Triatló de Dénia i Cursa d'Ondara

Endinsats dins la roda de triatlons, una setmana sí i un altra també, el grau d’Ondara ens acollia, amb el vell Montgó presidint, per fer el IX Triatló ciutat de Dénia. 

El lloc escollit era la Marineta Casiana, platja emblemàtica de Dénia, bressol de turistes a l’estiu, amb un bon passeig marítim i prop del nucli urbà.  L’elecció però, ens portava a tots de cap pel que fa al tram d’aigua: que com entrar, que si neopré sí o no, que si l’aigua està baixeta, que si... que si... en fi, que ens agrada la filosofia ploroniana.

Tan bon punt arribem a Dénia, una cosa estranya passava, la gent comença a mirar-nos amb expectació, els triatletes feien reverències al nostre pas, les mares diuen als xiquets: mira fill, eixos són de l’Ondara Power, tu quan sigues major segueix el seu exemple... es notava que la marea roja havia arribat.

Ens peguem un passeig amb la bici per anar a pel dorsal i, una vegada en el box, tot l’equip pràcticament junt, a col·locar la bici i tots els bàrtuls enllestits per a la prova. Els familiars agafant posicions i nosaltres abrigant-nos amb el neopré... com que feia tant de fred.

Amb un gorret groc piolín ens posicionem a l’eixida. Els de la Federació comencen l’explicació de rigor. Com que ja s’oloraven com estava el percal, ens obsequien amb una piragua a meitat de la primera boia per a obligar al personal a nadar... alguns ja tenien pensat fer-se els longuis i córrer bona cosa. MEEECC!! ueeeeee!! Tot era córrer i l’aigua no pujava dels genolls, açò que és? Ens tirem a nadar com podíem. Quan arribe a la primera boia allò pareixia el carrer Campos, molta gent i tots de peu, l’oficial no tenia prou pulmons per tocar el pitet.

Al final, com si estiguérem en una piscina de xiquets, nadem com podem i a fer la transició. En eixir ens trobem Morera, Ricardo, Ximo i jo... juntets, que quasi ens parem al xiringuito a fer-nos una birra de l’alegria. Transicionem i a agafar grupet per a la bici. Tram ràpid, de grupets prou nombrosos. Encara no portàvem dos minuts dalt i en manipular el comptaquilòmetres em cau a terra... quin bac, pobret.Allí es va quedar.

El tram de córrer, vora mar, calorós i amb un bon detall, l’aigua de l’avituallament fresqueta. Acabem com podem i entrem a meta, qui va poder amb la família.

Destacar el primer lloc en veteranes de Carmen Medina (quina màquina) i el debut de Pablo Lorite, gran triatló pels dos. Ah! i per suposat, de nou vam guanyar la classificació per equips gràcies als tope gama del club: Samu i els Sergis.  

Per altra banda, a la capital de la Marina, Ondara city, es disputava la nostra prova del circuit. Una gran organització, com sempre, assegurava l'èxit. Alguns aguerrits membres del club van repetir i feren les dues proves en la mateixa vesprada. Ivan el terrible va fer un temps espectacular, seguit per Rafa. La carrera del amor de Culi i Imma i va tancar la participació del club Sandra. Enhorabona a tots!

 ÀLBUM DE FOTOS DEL CLUB

Nosaltres disfrutant del TRI i el nostre Pep currant.... ets un màquina Pep!!