.

.

dilluns, 25 de març de 2013

MITJA MARATÓ DE DÉNIA I BTT BENIARBEIG

24 de març... la primavera incipient comença a alterar la sang de molts dels abrasits i abrasides del Club. S'apropa la temporada de competició, pura i dura. A uns els augmenta el pols, altres no poden dormir pensant en els entrenaments (... i sobretot, en el que hauran entrenat els altres abrasits), els cabets pensant, els culs inquiets. Sense dubte, s'apropa una temporada de bufanells soltets.

La primera competició d'aquesta primavera ens duu un diumenge poliesportiu: la quarta i mitja marató del Grau d'Ondara, amb sessió de bicicleta inclosa. També, a la capital del riu Girona, la BTT de Beniarbeig.


De bon matí, a les 7:15, sense retallar minuts, expedició del Tri-esport al local convingut. Dénia city is beautiful in the morning! Tots equipadets a la marxa. Segons les informacions, la tranquilitat va durar fins al Ràfol. Que si no ens dóna temps, que si tornem, que si seguim... al final a lladrar, tots a cara de perro un darrere l'altre, fins a Dénia, sense parlar (no hablar) perquè qui parlava es despenjava. Arriba a Dénia, deixa bicis, canvia't, busca el dorsal, coloca-te'l... les dues hores en bici cobertes i les espases en alt.

Next step, la quarta o la mitja. Quasi mil inscrits entre una cosa i l'altra. Prou puntual es dóna l'eixida pel carrer Campos (se'n recordeu quan festejàvem, amunt i avall...). Com sempre els Sergis marquen distància. Darrere la resta del club. El recorregut vora mar, d'una banda a l'altra del port, creuant-nos a tot hora. Quina manera de saludar, com si no ens haguérem vist mai: ale! ànims! ieeep! màquines! vinga!... i altres paraules del repertori animador. Molts comptaven la diferència amb el seu rival directe, d'altres comptaven els quilòmetres que quedaven per acabar... ufff!



El repertori d'abrasits que fan la quarta és el següent:

018 - PABLO LORITE MAS,  0:41:38 a 3,57
050 - JORGE LLACER ESPLUGUES, 0:46:55 a 4,27
063 - RICARDO VICENS MIÑANA,  0:47:46 a 4,32 (millor marca personal)
192 - NORMA PATIÑO MORENO,  0:56:54 a 5,24 (3a en la seva categoria, enhorabona!)
306 - JOSE GERMAN MARTINEZ ESCOLANO,  1:03:45 a 6,03

Mentre aquests arribaven, els altres continuaven saludant-nos per la segon volta del circuit.  A alguns ja ens faltava l'alé. L'últim quart de cursa es destapa la caixa de trons. Cadascú s'apanye, ni saludar ni res de res, no hablar, al final la classificació com segueix:

009 - SERGI SOLER GINESTAR, 1:19:02 a 3,45
040 - KIKO RIOS, 1:25:31 a 4,03 
041 - SERGI TORRES SANCHEZ,  1:25:23 a 4,03
042 - IVAN PAYA RIBES,  1:25:20 a 4,03
083 - ESTANIS MESTRE FORNES, 1:30:47 a 4,19
127 - SERGIO ALBEROLA TERUEL,  1:34:21 a  4,29
132 - TONI DOMENECH,  1:34:58 a 4,31
152 - JUAN FELIPE RIBES ARANDA,  1:36:43 a 4,35
197 - PEP GINER FERRANDO,  1:39:45 a 4,44
199 - VICENT PASTOR RUBIO,  1:39:55 a 4,45
211 - SERGI MALLOL I GARCIA, 1:40:28 a 4,46
342 - JOSE ANTONIO MORERA MEZQUIDA,  1:48:10 a 5,08
446 - EVA ALEMANY MOLL,  1:55:30 a 5,30
i retirat, Pau Enguix, per força major. 

Mentre tot açò passava, vora el pont del Meridià, Jaume, Rafa i Pons disputaven la BTT de Beniarbeig. Eixa és la marxa! El cos de la Policia Local de Beniarbeig ens va informar de les vora 300 bicicletes escampades pel poble, i és que Beniarbeig pareix xicotet però van anar fent lloc... Al final, el nostre Pons va pujar al podi amb un modelet que ni Versace.









 61 - ENGUIX PERALES, JAUME: 1:40:38
182 - PONS MAS, JOSE: 2:09:30
241 - CASTELLANO CUBILES, RAFAEL: 2:48:47

Després de la dutxa i de recuperar-nos un poc, la seu oficial del club, Llença's house, acollia, no sense dificultats, el gran dinarot que Elu ens tenia preparat. Quina manera de fartar, xe! El titot de Xaló es va multiplicar como los panes y los peces, i els famolencs runners, acompanyants, xiquets, xiquetes, bebés, prenyades, cent mil cotxes al carrer, l'entrenador de swim i companyia... (ieee, que hi havia més gent que bicicletes a Beniarbeig) van poder gaudir d'un dinar espectacular. Al final, festival de pastes i desmadre calòric generalitzat.


Però el millor estava per vindre. Els gurús del club tenien preparada una sorpresa: la I Gala d'Entrega de Trofeus de l'Ondara Tri-esport. Indescriptible l'espontaneitat i bon rotllo del moment, resumit en el palmarés dels guanyadors:

Premi al més abrasit novell: 1r. Ricardo Vicens. 2n. Norma Patiño. 3r. Sergi Mallol.
Premi al més abrasit: 1r. Ivan Payà. 2n. Toni Doménech. 3r. Sergi Soler
Premi al més "ploró":  1r. Sergi Torres. 2n. Ivan Payà.  3r. Jaume Aparisi
Premis especials:
1r. Joanfe Ribes el millor organitzador i embolicador d'esdeveniments, quedaes, dinars, sopars, etc.
2n. Vicent Culito, el millor caganer.
3r. Elu  Martínez, el millor cuiner.


En resum, un matí perfecte d'esport rematat espectacularment per un dinar a l'altura de les circumstàncies. El bon rotllo sempre present i mentre, la primavera continua i els culs inquiets, també...

 

diumenge, 3 de març de 2013

DUATLÓ DE BENIDORM i MITJA D'OLIVA

DUATLÓ DE BENIDORM - DUWHITE SERIES

L'aventura per anar al Duatló de Benidorm - Duwhite Series començava a les 6:45, hora zulú. El nostre lloc d'encontre habitual, el Fartelli, ens esperava a Ivan, Ricardo i Pons, com a triatletes experimentats en competició; i a Pablo Lorite i jo mateix com a debutants.
Una vegada amb les bicis dalt del TriEsport-mòbil, blanquet i tot com el papa-mòbil, enfilàvem l'autopista cap a Terra Natura...yujuuuu!! Que nos vamos de excursión!
Viatge sense complicacions, ningú tenia caguera ni ganes d'amollar pandocaes* pel camí.
(*pandoca: paraula del Culito's dictionary)
Una vegada allí, el ritual de recollir dorsals, preparar bicicletes, posar gomes, mirar dins les motxiles a veure quina roba ens posem, maquillatge, perruqueria... tot a punt per dur les bicicletes al box, tots juntets i a punt per començar!


Abans d'entrar a la càmera d'eixida, al locutor se li ocórre la gran idea d'anar cridant un a un a tots els participants... com si estiguérem al Camp Nou, ira tu! Al final la marabunta guanya el pols i s'obri la porta al mogolló. Meeeeeec!! Una sirena dóna l'eixida i ale, tots dins del parc de Terra Natura corrent com a descosits, cara avall, Ivan i Lorite com una fona, els cavalls renillant, les burres bramant... ens estarien animant dic jo. L'alegria dura poc, de seguida la pujada, fins d'on tiren la tirolina del parc, que quan arribaves dalt penses: em tire per la tirolina i s'ha acabat de patir, però apretem les dents a enfilar el circuit un altra volta. Com vegeu estàvem prou apurats i agobiats:


El següent pas la transició. Ai mare.. que us he de contar de la transició. El nostre gran Ivan va patir un petit contratemps que al final li va costar la desqualificació. Us convide a mirar les fotos a veure si algú ho descobreix. Afineu la vista que ho podeu traure.

El circuit de bici anava per avingudes amples, amb un poc menys de la meitat de baixada i la resta de pujada. Només eixir una petita pujada i de seguida cap avall. Mire el contakilòmetres, 53km/h... així dóna gust, hui rebente el crono. Només acaba la baixada, cap amunt! Pons i Ricardo m'agafen amb un grupet. Agafa't a roda -em diu Ricardo... ho intente però ni flores. Mire el contaquilòmetres, 12km/h corrent haguera anat més ràpid, rebente el crono però per baix. Així tres voltes, més soles que la una, per allí desangelat en aquelles avingudes de la capital del Sol y Playa... sols amb els ànims de la meua dona, fins que allà al fons senc un eco: "Vinga Mallol" jo pense, serà una veu divina? Alce el cap i em veig els abrasits del club que havien vingut en bici per animar-nos. Uff quins màquines, els torne la salutació i alce el braç com si estiguera guanyant (ole tu, l'humor que no falte).



Al final de nou la transició i a córrer. Realment no sabia si corria o flotava, no em sentia les cames. Com era cara avall em deixe dur. Busque les butxaques del mono per si portava molletes de pa pels animalets però el mono no tenia ni butxaques ni molletes. Mire allà dalt la tirolina, aprete les dents de nou i cap amunt. Després baixar i la sorpresa és en arribar a meta. L'equip esperant-me, una abraçada col·lectiva, els fruits secs volant i el speaker dient: ¡Mira que fresco que entra!


A la classificació, Ivan va fer el 19, amb un temps d'1h 10' 40''; l'espectacular debut de Lorite, el 34 amb 1h 12' 21''; Pons, el 80 amb 1h 20' 49''; Ricardo, el 82 amb 1h 21' 15''  i jo el 112 amb 1h 28' 36''.

En definitiva, la primera volta no s'oblida. Bona experiència i bons companys, els que estàvem i els que no. Esperem repetir més vegades.

Menció especial a tots els que van vindre i tornàren amb bici pel Coll de Rates (quins cracks) i als que van anar a la Mitja d'Oliva (Rafa, Kiko, Toni Doménech, Culito i Riera) dels quals podeu llegir la crònica tot seguit.

Salut a tots i ja ho teniu bé!

Ací teniu les FOTOS

CLASSIFICACIÓ


BICI + MITJA MARATÓ D'OLIVA (by Vicent Culito)


A les 8:00, com sempre a la seu de l'Ondara Tri-esport, el bar Pardo.
Allí anaven apareixent els abrasits que volien anar a Benidorm i els que volien fer la mitja d'Oliva. Els oliveros formats per Dora exploradora, Vicent explorador, Toni explorador i Toni trek explorador (tots amb les seues pertinents motxilles, maquillatge, 3 mudes, gomina per a la cursa, és a dir, una carrega extra al llom de 5 kg com a mínim. Altres, com Toni trek uns 10 kg), i el nostre mister Rafa Castellano, que també ens va acompanyar, però sols fer la bici i cap a casa.
Jo no sé que passa últimament, però les bicis ja no marquen mai per baix de 30 km/h i clar, en un tres i no res, a Oliva city que estàvem. Anem pel dorsal, deixem les motxilles al bar (Box CA Maties), donem una volta fins la platja de Gandia i tornem.
Ara comença el que és bo, que em pose? fa fred? jo estic constipaet? ara em pose les malles i després apareix amb el mono, que si la braga, que si el mono de Vicent està trencat, i Kiko Rios esperant-nos a que decidirem el modelet per a fer la cursa. Quan ja estava tot clar i eixim del bar (Box CA Maties), toca fer la foto de rigor, que Kiko no ix perquè estava fins els ous d'esperar-nos.


Total, a les 10:30 comença la prova i (empieza el charloteo), sense exagerar ens passem 18 km, xarrant i amollant parides, parant a pixar, que a Toni Doménech no li va fer falta perquè suava com un cerdo, sols faltava la tauleta, les cartes i el cafenet...



Al km 18, Toni Doménech encén el coet, perquè volia apretar una miqueta i, com no, els altres dos abrasits darrere d'ell, comencem a passar a gent a diestro i siniestro, Xe mira eixos d'Ondara com vam!!!!
A la meta es pot vore a Toni arribar i mirar cap arrere a vore quants metres ens habia deixat, quin abrasittttttt!!!!!


Entrem a meta i ens donen una bossa i comencem a carregar menjar, beguda, taronges, caldo de putxero, sucs, fruita, napolitanes de xoco, tovallola..., és a dir, altre pes extra per a la tornada a casa. Perquè estava la meua germana i ens va agafar un poc de pes, perquè ja ens veiem amb 30 kg extres cap a casa.
Al final bones sensacions, que era del que es tractava.