.

.

dimarts, 29 de novembre de 2016

SOPAR CLOENDA TEMPORADA 2016

Com és de costum, el passat divendres 25 de novembre vam celebrar el Sopar de Cloenda de la temporada 2016 del Club. 

Ací teniu el vídeo resum i algunes fotos del soparet. Va estar genial, com sempre rialles i compartint el que ens agrada i ens unix, el Triatló.

VIDEO RESUM TEMPORADA 2016




Ara, a preparar la temporada que ve, descanseu que la pretemporada ja va en marxa...
Salut i km!!

dimarts, 8 de novembre de 2016

COMANDA DE ROBA 2017

Comanda 2017 de roba del club de BIORACER.. NO tindrem talles per provar-se, així que intenteu provar-vos la talla d'algun company o guiar-vos per la talla d'algú.

Heu de fer el mateix de l'altra vegada.. Imprimir el llistat (Que apareix en el següent enllaç) de què voleu i amb el total dels diners justs portar a l'oficina de Pep.
La data màxima és el dia 14/11/16, teniu aquesta SETMANA, per favor no aparegueu el últim dia.


  • ANAR AMB L'EMPRÉS REPLÉ AMB TOTES LES DADES NOMS I TALLES
  • NO VALDRÀ COMANDES AMB ALTRES EMPRESOS 
  • PORTAR ELS DINERS JUSTS, NO HI HA CANVI.


Tots els interessats teniu que tindreu tot abans, si no ho teniu tot entregat la comanda eixirà sense vosaltres i fins a l'any que ve no hi ha altra .... 

Gracietes salud i kms









dimarts, 18 d’octubre de 2016

ICAN GANDIA 2016 by Joanfe

Fa un any va eixir les inscripcions en oferta pel ICAN de Gandia i alaaa!! com som de tecla intro fàcil ens vam apuntar uns quants al Half i el de tecla mes fàcil al Full "ale con dos cojones".
El meu objectiu personal era fer el Ironman de Vitòria en Juliol on anàvem molta colla i per això vaig preparar durant tot l'hivern però totes les il·lusions i sacrificis van ser truncats per un accident en mala sort, pel que vaig veure de casa segut en un selló com els meus companys ho brodaven en Vitòria, el metge en eixir de l'hospital hem digué que m'oblidés de fer esport durant almenys 4 mesos, però com ja sabeu el cabudet que sóc, al cap de dos mesos ja vaig pujar dalt del rodillo, i prompte vaig provar de caminar i córrer, i a poc a poc i amb la motivació de no anul·lar la inscripció que vaig fer un any abans per Gandia, anava arrimant-se la data i els companys et feien sentir confiat dient que anava a fer-ho bé però jo no ho tenia tant clar.






Arriba el dia i ens presentem Pauet que la seva idea era fer fins a la T2 per una lesió al genoll, Paco Colau que debutava en la distancia, Sergi Alberola que venia de feia 6 dies de baixar de 10h en el IM de Barcelona (lo d'aquest tio no és d'aquest món) pel Half i després l'incombustible Ivan que anava a fer el Full.

És dona l'eixida als jóvens del Half i al Full, els uelets eixíem hora i mitja després, teníem allí als nostres, tota la grupeta de l'Ondara tri-esport, era emocionant veure'ls allí, donava molt d'ànims, en això els veig tots alterats, volia dir que Ivan ja eixia de l'aigua i feia de les seves a la T1, ens tirem a l'aigua desde dalt del port en un bot i ala meeec, entre algunes patades però no massa, faig una natació molt millor de l'esperat era el que pitjor portava després de la recuperació, a la T1 sent als companys i dona molts ànims pero m'enganyi de dorsal i no trobava la bossa "ai mareee!!", perd 1 min fent el tonto pareix que sigui un principiant, i en pujar dalt de la cabreta comenci a gaudir de la prova i trobar-me molt bé, en el camí ja vaig trobant als companys Pau, Paco i Sergi,



crec que m'ha passat un poc massa perquè la mitja és alta, però arribo a la T2 i les cames estaven encara per córrer a bon ritme pensant ja quan peti ja ens apanyarem com puguem, Pau estava per animar i ens confirmava que no podia córrer, passaven el km i les sensacions eren bones, faltant 2 km per arribar vaig poder arribar a l'altura de Sergi, després del IM i el tio encara estava corrent a un ritme brutal, i vaig tindre l'honor d'entrar en ell a meta, i esperar el gran debut de Paco Colau que es va cascar un Half com un campió, i ben content que estava.





 Després sols quedava animar a la màquina del grup, Ivan que el vegem entrar a la T2 i ens deia que no anava com tocava, que la idea era acabar, que tenia l'estómac tancat i no podia menjar, i el tio anava a cascar-se una marató sense menjar res, i tant que la va fer, a bon ritme i tot que va acabar, con 2 cojones!!!


Al final encara entrarem a meta tercer i quart de la categoria, Sergi i jo i em va tocar a anar a mi pel trofeu.



Molt content amb un resultat que no esperava mai, molt agraït a tots els que van vindre animar, que grans sou!! Ja sabeu som mes que un club!!!

Ale l'any que ve més triatló!!

CLASIFICACIÓ










dimarts, 11 d’octubre de 2016

TRIATLÓ HALF MASSÍS ANTELLA
(by Jorge)



Quina manera de debutar redéu! Antella, que ja van familiaritzant-se entre nosaltres. I allí em vaig plantar...vaja que sí que em vaig plantar.

Les veus d'experiència del Club ja ho advertien: Compte, que un half no és qualsevol cosa”, “Cabet”, “mesura i pren-t'ho en calma”... La qüestió és que en un Triatló Half cal gestionar molt bé l'energia física i mental, si més no, això és el que he aprés després de la duresa de la prova.

De bon matí, cap allà, a buscar la fresqueta, i és que ja hi som a octubre, però res a vore amb l'estació meteorològica, l'estiuet de Sant Miquel s'assomava amb l'ullet. Bé, caloreta que ens esperava.



A la 13h tot preparat, i al riu, l'aigua bona, el Xúquer sempre captiva i mostra tranquil·litat alhora que qui en sap com és també pot retraure la part més dantesca..I és que al riu Xúquer n'han passat de bones.

Meeec! Un clàssic i a la batalla. 2100 metres n'ixen. Anem a pel tram de bici, tranquil·litat, no és un Olímpic, però sense pausar-se'n massa. El circuit de bici, tot un espectacle paisagístic, la veritat siga dita. Una primera volta respirant i una segona apurant. El port de Navarrés pesaria a la carrera..i tant que va pesar. Mentrestant, la caloreta començava a fer de les seues. 32ºC i venia la mitja marató.

Un circuit a peu de 3 voltes. Al km 2,5, paró, en sec...redéu! Açò que és?! No m'havia passat mai. Mire el Garmin i ací la dosi de desmotivació augmenta: encara queden 19 km i ja he parat, en fi. Marxem a vore com queda la cosa.
 







Dura, molt dura la carrera a peu. Segona volta, i ja vaig camí de 5 parons, el ritme de carrera oblidat totalment. Ara l'objectiu era acabar, com en un primer moment, estàvem debutant i no calia marcar-se res fora de línia. Acabar, acabar...eixe era l'automissatge.



A la fi, tercera volta, i a meta en 5h 24 min. Respire, la família m'espera i això ha estat la gran motivació. Els ànims i els crits, l’alé del triomf. Un debut en un dels halfs més complets i durs, segons diuen els entessos.

Ara, toca descansar, i reprendre la planificació del pròxim any, que s’espera en un “Si tu vas jo vaig…”.




Salut i triatló!

dijous, 29 de setembre de 2016


 TRIATLÓ DE XÀBIA   
25-09-2016

(By Jorge Llàcer)


Quan ja quasi ens apropem a la recta final de la temporada tots sabem que arriba el triatló de Xàbia, finals de setembre, una bona oportunitat per fer-se ressò de l’abrasimenta de l’estiu. Bé, no tots, ja que la majoria no entrena i estan lesionats (icona del mono tapant-se els ulls).
La setmana començava d’allò més animada

, un dilluns a la mar suau i un dimarts en Z1 (icona descollonat-se). El diumenge s’augurava una afilada falç en busca del triomf esportiu, la gent vol bou…vull dir… triatló! M’enteneu els de La Marina.

7,30 del matí, i comencem a veure’ns per l’Arenal de Xàbia. Els de l’sprint acudirien més tard, l’eixida era cap a les 11. Arreplegada de pitrals/dorsals i a muntar box. Durant el muntatge als boxes ens anuncien que es permet el neopré, una decisió un poc sospitosa, perquè l’aigua no semblava tant gelada com per a deixar neopré. Després, vam poder comprovar, durant el transcurs del segment de natació, que prop del Cap de la Fontana quan passaves nadant l’aigua baixava alguns graus, i tal vegada es va fer allí la comprovació de la temperatura per part dels jutges.

A la prova Olímpica Ivan Payà, Sergi Torres, Jorge Llàcer i Javi van ser els participants i a l’Sprint van participar Ricardo Vicens, August Riera, Víctor Contri, Morera, Pau Segarra i Òscar Fornés.
8,30, tot llest a l’Olímpic i per al meeeeecc!! i… nyas! Ens toca esperar, més de mitja hora més. Anuncien que l’eixida serà a les 9,30, però a les 9,20 va sonar el meeec! Aleee, a l’aigua!! Llevat d’algun despistat que va arribar després (contaven alguns membres del nostre Club que van vindre a animar i van poder vore la situació del tarambana, jejeje) i ja hi érem tots quasi a les boies, mare meua quina tranquilitat, havia anat a fer-se un café el tio.
Dues voltes al segment de natació, com costa l’eixida i la volteta a la boia de fora. Al capdavant Ivan i Torres, tot seguit jo i de seguida Javi. Arriba la T1 i toca fer-ho ràpid, havíem fet bona natació (amb neopré clar, però bona, jejej). Les dos màquines fan grupet de 6-8 i a rodar, jo intente arribar però veig que no paga la pena fer l’esforç a soles per arribar-hi, i decidisc estar al grup perseguidor d’ells. 4 voltes al segment de ciclisme i a la T2. Destacar el ritme que van imposar el grup d’Ivan i Torres durant la bici però sobretot en l’útima volta. Abans d’arribar a la T2 m’escape del grup bici per evitar aglomeracions a la línia de peu a terra on hi és el jutge i la veritat que va servir prou perquè vaig eixir escopetat i només un del grup de bici va vindre amb mi. Bona T2 i aleee, quedava el tram a peu, el més sacrificat, el que realment fa que estigues ahí. Estabilitzant ritme i controlant. La sensació final va ser que s’haguera pogut apretar més, però es va reservar massa en la primera volta de córrer. Són les coses del triatló, la gestió de l’esforç és clau. En qualsevol cas, mirar més amunt era complicat perquè els dos de davant, del CAX (Club Atletisme Xàtiva) van fer uns parcials de córrer vertiginosos (3,45).



Per la nostra banda, cal estar contents d’haver aconseguit un any més el títol de Campió per Clubs a l’Olímpic. I és que Ivan va fer 4t (1r Veterà A) i Torres 6é (2n Veterà A) i un servidor 11é.





A l’Sprint cal destacar les millores que han fet els membres que van participar respecte a anys i competicions anteriors. Ricardo que va a perpetuar la lesió per a poder fer triatlons com toca, Pau que li ha fet servir de bon grapat la natació que va fer beníssim, August que va agafant-li el gustet a açò de fer tres esports seguidets, Contri que haguera continuat fins Moraira corrent, en allò que té el cos per a fer llargues distàncies (llàstima la caiguda que va sofrir entrant a la T2, d’ahí la importància d’sprintar abans d’arribar i llevar-se bultos (o patos) d’enmig, jejeje; Morera, home de la Renaixença, fa de tot i molt bé, igual li pega per fer triatlons que córrer per muntanya que fer carreres de cotxes de Rally; i també, Òscar, qui ja anem coneguent que és un diamant en brut, farà que parlar en la pròxima temporada. 






I és que, al triatló, no només és tracta d’entrenar la suma de les tres disciplines sinò també saber combinar l’esforç en elles i com no el puntet que et dóna l’experiència a l’hora de les transicions, ritmes, estratègies, etc. ja conegueu allò de…Tota pedra fa paret!
A bans d’acomiadar-nos d’aquesta crònica cal agraïr als companys i companyes del Club, familiars i amics que van animar durant la comtessa esportiva. L’alé i el crit “Vinga vaaa, que ja ho tens!, “Ànim, agarra ritme i a meta”, “vamoooos!!”… fa que bullga les sensacions i emocions dins del cos i propicia una energia que sols s’experiencia en competició. Gràcies!





A la fi, un dia de festa de l’esport on el triatló de la mà de l’Ondara Tri-Esport va ser protagonista en una jornada banyada de triomfs, diversió i alegria fent allò que més ens agrada: esport; una combinació excel·lent que un any més apuntala l’Ondara Tri-Esport com un club a tindre en compte.




dijous, 15 de setembre de 2016

TRIATLÓ DE VALENCIA 2016 (by August)

-Xe, ja s’han obert les inscripcions del triatló de València, voleu que ens apuntem? Però ens apuntem a l’olímpic, no? 
-Olímpic??? Estàs loquet o que? Bueno....encara queda molt! Va xe, tira-li, apuntem-nos! 

Eixa conversa tenia lloc allà pel gener i l’optimisme d’Oscar va fer que ens apuntarem a la modalitat olímpica, sense tindre massa idea de lo que acabàvem de fer. Allà anàvem dos dels abrasidets!

Després de algunes nits on el nervioset ja anava fent acte de presència, arriba el gran dia, era el nostre tercer triatló i el primer en aquesta modalitat.  El dia anterior ja havíem anat a arreplegar el dorsal i a deixar les bicis a box. Ens despertem amb temps, bon desdejuni, i amb el cotxe cap al Port de València, on tenia lloc aquest triatló. Arribem i entrem a box a deixar-ho tot ben preparat i en eixe moment estaven fent la T2 gent de gran nivell com Emilio Aguayo o Antonio Benito, que finalment es va proclamar campió de la prova.

S’acostava la hora de la nostra eixida, les 9:20 del matí, i enfilem la passarel•la que ens porta a la entrada a l’aigua, nervis a flor de pell i conscients del que teníem per davant les nostres converses no feien mes que dir bovaes i soltar rialles.




Entrem a l’aigua i allí quedem tots flotant esperant el famós “MEEEEC” que dona la ixida. Amb el gorret verdet i flotant a l’aigua més que triatletes pareixíem pèsols en remull!

I de sobte...sona el Meeeec! I allà que anem, colzades i patades a dreta i esquerre en els primers metres. A mesura que anàvem passant boies el grup va anar estirant-se poc a poc i el nado ja es feia molt més còmode, era el moment de gaudir del ambient i del triatló. Després d’unes quantes braçades arribem a la fi del tram de natació,  amb l’ajuda dels voluntaris ixim de l’aigua i enfilem corrent per la moqueta per arribar a box. 

T-1, trobem les bicis sense cap problema, ens enfundem el casc i dalt les bicis comencem a pedalejar. Era molt fàcil fer grups ja que havia molts participants i era un circuit de 10 km. Un circuit igual de bonic que de perillós, degut als nombrosos clots i revoltes tancades que tenia. Van passant les voltes i anem creuant-nos els tres, i animant-nos, pareix que la distància entre nosaltres cada vegada siga mes gran. Una vegada completades les 4 voltes al circuit, amb bones sensacions, deixem la bici al box, sabates ben posades i comencem a córrer! 





El tram de córrer consistia en pegar-li 3 voltes a un circuit de 3,33km. Eren sobre les 11 del matí i la calor ja començava a apretar. Començe la carrera, ben sabedor que es el meu punt fluixíssim i que es faría llarg. Anem creuant-nos de nou i els ànims van ajudant-nos a afrontar kilòmetres. I després de dos voltes al circuit em note una palmadeta al cul, era Oscar que ja anava a completar l’últim tram de circuit i enfilar la recta de meta. “Molt bé Oscar, màquina, ja ho tens ahí, apreta!!!” Això li vaig dir, però en realitat pensava: “que cabró el tio, la mare que la parit, a mi encara em queda una volta per davant!” 



La última volta es va fer duríssima, molta calor, i pocs avituallaments, però poc a poc passaven els metres i l’objectiu estava molt a prop! Últims ànims i enfile la passarel.la del “veles e vents” on es trobava la meta. 

Em trobe amb Oscar i un fort abraç ens unix. Cares de esgotament però també satisfacció! Objectiu aconseguit! Després d’uns quants gots d’aigua, isotònic i cervesa les coses s’assaboreixen més.

Cal donar les gràcies al nostre amic Josep, ja que ell va ser el que fa un any ens va animar a participar en el nostre primer triatló i el que ens ha fet entrar el cuquet del triatló ben a dins!



Oscar va acabar amb un magnífic temps de 2hores i 20 minuts, mentre que August va fer un temps de 2 hores i 43 minuts. A la fí, una experiència molt bona, que segur repetirem i un magnífic matí d’esport i bon rotllo. Les cares de felicitat ho diuen tot. A la pròxima més i esperem que millor!




dimecres, 3 d’agost de 2016

TRIATLÓ ANTELLA 2016 by Jorge


Un any més l’Ondara Tri-Esport va participar al 27é triatló d’Antella, un triatló que potser siga un dels millors de la Comunitat. Si hi ha alguna llista on estiguen escrits els triatlons que no s’ha de deixar de fer, aquest seria un. L’ambient és espectacular i és que pels camins de tarongers sembla que fins els arbres t’espitxen a meta, jejeje. Serà la mescla d’azahar i gels que portem al llom, jajajaja. Enguany vam anar Ricardo i jo com a representants del club i aquesta és la quarta edició en la que el Club Ondarenc hi és present. I ho teníem clar! Objectiu: fer-li ombra a Victor del Corral, que enguany participava a la prova. I sí que ho vam fer sí, ja a box, dutxat i arreglaet el tio. jejeje.
Cal dir que enguany no feia tanta calor com l’any passat…marcava 35ºC, ufffff, 3 graus menys, ja es notava la frescoreta. Ricardo i jo ens trobem a l’àrea de meta i comencem a organitzar dorsals, pegatines, etc. per a dirigir-nos a box.Control de rigor, cua llarga i ràpidament cap a dins. Es nota que ja fa anys que organitzen la prova, l’experiència és un grau. Una vegada tot llest, a probar l’aigua del Xúquer i comença: enguany baixa més corrent, noooo, lo fotut és la corrent que a per baix, jo trobe que és més els canyars dels costats, quan baixes millor pel mig per aprofitar la corrent… són els nervis els que ens fan dir tanta tontería, jejeje.
3 minuts per al “meeeeeccccc” i anuncien que es permés el neopré, vaja, la gent ja preparada en les escales i en la plataforma de llançament al riu i ho anuncien ara, quins gabatxos tu!!!

Bé no passa res, uns nadadors com nosaltres no havíem de tindre por de res…(jejejej) Bona natació, baixant de 20’ i al lio, ara venia el tram de bici. Ës un segment prou exigent amb el port de Navarrés i les pujades a la pressa de Tous. Després, ja sabeu, el pujaibaixa fins Antella. 32 km que apreten les cames. No li degueren apretar massa a Del Corral qui va rodar a 38,7 km/h de mitja, quasi res. Es va proclamar campió de la prova en 1 h 37’ i 24”. Pel que fa la categoría femenina va ser Vanesa Iglesias del Laboratorio SyS qui va fer 1h 55’59”. Nosaltres mentrestant, arribant a box, i confiat perquè havia estat un bona bicicleta i transicions apurant al màxim, venia el segment de carrera a peu. Vaja, qui podia córrer, només són 8,5 km, això està fet! Sí, sí, però és que Antella is diferent! El tram de dues rodes té trampa, ja sabeu que si se’n passeu ho pagareu ben car a la carrera a peu. Fins al km 6 sense poder apretar i amb la calor que feia, només hi havien ganes d’arribar a per la tallà de meló i un got d’aigua fresc. Ricardo, molt bé, bona cara entre els encreuaments, i quan li arriba la barrera de 5 km ja tot és un plaer per a ell, sofrint com sempre, jejeje, però només pensant que en poc més de 3km feia meta, i això era molt satisfactori tenint en compte com havia anat la temporada amb la lesió que venia arrossegant.




Víctor del Corral del Triactic Lanzarote es va proclamar campió de la prova en 1 h 37’ i 24”. Pel que fa la categoría femenina va ser Vanesa Iglesias del Laboratorio SyS qui va fer 1h 55’59”.

A la fi, bons resultats per als dos, enguany ja era la meua 4t edició i la 3a de Ricardo, i és que aquest triatló, per molta calor que faça té algo que enganxa!
L’any que ve de segur que tornem a fer-lo si tot va bé i amb més gent, de moment ara que ens espera el Massís d’Antella.




Salutacions, km i triatló!

dilluns, 25 de juliol de 2016

Triatlo Vitoria by Vicent Culi



Després de mig any d’entrenaments, per fi, arriba el dia d’anar-nos-en cap a Vitoria. Dijous decidim eixir Jaume Enguix, Ángela, Vicent, Tupà, Contrí, Mireia(filla Contrí), Sergi, Ivan i Pep, des de’l Fratelli, a les 6:00H, hora on tots no estaben del tot d’acord, jajajajaja. Quina matinada, será precís tant prompte, quina son que tinc, així sense dormir no puc rendir, jo em tire fins la competi dormint a l’hotel, hi había comentaris per a triar, però tots allí a l’hora indicada.

Anem amb la furgo del Tupà i de Contrí, les bicicletes tapadetes amb mantes (la de Jaume Enguix amb manta sworks de Xabia’s bike), motxilla de roba, motxillota de putingues (uns més que altres)… tot un bartul, però tot dins de les 2 furgos.

Anant cap a València, la primera errada d’itinerari. Ivan xarrant-li a Contrí, i va i este escoltant-lo, se’n va recte cap a Tarragona. Es que no pot ser conduir i escoltar!!!! Què som hòmens!!!!!.

Parada a esmorzar organitzada pel nostre esmorzador d’honor Jaume Enguix. Rapidet i marxa cap a Vitoria. Per Zaragossa, segona errada d’itinerari, el motiu el mateix de la primera jajajajajajajaja. Es que no están al loro, a este pas arribem a l’hora de sopar.

Per fi, cap a l’hora de dinar, fi de trajecte. Hotel modernista, al polígon de Miranda de l’Ebre, i habitacions molt confortables. Descarreguem i dinem al bar de l’hotel.

Després de descansar un poc, ens anem a Vitoria, recorregut que farem 249 voltes al llarg del cap de semana. Hem fet més km de Vitoria a Miranda, que d’Ondara a Vitoria. Aparquem perquè el Tupà ja había estat allí feia una semana, i anem cap al centre neuràlgic. Ens donen el dorsal amb totes les instruccions i es nota amb les nostres cares la preocupació que ens ve el diumenge. AAAyyyyyyy mareeee!!!! On m’he clavat jo!!!!!!!. Ara ja no hi ha marxa enrere.

Busquem un lloc per sopar i ens peguem una pateja per Vitoria que si haguerem agafat el garmin fem un 10k segur. Eixa será la sintonía de sempre, durant tot el viatge a l’hora de buscar un lloc per menjar jajajajajaja. Pareixiem Pajares, Esteso amb les gallines darrere.

Divendres ens trobem amb Jaume Aparisi que porta allí des de Principis de juliol, no sé si encara estarà per aquelles terres, perquè no l’ha vist ningú des de l’ironman. Eixim de l’hotel i anem al llac on es nada i es fa la T!. Una pasada!!!!! Espectacular!!!! Ens quedem tots bacabadats. Descarreguem les bicis de les furgos i fem un troç de circuit de bici, un trencacames de sube baja amb arbres gegants als dos costats de la carretera i vaques per decorar el paisatge. I com és normal, adivineu…… Vinga vos ho diré, ens vam equivocar de recorregut!!!!!! Jajajajajajajajajaja!!!!!!!, vam fer vora 60 km i sols voliem fer 35-40. Peró com som molt abrasits, tenim igual i vam traure una mitja de més de 30km/h.

Dissabte fem un suau escalfament, és a dir, 30’ suaus + 6*1000 desc. 2’ + 5*200 desc. 1’ + 25’ suau i estiraments. Lo que normalment es sol dir, un entrenament per soltar cames, jajajajajajajajaja. Com no, dissabte també enem a Vitoria, a vore com està l’ambient, i després anem al llac a deixar les bicis i tots els bàrtuls. Aparquem quasi em mig d’un caminal on els cotxes apuraets podien pasar i anem al box. Primera xarlotà de Vicent i el tupà que no porten el dorsal o pitral. Parlem amb els jutjes jefes i ens diuen que tornem a l’hotel per ell. Siii

hooommmmeeeeeee!!!!! Una ,merdaaaa!!!!!. Ens posem a la cola i fent-nos els longuis i despistats poblerinos, mirant al cel i xarrant de xorraes de lo nerviosos que estavem, despés d control de casc, control de bici, control de material ( si si claro lo tengo todo el la mochilota esta de aquí dentro…)paraules textuals als jutjes, intentem burlar el dispositiu de seguretat i entrar dins del box. UUUUUFFFFFFFF menys mal que hem pogut entrar. Ho deixem tot arreglat i a dormir que al san demà tenim molta matraca per davant.

Diumenge, dia de la gran prova final, a les 5:00 a l’entrada de l’hotel, tots sense parlar, rostres seriossos, el Ganivet a la boca, i ens falta un membre del grup!!!!!! Jaume Enguix!!!!! On estàAaaaaaaa!!!!!!!! S’ha rajat???? Estarà malalt???? Finalment s’ha adormit, eixes matinades no son per a ell. No he vist mai a ningú estar preparat i menjat amb tant poc de temps en 24 segons es va despertar, menjar, ficar-se el mono, xandall, i dutxar-se jajajajajaja.

Apleguem a Vitoria i agafem autobusos cap al llac, una boira que te cagas, no es veía res de res, i es retrasa primer 15’, després 30’, i finalment 45’ i escampa la boira. Tot eixò amb el neopré col.locat i els nervis que eixiem pels ulls. Temps que aprofitem per anar a vore el terme del voltant i deixar un recaet. Alguns 2 voltes van anar ¡!!!!!!!!!jajajajajajajaja.

Primera eixida del half amb els nostres representants Jaume Enguix i Tupà. 30’ després eixida del full Vicent, Ivan , Sergi, Contrí, Pep i Jaume Aparisi. Zona el mmmeeeeecccccc!!!!! I a nadar amb un aigua queteta sense meduses, però amb 800 triatletes donant braçades i galtaes. Acaba la natació al llac, espectacular!!!! I enfilem cap a les bosses de la T1, agafem la bici i es veu quasi 1500 bicicletes totes en un carril. Una image preciosa, tots acoplats amb les seues bicis. Recorregut com he dit abans trencacames, amb vent i molta molta calor, però molt guapet. Llàstima el nostre Pep que va haber d’abandonar per patir 2 punjades en la mateixa roda, sino haguera realitzat una gran carrera.


Deixem la bici a Vitoria, a uns voluntaris, i ells ja s’encarreguen de guardar-la, no ho había vist mai, com un pro. I ara és el momento on comença realment l’ironman, a l’hora de correr. A tot eixò, Pep,Jaume Enguix i Tupà ja estaben preparats per animar-nos junt a Ángela, i la familia de Jaume Aparisi, i la germana cunyat i nebots de Vicent (quina alegria de vore’ls). Ens anem trobant al llarg del recorregut i ens saludem, però al llarg del temps les cares van canviant I cada volta més demacrats. Recorregut per dins de Vitoria, precios, la gent loca animant, no ho había vist mai la gent així d’eufòrica. Sensació innarrable, és per poder viureu en les vostres pells. Tot el recorregut replet de gent animant i desgallitant-se, com si et conegueren de tota la vida. Aupa Ondarrra!!! Aupa Ondarroa!!! Aupa Ondurra!!!! Aupa Andorra!!!! Tot menys Ondara, jajajajajajajajaja. Finalment el km 42 de la marató i final de la competi, entrada a meta espectacular.

Tots nosaltres contents de l’esforç realitzat i agraïr a tots pels ànims rebuts i seguiments des d’Ondara.

Triatló molt recomanable per fer I organització espectacular, cap detall se’ls escapa als de Vitoria. Un 10 per a tots, organització, animadors, seguidors I triatletes.


dimecres, 15 de juny de 2016

Santander Triathlon Series València 04-06-2016

El dissabte 04 de juny, una matinada interessant ens esperava... Era tan interessant que Jaume va decidir no alçar-se i enviar-nos una foto pel whatsapp del seu dni, per arreplegar-li la samarreta!!!
Doncs res, a les 5 del matí que quedem la resta d'elements del Club, a saber... En distància Olímpica: Torres, Joanfe, Ivan i Pep. I en distància Sprint Paco "Colau" i Pau. Com érem "sols" 6, anem tots dalt la furgo de Pau, que fa més festa, eixa furgo fa la festa ella soleta, ojo!!!
Torres, Ivan, Pep, Joanfe, i Pau. Paco estava... a l'WC!

Arribem súper puntuals a València, cosa estranya en nosaltres... Arribem i aparquem a 10 metres dels dorsals i a 30m del box, tan matí havíem aplegat, que encara no hi havia ningú, espectacular!!!
Agafem bàrtuls, preparem els dorsals i anem cap al box súper sobrats de temps, tenim tant de temps que saludem a Emilio Aguayo i tot, a les postres, el guanyador del triatló, però per què Torres i Ivan anaven a entrenar, ojo!!!
A la fi es dóna l'eixida per als 400 participants de l'Olímpic, amb un poc de retràs, però no massa (sols uns 20 minuts), on estem els quatre involucrats, 1.500 metres desprès no hi ha sorpreses... Sergio fa una natació rapidíssima, eixint el 17 de l'aigua, Ivan, un pelet més arrere, el 27, Joanfe el 46 i Pep el 66.
Joanfe camí de la T1
T1, Comencem la bici i Torres aconsegueix crear un grup molt ràpid i fa un parcial de bici brutal. Ivan, tirant quasi sempre ell, comença a agafar gent que tenia per davant i avançar posicions. Un poc més arrere va Joanfe, també tirant del seu grup i un poc més arrere, Pep va dins el grup, dissimulant, deixant que el porten, com si ell no estiguera allí...
La mala sort volgué que Joanfe patís un accident dalt la bici, cosa que li truncà les opcions a seguir avançant posicions i tingué que visitar al metge, cosa que no el farà frenar, per què en dos dies ja el tindrem, de nou, més fort que ningú. ÀNIM JOANFE!!!
Ivan, sempre somrient
T2 i Sergio i Ivan segueixen avançant gent, però al haver coincidit amb els de l'Sprint no tenen referències de les seves posicions. Pep més arrere continua corrent per intentar remuntar el que ha perdut a la bici...
Sorpresa de Sergio quan aplega a meta i sent a l'espiquer que és el tercer classificat absolut, el segon el passa en la recta de meta, però sols per què Sergio fou conservador, pensant en els entrenaments que li esperaven eixe dia i al dia següent, de cara a l'Ironman de Vitòria.
Ivan aplega en 7ena posició i és el 1er classificat dels "uelets".
Pep aplega allà darrere... Mal paquet està fet!!!
Sergi Torres entrant 3er en meta
Classificacions Olímpic

A les 9.00 es donava, aquest sí, amb puntualitat, l'eixida de la distància Sprint, amb més de 500 participants. Tant Paco com Pau prenien l'eixida en la seva prova.
Paco realitzà una bona natació eixint el 125 de l'aigua, com sempre, mentre Pau eixí un poc més arrere.
En la bici Pau s'aturà al veure a Joanfe i no continuà la prova, acompanyant-lo. Paco realitzà molt bona bici, el parcial 131 fou el seu, a més de 35km/h. Realitzà una cursa més discreta, aplegant a meta en la posició 129.
Classificacions Sprint

dimarts, 7 de juny de 2016

Triatló Pinedo 29-05-2016

6:30 hores i el trio Calavera d'abrasidets intentem dirigir-nos cap a Pinedo... Triatló sprint... I dic intentem, per què no sé quin dels tres té menys ganes, un que havia estat malalt, l'altre que s'havia dormit i el tercer que s'havia xispat el dia d'abans.
Arribant em done conter que m'he deixat les ulleres de nedar (ja sabeu qui és el que s'havia adormit).
Arribem i quan baixem del cotxe ens trobem una ventolera de por... Lluís i jo ens mirem i pensem "i si esmorzem?", mentre Paco Colau baixa les bicis i ens anima un poc.

Bicis al lloc, Paco porta dos ulleres de nedar (uuff, m'he salvat)!!!
Tot al lloc i ens dirigim a la mar.
Calfem un poc, i arriba la nostra  eixida... Meeeeec, aaalee a nedar s'ha dit.
Nadem com podem i encarem la transició, veig a Lluís ja posant-se el casc i a la "Sirena" Colau, perdut... (si tenia la bici al costat de la meua) arribe i em diu: no trobava la bici!!!!! Vaaa Paco!! Tira-li!!!
Encarem el segment de bici, circuit a una volta, amb llargues rectes, i molt bo de fer, Lluís i jo el fem quasi tot junts, en el gir de volta vegem que Paco també va molt bé... Es complica al tornar pel vent... Molt fort de cara.
Lluís en la T2
Segon transició i a córrer... Cadascú el més ràpid que pot.
Completem satisfactòriament el tercer tri de l'any i les poques ganes de bon matí es converteixen en motivació per fer un altre.
Classificació Tri-Esport
Grande Lluís, una altra vegada que ens arreplega i ens torna a cadascú a la porta de casa, almenys aquesta vegada ens deixa que el convidem a una cerveseta.
Inyaki, Paco i Lluís

Fins la pròxima!!!