.

.

dilluns, 6 de març de 2017

DUATLÓ D'ORIOLA 2017 90.0 – Campionat d'Espanya MD


Quan férem la inscripció dels LD d'aquest any estava el pack de fer Arenales-Valencia i Orihuela, i això que et pilla envalentint allí de cara a la pantalla i perquè l'Abrasit d'Ivan no vagi assoles com l'any passat dic ale li faré companyia, però s'arrima l'hora i uufff mare meva és una pallissa de prova fer 16 km a peu i després pujar dalt la bici i acabar altra vegada corrent, damunt te diu Ivan que l'any passat anaven tots com a motos i va quedar el 100 i pico, bé ens vam fer l'ànim i bona matinada i xarrant xarrant en un rato estàvem en Oriola.
Entrar la bici al box en 2 min arreglat, el duatló al box no prepares quasi res, no va fer falta portar el neoprè ni res jeje, calfem un poc i ens posem a la eixida dels uelos, Ivan els coneixia tots jaja i jo acollonit allí que si un va fer en el ironman de no se on en 9 hores i mitja, que si l'altre va fer menys de 3 h en la marató d'un Ironman, un que si hui provaria a eixir a 3:40, vamos que darrere de mi quedaria la ambulància i au, i damunt hem passava el que deia Ricardo jo els mirava a tots i el mes gordo era jo aii mare on m'ha clavat!!
En el grupet que parlaven en Ivan deien d'anar a 4, ho veia arriscat però podia provar a veure fins on aguantava sempre pensant que després venia la bici, és dona la eixida i com si fos un esprint la gent a sacooo, per davant 16 km, grupet de 4 abrasits i tirant el nostre Ivan, doncs ací a roda a veure fins on arribem i passaven els km i ací estàvem, circuit pla però molt ratoner i ple de corbetes, al final arribem a box, Ivan ix com una fona en la bici i ja no el veig, les sensacions a les cames fatal, però a poc a poc al lloc, el circuit dur puja i baixa tot el rato i damunt vent, que no sé que passava que mai el tenia a favor sempre molestava, ens fan pujar un Portet i tot, en arribar dalt, al gir veig que Ivan no estava massa lluny, i això era bon senyal perquè estar a prop del màquina aquest no és fàcil, vaig pensar que ja m'hi havia passat en la bici perquè no feia mes que adelantar a gent i després no podria córrer.





Per fi arribem a box, les cames pareixien de formigó pero a poc a poc el ritme no era roin, notava algun enganxonet al quàdriceps que no hem deixava apretar més, però el ritme cada vegada millor, per fi a meta i allí estava el maquina i els dos contents per començar la temporada en aquestes bones sensacions. El 9 i el 17 de la categoria i el 41 i 63 de la general, vamos de lujooo, ara segurament no torni qui vulgui provar ja sap jeje.









Clasificació

http://triatlon.org/triweb/index.php/competiciones/resultados-2017/