-Olímpic??? Estàs loquet o que? Bueno....encara queda molt! Va xe, tira-li, apuntem-nos!
Eixa conversa tenia lloc allà pel gener i l’optimisme d’Oscar va fer que ens apuntarem a la modalitat olímpica, sense tindre massa idea de lo que acabàvem de fer. Allà anàvem dos dels abrasidets!
Després de algunes nits on el nervioset ja anava fent acte de presència, arriba el gran dia, era el nostre tercer triatló i el primer en aquesta modalitat. El dia anterior ja havíem anat a arreplegar el dorsal i a deixar les bicis a box. Ens despertem amb temps, bon desdejuni, i amb el cotxe cap al Port de València, on tenia lloc aquest triatló. Arribem i entrem a box a deixar-ho tot ben preparat i en eixe moment estaven fent la T2 gent de gran nivell com Emilio Aguayo o Antonio Benito, que finalment es va proclamar campió de la prova.
S’acostava la hora de la nostra eixida, les 9:20 del matí, i enfilem la passarel•la que ens porta a la entrada a l’aigua, nervis a flor de pell i conscients del que teníem per davant les nostres converses no feien mes que dir bovaes i soltar rialles.
Entrem a l’aigua i allí quedem tots flotant esperant el famós “MEEEEC” que dona la ixida. Amb el gorret verdet i flotant a l’aigua més que triatletes pareixíem pèsols en remull!
I de sobte...sona el Meeeec! I allà que anem, colzades i patades a dreta i esquerre en els primers metres. A mesura que anàvem passant boies el grup va anar estirant-se poc a poc i el nado ja es feia molt més còmode, era el moment de gaudir del ambient i del triatló. Després d’unes quantes braçades arribem a la fi del tram de natació, amb l’ajuda dels voluntaris ixim de l’aigua i enfilem corrent per la moqueta per arribar a box.
T-1, trobem les bicis sense cap problema, ens enfundem el casc i dalt les bicis comencem a pedalejar. Era molt fàcil fer grups ja que havia molts participants i era un circuit de 10 km. Un circuit igual de bonic que de perillós, degut als nombrosos clots i revoltes tancades que tenia. Van passant les voltes i anem creuant-nos els tres, i animant-nos, pareix que la distància entre nosaltres cada vegada siga mes gran. Una vegada completades les 4 voltes al circuit, amb bones sensacions, deixem la bici al box, sabates ben posades i comencem a córrer!
El tram de córrer consistia en pegar-li 3 voltes a un circuit de 3,33km. Eren sobre les 11 del matí i la calor ja començava a apretar. Començe la carrera, ben sabedor que es el meu punt fluixíssim i que es faría llarg. Anem creuant-nos de nou i els ànims van ajudant-nos a afrontar kilòmetres. I després de dos voltes al circuit em note una palmadeta al cul, era Oscar que ja anava a completar l’últim tram de circuit i enfilar la recta de meta. “Molt bé Oscar, màquina, ja ho tens ahí, apreta!!!” Això li vaig dir, però en realitat pensava: “que cabró el tio, la mare que la parit, a mi encara em queda una volta per davant!”
La última volta es va fer duríssima, molta calor, i pocs avituallaments, però poc a poc passaven els metres i l’objectiu estava molt a prop! Últims ànims i enfile la passarel.la del “veles e vents” on es trobava la meta.
Em trobe amb Oscar i un fort abraç ens unix. Cares de esgotament però també satisfacció! Objectiu aconseguit! Després d’uns quants gots d’aigua, isotònic i cervesa les coses s’assaboreixen més.
Cal donar les gràcies al nostre amic Josep, ja que ell va ser el que fa un any ens va animar a participar en el nostre primer triatló i el que ens ha fet entrar el cuquet del triatló ben a dins!
Oscar va acabar amb un magnífic temps de 2hores i 20 minuts, mentre que August va fer un temps de 2 hores i 43 minuts. A la fí, una experiència molt bona, que segur repetirem i un magnífic matí d’esport i bon rotllo. Les cares de felicitat ho diuen tot. A la pròxima més i esperem que millor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada