TRIATLÓ DE XILXES 2017 (BY PAUET)

"Sona el despertino...les 5:00 am del dia 7 de maig. Ha aplegat el dia de tornar a Xilxes, i som 3 els membres del club que anem cap allà.

 Després de revisar el material, desdejunar fort i carregar- ho tot a la furgo, vaig cap al Fratelli a per Vicent "culi". Ja són els 5:50 i i ens esperen 150 Km fins aplegar a Xilxes, però abans tenim que passar a per Tupa que ens espera a Bellreguard.

 A les 07:30 puntuals estem aparcats a 50 metres del BOX, i anem a buscar els dorçals. Hi ha molta gent, i la veritat és que el dia acompanya, fa solet i la mar pareix que esta mes tranquil•la que l'edició anterior.

 Deixem els trastos al BOX, i anem cap a la voreta de la mar. La primera eixida és a les 8:30, la dels Federats amb gorro verdet (Vicent i Tupa) i als 8:34 la meua amb gorro blanc. Molt puntuals ens donen l´eixida.

Encara que la mar pareix que estiga tranquileta, resulta difícil nadar pels forts corrents, i per a no decebre als triatletes, igual que l'edició anterior, al aplegar a la T1 i mirar la distància feta, pots comprovar que ens han fet nadar 2200 metres... el cabreig és guapo!!! 

Ja en el casc posat ens disposem a fer els 40 km de bicicleta. 40 km amb un ventet "tocaoret de collons", que bufa sempre de costat. Este any es modifica el recorregut i ens fan rodar pel poligon industrial, però de les rampetes fins aplegar allà dalt no ens lliurem.

 Despres de pegar dos voltes al circuit , patint en els pujades i disfrutant de les baixades, tornem a la zona del passeig.... T2.

Deixe la bici, i em posa les corredores... 10 km per davant amb molta calor. Note unes molèsties molt fortes al taló, perque entrant a l´aigua he caigut damunt d´una pedra i la veritat és que m´he fet mal, però una cosa tinc clara... ESTE TRIATLÓ L´ACABE!!!"

Mentre vaig guanyant metres, i el dolor va fent-se soportable, puc vore a Tupa i a Vicent, que ja portaven un ratet corrent. Els anims entre companys no falten mai, i és molt d´agrair. També és nota la presència de Raquel, la meua parella, que ha fet l ´esforç de matinar per a acompanyar-nos i fer fotos. Gracies carinyet. 

Ens fan pegar 2 voltes pel passeig fins al camping que hi ha al final de la platja i tornar, i durant el recorregut veus a molta gent animant. I per fi a 2 km de Meta i amb unes ganes d´acabar impresionants, veig com Vicent ve trotant cap a mi, i es posa al meu costat… tot un detall !! m´anima a no baixar el ritme i em recorda que no em queda res... Mil gracies amic."

"Per fi, veig l´arc de meta i els ganes d´acabar m´ajuden a completar eixos 10 km. Tupa i Vicent m´esperen allí per a felicitar-me, encara que entre dels ultims. Tenia dubtes de si podria completar-lo o no, ja que l'edició anterior vaig abandonar pel vent, la plutja i l´aigua. Ara ja puc dir que he acabat un olímpic, i que estic content del resultat, de la companyia i de formar part d´este club. Que mes que un club és una gran família. Enhorabona als meus companys pel carrerón, i gracies a Raquel per estar.

 XILXES 2017 a la saca."

CLASSIFICACIÓ 

PASTOR RUBIO, VICENT

ONDARA TRI-ESPORT

V1M

279

00:42:39

2.51

00:02:29

95

01:07:48

34.51

00:01:21

155

00:44:25

4.26

02:38:42

00:31:41

MARTI PASTOR, MANUEL

ONDARA TRI-ESPORT

ABM

300

00:44:31

2.58

00:03:39

267

01:16:05

30.76

00:01:38

196

00:45:51

4.35

02:51:44

00:44:43

SEGARRA GASQUET, PAU

NO FEDERADO

ABM

311

00:45:28

3.02

00:04:25

333

01:27:57

26.61

00:01:42

329

01:02:43

6.16

03:22:15

01:15:14

TRIATLÓ DE BENIDORM 2017 (BY PILI)

Bueno xiquets así tenim un classic el triatló de Benidorm, va ser el passat diumenge dia 23 d' Abril a la playa poniente, per un costat vam tindre a Jaume Aparisi fent la modalitat Olimpica. 

Per altra banda varem fer la modalitat Sprint, Oscar Fornés de Pedreguer un crack, Jose Enrique Navarro de Pedreguer va debutar en el triatló, estava molt nervios per la nadà, sols feía que preguntar moltes boies son? jeje. Els nervits els tenim tots, te igual els triatlons que hages fet el gusanet a la panxa sempre esta ahí, també va estar en nosaltres Luis Ballester de Benidoleig un altre abrasidet. Un Pedreguero mes Juan Angel que a comensat el any en el tri-benidorm, i Pilar Pérez de Pedreguer.

La modalitat olimpica començava a les 8:00h Jaume Aparisi ja apunt d'ixir, mentres que els que feiem el sprint estavem agafant dorsals i posant les bicis al box, tots concentrats posan les sabates,casc, portadorsals.. per a que tot ens ixca genial i anar tot lo apressa que puguem, els minuts passen rapit.

En acabar de posar tot al seu lloc ens anem a agafar forçes, una tostaeta, suc, café.. i veure si ens podiem relaxar un poc peró això es imposible veient tot l'ambient dels triatletes, i els de l'Olimpic passant per davant de nosaltres.

Ja s'acosta l'hora de l'ixida del sprint ens desicim posar-nos el neopre i anar a calfar a la platja, estava un poc picada, Jose Enrique feía careta d'asustat..

Ens avisem que van a donar l'ixida, les xiques ixim 5' abans, senc la bozina i allà que vaig, ahí la mar ja no esta marejada la marejem nosaltres, donen l'ixida als xics, allà que van per dalt de nosaltres, Oscar un d'ells com un peix ens va passar.

Toca el torn a la Bici, només ixir ens ve una pujadeta de mil dimonis peró ens podem fer en ella, va hi haure gent que va caure, que la cadena seny anava del lloc, pero amuuunt sempre amuuunt, varem pegar 5 boltes, les baixades tambe tenien el seu risc, algún clot que altre, peró ens va ixir a tots genial, som uns màquines.

Per últim ens toca correr 2 voltes el mateix circuit, per el costat de la platja, ahi ja vas creuante amb la gent veient la cara de cansansi i al mateix temps de satisfacció, un triatló no te paraules tens que viure'l per saber el que es, per mi es el millor que he fet en la vida, m'encanta!

Espere que vos haja agradat i motivat.

Pilar Pérez Tomàs.

 CLASIFICACIONS

ALBUM DE FOTOS

(FALTEN LES FOTOS DE MARC)

TRIATLÓ MD ORIOLA MIGUEL HERNÁNDEZ

CAMPIONAT COPA ESPANYA 

I AUTONÒMIC

By Jorge Llàcer (Splu)

“Una gota de pura valentía

vale más que un oceáno cobarde”

Així resumeix aquesta estrofa de Miguel Hernández la contesa esportiva del Triatló de Mitja Distància d'Oriola. El poeta va estar l'eix transversal del projecte dut a terme per  A300w, organitzador de l'esdeveniment esportiu. I és que Ximo Rubert, veu i representant del projecte, va estar molt encertat en promocionar el Triatló d'Oriola amb el nom del poeta alacantí tenint en compte que 2017 ha estat declarat pel Congrés Valencià l'any “Miguel Hernández” amb motiu del 75é aniversari de la seua mort.

Anem per feina. Un clàssic, al Fratelli, però aquesta vegada a les 15 hores. Joanfe, Toni Morant, Tupà i jo, Vicent Pastor arribaria directe a Oriola i Ivan que finalment va causar baixa. Apareix Torres per allí per donar-nos l’últim suport i enfilem. Era dissabte i calia arribar un dia abans per deixar la bicicleta a la T1 i preparar la T2, ambdues separades per 40 km. La primera a Dehesa de Campoamor i la T2 a Oriola, i per si no era complicat, l’eixida del segment de natació s’iniciava al Cap Roig, a uns 4 km de la T1. Quin mareig porte ja amb tant d’itinerari, i això que encara no havia començat el triatló. Imagineu-vos l’envergadura de la logística i l’organització que suposava posar en marxa aquest triatló. A tot estirar, el dissabte ens el vam passar amunt i avall, això sí, no vam parar de riure en tota el dia, encara com el Tupà és un xic molt cordial, sinó al peatge ens paralitzen el vehicle, jejejeje.

A la T1, fireta del trialeta, ambient esportiu, tot molt còmode, ja vindria el cuquet a mesura que s’aproximara l’hora de l’exida del triatló. Cares conegudes, primeres impressions amb la mar –des de fora, clar, perquè aquesta estava embravida dissabte de vesprada-, preparació box T1... a clar, i com que les cabres anaven a passar la nit calia tapar-les no fora cas que es refredaren i a l’endemà no anaren ni cara a l’aire. Així que, els pros i no tan pros però postureros comencen a treure les seues “mantes” i nosltres també...Tupà, Vicent i jo compartim una...una del Servicolor...clar, del Servicolor...una bolsa de les de pintar...20m² , aleee vaaaaa, qui vol tapar les bicis?! Jajajajaja.

Així mateix, quan ens dirigim cap a la T2, ja a Oriola, fem alguna ullada al port del Rebato i imaginem l’itinerari del segment de bicicleta. Primers comentaris, ploratades i de més...

A la T2 quasi no arribem, molt justets, i és que vam passar per tots els poblets de la Vega Baja. La T2 molt ben muntada, amb una carpa tipus Montecarlo en hivern, i amb les bolses dels tritlestes penjades, com a l’Ican i les grans proves de triatló.

Ja per fi, ens dirigim a l’Hostal Residencial, al Centre d’Oriola, molt a prop de la casa del poeta M. Hernández. La regenta molt acollidora, amable i hospitalària. A l’habitació, cinc lliteres i una finestra, la cosa prometia. Arriba Pastor i a pel sopar, no abans de fer-nos una cerveseta. Al menjador es respirava un ambient esportiu, de triatló; triatletes i àrbitres de la Federació, xandalls, equipatges esportius, esportives i pasta, molta pasta per damunt de les taules. El ja conegut com “Party Pasta”. Carreguem els dipòsits, una xerradeta entre rialles amb els jutges –i és que ens coneixen en totes parts, doncs tenim a Toni que és molt templet i es fa en tots-, també algunes cares de La Safor, i prompte al llit. Va costar entre tant de desgavell i bromes però a la fi, tots a descansar, uns més prompte que altres. 

A les 5 del matí sonava el despertador i calia descansar. En qualsevol cas no calia esperar a l’alarma perquè ja teníem a Toni a les 3:45 fent voltes per l’habitació.

5 del matí, desdejuni parat al menjador, ara l’ambient ja era més seriós, més rigorós, altament concentrat...les cares endormiscades ho reflectien. A la taula del costat, Gustavo Rodríguez, ex ciclista professional del Barbot portgués i Xacobeo Galicia; menjava a les 5 del matí, arròs bollit blanc amb dos iogurts; ahí estava el secret per a proclamar-se posteriorment guanyador del triatló.

Nosaltres, a la marxa, quatre galletes, dos llesquetes amb melmelada, got amb llet i cafè i a volar...sense experiments, no siga cas que ens pegue malament.

Recordeu quan parlàvem abans de la complexitat logística d’aquest triatló, doncs bé, a les 6 del matí, vora 600 triatletes i jutges érem traslladats en autobusos des de la T2 fins a la T1 (a 40 km, encara terme Municipal d’Oirola, uns dels més grans del territori nacional). A la T1, primers rajos solars que anunciaven l’inici d’una jornada intensa, entrem per disposar els últims detalls: rodes inflades, sabates a les cales, gels, dàtils, etc. I de seguida tornem a pujar al bus amb neoprè posat per enfilar cap al Cap Roig, a uns 4 km, on començaria definitivament la prova. 

Les ullades de sol ja hi eren vistoses i brillants. La mar, que ahir augurava l’escaramussa aquàtica, s’alçava dòcil i permissiva. Ja ho deia M.H. en “El mar también elige puertos donde reír...”. Un respir per a tots pel que fa al segment de natació. La mar, favorable, amb vora 2100 metres. Primeres eixides, èlits i nosaltres. Jo a la 3a i la resta de comapanys a la 4a.

Meeeeecc! I a sabeu com funciona açò!! Cabussada i mar endins. T1, arribada, bon ambient, res a vore amb altres proves, molta gent i a per a bici. Ràpidament, tocava enfilar el segment de bicicleta. 90 km ens esperaven per terres oriolanes.

El segment de bicicleta va ser dur, sabíem de bestreta que estava el port del Rebate i que els primers 30 km calia gestionar bé les forces, no passar-se’n i autoregular-se per tal d’afrontar la segona part i sobretot la carrera a peu amb energia suficient. Però, val a dir que, si els 30 primers kilòmetres ja van ser durets, la resta van ser un trencacames; i així vam coincidir a meta amb la resta de participants que comentaven el mateix. El tram de l’embassament de la Pedrera era rodaoret, ondulat i molt divertit, amb un paisatge poc acostumat per terres meridionals de la nostra Comunitat.

Joanfe i jo anàvem creuant-no als bucles que feia el circuit, Toni i Vicent agafades de la maneta i el Tupà fent-se amb els kilòmetres. A poc a poc, arribava el 90 i començava el triatló de veritat, la carrera a peu, Mitja Marató pels carres d’Oriola. Un segment urbà que travessava el Centre històric, el Palmeral i els la Glorieta. 3 voltes i a meta, vinga va que ja ho tenim! Bon ambient, i tocava córrer. Quan arribes a la T2, és de pro el fet que t’agafen la bici al vol com aquell que diu i tu et dirigeixes a la carpa a buscar la teua bossa T2. Ràpidament, sabates i a córrer. Ací, tenia previst llançar-ho tot, vaig començar a regular un poc perquè 21 km causen respecte i més després del segment de bicicleta que acabàvem de fer. Anàvem creuant-nos i animant-nos.

A la fi, a meta, tots hi érem, érem finishers. Ens esperava Ximo Rubert, organtizador i portaveu d’aquest projecte, que amb una abraçada presidia l’arribada a la zona de meta. La sensació era fantàstica, encoratjadora, el temps es parava i l’objectiu havia estat aconseguit.

A meta, els temps, conten si ho realment ho gaudixes. I tant que ho vam gaudir.

Finalment, tocava arreplegar i fer balanç a la furgona del Tupà. Un triatló de renom amb molta competició. Una experiència més pel que fa al bagatge del Club i dels seus membres.

Seguim endavant!

Triatló i km!

                          ÀLBUM DE FOTOS

IX TRIATLÓ SPRINT GANDIA

9 D'ABRIL 2017

By Jorge Splu

Quines ganes té el personal…de triatló!!!

Això és bo, bonic i motivador...no em direu que no? Clar que sí! Un club com el nostre va presentar 12 triatletes, d'entre ells dos fèmines, al IX Triatló de Gandia en modalitat Sprint (750m natació, 20km bicicleta i 5 km carrera a peu) el passat diumenge 9 d'abril.

 Un esdeveniment esportiu en la capital de La Safor que va reunir a més 750 triatletes on a més de populars i federats van participar-hi triatletes de les Universitats. 
La comtesa disputava la Lliga de Clubs Caixa Popular i el Universitari.

Un matí assolellat on es respirava un magnífic ambient. Bona organització, propet de casa, circuits coneguts... La resta va estar, com ja va siguent de costum en aquest triatló, el circuit de bicicleta. Un segment que ja de per sí es perillós, ràpid i amb girs i corves arriscades, la qual cosa encara empitjora més la quantitat de triatletes que s'ajunten al mateix temps. Però en fi, forma part d'aquest esport, tot i que l'Organització –i açò és opinió meua- podria reflexionar sobre aquest problema en quantitat de participants, modificació de circuit, etc. Cal dir que per problemes aliens a l'Organització la prova va estar retardada 1h la qual cosa va impedir que el circuit estiguera més descongestionat ja que en principi les eixides estaven programades en 30' mentre que van haver de fer-ho en 15'. Açò va provocar que el segment de bici     estiguera de gom a gom.

En qualsevol cas, es donaren les eixides, i ja sabeu que quan sona el MEEEEEC!! allà va tot... Era el primer triatló de la temporada i sempre va bé tindre bones sensacions per tal d'afrontar la temporada amb motivació, encara que açò només acaba de començar.

 

A la primera eixida, amb casquet de bany blanc, del nostre club, De la Reina, Luis B. i Pau Segarra; a la segona, barret blau, l’èlit, ahí hi estaven E. Aguayo (CDM-ELC Moncada) V. Benages (CD Huracán-Cultbikes) i R. Ejede (TriCanet Berenguer). Tots tres van completar el podi respectivament, i entrant a meta Aguayo en 57 minuts i 24 segons i escassament a 1’28” segons i 1’43” el segon i tercer classificat. A la tercera eixida, casquet de bany verd, els federats del club: Vicent Pastor, Toni Domènech, Ivan Payà, Òscar Fornés, Joanfe Ribes i Jorge Llàcer. Després, ho farien les fèmines del club, Norma i Pilar, que van demostrar una volta més la valentia i l’esforç femení en aquest club. El podi femení el van completar Sofiya Pryyma del Bicletas Pina-TriToledo en 1h 5’ 36” seguida de la triatleta Morgan Branchoux (CT. Huracán-Cultbikes) i Noelia Juan del CEA Bétera.

També cal fer menció especial a la cantera del club. Xiquets i xiquetes que Vicent va portar al Duatló escolar de Gandia el dia abans del triatló. 

El segment de natació, com una piscina, al Port de Gandia, eixida des de l’aigua i amb molta disputa per aconseguir un bon temps. Toni, després de treure el seu ull de Vegeta (recordeu la radiografia que feia sobre la mesura de les forces del seu contrincant…hehehe) de seguida va vore que “ahí no hi han 750 metres, ahí per lo menos n’ixen 900” Alaaaaaaaa, ja anem ja…hahahaha. A vore qui la diu més gran! Vicent, al Box, donant-nos classes de Triatleta Pro, doblegant la part davantera del caixò, per guanyar 0,12 segons…hahahahaha. I és que Vicent ha carregat molts caixons de navelines i això ho té controlat.

Ja al box, amb un bon segment de natació, ixim Ivan, Jorge, Toni i Joanfe, i ràpidament T1 i rodar. A continuació eixiria Òscar i Vicent. Ara venia el segment de bici. Ens agafem en la primera recta amb el grupet de l’èlit que ja portaven dos voltes al circuit i a rodar. Quina abrasimenta senyor!!! A mi, em falla la cala i comence a descalar-la, però amb manya intente aguantar les dos últimes voltes i va ser ací on, dos locomotores van encendre el carbó: Joanfe i Ivan allà anaven. Portant el grup a una velocitat trepidant. Recorde ja en meta felicitar-los els altres triatletes d’altres clubs per la tasca colossal al segment de bici. Mentrestant, els de la primera eixida ja hi eren al segment de carrera a peu i les fèmines, Norma i Pilar, a punt d’entrar a la T1 per enfilar-se a dues rodes.

 

Així mateix, arribava el moment de baixar de la bici i fer la T2 com una fona. I així ho fèrem, 40 segonets i a volar. Bon ambient pel passeig amb l’alé dels companys del club, amics i familiars que van vindre a recolzar-nos. Sempre va bé escoltar la veu d’algú que et coneix. Un circuit de córrer ràpid també, volaoret, com agraden las corredors sprints.

A la fi, a meta s’airejaven bones sensacions, com un degoteig anàvem atravessant la línia d’arribada cadascú en els seus ritmes, amb els seus contratemps de carrera, amb la seua experiència i les batalles patides a l’aigua així com, a tot estirar, la felicitat que desprenia el somriure en vore la línea de Meta i sabedors que ja hi érem finalitzats.

Una jornada divertida d’esport que va proclamar l’inici de la temporada de triatlons 2017 que s’augura amb molta il·lusió, força i diversió després d’un hivern sense entrenar, al sofà, i sense fer res…hehehehe.

Salut i triatló!

CLASSIFICACIÓ

ÀLBUM DE FOTOS

DUATLÓ D'ORIOLA 2017 90.0 – Campionat d'Espanya MD

Quan férem la inscripció dels LD d'aquest any estava el pack de fer Arenales-Valencia i Orihuela, i això que et pilla envalentint allí de cara a la pantalla i perquè l'Abrasit d'Ivan no vagi assoles com l'any passat dic ale li faré companyia, però s'arrima l'hora i uufff mare meva és una pallissa de prova fer 16 km a peu i després pujar dalt la bici i acabar altra vegada corrent, damunt te diu Ivan que l'any passat anaven tots com a motos i va quedar el 100 i pico, bé ens vam fer l'ànim i bona matinada i xarrant xarrant en un rato estàvem en Oriola.
Entrar la bici al box en 2 min arreglat, el duatló al box no prepares quasi res, no va fer falta portar el neoprè ni res jeje, calfem un poc i ens posem a la eixida dels uelos, Ivan els coneixia tots jaja i jo acollonit allí que si un va fer en el ironman de no se on en 9 hores i mitja, que si l'altre va fer menys de 3 h en la marató d'un Ironman, un que si hui provaria a eixir a 3:40, vamos que darrere de mi quedaria la ambulància i au, i damunt hem passava el que deia Ricardo jo els mirava a tots i el mes gordo era jo aii mare on m'ha clavat!!
En el grupet que parlaven en Ivan deien d'anar a 4, ho veia arriscat però podia provar a veure fins on aguantava sempre pensant que després venia la bici, és dona la eixida i com si fos un esprint la gent a sacooo, per davant 16 km, grupet de 4 abrasits i tirant el nostre Ivan, doncs ací a roda a veure fins on arribem i passaven els km i ací estàvem, circuit pla però molt ratoner i ple de corbetes, al final arribem a box, Ivan ix com una fona en la bici i ja no el veig, les sensacions a les cames fatal, però a poc a poc al lloc, el circuit dur puja i baixa tot el rato i damunt vent, que no sé que passava que mai el tenia a favor sempre molestava, ens fan pujar un Portet i tot, en arribar dalt, al gir veig que Ivan no estava massa lluny, i això era bon senyal perquè estar a prop del màquina aquest no és fàcil, vaig pensar que ja m'hi havia passat en la bici perquè no feia mes que adelantar a gent i després no podria córrer.

Per fi arribem a box, les cames pareixien de formigó pero a poc a poc el ritme no era roin, notava algun enganxonet al quàdriceps que no hem deixava apretar més, però el ritme cada vegada millor, per fi a meta i allí estava el maquina i els dos contents per començar la temporada en aquestes bones sensacions. El 9 i el 17 de la categoria i el 41 i 63 de la general, vamos de lujooo, ara segurament no torni qui vulgui provar ja sap jeje.

Clasificació

http://triatlon.org/triweb/index.php/competiciones/resultados-2017/

ALBUM DE FOTOS