.

.

dijous, 27 d’abril de 2017

TRIATLÓ DE BENIDORM 2017 (BY PILI)





Bueno xiquets así tenim un classic el triatló de Benidorm, va ser el passat diumenge dia 23 d' Abril a la playa poniente, per un costat vam tindre a Jaume Aparisi fent la modalitat Olimpica. 

Per altra banda varem fer la modalitat Sprint, Oscar Fornés de Pedreguer un crack, Jose Enrique Navarro de Pedreguer va debutar en el triatló, estava molt nervios per la nadà, sols feía que preguntar moltes boies son? jeje. Els nervits els tenim tots, te igual els triatlons que hages fet el gusanet a la panxa sempre esta ahí, també va estar en nosaltres Luis Ballester de Benidoleig un altre abrasidet. Un Pedreguero mes Juan Angel que a comensat el any en el tri-benidorm, i Pilar Pérez de Pedreguer.
La modalitat olimpica començava a les 8:00h Jaume Aparisi ja apunt d'ixir, mentres que els que feiem el sprint estavem agafant dorsals i posant les bicis al box, tots concentrats posan les sabates,casc, portadorsals.. per a que tot ens ixca genial i anar tot lo apressa que puguem, els minuts passen rapit.


En acabar de posar tot al seu lloc ens anem a agafar forçes, una tostaeta, suc, café.. i veure si ens podiem relaxar un poc peró això es imposible veient tot l'ambient dels triatletes, i els de l'Olimpic passant per davant de nosaltres.
Ja s'acosta l'hora de l'ixida del sprint ens desicim posar-nos el neopre i anar a calfar a la platja, estava un poc picada, Jose Enrique feía careta d'asustat..


Ens avisem que van a donar l'ixida, les xiques ixim 5' abans, senc la bozina i allà que vaig, ahí la mar ja no esta marejada la marejem nosaltres, donen l'ixida als xics, allà que van per dalt de nosaltres, Oscar un d'ells com un peix ens va passar.
Toca el torn a la Bici, només ixir ens ve una pujadeta de mil dimonis peró ens podem fer en ella, va hi haure gent que va caure, que la cadena seny anava del lloc, pero amuuunt sempre amuuunt, varem pegar 5 boltes, les baixades tambe tenien el seu risc, algún clot que altre, peró ens va ixir a tots genial, som uns màquines.
Per últim ens toca correr 2 voltes el mateix circuit, per el costat de la platja, ahi ja vas creuante amb la gent veient la cara de cansansi i al mateix temps de satisfacció, un triatló no te paraules tens que viure'l per saber el que es, per mi es el millor que he fet en la vida, m'encanta!
Espere que vos haja agradat i motivat.

Pilar Pérez Tomàs.

 CLASIFICACIONS






(FALTEN LES FOTOS DE MARC)

dimecres, 26 d’abril de 2017

TRIATLÓ MD ORIOLA MIGUEL HERNÁNDEZ


CAMPIONAT COPA ESPANYA 
I AUTONÒMIC
By Jorge Llàcer (Splu)


Una gota de pura valentía
vale más que un oceáno cobarde”

Així resumeix aquesta estrofa de Miguel Hernández la contesa esportiva del Triatló de Mitja Distància d'Oriola. El poeta va estar l'eix transversal del projecte dut a terme per  A300w, organitzador de l'esdeveniment esportiu. I és que Ximo Rubert, veu i representant del projecte, va estar molt encertat en promocionar el Triatló d'Oriola amb el nom del poeta alacantí tenint en compte que 2017 ha estat declarat pel Congrés Valencià l'any “Miguel Hernández” amb motiu del 75é aniversari de la seua mort.


Anem per feina. Un clàssic, al Fratelli, però aquesta vegada a les 15 hores. Joanfe, Toni Morant, Tupà i jo, Vicent Pastor arribaria directe a Oriola i Ivan que finalment va causar baixa. Apareix Torres per allí per donar-nos l’últim suport i enfilem. Era dissabte i calia arribar un dia abans per deixar la bicicleta a la T1 i preparar la T2, ambdues separades per 40 km. La primera a Dehesa de Campoamor i la T2 a Oriola, i per si no era complicat, l’eixida del segment de natació s’iniciava al Cap Roig, a uns 4 km de la T1. Quin mareig porte ja amb tant d’itinerari, i això que encara no havia començat el triatló. Imagineu-vos l’envergadura de la logística i l’organització que suposava posar en marxa aquest triatló. A tot estirar, el dissabte ens el vam passar amunt i avall, això sí, no vam parar de riure en tota el dia, encara com el Tupà és un xic molt cordial, sinó al peatge ens paralitzen el vehicle, jejejeje.





A la T1, fireta del trialeta, ambient esportiu, tot molt còmode, ja vindria el cuquet a mesura que s’aproximara l’hora de l’exida del triatló. Cares conegudes, primeres impressions amb la mar –des de fora, clar, perquè aquesta estava embravida dissabte de vesprada-, preparació box T1... a clar, i com que les cabres anaven a passar la nit calia tapar-les no fora cas que es refredaren i a l’endemà no anaren ni cara a l’aire. Així que, els pros i no tan pros però postureros comencen a treure les seues “mantes” i nosltres també...Tupà, Vicent i jo compartim una...una del Servicolor...clar, del Servicolor...una bolsa de les de pintar...20m2 , aleee vaaaaa, qui vol tapar les bicis?! Jajajajaja.


Així mateix, quan ens dirigim cap a la T2, ja a Oriola, fem alguna ullada al port del Rebato i imaginem l’itinerari del segment de bicicleta. Primers comentaris, ploratades i de més...
A la T2 quasi no arribem, molt justets, i és que vam passar per tots els poblets de la Vega Baja. La T2 molt ben muntada, amb una carpa tipus Montecarlo en hivern, i amb les bolses dels tritlestes penjades, com a l’Ican i les grans proves de triatló.



Ja per fi, ens dirigim a l’Hostal Residencial, al Centre d’Oriola, molt a prop de la casa del poeta M. Hernández. La regenta molt acollidora, amable i hospitalària. A l’habitació, cinc lliteres i una finestra, la cosa prometia. Arriba Pastor i a pel sopar, no abans de fer-nos una cerveseta. Al menjador es respirava un ambient esportiu, de triatló; triatletes i àrbitres de la Federació, xandalls, equipatges esportius, esportives i pasta, molta pasta per damunt de les taules. El ja conegut com “Party Pasta”. Carreguem els dipòsits, una xerradeta entre rialles amb els jutges –i és que ens coneixen en totes parts, doncs tenim a Toni que és molt templet i es fa en tots-, també algunes cares de La Safor, i prompte al llit. Va costar entre tant de desgavell i bromes però a la fi, tots a descansar, uns més prompte que altres. 

A les 5 del matí sonava el despertador i calia descansar. En qualsevol cas no calia esperar a l’alarma perquè ja teníem a Toni a les 3:45 fent voltes per l’habitació.

5 del matí, desdejuni parat al menjador, ara l’ambient ja era més seriós, més rigorós, altament concentrat...les cares endormiscades ho reflectien. A la taula del costat, Gustavo Rodríguez, ex ciclista professional del Barbot portgués i Xacobeo Galicia; menjava a les 5 del matí, arròs bollit blanc amb dos iogurts; ahí estava el secret per a proclamar-se posteriorment guanyador del triatló.



Nosaltres, a la marxa, quatre galletes, dos llesquetes amb melmelada, got amb llet i cafè i a volar...sense experiments, no siga cas que ens pegue malament.




Recordeu quan parlàvem abans de la complexitat logística d’aquest triatló, doncs bé, a les 6 del matí, vora 600 triatletes i jutges érem traslladats en autobusos des de la T2 fins a la T1 (a 40 km, encara terme Municipal d’Oirola, uns dels més grans del territori nacional). A la T1, primers rajos solars que anunciaven l’inici d’una jornada intensa, entrem per disposar els últims detalls: rodes inflades, sabates a les cales, gels, dàtils, etc. I de seguida tornem a pujar al bus amb neoprè posat per enfilar cap al Cap Roig, a uns 4 km, on començaria definitivament la prova. 



Les ullades de sol ja hi eren vistoses i brillants. La mar, que ahir augurava l’escaramussa aquàtica, s’alçava dòcil i permissiva. Ja ho deia M.H. en “El mar también elige puertos donde reír...”. Un respir per a tots pel que fa al segment de natació. La mar, favorable, amb vora 2100 metres. Primeres eixides, èlits i nosaltres. Jo a la 3a i la resta de comapanys a la 4a.
Meeeeecc! I a sabeu com funciona açò!! Cabussada i mar endins. T1, arribada, bon ambient, res a vore amb altres proves, molta gent i a per a bici. Ràpidament, tocava enfilar el segment de bicicleta. 90 km ens esperaven per terres oriolanes.

El segment de bicicleta va ser dur, sabíem de bestreta que estava el port del Rebate i que els primers 30 km calia gestionar bé les forces, no passar-se’n i autoregular-se per tal d’afrontar la segona part i sobretot la carrera a peu amb energia suficient. Però, val a dir que, si els 30 primers kilòmetres ja van ser durets, la resta van ser un trencacames; i així vam coincidir a meta amb la resta de participants que comentaven el mateix. El tram de l’embassament de la Pedrera era rodaoret, ondulat i molt divertit, amb un paisatge poc acostumat per terres meridionals de la nostra Comunitat.


Joanfe i jo anàvem creuant-no als bucles que feia el circuit, Toni i Vicent agafades de la maneta i el Tupà fent-se amb els kilòmetres. A poc a poc, arribava el 90 i començava el triatló de veritat, la carrera a peu, Mitja Marató pels carres d’Oriola. Un segment urbà que travessava el Centre històric, el Palmeral i els la Glorieta. 3 voltes i a meta, vinga va que ja ho tenim! Bon ambient, i tocava córrer. Quan arribes a la T2, és de pro el fet que t’agafen la bici al vol com aquell que diu i tu et dirigeixes a la carpa a buscar la teua bossa T2. Ràpidament, sabates i a córrer. Ací, tenia previst llançar-ho tot, vaig començar a regular un poc perquè 21 km causen respecte i més després del segment de bicicleta que acabàvem de fer. Anàvem creuant-nos i animant-nos.
A la fi, a meta, tots hi érem, érem finishers. Ens esperava Ximo Rubert, organtizador i portaveu d’aquest projecte, que amb una abraçada presidia l’arribada a la zona de meta. La sensació era fantàstica, encoratjadora, el temps es parava i l’objectiu havia estat aconseguit.
A meta, els temps, conten si ho realment ho gaudixes. I tant que ho vam gaudir.


Finalment, tocava arreplegar i fer balanç a la furgona del Tupà. Un triatló de renom amb molta competició. Una experiència més pel que fa al bagatge del Club i dels seus membres.
Seguim endavant!
Triatló i km!


                          ÀLBUM DE FOTOS


dimarts, 11 d’abril de 2017

IX TRIATLÓ SPRINT GANDIA
9 D'ABRIL 2017
By Jorge Splu


Quines ganes té el personal…de triatló!!!

Això és bo, bonic i motivador...no em direu que no? Clar que sí! Un club com el nostre va presentar 12 triatletes, d'entre ells dos fèmines, al IX Triatló de Gandia en modalitat Sprint (750m natació, 20km bicicleta i 5 km carrera a peu) el passat diumenge 9 d'abril.







 Un esdeveniment esportiu en la capital de La Safor que va reunir a més 750 triatletes on a més de populars i federats van participar-hi triatletes de les Universitats. 
La comtesa disputava la Lliga de Clubs Caixa Popular i el Universitari.


Un matí assolellat on es respirava un magnífic ambient. Bona organització, propet de casa, circuits coneguts... La resta va estar, com ja va siguent de costum en aquest triatló, el circuit de bicicleta. Un segment que ja de per sí es perillós, ràpid i amb girs i corves arriscades, la qual cosa encara empitjora més la quantitat de triatletes que s'ajunten al mateix temps. Però en fi, forma part d'aquest esport, tot i que l'Organització –i açò és opinió meua- podria reflexionar sobre aquest problema en quantitat de participants, modificació de circuit, etc. Cal dir que per problemes aliens a l'Organització la prova va estar retardada 1h la qual cosa va impedir que el circuit estiguera més descongestionat ja que en principi les eixides estaven programades en 30' mentre que van haver de fer-ho en 15'. Açò va provocar que el segment de bici     estiguera de gom a gom.








En qualsevol cas, es donaren les eixides, i ja sabeu que quan sona el MEEEEEC!! allà va tot... Era el primer triatló de la temporada i sempre va bé tindre bones sensacions per tal d'afrontar la temporada amb motivació, encara que açò només acaba de començar.

 

A la primera eixida, amb casquet de bany blanc, del nostre club, De la Reina, Luis B. i Pau Segarra; a la segona, barret blau, l’èlit, ahí hi estaven E. Aguayo (CDM-ELC Moncada) V. Benages (CD Huracán-Cultbikes) i R. Ejede (TriCanet Berenguer). Tots tres van completar el podi respectivament, i entrant a meta Aguayo en 57 minuts i 24 segons i escassament a 1’28” segons i 1’43” el segon i tercer classificat. A la tercera eixida, casquet de bany verd, els federats del club: Vicent Pastor, Toni Domènech, Ivan Payà, Òscar Fornés, Joanfe Ribes i Jorge Llàcer. Després, ho farien les fèmines del club, Norma i Pilar, que van demostrar una volta més la valentia i l’esforç femení en aquest club. El podi femení el van completar Sofiya Pryyma del Bicletas Pina-TriToledo en 1h 5’ 36” seguida de la triatleta Morgan Branchoux (CT. Huracán-Cultbikes) i Noelia Juan del CEA Bétera.



També cal fer menció especial a la cantera del club. Xiquets i xiquetes que Vicent va portar al Duatló escolar de Gandia el dia abans del triatló


El segment de natació, com una piscina, al Port de Gandia, eixida des de l’aigua i amb molta disputa per aconseguir un bon temps. Toni, després de treure el seu ull de Vegeta (recordeu la radiografia que feia sobre la mesura de les forces del seu contrincant…hehehe) de seguida va vore que “ahí no hi han 750 metres, ahí per lo menos n’ixen 900” Alaaaaaaaa, ja anem ja…hahahaha. A vore qui la diu més gran! Vicent, al Box, donant-nos classes de Triatleta Pro, doblegant la part davantera del caixò, per guanyar 0,12 segons…hahahahaha. I és que Vicent ha carregat molts caixons de navelines i això ho té controlat.

Ja al box, amb un bon segment de natació, ixim Ivan, Jorge, Toni i Joanfe, i ràpidament T1 i rodar. A continuació eixiria Òscar i Vicent. Ara venia el segment de bici. Ens agafem en la primera recta amb el grupet de l’èlit que ja portaven dos voltes al circuit i a rodar. Quina abrasimenta senyor!!! A mi, em falla la cala i comence a descalar-la, però amb manya intente aguantar les dos últimes voltes i va ser ací on, dos locomotores van encendre el carbó: Joanfe i Ivan allà anaven. Portant el grup a una velocitat trepidant. Recorde ja en meta felicitar-los els altres triatletes d’altres clubs per la tasca colossal al segment de bici. Mentrestant, els de la primera eixida ja hi eren al segment de carrera a peu i les fèmines, Norma i Pilar, a punt d’entrar a la T1 per enfilar-se a dues rodes.
 
Així mateix, arribava el moment de baixar de la bici i fer la T2 com una fona. I així ho fèrem, 40 segonets i a volar. Bon ambient pel passeig amb l’alé dels companys del club, amics i familiars que van vindre a recolzar-nos. Sempre va bé escoltar la veu d’algú que et coneix. Un circuit de córrer ràpid també, volaoret, com agraden las corredors sprints.





A la fi, a meta s’airejaven bones sensacions, com un degoteig anàvem atravessant la línia d’arribada cadascú en els seus ritmes, amb els seus contratemps de carrera, amb la seua experiència i les batalles patides a l’aigua així com, a tot estirar, la felicitat que desprenia el somriure en vore la línea de Meta i sabedors que ja hi érem finalitzats.




Una jornada divertida d’esport que va proclamar l’inici de la temporada de triatlons 2017 que s’augura amb molta il·lusió, força i diversió després d’un hivern sense entrenar, al sofà, i sense fer res…hehehehe.

Salut i triatló!