló de Dénia, però la idea és fer 2000 m arribant fins la escullera del Faralló.

 En acabar, i sense parar-se molt a xarrar a la transició, ho fem rapidet, farem el circuit de bici. Baix està la imatge de la ruta (però com sempre no la mira ningú i es passeu tot el trajecte preguntant: i ara a on anem?..jeje)

La idea és anar de Dénia per Jesús Pobre fins Xàbia i pujar al cap de la Nao per, on teoria, va el circuit del triatló de Xàbia i tornar a Dénia per les Planes, fent un total de 43 km. Durant el circuit s'anirà agrupant a la gent per a que ningú es quede penjat.

En acabar, córrer 9 km, anant fins el final de passeig de les Rotes, passat el Mena i tornar.. i si dóna temps, que no passa quasi mai, doncs un bon cervessot en acabar la prova....

  

RESUM: 2KM SWIM + 43 KM CICLING + 9 KM RUN + BEER

Per favor, confirmeu assistència i així sabem molts som i a qui esperem... 

TRIATLÓ ARENALES D'ELX 2013 (BY VICENT CULI)

Com ja va sent habitual, els abrasits de l'Ondara tri-esport, van acudint per segona vegada al half d'Elx. Cada vegada amb més ganes i més il·lusió.
A les 15:00 H del dissabte ens presentem tots amb les bicis, maletes, casc, pintaungles, gomines, menjar, les gallines, la boina, el guiato, pareixia que ens haguera tirat la dona de casa, però no és així, ens anem cap a Elx!!!!!, tots molt eufòrics i com no, sempre apareixen les frases de: jo no em trobe fort, a mi em fa mal l'ou, jo no sé si l'acabaré, tot un tall de plorons acollonats. Ale bicis a la furgo oficial i cap a Elx.
Pep al capdavant de l'expedició amb el cotxe ens porta pel circuit de bici, acollonant, sense cap arbre, una autovia de 2 carrils amb lleugera pendent i vent de cara i de costat, però no ens feia por, perquè hem entrenat tot l'hivern amb vent.
Arribem al box i comencem a vore unes bicis que feia por de vore-les, de 5000 euros quasi totes i nosaltres amb cara de pardillos mirant-les amb la boca oberta xorrant-nos la baba, de poblerinos total!!!!
Deixem les bicis al box, i comença l'acollono per a tots, unes formigues per dins la panxa inexplicables, i ens preguntàvem: si jo ja he cagat 2 voltes? com puc tindre esta cosa a la panxa? la resposta era clara (miedo escénico). Anem a l'hotel, que per cert està de puta mare i deixem les maletes i ens preparem per a sopar. 3 hores per a sopar, increïble!!!! i damunt la camarera es burla de nosaltres amb risetes, la tia puta!!! Mentre esperem el sopar, hi ha dos individus del club que volien amenizarnos la velada i desapareixen. De sobte, veguem de dins del bar, 2 tios caminant per fora del bar, amb el fred que feia, amb calçons, careta de busejar, aletes i una sombrilla. Tot el bar ple de gent i descollonant-se, fent fotos, és per voreu!!!

A les 6:30 enfilem cap a Arenales, a vore que podem fer, sense oblidar que quasi tot l'equip ja havia visitat el senyor roca una o dos vegades abans d'eixir. Aparquem i anem al box, encara més acollonats que la vesprada anterior, arreglem les bicis ens preparem les esportives de córrer, que si porte gorra, que si em pose un calcetí o dos, no sé si la vaselina serà bona, que si les gomes per les sabates, que jo no vull gomes jo correc amb les sabates....., per fi com sempre ens tiren del box per tardons i tot a última hora.
Anem a la mar, súpertranquila, les boies a fer la mà, però hi ha que fer-ho. En la primera eixida Toni Riera, després la resta i per fi en l'última els nostres iogurins Pep i Soler. Era eixir de l'aigua i per arribar a la bici havies de córrer 1 km amb el neopré, marejat i espai sense tropessar amb la gent, una odisea. Enfilem el trajecte de bici i sols començar, un rampot de 300 m a un 17%, sense temps de posar-se les sabates bé, i cap al poligon d'Elx, és a dir, una autovia de 2 carrils cada sentit amb vent i sense cap arbre, però nosaltres com a grans abrasits acoplats i mirant a terra per ser més aerodinàmics.
Al deixar la bici, amb unes mitges espectaculars de tots els del club, enfilem la cursa a peu.
Una cursa amb tota mena d'obstacles, dunes, arena, 70 escalons, rampots de pujada i baixada, camins de pedres, un circuit entretingudet, el que es pot dir per a soltar cames jajajajaja, però tot el circuit amb gent animant en tot moment, i quan passàvem per meta les nostres animadores Mariví, Carol, Mar, Imma i Marc, donat-nos forces per poder acabar.
Va finalitzant la locura i el nostre crak, Sergio Alberola el primer, després segueix Sergi Torres, Ivan Payá, Joanfe Ribes, Sergi Soler, Toni Doménech, Toni Riera, Vicent Pastor, Pep Giner i el nostre Morera que li vam fer una benvinguda a meta que no se l'esperava.

Tots molt emocionats i contents, ara ja tenim un repte més per poder contar batalletes. Hi ha que remarcar que ningú va fer cap xarlotà al triatló, cosa prou extranya després de les últimes competis, jajajajajaja.
Aneu animant-se la resta, per poder gaudir l'any que ve d'aquesta locura d'Elx. Ho recomane!!!! val la pena tant de sacrifici els últims mesos i entrenaments forts, sols entrar a meta amb la cara ben alta i orgullós d'haver pogut finalitzar.
Crec que l'any que ve serem més abrasitsssssssss que aquest any, estic segur!!!!!!!!!!!
Jo m'apunte i tú?

ACÍ TENIU L'ÀLBUM DE  FOTOS

CLASSIFICACIÓ DELS COMPONENTS DEL CLUB

MITJA MARATÓ DE DÉNIA I BTT BENIARBEIG

24 de març... la primavera incipient comença a alterar la sang de molts dels abrasits i abrasides del Club. S'apropa la temporada de competició, pura i dura. A uns els augmenta el pols, altres no poden dormir pensant en els entrenaments (... i sobretot, en el que hauran entrenat els altres abrasits), els cabets pensant, els culs inquiets. Sense dubte, s'apropa una temporada de bufanells soltets.

La primera competició d'aquesta primavera ens duu un diumenge poliesportiu: la quarta i mitja marató del Grau d'Ondara, amb sessió de bicicleta inclosa. També, a la capital del riu Girona, la BTT de Beniarbeig.

De bon matí, a les 7:15, sense retallar minuts, expedició del Tri-esport al local convingut. Dénia city is beautiful in the morning! Tots equipadets a la marxa. Segons les informacions, la tranquilitat va durar fins al Ràfol. Que si no ens dóna temps, que si tornem, que si seguim... al final a lladrar, tots a cara de perro un darrere l'altre, fins a Dénia, sense parlar (no hablar) perquè qui parlava es despenjava. Arriba a Dénia, deixa bicis, canvia't, busca el dorsal, coloca-te'l... les dues hores en bici cobertes i les espases en alt.

Next step, la quarta o la mitja. Quasi mil inscrits entre una cosa i l'altra. Prou puntual es dóna l'eixida pel carrer Campos (se'n recordeu quan festejàvem, amunt i avall...). Com sempre els Sergis marquen distància. Darrere la resta del club. El recorregut vora mar, d'una banda a l'altra del port, creuant-nos a tot hora. Quina manera de saludar, com si no ens haguérem vist mai: ale! ànims! ieeep! màquines! vinga!... i altres paraules del repertori animador. Molts comptaven la diferència amb el seu rival directe, d'altres comptaven els quilòmetres que quedaven per acabar... ufff!

El repertori d'abrasits que fan la quarta és el següent:

018 - PABLO LORITE MAS,  0:41:38 a 3,57

050 - JORGE LLACER ESPLUGUES, 0:46:55 a 4,27

063 - RICARDO VICENS MIÑANA,  0:47:46 a 4,32 (millor marca personal)

192 - NORMA PATIÑO MORENO,  0:56:54 a 5,24 (3a en la seva categoria, enhorabona!)

306 - JOSE GERMAN MARTINEZ ESCOLANO,  1:03:45 a 6,03

Mentre aquests arribaven, els altres continuaven saludant-nos per la segon volta del circuit.  A alguns ja ens faltava l'alé. L'últim quart de cursa es destapa la caixa de trons. Cadascú s'apanye, ni saludar ni res de res, no hablar, al final la classificació com segueix:

009 - SERGI SOLER GINESTAR, 1:19:02 a 3,45

040 - KIKO RIOS, 1:25:31 a 4,03 

041 - SERGI TORRES SANCHEZ,  1:25:23 a 4,03

042 - IVAN PAYA RIBES,  1:25:20 a 4,03

083 - ESTANIS MESTRE FORNES, 1:30:47 a 4,19

127 - SERGIO ALBEROLA TERUEL,  1:34:21 a  4,29

132 - TONI DOMENECH,  1:34:58 a 4,31

152 - JUAN FELIPE RIBES ARANDA,  1:36:43 a 4,35

197 - PEP GINER FERRANDO,  1:39:45 a 4,44

199 - VICENT PASTOR RUBIO,  1:39:55 a 4,45

211 - SERGI MALLOL I GARCIA, 1:40:28 a 4,46

342 - JOSE ANTONIO MORERA MEZQUIDA,  1:48:10 a 5,08

446 - EVA ALEMANY MOLL,  1:55:30 a 5,30

i retirat, Pau Enguix, per força major. 

Mentre tot açò passava, vora el pont del Meridià, Jaume, Rafa i Pons disputaven la BTT de Beniarbeig. Eixa és la marxa! El cos de la Policia Local de Beniarbeig ens va informar de les vora 300 bicicletes escampades pel poble, i és que Beniarbeig pareix xicotet però van anar fent lloc... Al final, el nostre Pons va pujar al podi amb un modelet que ni Versace.

 61 - ENGUIX PERALES, JAUME: 1:40:38

182 - PONS MAS, JOSE: 2:09:30

241 - CASTELLANO CUBILES, RAFAEL: 2:48:47

Després de la dutxa i de recuperar-nos un poc, la seu oficial del club, Llença's house, acollia, no sense dificultats, el gran dinarot que Elu ens tenia preparat. Quina manera de fartar, xe! El titot de Xaló es va multiplicar como los panes y los peces, i els famolencs runners, acompanyants, xiquets, xiquetes, bebés, prenyades, cent mil cotxes al carrer, l'entrenador de swim i companyia... (ieee, que hi havia més gent que bicicletes a Beniarbeig) van poder gaudir d'un dinar espectacular. Al final, festival de pastes i desmadre calòric generalitzat.

Però el millor estava per vindre. Els gurús del club tenien preparada una sorpresa: la I Gala d'Entrega de Trofeus de l'Ondara Tri-esport. Indescriptible l'espontaneitat i bon rotllo del moment, resumit en el palmarés dels guanyadors:

Premi al més abrasit novell: 1r. Ricardo Vicens. 2n. Norma Patiño. 3r. Sergi Mallol.

Premi al més abrasit: 1r. Ivan Payà. 2n. Toni Doménech. 3r. Sergi Soler

Premi al més "ploró":  1r. Sergi Torres. 2n. Ivan Payà.  3r. Jaume Aparisi

Premis especials:

1r. Joanfe Ribes el millor organitzador i embolicador d'esdeveniments, quedaes, dinars, sopars, etc.

2n. Vicent Culito, el millor caganer.

3r. Elu  Martínez, el millor cuiner.

En resum, un matí perfecte d'esport rematat espectacularment per un dinar a l'altura de les circumstàncies. El bon rotllo sempre present i mentre, la primavera continua i els culs inquiets, també...

Podeu veure ací totes LES FOTOS

Ací les de CALYGAT

I ací les de Conxip

 

DUATLÓ DE BENIDORM i MITJA D'OLIVA

DUATLÓ DE BENIDORM - DUWHITE SERIES

L'aventura per anar al Duatló de Benidorm - Duwhite Series començava a les 6:45, hora zulú. El nostre lloc d'encontre habitual, el Fartelli, ens esperava a Ivan, Ricardo i Pons, com a triatletes experimentats en competició; i a Pablo Lorite i jo mateix com a debutants.

Una vegada amb les bicis dalt del TriEsport-mòbil, blanquet i tot com el papa-mòbil, enfilàvem l'autopista cap a Terra Natura...yujuuuu!! Que nos vamos de excursión!

Viatge sense complicacions, ningú tenia caguera ni ganes d'amollar pandocaes* pel camí.

(*pandoca: paraula del Culito's dictionary)

Una vegada allí, el ritual de recollir dorsals, preparar bicicletes, posar gomes, mirar dins les motxiles a veure quina roba ens posem, maquillatge, perruqueria... tot a punt per dur les bicicletes al box, tots juntets i a punt per començar!

Abans d'entrar a la càmera d'eixida, al locutor se li ocórre la gran idea d'anar cridant un a un a tots els participants... com si estiguérem al Camp Nou, ira tu! Al final la marabunta guanya el pols i s'obri la porta al mogolló. Meeeeeec!! Una sirena dóna l'eixida i ale, tots dins del parc de Terra Natura corrent com a descosits, cara avall, Ivan i Lorite com una fona, els cavalls renillant, les burres bramant... ens estarien animant dic jo. L'alegria dura poc, de seguida la pujada, fins d'on tiren la tirolina del parc, que quan arribaves dalt penses: em tire per la tirolina i s'ha acabat de patir, però apretem les dents a enfilar el circuit un altra volta. Com vegeu estàvem prou apurats i agobiats:

El següent pas la transició. Ai mare.. que us he de contar de la transició. El nostre gran Ivan va patir un petit contratemps que al final li va costar la desqualificació. Us convide a mirar les fotos a veure si algú ho descobreix. Afineu la vista que ho podeu traure.

El circuit de bici anava per avingudes amples, amb un poc menys de la meitat de baixada i la resta de pujada. Només eixir una petita pujada i de seguida cap avall. Mire el contakilòmetres, 53km/h... així dóna gust, hui rebente el crono. Només acaba la baixada, cap amunt! Pons i Ricardo m'agafen amb un grupet. Agafa't a roda -em diu Ricardo... ho intente però ni flores. Mire el contaquilòmetres, 12km/h corrent haguera anat més ràpid, rebente el crono però per baix. Així tres voltes, més soles que la una, per allí desangelat en aquelles avingudes de la capital del Sol y Playa... sols amb els ànims de la meua dona, fins que allà al fons senc un eco: "Vinga Mallol" jo pense, serà una veu divina? Alce el cap i em veig els abrasits del club que havien vingut en bici per animar-nos. Uff quins màquines, els torne la salutació i alce el braç com si estiguera guanyant (ole tu, l'humor que no falte).

Al final de nou la transició i a córrer. Realment no sabia si corria o flotava, no em sentia les cames. Com era cara avall em deixe dur. Busque les butxaques del mono per si portava molletes de pa pels animalets però el mono no tenia ni butxaques ni molletes. Mire allà dalt la tirolina, aprete les dents de nou i cap amunt. Després baixar i la sorpresa és en arribar a meta. L'equip esperant-me, una abraçada col·lectiva, els fruits secs volant i el speaker dient: ¡Mira que fresco que entra!

 

A la classificació, Ivan va fer el 19, amb un temps d'1h 10' 40''; l'espectacular debut de Lorite, el 34 amb 1h 12' 21''; Pons, el 80 amb 1h 20' 49''; Ricardo, el 82 amb 1h 21' 15''  i jo el 112 amb 1h 28' 36''.

En definitiva, la primera volta no s'oblida. Bona experiència i bons companys, els que estàvem i els que no. Esperem repetir més vegades.

Menció especial a tots els que van vindre i tornàren amb bici pel Coll de Rates (quins cracks) i als que van anar a la Mitja d'Oliva (Rafa, Kiko, Toni Doménech, Culito i Riera) dels quals podeu llegir la crònica tot seguit.

Salut a tots i ja ho teniu bé!

Ací teniu les FOTOS

CLASSIFICACIÓ

 

BICI + MITJA MARATÓ D'OLIVA (by Vicent Culito)

A les 8:00, com sempre a la seu de l'Ondara Tri-esport, el bar Pardo.
Allí anaven apareixent els abrasits que volien anar a Benidorm i els que volien fer la mitja d'Oliva. Els oliveros formats per Dora exploradora, Vicent explorador, Toni explorador i Toni trek explorador (tots amb les seues pertinents motxilles, maquillatge, 3 mudes, gomina per a la cursa, és a dir, una carrega extra al llom de 5 kg com a mínim. Altres, com Toni trek uns 10 kg), i el nostre mister Rafa Castellano, que també ens va acompanyar, però sols fer la bici i cap a casa.
Jo no sé que passa últimament, però les bicis ja no marquen mai per baix de 30 km/h i clar, en un tres i no res, a Oliva city que estàvem. Anem pel dorsal, deixem les motxilles al bar (Box CA Maties), donem una volta fins la platja de Gandia i tornem.
Ara comença el que és bo, que em pose? fa fred? jo estic constipaet? ara em pose les malles i després apareix amb el mono, que si la braga, que si el mono de Vicent està trencat, i Kiko Rios esperant-nos a que decidirem el modelet per a fer la cursa. Quan ja estava tot clar i eixim del bar (Box CA Maties), toca fer la foto de rigor, que Kiko no ix perquè estava fins els ous d'esperar-nos.

Total, a les 10:30 comença la prova i (empieza el charloteo), sense exagerar ens passem 18 km, xarrant i amollant parides, parant a pixar, que a Toni Doménech no li va fer falta perquè suava com un cerdo, sols faltava la tauleta, les cartes i el cafenet...

Al km 18, Toni Doménech encén el coet, perquè volia apretar una miqueta i, com no, els altres dos abrasits darrere d'ell, comencem a passar a gent a diestro i siniestro, Xe mira eixos d'Ondara com vam!!!!
A la meta es pot vore a Toni arribar i mirar cap arrere a vore quants metres ens habia deixat, quin abrasittttttt!!!!!

Entrem a meta i ens donen una bossa i comencem a carregar menjar, beguda, taronges, caldo de putxero, sucs, fruita, napolitanes de xoco, tovallola..., és a dir, altre pes extra per a la tornada a casa. Perquè estava la meua germana i ens va agafar un poc de pes, perquè ja ens veiem amb 30 kg extres cap a casa.
Al final bones sensacions, que era del que es tractava.

 

DUATLÓ DE BANYERES 55.5

Ja estem en el 2013 i comença la nova temporada i com el senyor Ivan ens va emprenyar, doncs cap a Banyeres que ens vam anar. 7 del matí al Fratelli, era un dia d'eixos que sabia que... avuí anem a patir! Arribem amb una boira, uuff, baixem del cotxe, 0 graus!! telaa!! i Culi que baixa més blanc que la paret, s'havia marejat, mal començava el dia el meu xic. 
Ens anem a pels dorsals i la costereta per arribar a box ja era xula, jeje. Un poble que no té un metre pla, ens regalen uns guants calentents, i a preparar el box. En un tres i no res estàvem calfant però Culi no feia la millor cara. Veies a la gent, uuff, domingueros ni un... ací hi ha molt de nivell. Ivan que si me fa mal açò, que si me fa mal allà, que si no acabe, que si esto que si lo otro, però donen l'eixida i auu!! a córrer. Eixim els últims i a la que girem el cantó... mare meuaa quin rampón!! Giraves curva i encara s'empinava més i després més i quan arribaves a la muntanya seguia empinat... més d'un km fotut fotut, la resta planejant però per dalt la muntanya. Era una cursa més de trail que altra cosa, per a les Salomon vamos. Tornàvem a baixar al poble i altra vegada rampónn i cap amunt!! quan arribaves a box ja anaves mauret, i després venia el tema de la bici que com era carril ample no donava la sensació de pendent, però jo sols veia el marcador, no passava de 15 km/h i mire a veure si la roda estava punxada, jajaja... però res, no era això tampoc i uuf que mal vaig i no pareix que tinga pendent el tema però mire als demès i no em passava ningú, estàvem tots igual, pujant un port duret i tota la cursa en bici amunt i avall, amunt i avall, trenca cames fins arribar al poble... la rampa que havia posat pel grup del whatsapp, mare meua! la gent anava fent esses per poder escalar-la parats i amunt, apretant les dents. Dalt em veig a Culi paradet, mirant-nos, ostres què ha passat? res que el mareig l'ha deixat KO i una cursa així no pots anar en eixes condicions. En aplegar al poble m'agafa Toni, que fort que està el col·lega, com ha entrenat aquest hivern. Entrem junts a Box... uuff, quan baixes de la bici, i ara qui corre?? Les cames pareixen de formigó. Arribem i com no, la bici de Ivan allí, que feia rato que esperava, jeje, i alaaa amuuunt. La gent feia feia la pujada caminant. Com vam poder vam arribar dalt i Toni va pegar un apretó cara avall i ja li vaig perdre l'estela, però ahí anàvem, adelantant cadàvers, un d'ells quan el passe em diu cabrejat: colloó en els d'Ondara!! sou més forts que el vinagree!! Supose que li havia passat Ivan, després Toni i ara jo... però la sensació meva no era la d'estar fort, sinó més bé el contrari, anava pensant: ací no torne ni de conyaa!! Perquè ens coneguem i també sé que tinc mala memòria, jeje. En arribar a meta, com sempre, bon abraç amb els companys i veies en les cares que avuí havíem patit i moolt, ho havíem donat tot. Sols teníem una espineta clavada: que Vicent no haguera pogut acabar.
Per mi un orgull compatir esta cursa amb estos grans triatletes que entrenem per fer estes locures en els ratets que ens deixa el treball i la família, així que un deu per a tots. 

Ací estan les FOTOS

CLASSIFICACIÓ ( BY TONI)

ENTRENAMENT BICI+GRAN FONS

Va ser bogeria plantejar fer una eixida en bici abans del Gran Fons. El tema era fer un bon entrenament, participar en un event del Poble organitzat pel nostre amic Pep i agrupar algun triatletes de la Marina per gaudir d'un matí d'esport en bon ambient i, la veritat, és que mai pensava que eixa bogeria eixira tan bé. A les 8, amb molt bona puntualitat, anaven apareguent triatletes i deixant les bicis en el suport que el nostre amic Morera va preparar. Jo pensava que sobraria espai però la sorpresa era que en faltava i es va tindre que demanar a la tenda de Màxima que ens ajuda, sempre que pot, per portar més suports per a totes les bicis, més de 30!! Vaja telaa!, ens van donar el dorsal, prèvia processó del Sant Pep màrtir jeje, i a les 8:30, com estava previst, estàvem dalt de la bici fent un grup de més de 30 ciclistes i, amb ritme de ruta, estàvem cara cap a Oliva amb l'ajuda del vehicle de suport del nostre assistent Elu. El grup pareixia un mercat, tots xarrant i contant batalletes i en un moment ens vam plantar en Pego. Vam començar a vore vaques, abelles, vampirs i tota la colla que quedava d'una nit de festa de carnestoltes pegolines i venia l'odissea de travessar el poble, sense xafar cap vidre que no sé com però el milacre es va donar i ningú va punxar. La ruteta en bici va ser una passada, a un bon ritmet i sense cap de contratemps. 15 min. abans de l'eixida del Gran Fons ja estàvem en el Box fent una transició rapidísimaa, jaja, amb foto de rigor i tot, i després a córrer, cadascú en el nivell d'abrasiment que volia, el meu O, així que vaig gaudir d'una bona cursa i bon recorregut al ritmet, en grupet i vinga la risa, i les màquines del grup van copar el podi sènior. El nostre Soler va arrassar guanyant la prova i darrere Torres, que està fet una màquina, el seguia ben a prop i, en quart lloc de la carrera, però 3r de la categoria, el Gallego lluitador, en nostre Kiko, deixant el podi 100% ONDARA TRI-ESPORT. La sorpresa venia de les fèmines que venen xafant fort, on Norma va fer 3a local, així que amb un bon grapat de copes tots cap a casa... amb la sensació de passar un matí genial. Dóna gust vore que la gent respon quan s'organitza un event, i ha segut una passada compartir en tant bona companyia una cursa tant ben organitzada, es un plaer compartir el matí amb vosaltres...




Teniu mes de 200 fotos seleccionades del nostre club en el link de Fotos del final.

Ara toca Banyeres... uuff, de pensar-ho em fan mal les cames, jajja.

FOTOS

CLASIFICACIÓ

 

.