.

.

dimarts, 30 de juny de 2015

A300W València 113 Campionat d'Espanya de Mitja Distància (by Pep Llença)

Aquest passat cap de setmana se celebrava a València una prova de Mitja Distància, o com bé la coneguem tots: un Mig-Ironman...
Doncs, bé... A menys de 100 quilòmetres de casa no podem deixar l'oportunitat d'anar a participar! Evidentment aquestes proves sempre atrauen a molts abrasits, però aquesta, per si de cas, era Campionat d'Espanya, amb els elits i abrasits de més que això comporta... AL LORO!!!


El dissabte de matí realitzem l'últim entrenet de soltar cames... 1 horeta de bici suau (aquesta vegada sí...) i 10 minuts de trotar, suaus!? (Sí... sobre 4.40...)

Desprès de soltar cames i soltar unes quantes "ventositats" al llarg del matí, els 4 implicats, ens n'anem a esmorzar... Carreguem bicis i cadascú amb la seva family i a intentar descansar per al dia següent.


Al cap d'un ratet sonen els despertadors! A les 3.30 ens posem en peu, Víctor un poquet més tard, per què ha anat amb la furgo a dormir a València i té permís per seguir dormint!

Es fan les 4 i al lloc de quedada sols estem Joanfe i Pep... On estarà Ivan!? De cop, un whatsapp "Joanfe, ja estic a Pedreguer, ix"!!! Al que nosaltres responem: "Si hem quedat a casa Pep, en Ondara! Vine cap ací!"
Doncs amb quasi mitja hora de retràs, eixim cap a València. Anem per autopista, evidentment, i condueix ma uelo a 90-100, si ho arribem a saber, anem pedalant i apleguem abans... hahaha
A tot açò, parlant de pedalar cap a València... Pel grup ja feia dies que anaven parlant alguns abrasits d'anar a veure la transició amb les bicis i tornar... No estava clar... No se sabien, exactament, els implicats, però al final 6 bojos es van enfundar malles i mallot i a les 7 del matí eixiren de "l'aldea" cap a la capi!!!
Vicent, Toni, Sergi H., Vicent M., Jaume i Sergi T. davant la "xona" més gran d'Europa!
A tot això, nosaltres apleguem a la capi, trobem de seguida a Víctor i corrent a pels dorsals! Mudem les bicis de diumenge, no siga cas que ens toque anar a missa... Entrem al box i allí ja està ple de Tope-Gama, de l'estil de Jaume, espectacular la convenció anual de Jaume's Enguix!!!
Ens entren les cagaleres... Tots als "waters", o on siga que es puguen fer necessitats fisiològiques... uuuuffff, quin apuro!


Joanfe, Víctor i Pep amb la vasselina...
Ale, anem cap a la mar, serà el primer triatló que ens sobra més de mitja hora per a l'eixida!?
Ja està de gom a gom, pareix que tots han sigut puntuals, tots menys l'organització, clar! Que seria d'un triatló si donaren l'eixida a l'hora!?!?!?!? Aquest, per sort, sols uns 15 minuts!
Presenten els elit, els donen l'eixida i dos tios borratxos que venien de festa, arranquen a córrer d'arrere d'ells cap a dins la mar! Allí el mig es posa Ximo, l'organitzador, amb una cara de mala hòstia de por... Ixen els borratxets i continuen les següents eixides sense cap problema!
Li toca el torn als uelets, Ivan i Víctor, ens animem, ens abracem i meeeeeeeeeeeeeccccccc!!!
3 minuts desprès Joanfe i Pep, meeeeeeeeeeeeeeccccccccccccc!
La mar, bona, amb un poquet de corrent, però sense molestar massa... Com sempre, algunes braçades i algunes colzades, però sense incidents notables.
Eixim de la mar i a córrer els 500 metres de transició descalçats, quin gust... Darrere de mi sent cridar "Vinga Ondaraaaaa!", em gire i veig a Joanfe darrere meu, què ha fet este tio!? Jo isc davant d'ell!?
No passa res, per què fem la transició i de seguida, en menys de 2 kms ja em passa, va fi, va com un coet! 


Ivan
Joanfe
La bici se li dóna de forma espectacular, però, collons!!! Sobre el km 14-15, el veig a un lateral! Ha punxat! Joder!
Vaig fent quilòmetres, apretant, però sense forçar, per que sé que vaig moooolt curt de bici. M'estranya que no em torne a passar, i quan comence la baixada, cap al km. 50, al pas per Nàquera el torne a veure, aquest cop a la rodona, esperant-se... Ha tornat a punxar, resulta que ha petat la coberta! Merda! Al servei tècnic li han posat la de darrere-davant, per que puga aplegar a València, però no acaba el tri, per que no ha pujat la muntanya i és honrat com ell sol! Una llàstima, estava en un moment de forma espectacular i haguera fet molt de mal en la bici!!!
Tornem baixant junts, fins que ja estem quasi dins de València i ell tira davant. A mi se me fan llargs els últims quilòmetres, els avituallaments fatals... No tenien aigua i els qui eixim en la última eixida, ho paguem...........
Apleguem. Transició. Eixim amb alegria, massa... 4.30-4.40, de cop, veig els bojos d'Ondara que han vingut en la bici, tot un crit d'ànim, tots aplaudint i xocant les mans, t'aborrones, moments espectaculars. Joanfe està amb ells, i comencem a córrer junts, ell ha abandonat i m'acompanya uns kms. El cos va frenant-se, passem a 5... 


Joanfe i Pep durant la mitja
Desprès no pots més i passes a 5.15, va fent molta calor i el sol apreta... Cap al km. 6-7 ens creuem amb Ivan, i Joanfe s'agafa a ell per a tornar cap al box. Jo continue per l'infern. Cap al 9 i pico em creue amb Víctor! "Vinga! Ànim!" Ens animem, ell ja està tornant i va un puntet millor.
Aplegue al 10.5, mitja volta i a tornar. El cos continua igual, vaig parant als avituallaments, per que ho necessite, no puc córrer més... Pareix un episodi de The Walking Dead en viu i en directe, tots per allí caminant, moltíssims abandonen, amb el dorsal i xip a la mà i el mono llevat... Però jo no abandone, així em tinga que arrossegar a quatre pates...
Eixim del riu i encarem la mar, busquem la meta amb ànsia. Joanfe amb el cotxe (que ja marxa, té un compromís) i m'anima, em diu que alce el cap i això faig! Els últims dos quilòmetres, puc tornar a córrer amb un poc més d'alegria, veig que vaig a 5-5.10, perfecte... Quan aplegue a la recta de meta, estan allí els veïns de Xàbia animant. Acabem el mig i allí estan Víctor i Ivan, quina alegria acabar un prova tant dura!!!



Ens n'anem a banyar-nos a la mar, que està fresqueta i bona i ens contem les batalletes, a tots se'ns ha fet llarg, massa llarg, però hem aconseguit acabar-lo i ens sap mal pel nostre amic Joanfe! Ànim, que a la pròxima donarà molta més guerra!!!


Clasifiacció





ALBUM DE FOTOS

dimarts, 23 de juny de 2015

TRIATLÓ CONTRARELLOTGE DE SUMACARCER 2015 (By Toni Stevens)


Fratelli, Diumenge 21 de Juny a les 7:15H del mati.
Allí no apareix ningu. El mister, fa acte de presencia i al ratet apareix Jaume amb el portabicis. A aquest li falten peçes per tots els llocs aixi que posem les bicis nigades amb cordellets de les sabetes running del mister. ( que en tenia un grapat,  i esperaven que en qualsevol estona ens passaran les bicis cara avall, jejeje)

Iniciem el viatge fins Sumacarcer. Una vegada allí, la rutina de sempre, descarrega, dosals, box, parideta per açi i per allaaaa…..  mirem el riu on teniem que nadar (ostiiiiaaaa, i aixo tenim que remontar???) al final no era tant pero no et podies descuidar. Ens posem el neopre i esperen l’eixida, que va i resulta que es retrasa 20minuts.

Alla a les 11 menys 10 ixen Sergi i 30 segons despres Jaume, molt be els dos (ni el riu pot amb ells), per el que fa a mi, ixc alla les 11:30, suat de portar el neopre que pareixia una Font.(que va i m’agarrra un superapreto a 5 minunts de la meva ixida i q vaig tindre que anar corrent als serveis de l’ajuntament com urgencia) Menys mal que l’aigua estava fresqueta i alee a nadar. A la segon volta que faig,  no vea res i m’agarre a brega amb el canyar (si veguereu com m’agafava el braç, brutal, i jo diguent-li “deixam cabroooooo q no puc nadar!!!”, al final ixc del pas i cap a la bici.


Ruta de puja fins el km 20 o 22, molt xulo i duret, domes anaven un parell i jo en cabres aixi que “no coment, no devia ser dia per a la cabreta”,  i el mal es que em pensaba que había anat prou fort, total, me’n havien adelantat 2 o 3 domes, i la meua esquena ja em pitava.. Fer nomenament que en el punt mes alt, ens van preguntar per Jorgi Dann (el del terreno i membre del nostre club. Li envíen saludets), despres, baixada cap el poble apurant en les curves i entrant al box casi sense frenar…….  Em vea dins del riu de nou(aiaiaiaiaiiiii)


Arribe a l’hora de correr, i domes començe l’esquena m’avisa, “cuidadin i no m’apretes que tinc pupeta” aixi que ho agafe en calma de menys a mes, (que al final ni era a mes ni res).
Quina xixarra que fea a les 12:30 corrent, bufffffffff , tot una puja i baixada, per dins del poble. Molt xulo i xungo, vec als nostres al primer pas per meta i m’animen, pensanse que ja havia acabat i jo diguent-los que em faltava una volta, quin xasco vaig tindre, senyal de que anava mes espai del que es pensaven. Aixi que despres de patir una volteta mes, arribe a meta, ja era hora!! Estava torrat de calor, xorrant i buscant aigua com un loco i  ells venien de prende un banyet al riu per refrescar-se, quin cabronets.

Com sempre, amb les preses, ens anem del poble i mira per a on, justamentet si ens haguerem quedat, Jaume haguera arreplegat copa de 3º Vetera. Pero tot no podia ser, aixi que cap a casa pitant que ja estaven esperant-mos i feem tard.

Dir-los als meu companys d’aventura el gran triatlo que s’havien marcat, enhorabona per ells, tant el gran Jaume com l’animal de Sergi, que encara em dia q podría haver corregut mes (7º millor temps corrent). Tambe que no tenim ni una foto feta per nosaltres pq som un desastre en esta materia i mai tenim el mobil a ma.

Nota: A l’organitzador li vaig que l’any que ve, o ho feen bon mati o era un patir a eixes hores, aixi que estava molt be meny l’horari, que no foren tan deixat i s’alçarem mes mati. Es molt recomanable.

CLASIFICACIÓ









ALBUM DE FOTOS


dilluns, 15 de juny de 2015

TRIATLÓ CROSS VALL DE GUADALEST (BY RICARDO)

Triatlo Cross Vall de Guadalest
Un triatló per a gaudir i patir al mateix temps.

A principis de setmana vaig rebre un WhatsApp que deia “anem o que??” i com a bon abrasit la resposta va ser “ si tu vas jo vaig”. Això volia dir que Joanfe i jo seríem els representants del club en el Tricross de la Vall de Guadalest.



A les vuit del matí tal com ens indicava l'organització estàvem els dos en la recollida de dorsals en Benimantell; allí encara estaven començant a muntar el box i nosaltres els primers en recollir trastos, ens seiem a un banc de la plaça i ens posem observar com arriben els companys: una 26’, eixe no te pinta de poder acabar-lo, mira quin avió, una suspensió  al raves???. Com podreu imaginar vam tindre temps per a tot però els últims que van entrar en l’aigua vam ser nosaltres, tot el matí per allí i per a posar-me el neopre en tire 10 min i casi no arribe a hora.


Mecc!!! Comença la prova, el circuit de natació en principi fàcil, ja que érem uns 60 i no s’esperaven les carícies normals d’aquesta prova. Pues res, quant estic a 100 de l’arribada venen tres tios per darrere i m’hen peguen per tots els costats, més de 200 metres d'ample i tenien que passar per a on anava jo, son coses que no entenc però a vegades l'esport es així. Una vegada arribe a la T1, sorpresa!!!!!, Joanfe esta llevant-se el neopré, hem quede molt sorpres i m’explica que no ha tingut bones sensacions, fins i tot a tingut que parar una vegada perque no podía respirar bé. Ens donem anims i cap amunt en la bici, el circuit de mtb s’esperava exigent i havien 950 m. de desnivell en 10 km, per lo tant hi havia que regular per a no quedar-te sense forces al final de la pujada. Quant portava 100 metres hem done conter que m’havia deixat el rellotge en la T1 i torne cap arrere sense pensar meu. Torne de nou al lio i visera cap avall i amuntttt!!!! Van passant el kilometres i cada vegada hem sent millor, com sabia per on anava el circuit comence a tirar i en els últim kilometre de pujada pase a un quants corredors, en la baixa recupere prou bé i entre en la T2. 


Eixida de correr prou ràpida, no res habitual amb mí pero es que el circuit començava en una baixada de 1 km prou pronunciada, en el km 3 hem creue amb Joanfe, anava molt  tranquil corrent i no hem quadrava gens, per la meva part veig a un del trillebeig per davant i apretant un poquet l’agafe i comencem la pujada dura els dos juntets. Quant quedaven poc menys de 500 metres el cos hem donava per a fer un canvi de ritme i entre a meta amb unes sensacions molt bones “Repte aconseguit”.

Quant  arribe  al avituallament Joanfe m’explica que avui no ha tingut bones sensacions durant tota la prova i que inclús en algun moment li ha passat pel cap retirar-se però coneguen-lo este no se ho deixa si no va el SAMU a per ell. En definitiva, vam disputar un triatlo cross mes dur del habitual i la llàstima és que l'organització no estigui a l'altura.



ALBUM DE FOTOS

dimecres, 10 de juny de 2015

TRIATLÓ CROSS DE SANTA POLA 2015 (by Jorge Splu)



Una setmana abans de la competició obrim un grup de whatsapp “Triatló Cross Santa Pola 2015”, hi érem Joanfe, Vicent Culi, Ricardo, Jaume Aparisi, Norma, Isabel, Rafa i un servidor Jorge Splu. 

La idea aclarir quins cotxes anàvem, horaris, portabicis, furgones, etc. Fins ací bé…la qüestió és que fins el dia d’abans per la vesprada en encara no havíem aclarit res de res, jajajajajaja. Uns per altres i la casa per agranar…
Amb tot, 6,30 i al lloc, a quin? Al de sempre, al  Fratelli. Una vegada a Santa Pola ens reunim tots i ens dirigim a la zona de batalla, al box i la recollida de dorsals-pitrals. Una vegada més cal dir que aquest Triatló pot pressumir de tindre una de les millors organitzacions…així com sona; cap cua (ni al box ni als banys, que també cal dir-ho), cap problema de xip, de dorsals-pitrals, entrades a boxes ràpides,  espais i recorreguts dins del box ben preparats… 





Molt bon ambient pel passeig de la platja i temps, temps de sobra per arribar a calfar un poquet. Va haver que es va untar tant de crema solar que pareixia un llobarro acabat de pescar…ja ho diuen ja, que peix blanc, menjar de malalt. Que li ho pregunten a Culi. 

Ens posem a l’eixida, dels primerets com no, jejeje. Sense neopré perquè l’aigua superava els 22ºC (22,6ºC) i…. Mooooocc!!! I ale comença la contesa esportiva. Braçallades, alguna que altra trompa als morros i enfilem el segment de natació. Cadascú al seu ritme anem arribant a la T1 amb bones sensacions i rapidets. Venia el circuit de BTT. Ací l’Ondara Tri-Esport tenia molt a dir,  tots anàvem preparats per acarar un circuit ràpid, corredoret i de no massa dificultat –la veritat que si el circuit tinguera dos o tres triatleretes seria espectacular, tot i que no reuniria a més de 900 particiants com en aquesta edició-. Pugem la part del Far i a volar!!! Durant aquest tram vam gaudir de la BTT… vam gaudir!!!??? Què dic!!,  Si no recorde si hi havia pedres pel mig dels camins forestals…jajajajaja Vam fer tots i totes molts bons temps.










Una vegada a la T2 enfilem el segment de córrer. 4,8 km que s’esperaven durets per l’alt ritme que havíem marcat durant la prova. Ritmes que a la classificació oficial no apareixen correctament. El que sí estava clar és l’esforç que cadascú va fer servir per arribar a meta, i això ho sabem de ben cert, jejejeje. 
A meta, comencem a arribar amb bones sensacions, esgotats però contents del que havíem fet. A la zona de triatletes comença la part de les batalletes i les rises dels companys i companyes. Cadascú contant allò més divertit, com a Aparisi, que durat la T1 es va emportar per davant 2 o 3 bicicletes a terra. Si és que este tio va més que més meló. Fora quasi el jutge li va dir: ¿però dónde vas hombreeeeee?, arrea y vuelve a poner las bicis bien ostia!!! M’haguera agradat vore la cara de cabrejat de Jaume, per poc no se’l deguera menjar! Jajajaja. 
Joanfe i jo vam arreplegar rapidet les bicis gràcies a un amic que vam fer per allí, resulta que era l’encarregat del box i mira per on va fer el possible perquè aquells que havíem d’arreplegar el material i les bicis ho férem el més aviat possible, un detall per la seua part. 
En definitiva, un triatló com ja hem dit amb molt bona organització, diferent, amb bona companyia i com no gaudint una vegada més del que ens agrada, d’açò del triatló!








CLASSIFICACIÓ
ALBUM DE FOTOS