.

.

dilluns, 23 de desembre de 2013

COMANDA DE ROBA ONDARA TRI-ESPORT 2014

 Aquest es l'enllaç amb tot la info per fer la comanda de Roba per la temporada 2014, teniu que emplenar el full de comanda que hi ha en la web imprimir-ho i portar a la oficina de Pep amb els diners justs.





dimecres, 11 de desembre de 2013

PLANIFICACIÓ EIXIDES CICLISME

Aquest seria el cuadre de planificació del nostre club d'eixides de ciclisme dels mesos de desembre, gener i febrer, com sempre qui vulgui participar ja sap que ha d'estar a les 8:00 al Bar Prado com sempre.

Les eixides combinades de BIKE + RUN seran desde el local del carrer Jaume I nº30 ONDARA

La festa de la crono per equips i bici+gran fons ja es penjarà tota la info.

a pedalejaar!!





dimarts, 3 de desembre de 2013

PLANS D'ENTRENAMENT. STS.

Com ja vaig dir a la reunió enguany faré els plans d'entrenament d'atletisme a les persones que estiguen interessades. Es tracta de dur una progressió en els entrenaments,ajustant-los a les altres disciplines així com realitzar exercicis de tècnica de carrera en algunes sessions.
El preu del pla és de 10€. (ANTI-CRISI)

Les persones que el vullguen  m'ho han de comunicar i dir-me quan voleu començar la planificació.  Ací teniu un document que podeu enviar-me'l per correu amb la finalitat d'obtindre una informació bàsica per adapatar el pla. Per veure el documnet clica ACÍ
Si no podeu descarregar-vos el document i esteu inteteressats,o voleu preguntar alguna cosa podeu enviar-me un correu a sergiots23@gmail.com o bé enviar-me un whatsapp. Gràcies , Salud i bons kms.
                                                                 
                                                                                     Sergi Torres.

diumenge, 24 de novembre de 2013

SOPAR DE CLOENDA DE LA TEMPORADA 2013




20:30 Quedem en Bar Carrió en la glorieta de Dénia per anar al restaurant La Seu i fer la reunió de planificació de la pròxima temporada:

Temes a tractar:

  1. Federació tant del club com de cadascú dels components, terminis per federar-se.
  2. Possibilitat de fer comanda de Roba gent interessada per adquirir equipatge i quines son les peces seleccionades.
  3.  Crear un calendari per entrenaments conjunts,en cada modalitat.
  4. Possibilitat de fer alguns triatló i duatló per equips o competir algún ranking
  5. Comentar i posar data per la prova ciclista interclub amb dinadeta patrocinada per Esports Colau.
  6. "Ruegos y preguntas"
i a sopar....


MENU

ENTRANTES
Pan y torrajo de ajo aceite

Chips de ralla con mahonesa de limón

Ensalada de rollitos de presa ibérica a la brasa con esgarraet de verduras

Coca de bacalao con tartar de tomate, rucula y pesto

Huevo poche con salteadode setas y jamón ibérico

PLATO PRINCIPAL

carrillera ibérica
 


POSTRE


Copa de chocolate y avellana


o

Carpaccio de frutas sobre

gratinado de almendras

BEBIDA :

Vino blanco, vino tinto seleccionado de nuestra bodega
refrescos y café

PREU 25€





En acabar de festeta per el carrer la mar fins que el cos poc entrenat per fer festa aguante...


LLISTAT PER APUNTAR-SE AL SOPAR (ABANS DEL DIMECRES 27)
..

dilluns, 18 de novembre de 2013

Marató de Valéncia 17-11-2013

I per fi aplega la data de la Marató!!!
I per fi aplega un dels reptes més marcats del calendari!
I, com no podia ser d'altra forma, allí que es presenta un grup ben nutrit en representació de l'Ondara Tri-Esport!!!
Per desgràcia, no vam poder estar tots... Ens van faltar Sergio, que estava en un moment de forma espectacular i Joanfe, que està tot l'any fort i estava molt motivat!
Sense ells que ens n'anem cap a València! Toca matinar i a les 06.00 estem al Fratelli, Carol, que anava a pel 10.000, i els maratonians: Vicent Mallol, Vicent "Culi", Toni Morant, Morera, Jaume, Sergi, Pep i ens falta algú... Clar, Ivan aplega tard, com quasi sempre... Allí que aplega Ivan, amb Susi dalt del cotxe, carreguem també a l'amic i bon company José M. Orihuel de Benissa, i cap a la Capi que marxem. També tenim la representació femenina a la marató: Carmen, que va directa des de Dénia, amb més gent.
El Keniata de La Marina, accedint a la Meta!
A l'aplegar ja estem, que si aparquem ací, que si aparquem allà... Per sort, encara es matí i hi ha prou lloc, deixem el cotxe a bon lloc, per tindre'l encarat a l'eixida i aparcant ens trobem a Vicent Aparisi, que també ve a la marató!
Visita a l'WC, cafenet previ, visita a l'WC (un cop més... alguns més que altres...) i a buscar el guardarroba per no pelar-nos de fred a l'acabar!
Ens posem cadascú a les nostres "gàbies"... Respectant el coloret del dorsal, som un Club molt obedient...
Vaig sol cap al lloc, merda! Ja he perdut a Vicent Mallol, que és la meva "llebre"!!! De cop, veig a Morera i als segons, a Vicent Aparisi! I PUUUUMMMMM, sona el tret que dóna l'eixida!
Morera marxa davant amb algun company de Pego, ràpidament els perdem de vista.
Anem devorant kilòmetres com si res... Ens creuem a Sergi, sobre el 13, ell ja va pel 17 i se'l veu moooolt soltet!
Fins la mitja marató és fa llarg, anem Vicent Aparisi i jo junts, sempre, xerrant, animant-nos, anem molt bé, ara ja ens queda restar kilòmetres, no sumar...
Apleguem al 30... Increïble, a 4.52!!! A veure com responen les cames... Cap al 32-33 ja comença a faltar-me l'aire i Vicent comença a tindre rampes, baixem el ritme a 5.20-5,30, tant bé que portàvem la mitja al 30, amb eixe bonic 4.52...
Al 36, la cosa ja s'exagera... El ritme l'hem de baixar un poc més, a 5.40... Vicent necessita caminar de tant en tant i em torna a agafar, però jo no pare, sé que si ho faig, les cames no voldran tornar a córrer...
Aplegant al 39, quan pitjor estic, Vicent em diu que ja no pot més, que les rampes no el deixen córrer més i que intentarà acabar caminant... I allà que vaig jo sol! Quan veig que el km. 39 me'l marca a 6.01, aprete fort i intente traure el poc orgull que em queda, les cames quasi no poden i porte la respiració i el pols al màxim, però tinc que acabar molt bé, els darrers kilòmetres són espectaculars, empentat per la gent i per l'orgull els acabe a 5.30 i a 5.18, donant-ho tot!!!
Km. 42, ja estem a l'estora blava, que dóna accés a la recta de meta, veig a Susi, Eva i Carol que m'animen amb força, els pels comencen a posar-se de punta, les llàgrimes assomen als ulls... La Marató s'està acabant i el repte està aconseguit!!!

Les caretes ho diuen tot, l'esforç ha estat màxim!
Poc a poc, anem aplegant tots a meta, el primer de tots, l'admirable "Keniata de La Marina Alta", desprès, anem aplegant la resta de mortals. El goteig continu de corredors, no para, i allí que apleguem tots! Tots finishers, tots i cadascun de nosaltres! És un gran Club i és un gran Club de patidors!!!

Alguns ens veiem al box, altres per fora, la gent està contentíssima per acabar, però tots cansats, molt cansats.
Intentem aplegar al cotxe de la millor forma possible i tornar a casa sense rampes, durant el viatge...

Classificació Ondara Tri-Esport:




Salut i enhorabona a tots.

dilluns, 30 de setembre de 2013

DUATLÓ DE SANTA POLA (BY RICARDO)


El passat diumenge 28 de setembre començava el Ducross Extremme 2013 i la població de Santa Pola un anys mes era la elegida per iniciar el circuit.

Aquest any l’equip de “Duatloneros” esta conformat per Toni Carrió, Rafa, Pons i jo (Ricardo).  Tots uns abrasits que despres de no fer res en tot l’estiu hem decidit participar en el circuit, aquest any amb cinc proves; Santa Pola, Ribaroja, Guardamar del Segura, La Nucia i Banyeres.

A les 6.30 del matí tots quatre ja estavem fent camí, amb mes son que altra cosa començem a plorar com sempre;  Toni dubtava si podria acabar-lo degut a la lesió a una cama, Pons no havia entrenat massa i jo amb una dolencia al peu degut a una pica del mosquit tigre estava preocupat, o siga cadascú estava preparant la estrategia de la cursa.

Arribem amb tot els temps pero com sempre comencem amb molta tranquilitat i al cap de cinc minuts d’entrar a boxes ens informen que acaben de tancar-los, uff!!! com sempre apurant fins el final. 

Una visita a les parceles abandonades, un calfament serios i Mec.!!! Eixida espectacular, tot una colça i Toni (lesionat) es possa a ritme per baix de quatre i desapareix rápidament de la nostra vista.  Per un altre costat Pons es possa a ritme constant i jo a roda com si fos la seva sombra comencem a adelantar gent sense parar, uns metres mes arrere Rafa va fent.

Canvi de correr a bici i la noticia es que ningú dels quatre hem fet res raro, comença la locura de la montanya, les 29’ son intratables, a Pons i a mí ens pasen sense poder posar-mos a roda, tot i així fem un bon temps, per davant Toni anava molt rápid i per darrere ens venia una avió amb un dorsal que posava RAFAEL, quina manera de correr dalt la bici.   Arribem a la última transició i per megafonía ens informen que el primer ja ha arribat, amb record inclos, el tio animal ha baixat de l’hora. 


A la útima transició Toni va per davant, corrent a bon ritme i acabant com si res, la lesió com era de esperar no apareix.  Darrere anavem la parelleta feliç, Pons es possa a cuatre pelat i mí ja no en quedaven tantes forçes, es gira i veient-me es possa a tirar de mí a 4’ 15”, com un relonjet hem porta patint fins a meta.  A menys de dos minuts arriba Rafa i tots quatre donem per finalitzada la primera prova del circuit.  Tots amb bones sensacions i esperant donar guerra la resta del circuit, la próxima Ribarroja.  Esperem que en alguna de les proves es sumen alguns abrasits que tampoc han fet res en tot l’estiu.



CLASIFICACIÓ




dilluns, 23 de setembre de 2013

Cap de setmana calentet... Travessia La Mar de Dénia, Mitja de Pego i XXV Triatló Oliva


Travessia "La Mar de Dénia"

El dissabte teníem doble competició. En la primera, la de nedar van participar Pablo Martínez i Manuel Osuna (tots dos van repetir el diumenge al Triatló, que forts estan!!!).
Resum By Elu:



III Mitja Marató Vila de Pego

Com, no, també teníem representació en la Mitja de Pego!

21,097 kms de Marjal en el poble veí!
Fins allí s'acostaren Vicent Mallol (especifiquem nom i cognom, degut als nombrosos membres del Club-Família...) i Morera (no cal dir que es tracta de José Antonio Morera, per què, fins ara, no en tenim altre al Club-Família)!!!

Classificació III Mitja Vila de Pego

Doncs el nostre benvolgut Vicent Mallol aconseguia una marca de 1.44,02, baixant de 5 min/km amb tranquil·litat, mentre que l'abrasit de Morera, aconseguí marca personal en mitja marató, en una mitja no gens còmoda, ja que del km 15 en avant era tot de pujada... amb un magnífic temps de 1.42,13, a 4,51 min./km, es nota que els entrenaments llargs per a la Marató de València estan fent la seva feina i les cames van responent!





XXV Triatló Oliva


El diumenge de bon matí, començava la festa del Triatló. Eixia un dia ben bonic i clar. A les 6.44 eixíem des del Mas y Mas!
Tots matinant i, com no podia ser d'altra forma, tots queixant-nos... "Que si a mi em fa mal el genoll, que si jo he passat mala nit, que si jo he tingut l'esquena tocada tota la setmana, que si jo no he entrenat el suficient, que si a mi em fa mal un queixal..." i res, que desprès es veu que estem tots molt forts i, sobretot, molt abrasits!!!

En res, ja tenim tots el dorsal posat (qui no el tenia del dia anterior) i ala cap al box a preparar la bici, la cinta porta-dorsal, les gomes,...
Qui més, qui menys va tindre les seves preocupacions pre-triatló! El pobre Jorge, que si no havia tingut prou mal d'esquena durant la setmana (eixa era la seva excusa, per a desprès follar-me com una rata, sí...), va aplegar i tenia la roda punxada, problemes amb la càmera de recanvi... Però no passa res! Que tenim a Morera dins el Club-Família!!! Què sí! Que Morera havia fet la Mitja Marató i dormint ben poques hores per recuperar-se, ja estava de bon matí a Oliva, per tirar-nos una maneta, o les dos! El tio li arregla la roda a Jorge en un punt i ala! Tots cap a la Platja!

Tots a l'arena, amb els gorros i les ulleres posades i els monos, clar! Tots molts nerviosos... Es palpava la tensió, no és un Triatló qualsevol, és el Tri-Oliva, dels veïns, correm quasi, quasi en casa!!! Tots volíem fer-ho bé! Bé, no! Tots volíem fer-ho de luxe!!!
Les xicones (Eva i Imma) que debutaven en distància Olímpica també ho volien bordar! Encara que tenien el "cuquet" eixe que ens ix a tots dins la panxa, abans d'entrar a l'aigua, però sabien que estaven ben entrenades!

Però, com no podia ser d'altra forma, el Triatló es retrassava... Els "cuquets" de la panxa es feien més grans, els qui eixíem en la primera eixida, estàvem ja gelats... Però allí teníem a les famílies i amics per animar-nos i donar-nos suport!
En res... "meeeeeeeeeeeeeccc"! I tots dins l'aigua! Hòsties, galtades, ulleres fora del lloc, boia amunt, boia avall, medussa amunt, medussa avall... Pablo i Sergio Alberola els primers dels nostres en eixir de l'aigua, que quasi ixen primer i segon els tios abrasits!!!
I allí estan animant-nos, de nou, família (Vero, Mariví, Carol, Imma,...) i amics (Morera, Ferran, Elu, Norma, German...).
Ale, dalt la bici d'un bot i a pedalar per eixe circuit tan "ratonero" que no m'agrada gens... Els primers kilòmetres per caminals es fan amb bastant perill, curves tancades, puja-baixa,... Em passen Vicent "Culi" i Sergio Torres, mare de deu, com va aquesta gent!!! Desprès ve la carretera de Pego, el seu asfalt,... Entrem dins de Pego i allí estava deixant-se la gola el nostre benvolgut amic Emili "El Bomber" (qui, trobe, va dormir en Pego, per què el dia anterior havia fet podi a la Mitja...)! Peguem la volta al passeig i tornem cap a Oliva.
Els de la primera eixida sense quasi problemes, és un "no drafting series" i intentes sempre fugir dels grups... Però els de la segona eixida, es formaven uns pelotons de por! I en un d'eixos que agafen al nostre Sergi Torres per banda, sense tindre la culpa i li claven 5 minutacos al Penalty Box!!! El tio s'estava marcant un triatló de por, com és ell, metòdic, preocupat i calculador! Sempre amb el cabet a la feina i justament el sancionen a ell... Injustament, per suposat! I més quan hi havia pelotons de 30-40 bicis juntes...
Estem aplegant a Oliva i Joanfe no m'ha passat i trobe que he eixit de l'aigua davant d'ell... Estrany que no em passe en la bici, per que el tio va com un tir... I aplegant a la Platja, em passa, em diu que ho ha passat fatal a l'aigua, el refredat no el deixava respirar bé i ho ha passat molt mal...
I apleguem, de nou, a la platja d'Oliva, i ale, descordat les sabates, pega el bot per a baixar de la bici (aquesta vegada, trobe que ningú ha eixit a córrer amb les sabates de bici posades o coses similars... ja era hora!), corre amb la bici a la mà, penja-la, posat les "corredores" i a traure xispes mentre corres!!!

I allí que anem creuant-nos tots... I de seguida que Sergi Soler m'agafa, em descorda la cremallera del mono, tal i com havíem quedat abans de l'eixida i segueix corrent com "Gebresselassie"!!! I menys mal que no anava a tope, per què donava gust veure'l com passava a la gent! Jorge m'agafa, aprete les dents i intente seguir-lo! "Que fort estàs Jorge, menys mal que tens xunga l'esquena, bonico..." Agafem a Joanfe, no era el seu dia, "vinga, que ens queda sols una volta!". Però Joanfe es queda, no anava fi, el refredat l'ha deixat tocat...
Tots per allí, donant-nos ànims! Un bon circuit per córrer, per què veus els companys i els animes, ens donem forces! Samuel, Jaume Enguix, els Sergio's, tots aquests són d'un altre món... Ben a prop d'ells Ivan, que va corrent sempre amb el somriure a la cara, és tot un crack!
I anem aplegant, poc a poc, tots a meta, tots contents, tots sencers, tots amb el somriure a la cara! Apleguen amb bona cara, els ja esmenats (Samu, Sergio A., Jaume E., Sergio T., Ivan i Sergi S.), també, Osuna, Jorge, Vicent "Culi", els Toni's, Pablo, Jaume Aparisi, un servidor, Joanfe, Ricardo (que acaba de posar al whats, si anem a nedar avui...), Carmen, Elisa, Sergi Mallol i Ximus! I com no, les nostres xicones debutants Imma i Eva! Allí estan, entrant a meta i plorant com a magdalenes! Debuten en Olímpic i el finalitzen amb un grandíssim temps!!!

Enhorabona a tots/es i moltíssimes gràcies a tots els qui estaven donant ànims i suport! I fent-nos fotos!!!

Ací, la classificació de l'Ondara Tri-Esport:




Desprès, com ja és costum al Club-Família Ondara Tri-Esport, vam anar a celebrar-ho tots junts, aquest cop al Restaurant Los Arcos, entre rialles, bromes, batalletes, bon menjar, però sobretot, bona companyia, vam tindre el dinar!
Va faltar bastant gent, però els portàvem a tots en el cor i, com sempre, vam compartir bons i grans moments!!!




dimecres, 18 de setembre de 2013

TRAVESSIA DE XABIA BY ELU

Ya Nada os detiene!!! 

Por TIERRA....Corriendo hasta por el desierto "Sergi Alberola".
Por MAR........Vease el impresionante 2° puesto de este domingo de Sergi Alberola en 4.500 m.                        en la IV Travesia nado a Xabia. Incluso por delante de algunos pertenecientes a  clubs de natacion.
y por  AIRE.. Con las bicis vais que volais.....jejeje

Un fin de semana más, hay que Felicitaros a tod@s.
L@s que sacando el tiempo de donde no lo hay. Buscais donde poder disfrutar y explotar tantas horas de entrenamiento.
ENHORABUENA a los cuatro que este fin de semana habéis participado en la IV travesía a nado de Xabia. Sergio Alberola, Estanis, Joanfe  y Pablo.





                      IV TRAVESIA XABIA  Distancia 4.500 CLASIFICACIÓN GENERAL

Posición   Dorsal                   Nombre                             Equipo / Club                  P.Cat.       CATEGORIA                 T.Oficial    
    2            108         ALBEROLA TERUEL, SERGIO   ONDARA TRI-ESPORT        2     MASTER 35 MASCULINO      01:11:28    
   68             14         MESTRE FORNES, ESTANIS      ONDARA TRI-ESPORT      34     MASTER 35 MASCULINO     01:33:11   

                        IV TRAVESIA XABIA  Distancia 1.500 CLASIFICACIÓN GENERAL

    11           192         MARTINEZ ALCAIDE, PABLO   ONDARA TRI-ESPORT        5     JUNIOR MASCULINO        00:22:28      
    53           249         RIBES ARANDA, JOANFE          ONDARA TRI-ESPORT     15    SENIOR MASCULINO        00:29:17    

dimarts, 10 de setembre de 2013

TRIATLÓ DE VALENCIA 2013 (BY JORGE)







ONDARA TRI-ESPORT CAMPIÓ PER CLUBS AL TRIATLÓ DE VALÈNCIA 2013



Febrer de 2013: “ han obert les inscripcions per a València, no s’ancanteu que volen ràpid”. I clar, no podia ser d’una altra manera que l’Ondara Tri-Esport, amb la consigna de “si tu vas jo vaig”, s’apuntara massivament. 16 membres del club.
Així doncs, el passat cap de setmana va tindre lloc  la quarta edició d’aquest Triatló. La jornada del dissabte va estar protagonitzada pel Triatló de la Dona, el Supersprint i l’Sprint.
Dissabte de bon matí enfilaren cap al Cap i Casal per a participar en les proves corresponents. Tot i la preoucupació per l’oratge  no va ser cap impediment perquè es gaudira d’un dia d’esport i de companyia. Molt bons resultats per a  Toni Carrió i Rafa en aquestes modalitats i destacar la secció femenina a Carol amb un tempàs al Supersprint.




Pel que fa a la prova reina, l’Olímpic, es va disputar el diumenge. De bon matí, i sinò que li ho diguen als de la cotxà (Vicent, Toni i Ximo) que degueren asfaltar els carrers de camí a València, començava a despertar la Marina Reial des de primera hora. Des de l’hotel, on ens vam quedar alguns membres fins la zona d’aparcament sota l’Edifici Veles e Vents, tot era una rialla matinera al temps que cadascú començava a notar eixe cuquet de nervis que se’ns col·loca en…, bé això ho deixe a triar a cadascú.
Un cop allí, amb tots els fòtils necessaris encapcem cap al box on el dia anterior vam deixar la bici al seu lloc. Per entrar, amb polsereta, organitzem les T1 i T2 entre rialles, bromes i foto. Mentrestant, alguns ja estaven mirant-se l’entrada, l’eixida, les transicions per les catifes…tot una maquinària de rellotge que cal estudiar abans per tal d’optimitzar els cronos finals. D’ahí sense massa que esperar donen l’eixida de les 8 amb Samu com a únic membre del club en eixa, enguany lluïa el dorsal 1, després de quedar segon l’any passat, tot un luxe dins del club.  
Com deien, amb puntualitat britànica, a les 8,10 meeeeeeeeccccc i tots endavant a pel segment de natació. Tot i la distribució de participants en distintes eixides per seguretat i per comoditat per al triatleta és impossible que no te n’arreen alguna.  Va haver-hi alguna equivocació al tram final del segment de natació on un bon grapat de triatletes capdavanters, i això va arrastrar a molts que venien seguint les esteles, es van desviar en vore la rampa d’accés a l’eixida, però calia nedar un poquet més  i tornar enrere per enllaçar amb la T1. Eixim de l’aigua amb bons temps i enfilem el segment de bicicleta a un ritme desorbitant. Cadascú intenta fer el seu grupet i aleee a rodar pels carrers. Un circuit ràpid, amb algunes revoltes cantoneres i amb un grau de perillositat pel que fa a les curves per la masiva afluència de triatletes a les corbes, però res, a remar i tots els del club trauen mitges espectaculars. Al meu grup he de dir que el senyor Ivan ens va portar ofegats. De fet, ja després de meta no parava  de comentar-ho els qui es van agosarar de seguir-lo: “Joder con el Ivan del Tri Ondara “. Després de la T2, ens quedava un segment de córrer rapidet i amb gent animant per tot arreu. 3 voltetes i la glòria en pujar la flamant rampa al Veles e Vents començava a retraure tot l’esforç acumulat durant aquests últims mesos: entrenaments, abrasimentes, picadures de meduses, etc. Passar per la catifa triomfal anunciava l’èxtasi final, l’entrada a meta cadascú amb els propòsits marcats. A la classificació es pot comprovar els bons resultats que acapararen, destacant la posició de 9é, 10é , 18é i 22é de Jaume Enguix i Sergi Torres que volaren pel circuit de córrer, Samu i Alberola, respectivament. De seguida, com un compta-goteig anaven arribant la resta, també amb molts bons resultats.  Ivan i Toni que també anaren com uns coets (aquests dos van xerrant a ritmes vertiginosos, com si res saludant a la resta de membres del club), un servidor i Joanfe pegant de valent. Pep i Vicent millorant marques (i axò que portava des de les 3 del matí pel món). Gran debut de Ricardo en l’Olímpic qui assegurava haver fet la millor marca corrent fins i tot davant de les de les curses populars. I també debut de Ximo, el tio ho porta tot avant, estan pensant en donar-li un títol exclusiu per la participació en tot tipus d’actes.

Cal destacar el suport incondicional d’aquelles persones que realment són les qui sofreixen l’esforç que suposa arribar fins ací amb gran intensitat, dones, núvies i fills...a elles un deu pels ànims, cridades des dels cantons més recòndits, fotografies que inmortalitzen els moments més destacats...Gràcies!!!

En defintiva, un triatló popular que va reunir a més de 3000 triatletes, que cada vegada millora l’apartat d’organització (segons diuen els que l’han fet anys anteriors), una festa del triatló, amb molt bones sensacions de cara a Oliva i que no podia acabar millor que proclamant-se el nostre Club com a campió del Triatló de València 2013.

Enhorabona Ondara Tri-Esport!!!!!




 Podeu vore el vostre vídeo d’entrada a meta per minut de marcador (no del vostre temps) en el següent enllaç  http://www.corriendovoy.com/evento.php?id=527&seccion=triatlon








dilluns, 29 de juliol de 2013

AQUATLÓ DE L'AMADRAVA by Ricardo


AQUATLÓ DE L'AMADRAVA






El passat dissabte es va celebrar el primer Aquatló  l’Almadrava en Els Poblets i  l’Ondara Tri-esport no podia faltar, en aquesta prova vam participar Morera, Pablo i jo (Ricardo).  Després d’una setmana de Festes de Sant Jaume no se'ns va ocórrer un altra cosa que apuntar-nos en aquesta modalitat, per a Morera i per a mi era el nostre debut, en canvi Pablo ja tenia experiència, encara que en les altres ocasions era amb gent de la seva edat.

Abans de l’eixida fem el calfament  previ, quan estàvem fent els estiraments de rigor teníem al nostre costat a tota la família de Pablo i en això que apareix una parella d'abrasidets, eren Tomás i Toni Carrió, ens donen ànims i xiquets, a l’exida que comencem.  No érem molts i per tant no tenim més remei que Morera i jo posar-nos davant. En canvi, el nostre Pablo es situa en primera línea i molt concentrat en el que havia de fer.  Meec!! i tots a tota òstia, quant portem uns metres veig que Pablo anava en el grup davanter, nosaltres per la nostra part ens posem a un ritme per poder arribar a la mar sense estar  massa esgotats. Arriben a la transició i cap a l’aigua, em passe tot el tram d’aigua al costat de Morera. Quan portem 10 minuts en l’aigua apareix una xicona i comença a arrear-nos vara a tots dos, al final conseguim aparta-nos del seu camí i després d’una lluita cara a cara amb una medusa, aconseguim arribar de nou a la transició. Allí ens informen que Pablo ha eixit destacat de l’aigua, la gent que hi havia animant es va quedar bocabadada de com va nadar el “Xiquet”, aixíque contents però  un poc tocaets ens posem la parelleta a correr camí d'Els Poblets.  Al primer Kilómetre em trobava bé de cames i em separe de Morera,  amb una soltura que fins a mi em sorprenia. Arribe a Meta, allí estava el guanyador de la prova, Pablo Martínez amb una tranquilitat total. Al cap de no res, arriba Morera i tots tres celebrem la participació en aquesta prova.

Una experiència més, quan ens pensàvem que ja estava tot, des de l’organització ens informen que ens donen el tercer lloc per equips, només hi havien dos equips amb els participants que tocava i com nosaltres de la resta havien fet els millors temps, ens premiaven amb la tercera posició.  Una alegria inesperada, pujar al caixó sempre és motiu de satisfacció. L'any que ve torne i vosaltres ???

dilluns, 22 de juliol de 2013

TRIATLÓ D’ANTELLA 2013 (by JORGE SPLU)



24é NDS TRIATLÓ D’ANTELLA 2013






Quan tots pensàvem que ja érem a Festes d’Ondara encara quedava algú que no podia deixar córrer el 24é Triatló d’Antella. Una prova que al llarg de més de dos dècades ha anat guanyant prestigi fins convertir-se en un clar referent d’aquesta disciplina esportiva.

Disssabte de matí i comença l’aventura i hi havia qui havia fet dos o tres triatlons en la dormida. Jaume Aparisi, Jaume, Samuel i Jorge  enfilaven cap a Antella. La prova es va disputar al riu Xúquer al pas per l’Assut de la mateixa localitat, enmig d’un anclatge natural. Xeee! Al riu…al riu no es veu res! I així era, tot verd per dins i com a molt veies el pas de les rames que solten les canyes de riu de la vora i algun altre puro-moro. Això sí, el riu era un plat de matí, encara que de vesprada, com sol ser, bufava el vent que res va impedir un bon segment de natació.

Tots preguntant si calia el neopré, l’aigua fresqueta, lleugerament pel damunt del límit per poder posar-se’l. Quan tots estàvem dins l’aigua, un xiulet ens mana ixir cap a fora. Escales amunt, escales avall, en fi, ordre d’eixides. Fan tres eixides, Jaume, Samuel i Jorge en la primera i després, Aparisi. Malament, ara voràs com aquest m’agafa… i així va ser, per devant en la classificació general i amb problemes estomacals. Eixim dins l’aigua, tot una ‘patà’ i una ‘colzà’ i de prompte…meeeeeeccc!! Alea jacta es.

Segons les indicacions per a nadar als rius cal, i més, el Xúquer de gom a gom on les corrents que van per baix et poden fer passar un mal tràngol, arrimar-se a vora riu quan vas a contracorrent i nedar pel mig del riu a l’inrevés, aprofitant així la corrent a favor. Ara bé, a vore qui és el fatxenda que ho fa entre tant de colp i trago d’aigua, per cert, dolça.



L’eixida de l’aigua s’ho podeu imaginar, mig marejats, el repte era traure’t de les mans els obstacles dels relliscosos escalons i enfilar escales amunt fins arribar a la T1, em pensava que no arribava mai, uns 250 metres.

Pel que fa al circuit de bici, de matí havíem fet una xicoteta exploració pel primer port de Navarrés d’uns 3,5 km amb un 7%, però la part dura no era eixa, sinó més bé una pendent d’1,8 km al 11% al km 16...res…apreta i engul! A més d’un se li va fer bola!
De tant en tant, moto dels jutges i tots pendents a vore a qui li xiulava, semblàvem birles a vore qui queia ara, doncs dos minuts de penalització podien amargar-te la prova. A partir d’ací circuit molt bonic, muntanya d’interior, i baixada a la pressa de Tous per damunt d’ella, i puja i baixa fins a la T2.  

Fins ací, tot rodava de categoria, fins que una massa d’aire ‘donaora pel sac’, més bé coneguda com flat, feia presència una vegada més al segment de córrer. La T2 rapideta i a volar, Km 1,5 i nyas!, tot una bufà i com si haguera dinat putxero, a Aparisi també li va passar..dic jo…no seria els 35 graus i el líquid mal gestionat, en fi espineta per al pròxim… Mentrestant, els dos astres Samuel i Jaume ja havien enfilat el segment de córrer com dos volaorets, fent el 27 i 68 respectivament a meta…quins màquines!! I això que segons vam escoltar per ahí  hi havia prou de nivell.

A la fi, debut per part meua en un NDS, bons resultats de l’èlit, Samuel i els dos James, i una prova més disputada per part de l’Ondara Tri-Esport.

Ara sí que sí, Bones Festes  i a setembre més!!



(ANIREM COMPLETANT EL ALBUM)

dimarts, 9 de juliol de 2013

LD OLIVA + TRIATLÓ DE VALLADOLID + TRAVESSIA DE TABARCA

 TRIATLÓ OLIVA MD113


Esta és una de les proves que t'apuntes a l'hivern que fa frescoreta i no penses en la calor que pot fer un 7 de Juliol i també, com és el 25 aniversari del tri d'Oliva i el si tu vaig jo vaig...  i tot el tema.. doncs al final érem 7 abrasits de bon matí colocant trastos al box. La mar, un plat, però plena de meduses així que ens deixen el neoprè, i va i s'ho deixa el que mai es deixa res, Morera, collons com et deixes el neopré a casa? Doncs con un par i sense neoprè, calfem xarrem i allí estaven els nostres companys, que han vingut en bici a veure'ns, ale, ja tenim un bon recolzament per fer la prova, amb retràs però sempre aplega eixe... meeeeccc! penses un segon en: uuff, el que ens espera ara i jo sense haver-ho preparat, i au, cap a dins de l'aigua. La idea no era abrasir-se molt però eixe meec sempre et fa oblidar el que pensaves. Bones sensacions nadant, pel camí el meu Pep pegant braçades al meu costat; després, en un grup on teníem prou feina apartant meduses (o llebres). En eixir de l'aigua, al meu costat Toni Riera, alee, no ha anat tan mal la cosa que este és peixet, corrent llevant neoprè i els companys de Club animant. Torres donant instruccions, pedazo trainer el tio. Arribes a Box i mola veure totes les bicis menys la del tauró clar, eixe estaria ja enfilant cap a Forna. Ttransició ràpida i dalt de la bici, ale a sacoo, i en un bucle ja veig a la màquina de cara, (que mèrit té fer un IM fa 15 dies i estar dalt de la bici fent un 1/2 xee!). En un moment, Jaume animant abans dels repexons, uff això dóna molta força i després, els altres en una corba, ha estat una pasada veure gent del club animant, anava motivat i tirant i davant de mi un grup i vaig pensar: la gent no té vergonya, és un no drafting i fan grupets. Em note més fort i, quan puc, els avance i faig tota la recta de tornada davant d'ells i en arribar la corba, toque un poc el fre i m'avancen i em veig enmig d'un grup sense poder fer res. En això, jutge, xiulet i uns quants al penaty box i "sin comerlo ni beberlo" tinc de parar ni més ni menys que 5 min!! mai m'havia passat, imagineu el cabreig que portava, em van cagar tota la competi, pot sonar a excusa però qui em coneix ho sap bé que jo no seria capaç mai d'agafar roda en una prova no drafting. Era injust i feia molta ràbia i vaig estar a punt d'abandonar i tot, uff veure la gent passar sense poder fer res. Com no, va passar la bala Ivan com una locomotora, donava gust veure el tio. 


Em donen eixida i ja, per amor propi, acabe la prova però sense la motivació d'abans. Els últims km ja es notaven a les cames, es notava que no hem fet treball especific per a la prova, i a córrer. Uuuff, que solano, que calor... Primer, el ritme era vivet però sense passar-se però després, era sobreviure com es podia. En això  pasem per terreny de ningú i allí estava  Paco, el germà de Pep, amb una botelleta d'aigua fresqueta. Uuff, pareixia el nostre senyor, jajaja. El vaig trobar més guapo i tot, jaja. El tio es va quedar tota la prova donant al club un avituallament extra, quin crack, això no es paga amb diners xee!! Per tot arreu gent animant i, poc a poc, anaven caient els km. Es trobàvem i apenes ens saludàvem, la cara era d'anar torrats, ja era l'última volta però no em quadraven els km. Jo estava prop de la meta i sols portava 17 i tot burro jo, passe per davant de meta i seguisc com si em quedara una altra volta, jajajaja, vamos, no era el meu dia, que tio més burro. Menys mal que van vindre Carol i Susi i em diuen: on vas animaaal?? jajajaja, em vaig tindre de botar la tanca i entrar a meta fent 1 km de més, jajaja no rees!! Allò dit, no era el meu dia, poc a poc arribaven els companys amb cara d'haver patit molt, i després de contar-nos les batalletes, ens enterem que hem fet el segon lloc de clubs, i esperar a que entrara Morera, i ala, llagrimeta als ulls i bon abraç. No sé que ens porta a fer estes proves i patir tant però enganxa, i amb la gent d'aquest club tot és possible. Gràcies a tots pels ànims el dia de la prova, sou molt grans!!


(moolt xulees)
 




TRIATLÓN DE VALLADOLID (By Samuel)

A las 17:20 dan la salida de las dos pruebas al mismo tiempo, después de tenernos con el neopreno puesto mas de 20 minutos en la cámara de llamadas a unos 35 grados. Misma distancia (1900m) para las dos competiciones. Según me dicen, salgo entre los 20 primeros del agua y me dirijo hacia la zona de transición que era la Cúpula del Milenio  (espectacular!!).

De ahí sale el circuito de bici que consiste en 46 Km no drafting por pueblos de las cercanías de Valladolid: los primeros 20 Km muy rodadores y con una segunda mitad bastante dura con varios repechos. Al principio del segmento de bici no tengo muy claro mi posición porque vamos mezclados con los del medio ironman, pero cuando el circuito se separa me dicen que voy cuarto. Justo antes de terminar la parte rápida del circuito me pongo tercero y en el primer repecho durillo paso al que iba segundo. Y así me mantengo hasta la llegada a boxes. Pero justo en el pie a tierra cuando ya tengo las dos piernas de un lado de la bici para bajarme, la cala sobre la que voy apoyado se suelta y me pego una ostia de película. Por suerte me puedo levantar, recojo mi bici y la zapatilla que había volado y voy medio atontado a hacer la T2.


Entre el tiempo en el suelo y el atontamiento del golpe, el que venía tercero me adelanta en la transición. Así que salgo tercero a correr.
De la carrera a pie poca cosa, ningún cambio en cuanto a las posiciones y lo único a destacar el infierno que pasamos a causa del calor. Muchos participantes de las dos pruebas se retiraron por este motivo. Y los ritmos de carrera increíblemente lentos para un diez mil (creo que nadie bajo de 4:15 o 4:10), pero es que realmente el calor era insoportable.



TRAVESIA TABARCA 2013 (by Isabel)


Después de una noche en vela, pensando en como me iba a mover dentro del agua, sonó el despertador. Eran las 5 de la mañana. Café y vamos al lío!!! Cola de los dorsales, mucha emoción y muchos nervios...núm. 939 pintado en mi brazo, un bonito número, Isabel, te dará suerte!!!

Me meto en la 2a tabarquera...y en 35' ya estaba pisando Tabarca. Me cambio, dejo todo en el guadarropa y me pongo mirando al mar. El agua estaba bien, un poquito picada, pero bien. La salida se hace de rogar pero al final suena la bocina. Espero a que todos se alejen y zas!!! Me zambullo en un agua limpia y con muy buena temperatura. Bienvenida, Isabel...hoy, disfrutarás de esta travesía. Los peces me acompañaron hasta la punta de la isla, donde una medusa me sorprendió con un buen picotazo en el brazo izquierdo...y con ese quemazor que me acompañó hasta cerca del km 3, donde vi a un barco en el medio y pensé: qué hará ese idiota ahí???. Jaaaa, la sorpresa fue que ya estaba en la mitad de la travesía, era el avituallamiento y el punto de control. Entre risas y demás pensamientos, pasé al km 4. Por dios, esto me esta guatando!!! Iba fenomenal, feliz, sin molestias, ni cansancio...sonreí y seguí...braceaba suave, respiraba cada 4 golpes de brazos, jugaba con las burbujas de mi nariz. Observaba al resto de gente, flotando, deslizándose...km 5, una parada texnixa!! Me estaba meando!!!jaaaa y vi una mancha de gente, estoy ya!!! Seguí un poco más deprisa, otra boya, las algas, el suelo amarillo!!! Levanté la cabeza y ya había gente caminando. Seguí nadando y jugando con lo que serían mis últimos metros de esta maravillosa travesía...sí, sí, sí!!! No me lo puedo creer!!! Mire al reloj del arco de meta y marcaban 2:05:30...seguí camiando y pasé por él.
Me sentí orgullosa, grande, con la cabeza en alto busqué a Jose y allí está, con una sonrisa y cara de sorpresa. Y bién... que ya está, otra cosa más hecha...otra más "para la saca!"...

Dir que el nostre Estanis ha fet 1:53 el tio, esta fet un tauró. Enhorabona als dos!!!