.

.

dilluns, 28 d’abril de 2014

TRIATLÓ ARENALES 113

Doncs ja comença la nova temporada de triatló i com de costum comencem en un plat fort en el triatló de mitja distància d'Elx Arenales 113



Aquest any érem menys abrasits sols 5 però anàvem en la mateixa il·lusió de sempre i amb menys Nyervits perquè ja repetíem tots i sabíem on ens clavàvem, després de la quedadeta en el fratelli prompte estàvem en Arenales repassant en el cotxe la variant del circuit de bici, ja que aquest any hi havia un nou tram amb mes de pujades, replegar dorsals deixar les nostres bicis al costat d'un fum de cabres que valien un dineral, i pegar un volta per la fireta del corredor, foto amb l'estrella de la prova el senyor Víctor del Corral, molt atent l'home, en l'aire que feia si no fos per nosaltres la seva cabra para a la mar en un bac, arribada a l'hotel fer el tonto un rato i a sopar... res de platet de pasta anàvem amb fam i ens vam papar un bufet com deu mana, ben fartets i sense espectacul de Sergi&Pep, ens anem cap a l'habitació a sobar alguns mes vetlaorets que altres però tots a les 5 en peu.





En un rato ja estàvem posant trastos al box, uuuuffff quin aire fa de bon matí avui anem a patir, neoprè posat i a calfar, per megafonia avisaven que feia molt d'aire corrent de ponent però el que guardarem forces pel final perquè anava a ser complicat eixir del aigua, ja que les corrents et tiraven cap a dins, sona un meeeecc i al lio cadascú en la seva eixida separada per grups de Edat tots cap a dins de l'aigua les hòsties de rigor fins la primera bolla i després al meu aire sense pillar peus però a bon ritme, mire el garmin abans d'arribar a la ultima bolla i el ritme no meu creia ni jo tot eufòric giri la bolla i ve la crua realitat nades i nades i no avances del lloc, començo a tragar aigua però a poc a poc i patint estava corrent descalç per un box que tenia mig km, al fer la transició hem cauen tots els gels, vamos tot un desastre, mal comencem, puje dalt de la bici i aire de cara, aire de ponent fort i raxat però vaig trobant-me be a mesura que vaig avançant a gent , en un cantó algú diu el meu nom, xe que alegria veure al nostre Sergi Alberola animant, més endavant vec a Toni, hui no anava fí, continuo tirant fugint de pillar cap roda feia molta por perquè la carretera estava a tope de bicis i feia molt d'aire de costat que molestava sempre, cap al km 30 nou tram de pujada cara a l'aire, vamos una alegria per a les cames sense apenes gels decidisc regular un poc e intentar guardar un poc per la carrera a peu, tram de bici molt dur i amb molt d'aire però arribo prou bé a córrer la mitja marató.




Faig T2 i bones sensacions i bon ritme circuit amb 3 passos per dunes d'arena i dues pujades d'escales amb rampón final, vamos mes que un circuit a peu una gimcana, bon ritme fins al 17 que una ferida en el peu i el cansament ja comencen a notar-se i fan baixar el ritme i amb el ambientàs que sempre acompanya aquest triatló entre a meta aconseguint baixar de les 5 hores i fent una bona classificació que mai pensava haver fet sobretot després de tant de temps lesionat sense poder córrer, abraçada en Ximo i trobada amb la maquina del equip Ivan, despres abrasada de rigor amb Vicent Pep i Toni tots ells contents i finishers del Arenales més dur dels 3 que he fet jo.



Érem pocs però bons i vam donar guerra de calent, ha començat la temporada i açò pinta molt bé. Salut i Km


RESULTATS DEL CLUB