.

.

dimarts, 19 de febrer de 2013

DUATLÓ DE BANYERES 55.5


Ja estem en el 2013 i comença la nova temporada i com el senyor Ivan ens va emprenyar, doncs cap a Banyeres que ens vam anar. 7 del matí al Fratelli, era un dia d'eixos que sabia que... avuí anem a patir! Arribem amb una boira, uuff, baixem del cotxe, 0 graus!! telaa!! i Culi que baixa més blanc que la paret, s'havia marejat, mal començava el dia el meu xic. 
Ens anem a pels dorsals i la costereta per arribar a box ja era xula, jeje. Un poble que no té un metre pla, ens regalen uns guants calentents, i a preparar el box. En un tres i no res estàvem calfant però Culi no feia la millor cara. Veies a la gent, uuff, domingueros ni un... ací hi ha molt de nivell. Ivan que si me fa mal açò, que si me fa mal allà, que si no acabe, que si esto que si lo otro, però donen l'eixida i auu!! a córrer. Eixim els últims i a la que girem el cantó... mare meuaa quin rampón!! Giraves curva i encara s'empinava més i després més i quan arribaves a la muntanya seguia empinat... més d'un km fotut fotut, la resta planejant però per dalt la muntanya. Era una cursa més de trail que altra cosa, per a les Salomon vamos. Tornàvem a baixar al poble i altra vegada rampónn i cap amunt!! quan arribaves a box ja anaves mauret, i després venia el tema de la bici que com era carril ample no donava la sensació de pendent, però jo sols veia el marcador, no passava de 15 km/h i mire a veure si la roda estava punxada, jajaja... però res, no era això tampoc i uuf que mal vaig i no pareix que tinga pendent el tema però mire als demès i no em passava ningú, estàvem tots igual, pujant un port duret i tota la cursa en bici amunt i avall, amunt i avall, trenca cames fins arribar al poble... la rampa que havia posat pel grup del whatsapp, mare meua! la gent anava fent esses per poder escalar-la parats i amunt, apretant les dents. Dalt em veig a Culi paradet, mirant-nos, ostres què ha passat? res que el mareig l'ha deixat KO i una cursa així no pots anar en eixes condicions. En aplegar al poble m'agafa Toni, que fort que està el col·lega, com ha entrenat aquest hivern. Entrem junts a Box... uuff, quan baixes de la bici, i ara qui corre?? Les cames pareixen de formigó. Arribem i com no, la bici de Ivan allí, que feia rato que esperava, jeje, i alaaa amuuunt. La gent feia feia la pujada caminant. Com vam poder vam arribar dalt i Toni va pegar un apretó cara avall i ja li vaig perdre l'estela, però ahí anàvem, adelantant cadàvers, un d'ells quan el passe em diu cabrejat: colloó en els d'Ondara!! sou més forts que el vinagree!! Supose que li havia passat Ivan, després Toni i ara jo... però la sensació meva no era la d'estar fort, sinó més bé el contrari, anava pensant: ací no torne ni de conyaa!! Perquè ens coneguem i també sé que tinc mala memòria, jeje. En arribar a meta, com sempre, bon abraç amb els companys i veies en les cares que avuí havíem patit i moolt, ho havíem donat tot. Sols teníem una espineta clavada: que Vicent no haguera pogut acabar.
Per mi un orgull compatir esta cursa amb estos grans triatletes que entrenem per fer estes locures en els ratets que ens deixa el treball i la família, així que un deu per a tots. 




CLASSIFICACIÓ ( BY TONI)

dilluns, 11 de febrer de 2013

ENTRENAMENT BICI+GRAN FONS



Va ser bogeria plantejar fer una eixida en bici abans del Gran Fons. El tema era fer un bon entrenament, participar en un event del Poble organitzat pel nostre amic Pep i agrupar algun triatletes de la Marina per gaudir d'un matí d'esport en bon ambient i, la veritat, és que mai pensava que eixa bogeria eixira tan bé. A les 8, amb molt bona puntualitat, anaven apareguent triatletes i deixant les bicis en el suport que el nostre amic Morera va preparar. Jo pensava que sobraria espai però la sorpresa era que en faltava i es va tindre que demanar a la tenda de Màxima que ens ajuda, sempre que pot, per portar més suports per a totes les bicis, més de 30!! Vaja telaa!, ens van donar el dorsal, prèvia processó del Sant Pep màrtir jeje, i a les 8:30, com estava previst, estàvem dalt de la bici fent un grup de més de 30 ciclistes i, amb ritme de ruta, estàvem cara cap a Oliva amb l'ajuda del vehicle de suport del nostre assistent Elu. El grup pareixia un mercat, tots xarrant i contant batalletes i en un moment ens vam plantar en Pego. Vam començar a vore vaques, abelles, vampirs i tota la colla que quedava d'una nit de festa de carnestoltes pegolines i venia l'odissea de travessar el poble, sense xafar cap vidre que no sé com però el milacre es va donar i ningú va punxar. La ruteta en bici va ser una passada, a un bon ritmet i sense cap de contratemps. 15 min. abans de l'eixida del Gran Fons ja estàvem en el Box fent una transició rapidísimaa, jaja, amb foto de rigor i tot, i després a córrer, cadascú en el nivell d'abrasiment que volia, el meu O, així que vaig gaudir d'una bona cursa i bon recorregut al ritmet, en grupet i vinga la risa, i les màquines del grup van copar el podi sènior. El nostre Soler va arrassar guanyant la prova i darrere Torres, que està fet una màquina, el seguia ben a prop i, en quart lloc de la carrera, però 3r de la categoria, el Gallego lluitador, en nostre Kiko, deixant el podi 100% ONDARA TRI-ESPORT. La sorpresa venia de les fèmines que venen xafant fort, on Norma va fer 3a local, així que amb un bon grapat de copes tots cap a casa... amb la sensació de passar un matí genial. Dóna gust vore que la gent respon quan s'organitza un event, i ha segut una passada compartir en tant bona companyia una cursa tant ben organitzada, es un plaer compartir el matí amb vosaltres...




Teniu mes de 200 fotos seleccionades del nostre club en el link de Fotos del final.

Ara toca Banyeres... uuff, de pensar-ho em fan mal les cames, jajja.








FOTOS

CLASIFICACIÓ

 

.