.

.

dimarts, 18 d’octubre de 2016

ICAN GANDIA 2016 by Joanfe

Fa un any va eixir les inscripcions en oferta pel ICAN de Gandia i alaaa!! com som de tecla intro fàcil ens vam apuntar uns quants al Half i el de tecla mes fàcil al Full "ale con dos cojones".
El meu objectiu personal era fer el Ironman de Vitòria en Juliol on anàvem molta colla i per això vaig preparar durant tot l'hivern però totes les il·lusions i sacrificis van ser truncats per un accident en mala sort, pel que vaig veure de casa segut en un selló com els meus companys ho brodaven en Vitòria, el metge en eixir de l'hospital hem digué que m'oblidés de fer esport durant almenys 4 mesos, però com ja sabeu el cabudet que sóc, al cap de dos mesos ja vaig pujar dalt del rodillo, i prompte vaig provar de caminar i córrer, i a poc a poc i amb la motivació de no anul·lar la inscripció que vaig fer un any abans per Gandia, anava arrimant-se la data i els companys et feien sentir confiat dient que anava a fer-ho bé però jo no ho tenia tant clar.






Arriba el dia i ens presentem Pauet que la seva idea era fer fins a la T2 per una lesió al genoll, Paco Colau que debutava en la distancia, Sergi Alberola que venia de feia 6 dies de baixar de 10h en el IM de Barcelona (lo d'aquest tio no és d'aquest món) pel Half i després l'incombustible Ivan que anava a fer el Full.

És dona l'eixida als jóvens del Half i al Full, els uelets eixíem hora i mitja després, teníem allí als nostres, tota la grupeta de l'Ondara tri-esport, era emocionant veure'ls allí, donava molt d'ànims, en això els veig tots alterats, volia dir que Ivan ja eixia de l'aigua i feia de les seves a la T1, ens tirem a l'aigua desde dalt del port en un bot i ala meeec, entre algunes patades però no massa, faig una natació molt millor de l'esperat era el que pitjor portava després de la recuperació, a la T1 sent als companys i dona molts ànims pero m'enganyi de dorsal i no trobava la bossa "ai mareee!!", perd 1 min fent el tonto pareix que sigui un principiant, i en pujar dalt de la cabreta comenci a gaudir de la prova i trobar-me molt bé, en el camí ja vaig trobant als companys Pau, Paco i Sergi,



crec que m'ha passat un poc massa perquè la mitja és alta, però arribo a la T2 i les cames estaven encara per córrer a bon ritme pensant ja quan peti ja ens apanyarem com puguem, Pau estava per animar i ens confirmava que no podia córrer, passaven el km i les sensacions eren bones, faltant 2 km per arribar vaig poder arribar a l'altura de Sergi, després del IM i el tio encara estava corrent a un ritme brutal, i vaig tindre l'honor d'entrar en ell a meta, i esperar el gran debut de Paco Colau que es va cascar un Half com un campió, i ben content que estava.





 Després sols quedava animar a la màquina del grup, Ivan que el vegem entrar a la T2 i ens deia que no anava com tocava, que la idea era acabar, que tenia l'estómac tancat i no podia menjar, i el tio anava a cascar-se una marató sense menjar res, i tant que la va fer, a bon ritme i tot que va acabar, con 2 cojones!!!


Al final encara entrarem a meta tercer i quart de la categoria, Sergi i jo i em va tocar a anar a mi pel trofeu.



Molt content amb un resultat que no esperava mai, molt agraït a tots els que van vindre animar, que grans sou!! Ja sabeu som mes que un club!!!

Ale l'any que ve més triatló!!

CLASIFICACIÓ










dimarts, 11 d’octubre de 2016

TRIATLÓ HALF MASSÍS ANTELLA
(by Jorge)



Quina manera de debutar redéu! Antella, que ja van familiaritzant-se entre nosaltres. I allí em vaig plantar...vaja que sí que em vaig plantar.

Les veus d'experiència del Club ja ho advertien: Compte, que un half no és qualsevol cosa”, “Cabet”, “mesura i pren-t'ho en calma”... La qüestió és que en un Triatló Half cal gestionar molt bé l'energia física i mental, si més no, això és el que he aprés després de la duresa de la prova.

De bon matí, cap allà, a buscar la fresqueta, i és que ja hi som a octubre, però res a vore amb l'estació meteorològica, l'estiuet de Sant Miquel s'assomava amb l'ullet. Bé, caloreta que ens esperava.



A la 13h tot preparat, i al riu, l'aigua bona, el Xúquer sempre captiva i mostra tranquil·litat alhora que qui en sap com és també pot retraure la part més dantesca..I és que al riu Xúquer n'han passat de bones.

Meeec! Un clàssic i a la batalla. 2100 metres n'ixen. Anem a pel tram de bici, tranquil·litat, no és un Olímpic, però sense pausar-se'n massa. El circuit de bici, tot un espectacle paisagístic, la veritat siga dita. Una primera volta respirant i una segona apurant. El port de Navarrés pesaria a la carrera..i tant que va pesar. Mentrestant, la caloreta començava a fer de les seues. 32ºC i venia la mitja marató.

Un circuit a peu de 3 voltes. Al km 2,5, paró, en sec...redéu! Açò que és?! No m'havia passat mai. Mire el Garmin i ací la dosi de desmotivació augmenta: encara queden 19 km i ja he parat, en fi. Marxem a vore com queda la cosa.
 







Dura, molt dura la carrera a peu. Segona volta, i ja vaig camí de 5 parons, el ritme de carrera oblidat totalment. Ara l'objectiu era acabar, com en un primer moment, estàvem debutant i no calia marcar-se res fora de línia. Acabar, acabar...eixe era l'automissatge.



A la fi, tercera volta, i a meta en 5h 24 min. Respire, la família m'espera i això ha estat la gran motivació. Els ànims i els crits, l’alé del triomf. Un debut en un dels halfs més complets i durs, segons diuen els entessos.

Ara, toca descansar, i reprendre la planificació del pròxim any, que s’espera en un “Si tu vas jo vaig…”.




Salut i triatló!