.

.

dimarts, 22 de juliol del 2014

TRIATLÓ D'ANTELLA 2014 (By Ricardo)




Arriba el Triatló de Antella i com no hi ha tres de l'Ondara Tri-esport que no volem perdre l’ocasió de disputar aquesta prova, aquest any celebra el 25 aniversari. 
A les tres i mitja aproximadament arribem Sergi i jo (Ricardo), 38º de temperatura i una basca impressionant ens espera, ens anem a pels dorsals. Com sempre uns anaven mirant les bicis, rodes, acoples i jo per un altre costat mirant com sempre si hi ha algú més gros que jo; el resultat esperat ací no hi ha ningú que no estigui en forma i els inconscients tampoc s’apunten  a estes proves. 
Arrepleguem dorsals i aplega Jorge, pobret, anava coixo amb una cinta a la canella que si no fora que anava amb una camiseta de l'Ondara Tries-esport diria que era algú que li portava la bici a un amic.
Entrem a boxes amb tot el temps del món, preparem trastos i al lío, anem poc a poc a provar eixe riu, la corrent desde dalt no pareixia forta. Quan encara no hi havíem pegat ni tres braçades ens criden per anar cap amunt, ja ha arribat el moment.
Meeccc!!! Això vol dir que comença el triatló i també que les lesions d’alguns es queden aparcats.  Sergi Torres ix en el segon grup i Jorge i jo en el tercer. Després d’unes quantes galtaes com de costum cadascú va agafant posicions, la corrent es nota i ens ocasions tinc la sensació que no avance ni un metre, en cap moment estic comode dins l’aigua i mes quant arribe a la bolla de pegar la volta i un grapat de dones en passen per damunt; colcades, pataes, galtaes


Per arribe a la vora del riu, pegue una mirada arrere i veig que ja estan llevant fins i tot les bolles, quina manera de patir i no avançar. L'entrada al box es espectacular, molta gent animant i això hem fa créixer, arriba la bici, per lo tant es el moment de gaudir del triatló. Una pujada de 8 km no molt complicada, un tram de “falso llano” i a buscar la presa de Tous, el circuit es molt divertit i cada kilometre que passa hem trobe millor, els 32 km han passat molts ràpids i ara comença el que mes por en feia, córrer, després de tres mesos lesionat li tenia molt de respecte als 8,6 km. 


El circuit eren de dos voltes i nomes eixir veig a Sergi que anava a començar a pegar la segona volta, la visió dura molt poc ja que desapareix passant a gent a dreta i esquerre. 
Els primers quilòmetres sóc molt cautelós e intente anar tranquil però veient que cada vegada hem trobava més còmode intente fer un canvi de ritme i fins a meta a tope, al creuar la meta veig als dos abrasits, ho he aconseguit;  acabar el meu primer triatló de la temporada.


En la meta tots coincidim, aquest triatló és molt bonic i que val la pena començar les festes un dia després i així disputar-lo. Per cert, de la lesió de Jorge no se rés, si algú la veu passar que avise perquè la estic buscant …






4 comentaris:

vicent ha dit...

molt bó Ricardo!!!!!
les lessions son per despistar als contraris jajajajajaja

ivan ha dit...

que no saps que hi ha que lesionar-se homee!!!
gran crònica!eres un crack quintoo!!

TONI46 ha dit...

ben expilcat, aixi m'agrada. La lesio l'he vista passar per davant del masymas, per si ho volies saber,
jejjejejejeje

splu ha dit...

Molt bona crønica Ricardo...la lesió trobe que es va quedar a casa, jejeje