.

.

divendres, 23 d’octubre de 2015

I CAN GANDIA - TRIATLÓ IRONMAN By Víctor Contrí

CRÒNICA TRIATLÓ FULL ICAN GANDÍA 2015


El passat diumenge día 18 d´Octubre es va celebrar a la capital de la comarca de La 

Safor la segona edició del ICAN Gandía. 

Hi havíen varies novetats respecte a la edició de l´any passat. Per una banda, havíen 

inclòs la modal·litat de Half  ICAN, la qual eixiría 15 minuts abans que la modal·litat Full 

Per altra banda, el canvit del circuit de natació que es desenvoluparía dins del Port de 

I com a sorpresa d´últim hora, el día abans ens van informar que el circuit del segment 

cicliste es faría a 4 voltes de 45km cada una.

En aquesta ocasió vaig ser el únic representant del Ondara Tri-esport en pendre part 

en aquest triatló. 

Personalment, vaig arribar en molt bon estat de forma. Gran part d´això li ho tinc que 

agrair al Mister Sergio Torres. Estava molt motivat perque els entrenaments havien 

segut bons i tenía molt bones sensacions.

El divendres vaig anar a Gandía a per el dorsal i el dissabte a la vesprada a deixar la bici 

al box i les bolses a la carpa de transicións. Després a casa a sopar i a dormir. El 

diumenge es presentava un dia llarg (molt llarg).

DIUMENGE (dia D) 05:00am

Sonen els despertadors. Desdejuny fort, repàs de no oblidar cap cosa i caminet cap a 

Arrive al voltant de les 06:30am i acaben d´obrir els boxes. Cap a dins que anem a 

col·locar els bidons a la bici i ultimar detalls en les bolses de transició. 

Després, a la furgona a posarme el neopré, i esperar a que cridaren per donar les 

Al voltant de les 08:15am, van donar l´eixida de la modal·litat Half, mentres, els que 

anavem a disputar la llarga, ens miravem. Algúns en cara de corder degollat i altres en 

cares de susto.

Al voltant de les 08:30am ens criden a la càmara de eixida i tots a botar dins l´aigua 

desde el port. La eixida es va fer en flotació. Casi sense temps de col·locarnos, van 

donar l´eixida i les típiques patades i colçades a la cara, encara que en aquest triatló, 

donat el baix nombre de participants ( uns 300), la massificació de nadadors no va ser 

molt gran.

Me vaig col·locar a la banda exterior i mes o menys a la mitat de l´aglomeració i 

agafant un ritme cómodo en vaig disposar a completar el primer segment.

Cal dir que el circuit de natació, va ser prou desastrós per diferents motius. 

Poques piragües de l´organització ( jo vaig contar 2), l´ausencia de un circuit de boyes 

en rectangle , lo que va ocasionar, que els nadadors que anaven, xocaven 

literal·lament contra els que ja tornaven, gent retallant fins dos boyes i que el últim 

tram era contra el sol naixent i les corrents de la bocana del port, lo cual obligava a 

modificar el rumbe constantment.

A banda de tot lo anteriorment citat, el circuit estava entre 4200 i 4400 metres segons 

el gps que ho registrara i per aquest motiu , a mes d´un, se ens va fer etern.

Be! es lo que hi havia i res es podía fer al respecte mes que nadar fins la T1.

Després de estar 1h19´dins l´aigua, me vaig dirigir cap a la carpa de transicions per tal 

de llevarme el neopré, ficarme el maillot, el casc, dorsal, etc... i cap a la bici.

Error de càlcul buscant el pasillo de la meua cabreta i amonestació per part de la 

simpàtica jutjessa de la federació, que molt “ amablement” m ´indica que tinc tarjeta 

groga. El motiu, passar sota la barra dels penjadors de bicicletes. 

I en eixe moment, com a espectador passiu, el meu amic i rivàl en nombrosos triatlóns, 

TONI RIERA, el abrasit mes matiner. Que grande eres Toni!

Seguidament, puje dalt la bici per tal d´afrontar 180km. Cal dir que mentres nadava, 

anava fent càlculs de temps, per tal de passar cada una de les 4 voltes de bici en el 

mateix temps. Per tant, si volia fer una bici cómoda en 5h40min, cada volta m´havía 

d´eixir a 1h25. I aixina ho vaig fer. Com un rellotge. El mateix ritme al llarg dels 180km, 

excepte l´última volta, donat que el vent va fer acte de presencia i vaig baixar el ritme 

per tal de no fundirme. 


En quant a les 5h40 que vaig passar dalt la bici, les sensacions eren prou bones, ritme 

relajat i menjant cada 30 minuts aproximàdament. Després, al acabar la prova, en vaig 

adonar, que la ingesta de menjar va ser força insuficient, motiu per el cual, en vaig 

quedar sense “gasolina” en la primera part de la marató final. 

Valorant el circuit de bici, personalment el vaig considerar prou “monòton”. I es que 4 

voltes en va semblar un poc “ apanyo d´últim hora”. Però això ja es una opinió 

En les revoltes al arrivar a Gandía , ja es veien algunes cares conegudes del Ondara Tri-

esport, com Ramos, fent unes fotos xulisimes a una de les rotondes de la entrada a la 

platja de Gandia. 

Gracies Jose per les fotos!

Al voltant de les 7 hores de competició, tocava la T2. Ja només faltava correr 42km. No 

res, poqueta cosa. 

En vaig canviar, sabatilles ,visera i ulleres i tranquilament a correr. En eixe moment les 

sensacions i el ritme eren bons i els primers 10 kilometres van passar be, no obstant, 

anava sentint que el estomac no tolerava res i tot lo que ingería me sentava mal i clar, 

al voltant del kilometre 15, el rendiment va baixar a nivells lamentables. 

Però en eixos moments, vaig vorer als tri- abrasits animant a la entrada de l´escollera 

de Gandía i el meu amigatxo Joanfe, es va animar a correr al meu costat donant ànims, 

fins que un jutge li va dir que no podia correr al costat de cap participant.

Aleshores, el únic que quedava era deixar passar els kilometres. Ja havía arrivat fins el 

21. Només me quedaven 21 mes per acabar, perque entre altres coses i després de 

tots els entrenaments i de tot el día competint, ABANDONAR NO ERA UNA OPCIÓ i no 

vaig deixar que eixa possibil·litat me passara per el cap en cap moment.

Aixina que , després del km 25, 30, 35, anava fent camí, restant kilometres i 

visualitzant l´arribada, fins que després de 12 hores i poc, vaig creuar la meta extenuat. 

Fet pols caldría dir.

Agrair a tots/es els abrasits que van anar a animarme: Riera, Ramos, Ricardo, Pauet, 

Jaume, Culito, Joanfe, Germàn, Norma i als que he pogut oblidar.

Sense els vostres ànims, haguera segut molt mes dur.

Ara toca descansar i desconectar del triatló unes setmanetes, analitzar els detalls i 

enmendar els errors, per no repetirlos la pròxima vegada, que serà a Vitoria el pròxim 

any, però de segur molt millor i en millor companyía.




dimarts, 13 d’octubre de 2015

TRIATLÓ MASSIS D'ANTELLA (By vicent Culi)





Aquest any teniem 5 membres del club representant a l'Onara tri-esport en Antella, Ivan, Toni, Jaume, Tupà i Vicent. Carregant les bicis en la furgo de Ivan i amb el cotxe de Jaume i cap Antella que ens anem.

Crec que és la primera vegada que arrivem tan prompte a un triatló.Sobrats de temps, mira si era prompte que hi havia tant de lloc on aparcar que van pegar unes voltetes per vore quin era el lloc idoni on aparcar . Finalment aparquem al lloc més lluny possible!!! quins xarlots estem fets!!!!, pareixem quan anem fora, Esteso, Pajares i companyia. Sols ens falten les gallines darrere i la boina.

Anem pel dorsal, cosa que ens serveix per calfar, més d'un km fins aplegar al box i damunt comença a ploure. Aleshores tots alterats!!!! jo no competixc, jo torne a casa, jo si em banye no vaig cara l'aire,....total, un tall de plorataes!!!!. Ens canviem de roba per endinsar-nos dins el mono de triatló al carrer, tots nuets, que si tu t'has depilat, que jo no, que jo no m'he fet les ingles, i el cul, mare quina pelambrera!!! jajajajajaja. tot es de veres, no hi ha cap exageració.


Agafem els bartuls i anem cap al box, en diuen que hi ha que posar-se el tatoo del dorsal a la cama i al braç, tot a l'esquerra. Uns a la dreta altres a l'esquerra, altres que no pega el tatoo, pel pel, altres del revés, altres amb un 1 sols, però era el dorsal 111. Entrem al box deixem les bicis i tots ela artilugis al seu lloc, ens fem la foto de rigor i la jutje: "vaaaaaaa que vamos a cerrar el box", cosa prou normal en nosaltres. Tant sobrats de temps i encara quasi ens agafa el bou.

Ens llancem a l'assut per calfar un poc i en 10' eixim per donar l'eixida.
MMMEEEEEEECCCCCCC!!!!!!! punyaes, pataes. colçaes, que burros son tots, eixiu de darrere i voreu com no vos peguen!!!!.
L'aigua fresqueta, menys mal que portem neopré. Eixim del llac i enfilem cap al box, més de 500m fins la bici, quin martiri. agafem la bici i comença la duressa del recorregut. Els primers km prou ràpids, però en un tres i no res, apareix el primer portet, curt però dur, res de plat gran, tots amb plat menut i bona cadència. Acabem, el primer portet i de sobte apareix altra rampa de 2km, durs de collons, fins arribar al pantà. Baixem de la pressa de Tous, paissatge molt bonic de veres, i comença el trencacames fins Antella. Lo bò ve ara, una  altra volteta al circuit, mare meua com tinc les cames de dures despré de la primera volta!!!!, agafem tot el que podem als avituallaments i cap amunt de nou. Els triatletes ja comencen a patir, i encara queda la mitja marató.



Deixem la bici al box, amb les cames més dures que un cantal, i a còrrer!!!!!

Menys mal que el circuit de còrrer era planet sense cap complicació i avituallaments cada 2 km.
Al final medalla finisher per tots els components del club, dutxeta al riu en boles i cap a casa. Altre triatló a la saca.
En plegar a casa tots nosaltres, intentem llevar-nos el tatoo, però no hi ha mans. ni acetona, ni alcohol, ni fregall ni res. Ara entenc els xiquets quan porten un tatoo que els dure tant de temps, eixò no hi ha qui ho lleve. El tupà ens aconsella que amb disolvent industrial se'n va, però no crec que siga lo millor per la pell, jajajajaja.
Una setmana després, puc confirmar que hi ha membres que encara tenen un troç de tatoo en la cama.





ALBUM DE FOTOS