IRONMAN DE NIÇA 2014 (BY PEP)

El dimecres per la nit començàvem un viatge que no oblidarem en molt de temps, o pot ser, mai... Començava l'aventura de l'Ironman!!!
Els quatre que anàvem, portàvem ja un any inscrits i des de desembre preparant-lo, Ivan, Joanfe, Pep i Sergi, eren eixos quatre valents!

Ivan, Joanfe, Pep i Sergi acomiadant-se!

El dijous aplegàvem a Niça, desprès de conduir tota la nit. Anàrem directes al càmping on ens esperava un bonic "bungalow", arreglàrem els trastos i desprès de dinar i descansar un poc (Sergi un poc més que els altres...), férem camí cap a Niça, a pels dorsals i tota la parafernàlia que porta un triatló d'aquesta distància...

Desprès de tindre ja els dorsals i comprar uns quants detalls i records a la mega-exposició que hi havia, correguérem durant 30 minuts, per soltar un poc les cames de tant pesat viatge, tal i com ens havia aconsellat el Míster!

Vistes de Mónaco des del castell.

El divendres era dia de ciclar un poquet... Cap a les 11 ens n'anem cap a Mònaco... Com a "primos" que desconeixen les carreteres de la zona, ens papem un portet de muntanya d'uns 15 kms, que puja fins els 400 metres, amb tota la solana i alguna que altra rampeta considerable... jajaja

Una vegada ja tot visitat (Casino, Circuit F1, casc antic...), ens fem una birreta al centre de la ciutat (puro de la policia inclòs...), i per tornar cap a Niça, descobrim que hi ha una carretera que va per la costa, completament planeta... I és d'agrair, per què són les 2 del migdia i el sol està arreant molt bé...

Dinem tardoset, cap a les 5 de la vesprada, quasi un berenar, i en quan estem llests, arreem, de nou, cap a la ciutat! Aquest cop al Breaffing i PastaParty!

Ivan, Joanfe, Sergi i Pep al Breaffing!

Com acabem de dinar fa menys d'una hora i estem ben plens, ningú té fam... Aleshores, tan sols, agafem dos platets amb fruita! Però, redeu!!! QUÈ BONA ESTÀ LA FRUITA!!! No ens queda més remei que anar a repetir i mira... Ja que estem repetint de fruita... Doncs, agafem algun "platet" de pasta i algun de cous-cous i algun de rissotto, no!?!!?? I, ostres, que bons estan els diferents tipus de pa!!! Mira, hi ha coques, també... Mira!!! Si pareix que se'ns obri la fam i tot... Va doncs, tornem a repetir... jajajajajajaja, quasi, quasi ens tiren de la PastaParty... Vam acabar amb totes les existències de menjar... jajajaja

I res, desprès de deixar els altres 2.997 triatletes sense poder menjar res a la Pasta Party, ens peguem una passejadeta pel centre de Niça, que hem de baixar el dinar-berenar i el berenar-sopar... jajaja

I ja aplega el dissabte! El dia previ a la prova! Comencem a estar tots un poquet més nerviosets, però fent bromes i un poquet el tonto, ens passa tot... Pel matí un poc de natació, per soltar els bracets, que era el que ens faltava per fer i per la vesprada, cadascú en el seu horari, agafem les bicis i les bosses de transició i ens n'anem cap al quilomètric box!!!

Ja està tot al lloc! A sopar i gitar-se ben prompte, que el diumenge es matina...

I aplega el gran dia! A les 3 ens sona el despertador! Ens posem en marxa, primer desdejunem, bastant fort, ja que el que ens espera no es "moco de pavo"... Acabem d'arreplegar tot el necessari i a les 5.30 ja estem en Niça, preparem el que li faltava a les bicis (sabates i "motxilleta" amb menjar) i a enfundar-se el neopré!!! Baixant a la platja, sona forta la música d'ambient, està "a roll" de gent animant ja i nosaltres, com no sabem no donar la nota, ens posem a botar i ballar amb la música, per soltar un poc l'adrenalina...

Amb una puntualitat brutal, donen l'eixida a la natació, són les 06.29 i 59 segons i sona el "meeeeccc"!!! Joanfe i Ivan s'adelanten, ixen dos files més endavant que Sergi i Pep. Això és un mar de gent... Durant els primers 700-800 metres resulta impossible trobar ritme... Apleguem a la boia dels 700 metres i ahí estem més de 300 triatletes, literalment flotant, no podem girar per anar cap a la dreta, de tanta gent que hi ha... El cor s'accelera, les emociones augmenten... Però poc a poc, la gent es posa a nedar, i unes colzades i unes patades, t'obrin camí... Completem la primera volta de natació i anem a per la segona, l'aigua quasi està!

Eixim Ivan 1h9minuts, Joanfe 1h10 minuts, Pep 1h14 minuts i Sergi 1h17 minuts, amb problemes a les ulleres...

Tots dalt la bici i en direcció als Alps... Els primers 15 són plans i vas acoplat, i et preguntes "què collons passa ací!?!?!?!?" Vas a 36-38 per hora i et passen les cabres pel costat, com si tu anares amb un patinet... Just abans de començar l'ascensió grossa, ens ve una rampa de 500 metres, que segons l'organització tenia un màxim de 15%! I UNA BONA MERDAAAA! Eixa rampa tenia trams de 20 i 21%, que el GPS no està tonto... Tots plantats i patint! I sorpresa màxima al final de la rampa, quan ens adonem que el Pentacampió de Niça, el català Marcel Zamora, està allí animant a la gent! Brutal!

Desprès del rampot, planegem un poc més i cap al quilòmetre 20-25, Sergi es posa ja en tercera posició, passant a Pep, com està anant Sergi, quin ritme, brutal!!!

I al quilòmetre 50, comença la veritable ascensió al Col de l'Ecre! És brutal veure com et passen les cabres en el pla i desprès ets tu qui les passa a elles, cara amunt!!! Coronem, ve un bon troç de planejar i el trenca-cames, amunt i avall, creuem pobles, que estan infestats de gent, per moments pareix que estem a una etapa del Tour de França, tot ple de gent i amb banderes de diferents països, els pels de punta!!!

Fins el quilòmetre 140, que comença la baixada, i quina baixada! Curves tancades, bastant pendent i per si no era prou, comença una pluja torrencial i un vendaval, que feia fredat!!! A aquestes altures, Sergi agafa a Joanfe i fan el tram final de la bici quasi junts!

Apleguem a córrer amb Ivan davant, 5h41 minuts li ha durat la bici, a Joanfe 5h45, a Sergi 5h36 (quina bèstia) i a Pep 6h20minuts.

En quan eixim a córrer, Sergi ja es posa davant de Joanfe, va com un tir el tio, és espectacular veure'l córrer, és un puto élite!!! Cap al quilòmetre 6-7, ja passa a Ivan i es posa al capdavant dels quatre.

Van passant els quilòmetres de la marató i van baixant els ritmes, però l'esperit inquebrantable d'acabar i aconseguir ser FINISHERS no ens abandona a ningú! La gent t'anima sense descans i això et porta! I, finalment, desprès de les quatre voltes al circuit de córrer, aplega la línia de meta, grada a un costat i a l'altre, ahí ja no saps el que sents, ho sents tot i no sents res, la gent et crida pel nom i et porta en volandes, t'anima i tu no tens més opció que flotar, ho sents i et deixes portar per les emocions!!! I creuem la meta, les emocions ixen, el cor està a 200 pulsacions, Joanfe està allí, ens abracem i plorem com a xiquets!!! Som FINISHERS d'un repte apassionant que ens vam plantejar amb un poc de tonteria, però que ens hem currat fins la sacietat amb la grandíssima ajuda de Sergio Torres i els consells del ja Ironman, Sergio Alberola! Anem més endavant i allí estan, també emocionats, Sergi i Ivan, ens fundim els quatre en una abraçada que no acaba mai, i de nou, tornem a plorar i ens contem les anècdotes viscudes per cadascú...

Apleguem a meta amb uns temps espectaculars, contentíssims tots!!!

Sergi 10h 13 minuts

Ivan 10h 37 minuts

Joanfe 11h 3 minuts

Pep 11h 23 minuts

Ivan, Joanfe, Pep i Sergi FINISHERS a Niça!

I fins ací aplega aquesta emocionant aventureta que hem viscut durant mesos... Ara ha acabat i hem de trobar nous reptes... Qui s'apunta a un altre Ironman!? O, per què no, a un UltraMan!?

ALBUM DE FOTOS