.

.

dimarts, 11 d’octubre del 2016

TRIATLÓ HALF MASSÍS ANTELLA
(by Jorge)



Quina manera de debutar redéu! Antella, que ja van familiaritzant-se entre nosaltres. I allí em vaig plantar...vaja que sí que em vaig plantar.

Les veus d'experiència del Club ja ho advertien: Compte, que un half no és qualsevol cosa”, “Cabet”, “mesura i pren-t'ho en calma”... La qüestió és que en un Triatló Half cal gestionar molt bé l'energia física i mental, si més no, això és el que he aprés després de la duresa de la prova.

De bon matí, cap allà, a buscar la fresqueta, i és que ja hi som a octubre, però res a vore amb l'estació meteorològica, l'estiuet de Sant Miquel s'assomava amb l'ullet. Bé, caloreta que ens esperava.



A la 13h tot preparat, i al riu, l'aigua bona, el Xúquer sempre captiva i mostra tranquil·litat alhora que qui en sap com és també pot retraure la part més dantesca..I és que al riu Xúquer n'han passat de bones.

Meeec! Un clàssic i a la batalla. 2100 metres n'ixen. Anem a pel tram de bici, tranquil·litat, no és un Olímpic, però sense pausar-se'n massa. El circuit de bici, tot un espectacle paisagístic, la veritat siga dita. Una primera volta respirant i una segona apurant. El port de Navarrés pesaria a la carrera..i tant que va pesar. Mentrestant, la caloreta començava a fer de les seues. 32ºC i venia la mitja marató.

Un circuit a peu de 3 voltes. Al km 2,5, paró, en sec...redéu! Açò que és?! No m'havia passat mai. Mire el Garmin i ací la dosi de desmotivació augmenta: encara queden 19 km i ja he parat, en fi. Marxem a vore com queda la cosa.
 







Dura, molt dura la carrera a peu. Segona volta, i ja vaig camí de 5 parons, el ritme de carrera oblidat totalment. Ara l'objectiu era acabar, com en un primer moment, estàvem debutant i no calia marcar-se res fora de línia. Acabar, acabar...eixe era l'automissatge.



A la fi, tercera volta, i a meta en 5h 24 min. Respire, la família m'espera i això ha estat la gran motivació. Els ànims i els crits, l’alé del triomf. Un debut en un dels halfs més complets i durs, segons diuen els entessos.

Ara, toca descansar, i reprendre la planificació del pròxim any, que s’espera en un “Si tu vas jo vaig…”.




Salut i triatló!