.

.

dijous, 29 de setembre de 2016


 TRIATLÓ DE XÀBIA   
25-09-2016

(By Jorge Llàcer)


Quan ja quasi ens apropem a la recta final de la temporada tots sabem que arriba el triatló de Xàbia, finals de setembre, una bona oportunitat per fer-se ressò de l’abrasimenta de l’estiu. Bé, no tots, ja que la majoria no entrena i estan lesionats (icona del mono tapant-se els ulls).
La setmana començava d’allò més animada

, un dilluns a la mar suau i un dimarts en Z1 (icona descollonat-se). El diumenge s’augurava una afilada falç en busca del triomf esportiu, la gent vol bou…vull dir… triatló! M’enteneu els de La Marina.

7,30 del matí, i comencem a veure’ns per l’Arenal de Xàbia. Els de l’sprint acudirien més tard, l’eixida era cap a les 11. Arreplegada de pitrals/dorsals i a muntar box. Durant el muntatge als boxes ens anuncien que es permet el neopré, una decisió un poc sospitosa, perquè l’aigua no semblava tant gelada com per a deixar neopré. Després, vam poder comprovar, durant el transcurs del segment de natació, que prop del Cap de la Fontana quan passaves nadant l’aigua baixava alguns graus, i tal vegada es va fer allí la comprovació de la temperatura per part dels jutges.

A la prova Olímpica Ivan Payà, Sergi Torres, Jorge Llàcer i Javi van ser els participants i a l’Sprint van participar Ricardo Vicens, August Riera, Víctor Contri, Morera, Pau Segarra i Òscar Fornés.
8,30, tot llest a l’Olímpic i per al meeeeecc!! i… nyas! Ens toca esperar, més de mitja hora més. Anuncien que l’eixida serà a les 9,30, però a les 9,20 va sonar el meeec! Aleee, a l’aigua!! Llevat d’algun despistat que va arribar després (contaven alguns membres del nostre Club que van vindre a animar i van poder vore la situació del tarambana, jejeje) i ja hi érem tots quasi a les boies, mare meua quina tranquilitat, havia anat a fer-se un café el tio.
Dues voltes al segment de natació, com costa l’eixida i la volteta a la boia de fora. Al capdavant Ivan i Torres, tot seguit jo i de seguida Javi. Arriba la T1 i toca fer-ho ràpid, havíem fet bona natació (amb neopré clar, però bona, jejej). Les dos màquines fan grupet de 6-8 i a rodar, jo intente arribar però veig que no paga la pena fer l’esforç a soles per arribar-hi, i decidisc estar al grup perseguidor d’ells. 4 voltes al segment de ciclisme i a la T2. Destacar el ritme que van imposar el grup d’Ivan i Torres durant la bici però sobretot en l’útima volta. Abans d’arribar a la T2 m’escape del grup bici per evitar aglomeracions a la línia de peu a terra on hi és el jutge i la veritat que va servir prou perquè vaig eixir escopetat i només un del grup de bici va vindre amb mi. Bona T2 i aleee, quedava el tram a peu, el més sacrificat, el que realment fa que estigues ahí. Estabilitzant ritme i controlant. La sensació final va ser que s’haguera pogut apretar més, però es va reservar massa en la primera volta de córrer. Són les coses del triatló, la gestió de l’esforç és clau. En qualsevol cas, mirar més amunt era complicat perquè els dos de davant, del CAX (Club Atletisme Xàtiva) van fer uns parcials de córrer vertiginosos (3,45).



Per la nostra banda, cal estar contents d’haver aconseguit un any més el títol de Campió per Clubs a l’Olímpic. I és que Ivan va fer 4t (1r Veterà A) i Torres 6é (2n Veterà A) i un servidor 11é.





A l’Sprint cal destacar les millores que han fet els membres que van participar respecte a anys i competicions anteriors. Ricardo que va a perpetuar la lesió per a poder fer triatlons com toca, Pau que li ha fet servir de bon grapat la natació que va fer beníssim, August que va agafant-li el gustet a açò de fer tres esports seguidets, Contri que haguera continuat fins Moraira corrent, en allò que té el cos per a fer llargues distàncies (llàstima la caiguda que va sofrir entrant a la T2, d’ahí la importància d’sprintar abans d’arribar i llevar-se bultos (o patos) d’enmig, jejeje; Morera, home de la Renaixença, fa de tot i molt bé, igual li pega per fer triatlons que córrer per muntanya que fer carreres de cotxes de Rally; i també, Òscar, qui ja anem coneguent que és un diamant en brut, farà que parlar en la pròxima temporada. 






I és que, al triatló, no només és tracta d’entrenar la suma de les tres disciplines sinò també saber combinar l’esforç en elles i com no el puntet que et dóna l’experiència a l’hora de les transicions, ritmes, estratègies, etc. ja conegueu allò de…Tota pedra fa paret!
A bans d’acomiadar-nos d’aquesta crònica cal agraïr als companys i companyes del Club, familiars i amics que van animar durant la comtessa esportiva. L’alé i el crit “Vinga vaaa, que ja ho tens!, “Ànim, agarra ritme i a meta”, “vamoooos!!”… fa que bullga les sensacions i emocions dins del cos i propicia una energia que sols s’experiencia en competició. Gràcies!





A la fi, un dia de festa de l’esport on el triatló de la mà de l’Ondara Tri-Esport va ser protagonista en una jornada banyada de triomfs, diversió i alegria fent allò que més ens agrada: esport; una combinació excel·lent que un any més apuntala l’Ondara Tri-Esport com un club a tindre en compte.




dijous, 15 de setembre de 2016

TRIATLÓ DE VALENCIA 2016 (by August)

-Xe, ja s’han obert les inscripcions del triatló de València, voleu que ens apuntem? Però ens apuntem a l’olímpic, no? 
-Olímpic??? Estàs loquet o que? Bueno....encara queda molt! Va xe, tira-li, apuntem-nos! 

Eixa conversa tenia lloc allà pel gener i l’optimisme d’Oscar va fer que ens apuntarem a la modalitat olímpica, sense tindre massa idea de lo que acabàvem de fer. Allà anàvem dos dels abrasidets!

Després de algunes nits on el nervioset ja anava fent acte de presència, arriba el gran dia, era el nostre tercer triatló i el primer en aquesta modalitat.  El dia anterior ja havíem anat a arreplegar el dorsal i a deixar les bicis a box. Ens despertem amb temps, bon desdejuni, i amb el cotxe cap al Port de València, on tenia lloc aquest triatló. Arribem i entrem a box a deixar-ho tot ben preparat i en eixe moment estaven fent la T2 gent de gran nivell com Emilio Aguayo o Antonio Benito, que finalment es va proclamar campió de la prova.

S’acostava la hora de la nostra eixida, les 9:20 del matí, i enfilem la passarel•la que ens porta a la entrada a l’aigua, nervis a flor de pell i conscients del que teníem per davant les nostres converses no feien mes que dir bovaes i soltar rialles.




Entrem a l’aigua i allí quedem tots flotant esperant el famós “MEEEEC” que dona la ixida. Amb el gorret verdet i flotant a l’aigua més que triatletes pareixíem pèsols en remull!

I de sobte...sona el Meeeec! I allà que anem, colzades i patades a dreta i esquerre en els primers metres. A mesura que anàvem passant boies el grup va anar estirant-se poc a poc i el nado ja es feia molt més còmode, era el moment de gaudir del ambient i del triatló. Després d’unes quantes braçades arribem a la fi del tram de natació,  amb l’ajuda dels voluntaris ixim de l’aigua i enfilem corrent per la moqueta per arribar a box. 

T-1, trobem les bicis sense cap problema, ens enfundem el casc i dalt les bicis comencem a pedalejar. Era molt fàcil fer grups ja que havia molts participants i era un circuit de 10 km. Un circuit igual de bonic que de perillós, degut als nombrosos clots i revoltes tancades que tenia. Van passant les voltes i anem creuant-nos els tres, i animant-nos, pareix que la distància entre nosaltres cada vegada siga mes gran. Una vegada completades les 4 voltes al circuit, amb bones sensacions, deixem la bici al box, sabates ben posades i comencem a córrer! 





El tram de córrer consistia en pegar-li 3 voltes a un circuit de 3,33km. Eren sobre les 11 del matí i la calor ja començava a apretar. Començe la carrera, ben sabedor que es el meu punt fluixíssim i que es faría llarg. Anem creuant-nos de nou i els ànims van ajudant-nos a afrontar kilòmetres. I després de dos voltes al circuit em note una palmadeta al cul, era Oscar que ja anava a completar l’últim tram de circuit i enfilar la recta de meta. “Molt bé Oscar, màquina, ja ho tens ahí, apreta!!!” Això li vaig dir, però en realitat pensava: “que cabró el tio, la mare que la parit, a mi encara em queda una volta per davant!” 



La última volta es va fer duríssima, molta calor, i pocs avituallaments, però poc a poc passaven els metres i l’objectiu estava molt a prop! Últims ànims i enfile la passarel.la del “veles e vents” on es trobava la meta. 

Em trobe amb Oscar i un fort abraç ens unix. Cares de esgotament però també satisfacció! Objectiu aconseguit! Després d’uns quants gots d’aigua, isotònic i cervesa les coses s’assaboreixen més.

Cal donar les gràcies al nostre amic Josep, ja que ell va ser el que fa un any ens va animar a participar en el nostre primer triatló i el que ens ha fet entrar el cuquet del triatló ben a dins!



Oscar va acabar amb un magnífic temps de 2hores i 20 minuts, mentre que August va fer un temps de 2 hores i 43 minuts. A la fí, una experiència molt bona, que segur repetirem i un magnífic matí d’esport i bon rotllo. Les cares de felicitat ho diuen tot. A la pròxima més i esperem que millor!