.

.

dijous, 30 d’octubre de 2014

I CAN GANDIA 2014


S’acostava la data i teníem tots la poreta al cos uns perquè no havien fet mai eixa distancia i no sabien els que es vindria i altres que repetíem sabíem el que toca patir i crec que encara era pitjor, però be la feina estava feta ningú havia entrenat com sempre, anàvem sense quasi fer km en bici ni corrent ni nedant, perquè ningú entrena clar jeje.
Divendres arrepleguem dorsals i pasta party ens conviden a sopar a un hotel amb bufet lliure i vam portar de acompanyants a les nostres parelles Morera i Pep, estos del ICAN es van penedir de convidar-nos, un poc mes i li deixem el bufet net jeje, dissabte deixar la bici al box i diumenge encara de nit eixíem de casa cap al box , esta vegada se "mascaba" en el ambient que la cosa anava en serio.







Natació.
 Jo cagat perquè tenia el muscle fotut i no sabia com reaccionaria nedant, probe a calfar i “mal rollito”, me feia mal, però be tocava patir i punto, donen el meeeecc i la entrada aigua pareixia un Sprint a Toni va desaparèixer de seguida el tio, la boia estava a fer la mà, i els primers 500 m vaig rabiar de mal en el muscle i pensava buenoo en lo que queda per davant, però el cos es savi i prompte es va calfar i a nedar, en eixir mire Garmin 4100 m, alee si no teníem prou 300 m de regalet, lo millor eixir i vorer als nostres xillant  el teu nom buaaa que subidón!!



Ciclisme:
Pille cabreta amb una gana de por i m’adone que anava passant a la gent massa apressa i pensava cabeeett, aguantem i anava intentant no passar-me però la veritat la primera volta el aire no va molestar i al estar encara fresquets es feia camí a molt bon ritme, en arribar a Sueca abans de fer el gir, vaig vorer a les dos maquines Ivan i Toni que no estaven molt lluny però altra vegada.. cabeeet poc a poc, tornant vaig poder comprovar que estàvem tots en carrera Vicent culi i Mallol així que de lujo, primera prova superada, tots al tall, al poc vaig vorer a Toni i prompte arribem a la rotonda de Gandia... mare meuaaa la que hi havia muntada allí !!!  teníem a mig ONDARA TRI-ESPORT  animant i xillant, deuuu !!! me vaig aborronar!!, que pasadaa!! al mig de la segon volta Ivan ja estava ahí i sabia que si anàvem al ritme els dos en referència com tant de entreno fet els dos junts tot aniria be i així va ser però ara el aire ja pegava mes fort, es feia tot mes dur, però altra passadeta per la rotonda va ser altre xute de adrenalina que crec deu de ser dòping perquè te posava les piles!! Que grans sou xee!! Ivan i jo acabarem el  parcial de bici i en entrar a box vegem a tots en les nostres famílies també, que sort córrer en casa.




Marató
En el box bones sensacions perquè es veia buit de bicis, havíem fet molt bon parcial de ciclisme però ara venia lo pitjor, paradeta a pixar al WC i el Lorenzo pegant de calent però el ritme era  per baix de 5 per lo que de lujo però ja sabíem que això duraria el que duraria , i poc a poc va baixant el ritme les teves cames van apagant-se, lo millor la gent, gent de tota la marina y la Safor coneguts i no coneguts tots animant, creuar-me amb Toni amb Ivan, amb els Vicent i vorer la cara de patiment de cadascú i animar-nos entre nosaltres i pagar-se un superxute d'ànim cada vegada que es passava per el 10 km i veia a la gent d'aquest club que mes que un club pareixia una família, érem l'enveja de tots els participants i vorer les meves princeses uufff donava molt de força, la ultima volta ho vaig donar tot i me vaig trobar per el camí altra vegada al company de entreno que tants km hem fet junts, i mira per on encara anàvem a tindre una entrada a meta memorable, per recordar tota la vida, fer el passillo abans amb moltíssima gent xillant el nostre nom i entrar a meta amb els nostres fills, mai oblidaré eixes sensacions, i el que me vau fer sentir tots, sou molt grans!!!




No vaig ni mirar el temps però resulta que vaig fer 25 min menys que en Niça, Ivan i jo entrarem en 10:38 i poc desprès va entrar Toni que va fer un IRONMAN brutal a sols 4 min, impressionant, al poc temps un contentíssim Vicent Pastor que en el seu debut no es creia el temps que havia fet, i amb una estona entrava Vicent Mallol que malgrat de haver-ho passat molt mal en el aigua va baixar molt el temps que tenia pensat fer, els resultats espectaculars, tenim molt de nivell en aquest petit club però sobretot tenim el millor nivell humà, Sentir-se arropat i acompanyat per els teus companys tot un dia això no te preu, lo dit....

QUE GRANS SOU XEEE!!!!