.

.

dimarts, 29 de setembre de 2015

TRI-XABIA 2015 (by Jorge en Olimpic i Pau en sprint)

PROVA OLIMPICA by Jorge


OR A BOTS I BARRALS AL IV TRIATLÓ XÀBIA


Toca!…, hui m’alce més tardet…les 6,:30 del matí. Quin gust! Clar, l’avantatge de jugar a prop. A vore, que toca fer hui, és una cursa? Agafe les esportives…ah no! és una travesia? Agafaré les ulleres de natació i algun gorret…, upps!, ara no recorde si vam quedar al Prado per fer bici…quin aldarull porte al cap! En fi, ho agafe tot en una motxilla i endavant! 
Sí, sí, riu-te riu-te tu lector, que de segur que més d’una vegada t’ha passat alguna cosa semblant… I és que açò del triatló és molt bonic senyors/es. 
Cap a Xàbia que anàvem l’Ondara Tri-Esport amb moltes ganes de demostrar el que fa aquest club fa normalment, sí, sí… ja en sabeu això d’abrasir-se.. Una prova que es va disputar a la platja de l’Arenal on es van disputar dos modalitats de triatló, sprint (750 m natació, 20 km bicicleta i 5 km a peu) i l’Olímpic (1500 m natació, 40 km bicicleta I 10 km a peu). La prova va reunir a més de 400 triatles entre les dues . Els triatletes de l’Ondara Tri-Esport van participar en les dues modalitats A les 7:30 ens vegem pel box abillant els estris d’aquest esport. Primeres rialles i al temps primers nervis. Allí que estàvem Toni Domènech que estava molt descansaet el xicot, Ivan Payà, Sergi Torres, Joanfe Ribes i qui vos escriu, Jorge Llàcer. També van acudir els membres que farien la modalitat d’sprint més tard, Pablo Martínez, Francisco Vives, Juan Angel Carrió, Lluis Ballester, Ivan Ballester, Pau Segarra, Sandra Boquete com a representant de la secció de fémines.
A les 8:30 primera eixida femenina de l’Olímpic i un poc després masculins. Bona mar, una distància que no corresponia als 1500 (vora 1860m que ixen als garmins), amb un segment de natació de dos voltes en eixida a la platja. Torres, Domènech i Ivan com a peixets, jo darrere suportant el vendaval, i Joanfe seguidament. Eixint en la primera volta a la platja veig a Ivan, havia intentat aguantar-li el ritme, i… ja no el veig,  arranca mar endins i fa un segona volta espectacular. Els peixets del club, Toni i Sergi, al capdavant, Sergi ix el 6é, la cosa ja començava a pintar bé, molt bé. Jo em trobe nadant i puc agafar el grup de Toni en el segment de bici. Joanfe, també ix en el següent grup gran de bici i comença la comtesa de l’asfalt amb rodes. Primer grup, Torres, molt ben situat i aplicant l’estratègia, Ivan al segon grup, tirant i xarrant, Toni i jo al tercer grup aguantant-li la potència del dorsal 4, quina bèstia i com tirava, llàstima que el grup era de 6 membres. I tot seguit en un grup gran, Joanfe, qui va començar a desplegar l’artilleria en bicicleta, la qual cosa fou detonant per agafar al grup de davant a la 3a volta, el de Toni i meu. Una volta més i a box, 4 en total, 40 km.

A partir d’ací començava la T2 i el segment a peu. La T2 va ser espectacular, com a fones cap al box. Torres i Ivan lluitant pels seus objectius que després es transformarien en medalles d’Or i Joanfe i Toni la fan molt depressa, a mi em rellisca la bici (o algun toquet d’alguna altra roda també podria ser) i em cau a terra, ràpidament al lloc del box i a córrer. Al circuit, bones sensacions, concentraicó màxima per part de tots els membres i a la faena. Sergi amb la rivalitat dual amb el madrileny Sánchez Mariscal de l’equip de la meseta Nfoque Race Team. Ivan amb un últim tram apotèosic, on va avançar al primer Veterà A i proclamant-se així Campió de la seua categoria. Joanfe, pendent de mi, vaja que sí, impossible amortitzar l’avantatge en segons de la T2, i jo, encaramat a tocar-li l’esqueneta, vam imposar un ritme frenètic a la carrera. 
A la fi, triomf disputat fins últim moment, és a dir, a la carrera a peu, on Torres, en un pla estratègic va poder imposar-se en un ritme estrambòtic al Triatleta de la Capital espanyola fent 2h3min I 55 segons. Tot seguit, començarien a fer meta més membres del Club Ondarenc, en huitena posició Ivan Payà en un temps de 2h 8min i 6 segons, qui a més va aconseguir l’Or també en la categoria de Veterans masculí A. A poc més de 6 min del campió, va arribar Joanfe Ribes en onzena posició (2h 10 min I 4 segons) i seguidament Jorge Llàcer en tretzena posició en 2h 10 min 28 segons. Toni Domènech, en 2h 12 min i 18 segons i en desetena posició tancava l’entrada dels membres de l’Ondara tri-Esport. D’aquesta manera, els cincs triatletes ondarencs havien aconseguit entrar a meta entre els 20 primers fet que els otorgava el títol de campions per clubs a la modalitat Olímpica. Un triomf d’Or més que es sumava a l’èxit protagonitzat pel club Ondara Tri-Esport al Triatló de Xàbia
Amb tot, una festa de l’esport on el triatló de la mà de l’Ondara Tri-Esport va ser protagonista en una jornada banyada de triomfs i esport, una combinació excel•lent que recalca a Ondara en l’avatnguarda del Triatló a la Comarca.

Jorge Llàcer (Splu)








CLASIFICACIÓ OLIMPIC






PROVA SPRINT DE TRI-XABIA by Pauet


I per fi aplega el dia del Tri de Xàbia.
Després de carregar les bicicletes i els trastos que fan falta i revisar-ho tot 6 o 7 vegades, anem cap a l´Arenal de Xabia. Vam poder aparcar just al costat del Box a bona hora, perque vam poder vore l´eixida dels nostres companys de l´Olimpic.
Entre nervis, fotos, anims, i mes nervis... va aplegar el moment d´anar cap a la voreta de la mar!!! Sandra estava molt nerviosa, i jo també. Primer van donar l´eixida de les xiques i 10 min després la dels xics... Jo vaig aprofitar per a deixar-me caure per la primera linea d´eixida, i poder guanyar temps al entrar a l´aigua!!! Pareix que no, però caminar eixos 50 metres abans de pegar-li a les braçades, cansa molt...
I després de remar, remar i remar, aplegues a l´arc de la platja...ufff, quina emoció!!! per un costat la meua familia de Denia, per l´altre la meua familia d´Ondara, per tot arreu els companys del Club i va ser cuan la vaig sentir a ella, a ma mare...VAAA CARINYOOO!!! tenia ganes de plorar...


Després de fer la T1 relativament rapida,  ara toca remar en les cames, per un tram que tots coneixem, i que dies abans havia anat a controlar amb el cotxe. Pareix una tonteria, però ajuda molt el dia de la prova.
Durant els 20 km de la bici vas saludant a gent, mentre no deixes la roda del tio que va davant de tu..i vas pensant, que es creme ell ara i després ja tire jo!!! En la segona volta al circuit, vaig tirar ma del botellí per a beure i ... SORPRESA, NO TINC AIGUA!!! i a la rotonda d´eixida cap a Poble Nou, veig a membres del club en les bicis...no ho vaig dubtar!!! AIGUAAAA AIGUAAAA...I el braç de Norma es va allargar en un botellí de ASTANA, amb algo per a beure dins!!! Gracieeees...




Després del primer glopet, es posa al meu costat una moto, amb un tio flac dalt i em diu...ESTAS ELIMINADO POR OBTENER BEBIDA DEL EXTERIOR!!! queeeeeeeee??? i després de dir-me això va tirar avant accelerant a tope en la moto, i va ser cuan jo em vaig desmoralitzar i li vaig dedicar unes agradables paraules a sa mare i a ell en especial!!! Pero després de dos minuts rodant com si la vida no tinguera sentit, vaig pensar que lo important era la meua marca personal i li vaig tirar a saco, aplegant a la T2 encabronat perdut!!! 
I ara venia lo pitjor de tot...la carrera a peu!!! 5 km que a mi em pareixien infinits...però tenia que correr!!! Ja que jo era l´ultim dels xics en aplegar a meta, mentre anava cap al port vaig poder animar  a  Pablo (1:06) a Juan Angel (1:14:06), Francisco (1:18:09), Lluís (1:18:49), Ivan  (1:22:07), i a Sandra  (1:32:13), que ells ja anaven a Meta. Va ser molt emocionant!!! 



I per fi aplegues a l´arenal... gent per tot arreu animant, la musica de fons, l´espiquer sense parar de xarrar...pero tu sols penses en la META!!! i esgotant les poques reserves d´energia, fas un Sprint brutal i guanyes eixos segonets que et donen la satisfacció d´haver fet tot el que podies!!! temps meu 1:23...
Estic orgullós de pertanyer a aquest GRAN CLUB, de les persones que estem en ell, dels resultats obtinguts...feliç de tocar Podium en els millors per eixe primer lloc ben mereixcut i encara mes feliç de les 6 o 7 birres que em vaig fer de trago apenes acabar!!!
AMUNT ONDARA TRI-ESPORT!!! l´any que ve a donar mes guerra..




CLASIFICACIÓ SPRINT




ALBUMS DE FOTOS:








...

dimecres, 23 de setembre de 2015

TRIATLÓ D'OLIVA by Vicent Culi

Com cada any  l'Ondara tri-esport, no pot fallar a la cita ,en la seua data habitual de finals de setembre. El triatló d'Oliva, un triatló fixe en el calendari de tot triatleta, mític, al costat de casa, emblematic, bonic, ben organitzat... Aquest any si que no han hagut errades en l'organització, un triatló en estat pur.

Diumenge cap allà i de bon matí, Torres, Ivan, Joanfe, Toni, Contrí, Vicent, Manu (el tupà) i un debutant Paco Colau, comencen l'aventura de la 27é edició del triatló d'Oliva.


Una cua infernal per entrar en box, segur que es retrassa, com de costum. Uns dels nostres membres, dels primers de la cua, el desfisiós de Toni i a pocs metres d'ell, el que no entrena mai i pareix que no dorm perqué la  nit anterior va tindre jaleo, el nostre Joanfe. Després la resta de l'equip.

Entrem al box molt tranquils, jo diria que de les voltes que més tranquils hem entrat tots, cap pressa, tot al lloc, sobrats de temps, cosa extranya en nosaltres.
Deixem els bartuls al guardaropia i enfilem per vora mar cap a l'eixida. Sona el MMMEEECCCCCC i Toni al costat del primer i segon classificat, el tio ja és èl.lit!!!!! quin màquina!!!!! donant-se colçades i punyaes amb lo milloret!!!!!, després la resta de mortals.



Eixim tots de l'aigua alguns més prompte que altres, però jo crec que més fort ja no podem nadar!!!!, no es questió d'entrenar, és questió de fer alguna cosa extranya amb la mà per baix l'aigua. En conter de fer una S baix l'aigua fem una W. No entenc com em quedat segons en les travessies de la marina, jajajajajajajajajaja



El tram de bici tot seguit, amb velocitats molt altes. Tots contolant-se en les revoltes del circuit per vore a quina distància ens trobem uns dels altres.
Per últim, el tram de córrer, on ens podem defendre un poc millor que en l'aigua. Bons temps per a tots, dins de les possibilitats de cadascú. 









Al final, tots contents, pel triatló realitzat. L'any que ve, més i millor, si podem.



Donar les gràcies a tots als 2  fotògrafs Chesa (Pau i Toni), animadors i animadores del club que van vindre a donar-nos suport, que sense ells i elles no fariem tant agust les competicions. 

Ens donen molta força per poder donar-ho tot en eixos moments de patiment. MOLTES GRÀCIES CLUB!!!!!!





Clasificació membres del club





ALBUM DE FOTOS 1


ALBUM DE FOTOS DE RIERA


divendres, 11 de setembre de 2015

TRIATLÓ VALÈNCIA by Pauet & Jorge

TRIATLÓ VALÈNCIA SPRINT
By Pau

Per fi va aplegar el dia...
Després d´una bona matinada (4:30 am) i quedar al Fratelli d´Ondara (5:15 am), vam aplegar a València a les 6:15...era bona hora!!! vam aparcar just al costat del Pub Las Ànimas i, com no, hi havia molta gent per fora que no tenia casa... mentre descarregàvem les bicis i agafàvem les coses, es va acostar un xic i ens va dir...ÒSTIA, VAIS A HACER BICICLETA...COMO MOLA!!!
Després d´unes rises, vam anar a buscar el nostre dorsal...la veritat és que va ser tot prou ràpid. Hi havien unes carpes negres, sense llum, en unes persones donant unes bolses, i vam arreplegar els dorsals, i al punt d’info ens van donar la camiseta...tot prou fàcil!!! jo tenia por d´aplegar i que es fera tardet per entrar al BOX.



Ja en tot preparat, vam arreplegar el xip i vam entrar al box...quina locura de bicicletes, esportives, bosses, gent i números i números i més números per tot arreu...que podia localitzar el meu? per fi el vaig vore....
Després de deixar les coses al lloc, i com teniem temps per a pegar un mosset, vam anar a un bar que hi ha a la platja de la Malvarosa... una vegada allí em va cridar un amic, Oliver (el que va quedar 3er en la modalitat SPRINT). Tostaeta, cafe en llet i suc de una cosa que alli cridaven "suc de taronja natural"...a setembre? bé....
En la panxa plena vam anar cap a la zona de les proves, i ja hi havien xiques corrent...ens vam quedar animant i esperant a que foren les nostres eixides...jo vaig eixir 10 minutets després que Ivan i Lluis!!! m´havera agradat anar amb ells, però jo tenia la polsera blanca i ells la blava....
I per fi, després de menjar-me les poquetes ungles que em quedaven , perdre les ulleres de nadar i el gorro, que tingueren que cridar-me per megafonia de l’esdeveniment..... havia aplegat el moment d´entrar a l´aigua!!! És un moment de... joder que nervioset estic!!! ho faré bé? m´enganyaré en la transició? després podré correr bé? milloraré el temps de l’ultim tri? ....a fer la mà, ALEA JACTA EST!!!
Pues sí, així va ser...el segment de natació va ser la reproducció exacta de la batalla de las termópilas!!! jo no sé la de bascollaes que em vaig emportar, i vaig repartir...clar!!! però molt content de les sensacions dins de l´aigua i mes content encara de vore a tota la rastrera de gent que portava darrere quan vaig tocar la plataforma i vaig mirrar a l´aigua...quina sensació mes bona!!! pero no podia parar, tenia que correr els 645 m que hi havien fins aplegar a la bicicleta...vaig aplegar cremat !!! jajajajaj...


I per fi...el sector de bici!!! mariquita l´últiiiiim.... tenia ganes de tastar eixes rodetes noves, i de fer-ho bé, en cabet, en coneixement, és a dir...buscar una bona roda i guardar energia per fer després la carrera a peu!!! i així va ser...tenia a un tio davant, que era corporalment el 50% de mi, però que anava prou bé!!! i després vaig comprovar que portava la polsereta de color blau i que el tio havia eixit en Ivan i LLuis, pero jo sols podia pensar en no soltar eixa roda...
La putada va ser que ell ja tenia 1 volta, de les 3 que havíem de fer al circuit, i que no podria acabar en la bici a roda d’ell, però no va ser un problema... va aparéixer un altre tio que anava encara millor que l ´altre!!! jajaja...a rodaaaa
I mentre li pegavem voltes al circuit, podia vore a LLuis i a Ivan que mentre ells venien, jo anava , i al contrari...Vaaaamooooos Ondaraaaaa!!!!
I per fi vaig aplegar a la rotonda, en les 3 voltes fetes...i era el moment de correr!!! a lo que més por tenia...però em vaig mentalitzar que, encara que tinguera dolor a les cames, les pulsacions altes, la panxa plena de beurem el bidó de la bicicleta i se me fera etern el tram de córrer....havia de fer-ho!!! El  millor de tot era que anava adelantant a gent que portava la polsereta blava, i això em va ajudar a seguir adelantant i a mantindre un ritme constant...
Sense tindre més temps de pensar, vaig vore una rampa, en una catifa blava, en molta gent al costat...ja estava en la Meta!!! quina sensacioooooó més bona...
La veritat és que és un triatló per a gaudir d’ell...i molt recomanable per a tots i totes. Els 3 SPRINTERS vam quedar molt contents....i repetirem segur!!


TRIATLÓ VALÈNCIA OLÍMPIC
By Jorge 




Un any més l’Ondara Tri-Esport no podia faltar a la cita del VIé Triatló de València. Aquesta era la sisena edició i en totes elles hem estat present. La modalitat que va participar va ser l’Olímpic que consta de 1,5 km al segment de natació, 40 km en bicicleta i 10km corrent. La Festa del Triatló com és sabut tenia lloc a la Dàrsena del Port del  Cap i Casal, un espai emblamàtic on espectadors i triatletes gaudixen del Triatló i de l’esport. L’ambient esportiu i festiu, com és de costum, juntament amb l’ingredient popular i competitiu fa del Triatló de València un esdeveniment molt atractiu per a tothom. Ane per feina!
Al lloc de costum, a les 5.15 del matí, una aigua que queia de por, a Ondara plovia però és que a Beniarbeig…bo ahí  ja ho sabeu com plou, jejeje. 
-Què fem? 
- Anem? 
- Claaaar, allí no plou!
Cap allà que vam enfilar Toni Domenech, Ivan Payà, i un xaval veí d’Ivan com a soport fotogràfic .Només arribem a l’autopista a pel bitllet el nostre conductor, Ivan, botonet que apreta i desperta al de l’AUMAR, càguen tot!, deguera pensar.  Bé, bé, continuava plovent, però no començava malamant la cosa, priemeres rialles per dins del cotxe. 
De camí la pluja no va fer cap treva i en arribar a València, vam pensar que es suspendria, més bé, quines ganes teníem que ens ho digueren, però res…arribem allí i tot muntat a falta d’alguns pocs, entre ells, nosaltres com no. En presses i correres,  pitrals-dorsals, boxes, esportives…tot mullat com un xop. 
-Venga chicos! En 5 minutos primera salida! 
- Xe com! Si encara estem a mitges!

Volant, cap a l’eixida i…s’atrassa mitja hora, segons l’Organització els carrers encara no estaven tallats. Ale pues a esperar, plovent, fresqueta de les 7,30 del matí i pensant en el circuit de bici, òstia per aci, òstia per allà…Sincerament…motivació zero! Però com som uns abrassits com toca, en fer l’eixida allà que vam anar…una vegada dins la prova l’estat d’ànim canvia. Jo crec que perquè no et dóna temps a pensar de la bogeria que estàs fent, jejej. El segment de natació ràpid, sabem que allò és com una piscina, encara que a mesura que t’aproximaves als últims metres i, més concretament, al pont on el marejol de la mar ja es nota, notaves la corrent i el balanceig de les ones, del temporal que hi era a la mar. Eixida a box, i bons temps dels peixets Ivan i Toni, jo després de barallar-me en l’aigua també  al box i a per les bicis. Quin fredat! Un circuit de bici exigent on has de tindre els cinc sentits i algo més treballant al màxim. Les caigudes s’auguraven i el drafting perdia protagonisme per la quanitat d’aigua que hi era a l’asfalt. Ivan va cremar a els del seu grup, no va poder ningú seguir-lo. Toni, va tindre un problemeta i el va solucionar, després d’haver punxat, canvia el tubular i a rodar, quin mèrit! Un gran abrassit com ell fa això i més! Ja al segment de córrer Ivan va posar la maquinària a full! El ritme era frenètic, el pòdium era a la vista. Carrerasa que es va espolsar i fent la posició 13na general del Triatló i 2n en VM1. En el meu cas, vaig aguantar els primers kms i em vaig trobar bé, decididament vaig apretar les dents a lo que ixira, ja quedava poc. Bones sensacions fent el 34 de la general. Finalment, Toni, va fer una bona remontada fent el 135é de la general després de l’entrebanc que va tindre en la roda i és que cal dir que al circuit de bici la dificultat de la pluja s’ha d’afegir la brutícia que arrossega aquesta al centre dels carrers. 




A la fi, un Triatló més al coll, on fent balanç entre com estàvem al principi de la prova a com vam acabar, clarament molt positiu i amb bones sensacions. L’Ondara tri-Esport va fer una 6na posició ben merescuda i Pòdium per a Ivan amb la 2a posició de VM1, Enhorabonaa tots i a totes!!

Salut i Triatló!!!

ALBUM DE FOTOS