.

.

dijous, 21 d’abril de 2016

TRIATLÓ SPRINT DE BENIDORM (By Inyaki)

Avuí als "abrasidets" ens tocava anar a Benidorm, prova del circuit Tri White Cup...les 8 del matí i ja estem de camí, mentre que recordem als "abrasits suprems" que estaran a punt d'eixir en Arenales.





Aparquem on podem per arribar a la zona de box, ja estaven rodant en bike els de la prova distància olímpica, de sobte escoltem "vinga Ondaraaa!!", era el fenomen de Alberola, que estava competint...(quina velocitat). 
Ja tenim els dorsals,poc a poc anem a deixar les bicis, tot al lloc...un cafenet i com no, ens anuncien que es retrassarà mitja hora la nostra eixida, mitja hora més de nervis pre-eixida...fem cas dels consells de Jorge en la crònica de Gandía, ulleres per dins del gorro, neopré al puesto, i meeeeec...aleeee a correr per agafar bon lloc dins l'aigua...natació ràpida...la "sirena" Colau ix molt bé, Lluís darrere d'ell, i jo uns 30 segons per darrere, transició llarga...intentem fer-la el més ràpid possible i a fer el circuit de bici...








Lluís i jo comencem la bici junts...circuit duret en una pujada de uns 500 metres i una baixada prou tècnica..pero on podies agafar molta velocitat en les avingudes....ja en la bici completada, ens posem a correr i en el gir de meta alli estaven Norma i Germán (qué grans) animant-nos,  el trío tri-esport anem creuant-nos i donant-nos suport en les dues voltes...al final,contentissims, cadascú superant el seu repte personal....i en especial per Colau que es va poder vengar de la punxada en Gandía.
Agafem les bosses i ja rebem notícies desde arenales...ja estaven acabant tots...que grans estos tíos!!!!


A la pròxima més i millor!!!! 
Aahh...i la menció especial que es mereix  Lluís, que ens arreplegava a cadascú a la porta de casa, i en el mateix lloc ens deixava unes quantes hores després, Grandeee Lluís!!!! Companyerisme a tope que fan grandissim aquest Club!!










dimecres, 20 d’abril de 2016

Arenales113 - L'essència del Triatló!!! 17-04-2016


Era dissabte i 10 valents agafaven els trastos per marxar cap a Elx, on s'enfrontarien, alguns, per cinquè any consecutiu al "Half" d'Arenales113, un dels triatlons més ben organitzats de tot l'Estat Espanyol i considerat com un dels millors "Half" que hi ha!
Doncs sí, fins allí anaren els nostres! Dissabte a les 15.00 havien quedat, l'hora de quedar és el que menys importa per que eixirien cap a Elx a les 16.15... Horari orientatiu, vamos...
Mallol, Jaume, Toni, Sergio, Vicent, Joanfe, Pep, Ivan i Tupà (i Aparisi que vindria el dia següent).

A l'aplegar a Arenales del Sol ja es respira ambient de triatló... Entrant a la urbanització es veuen els primers triatletes que estan provant les cabres pel recorregut... Apleguem i aparquem davant de box, som VIP's, no ho podem oblidar!
Baixem les bicis i resulta que de dins la furgona del Tupà baixa un home, que no sabíem que el dúiem tot el camí... L'home ens pregunta, l'home ens agafa les bicis, l'home es preocupa... Finalment l'home se'n va dient-nos que si som triatletes internacionals... Bé... Una anècdota més per contar...
A tot açò, des de les 15.00 vam obrir el torn de plorataes... Dúiem un llistat per contar-les totes, però Toni i Ivan marcaren distàncies ben aviat, donant-se a conèixer... Menció especial per a Sergio, Joanfe i els Jaumes, que misteriosament no ploraren gens... Estem pensant en tirar-los del Club, això no pot ser...

Deixàrem les bicis al box i marxàrem a berenar els típics croissants farcits de xocolata... Què bons! Com xorra la xocolata, xe!!!
Desprès de reposar forces i entre ploratà i ploratà ens n'anem cap a l'hotel que tenim que descarregar trastos i sopar!
Bona fartada en l'hotel, junt als nostres col·legues del Saltoki Trikideak amb Raul Amatriain entre ells! Alguna cosa diferent van menjar ells, per que el més lent corregué en 4h i 15 minuts! Com van els Euskeres, mare meva!!!

Eh! Les 5,30 i ens sona el despertador! Va, que a les 6.30 obrin box i tanquen a les 7.30 i nosaltres sempre som tardonets!!! Aparisi avisa a les 7.00 que ja està a les portes del box i nosaltres!? Doncs ja estem aplegant... Com sempre, se'ns ha fet tard...
A les 7.30 els jutges ens tiren del Box, menys a Jaume Enguix... Jaume, què fas!? Fins a 5 vegades ha de tornar on té la bici penjada, que si m'he deixat la gorra, que si em deixe el porta-dorsal posat, xe, per favoooorrrr!!!

Au, tots cap a la platja! Comencem a calfar a les 7,50, acomiadant a Mallol, per què ell ja deu estar a la Càmera d'eixides. Com sempre el triatló s'atrassa fins a 20 minuts!
Finalment, ixen els elit i poc a poc van tenint lloc totes les eixides! Fins els quasi 1.000 participants inscrits!
Jaume a l'eixida de l'aigua.
Comencem a eixir tots de l'aigua, un que quasi s'ofega, l'altre que perd el gorro, l'altre... La qüestió és plorar bona cosa! 2 quilòmetres de natació que donen per a molt, a quasi tots ens ixen 2.040-2.080 metres, menys a Joanfe, que li ixen 1.900 clavats! Els aparelladors saben fer bé les línies rectes, xe!!!

T1 on ens desenfundem el neoprè d'un estiró i cap al sector de ciclisme! És impressionant veure com volen alguns dels nostres sobre les cabretes (dir alguns, per no dir tots!).
Anem complint amb rigor els quilòmetres de bici, un circuit més divertit i amb un poc més de desnivell que l'any passat, 86 kms i +600 marca el GPS.
Tupà dalta la bici.
T2, tots amb presses per començar a eixir a córrer, pareix que de la bici no hi ha tantes plorataes, però OJO!!! Que aplega el sector d'atletisme i la seva sempre temuda mitja marató, amb els 3 passos pel sector de terra, per les passarel·les i, com no, per les dunes i els dos passos per les empinades escaleres i la seva rampa de formigó final... Circuit de córrer molt exigent ja conegut per tots!
Pep per les dunes.
Ivan i Sergio per les empinades escales.
Anem creuant-nos, adelantant-nos, animant-nos, ajudant-nos, es fa dur córrer per aquest circuit, però també anima molt saber que sempre estàs envoltat de gent del teu Club que va animant-te! És molt divertit!
I, per fi, els durs 21 quilòmetres de Mitja Marató s'acaben i anem trobant-nos tots en meta, per contar-nos les batalletes que hem viscut durant la prova (recordeu que qui diu "batalletes", està dient plorataes...)!
Tots emocionats i contens d'acabar una vegada més aquest triatló tant divertit i tant sofrit!!!

Menció especial per Jaume Enguix, Sergio i Ivan: Jaume va fer el 6è de la seva categoria (30-34) i Sergio i Ivan el 5è i 8è, respectivament (Grup d'edat 40-44), són d'un altre món!!!

Desprès de l'esforç, reposàrem forces menjant-nos un bon tros de carn! Proteïnes a punta pala!!!
Jaume, Sergio, Mallol, Vicent, Tupà, Toni, Aparisi, Ivan, Pep i Joanfe, FINISHERS!


Salut a tots.

dijous, 14 d’abril de 2016

TRIATLÓ DE GANDIA 2016 (text by Jorge Splu)





Arrancava la temporada de triatlons a la capital de La Safor, i com no podia ser d’una altra manera, un bon grapat de membres del Club hi vam participar. Espera, espera…com? Què? Arrancava la temporada de triatlons???? Literalment potser siga així, però vos podem assegurar que portem un hivern com si n’haguérem fet uns quants en tant d’entrenament i abrassides….shhhsssssss per favor! que estan tots al sofà descansant. Quina barbaritat! Jejejeje
De debò, a Gandia ens vam presentar. Un Triatló, com es diu clàssicament, en estat pur. Una prova sprint que va otorgar els Premis Autonòmics entre 474 participants de la competició. I això, ja feia olor a compe total, màxima exigència, esforç ràpid i competitiu.
A les 7,50 h al lloc de costum i amb bones rialles comencem a carregar bicicletes i motxilles a la furgoneta de Pau, tot un luxe, la furgo del Club. Vicent Pastor, Joanfe Ribes, Ivan Payà, Jaume Enguix, Sergi Torres, Pablo, Pau Segarra, Inyaki, Juan Àngel Carrió, Francisco Vives (Colau), Luis Ballester (Luismi) i un servidor, Jorge Llàcer, un bon grupet que ho vam passar de categoria. A més, del suport logístic i motivador de Norma, Pep i Elu i altres membres que van vindre a animar.
Una vegada al Grau de Gandia, ja notem el bon ambient que es respira…sí, sí…i els primers nervis de temporada que, encara que siga distància curta, sempre fan acte de presència uns minutets abans del meeeeeeccccc!!!!
Primera eixida dels nostres, amb alguns estrenos, a les 10:30. Luismi i Juan Ángel, embutits més de 20 minuts dins del neopré, la suor pel coll feia fredat, pobres! Quina manera d’aguantar l’espera. I és que el triatló no només és entrenar dur i fort, també intervenen altres capacitats com la resistència pura i dura que ofega un neopré, jeje.
A les 11 h, els federats, mare meua quin raste de triatletes! Vora tres-cents tios disposats a arribar a la T1 com siga. I recordeu, les ulleres per dins del gorro, ah! que no ho vau fer, sort vau tindre de no quedar-se sense ulleres en alguna de les manotades dins l’aigua. I és que, l’àrbitre en fer el meeeeeeec! allò va començar com una piscifactoria de llobarros cabrejats repartint colps amb les aletes pectorals, les dorsals i cadascú les que trobava i tenia a mà. Els girs de les boies, ahhh mare!, els girs de les boies! Glup, glup…i avant!




T1, que bé, ja som a terra…ara venia l’odisea del neopré que no rellisca com ho fan el llobarro, sembla que s’apega al cos i no pots treure-te’l, jejeje. A pesar de la batalla a l’aigua, els peixos del Club van fer bons temps, Pablo, Jaume, Ivan i Torres al capdavant. Segment de bici, i ara tocava estar a l’aguait. Circuit urbà eixigent per la concentració que cal esmerçar en tanta bici junta i amb carrers, voreres i bonys per tot arreu. Ací, es van treure els ganivets, Ivanet amb una mitja per damunt de 36 i els que seguíem al voltant de 35. Paco Vives, va tindre que abandonar en aquest tram de la prova degut a una punxada. Una llàstima perquè va fer una natació molt bona. Al pròxim triatló ho rebentes tot, menys la roda eh! Jejeje





Arribaríem a la T2, com aquell qui no vol, en un tres i no res, bici penjada, sabates de còrrer i aleeee, al lio. Ara venia una part que m’agrada. Em trobava bé, i tot i que les transicions i la natació no auguraven un bon temps en el conjunt de la prova, es va poder arreglar en el segment a peu. Allò, semblava un: “l’últim paga la cervesa”. 5 km d’sprint total, els ganivets esmolats al principi de la prova veien com anaven quedant-se despuntats i esmussats. L´últim cartutx s’havia tret al camp de batalla, ja no quedava res i calia donar-ho tot. Només heu de fer una miradeta als parcials d’aquest segment, màquines!!!
Mentrestant, els de la primera eixida ja havien fet meta, i tant que ho van fer! Bon debut I bons temps, contents i veient el fruit de les abrassides de l’hivern.
Fet i fet, anàvem passant per baix l’arc de meta. I ací, és on comença el triatló de debò: les rialles, els comentaris de les jugades, l’anàlisi dels resultats, les anèctodes, la cerveseta, el recovery de poder comentar i compartir amb els companys i companyes les experiències de l’esforç, d’un esforç que merescudament ha aconseguit el repte, per la constància i la motivació que tot plegat: proves, competició i qualitat humana atresoren aquest club. I sí, així és, aquest és el trofeu que hem aconseguit. Enhorabona a tots, esteu com un bou!!

Splu





CLASIFICACIÓ DEL CLUB