TRIATLÓ DE VALÈNCIA 2014 (by Jorge)
Obric l’ull i no m’ho puc creure...el despertador em mirava amb cara de fer pocs amics...04:45 de la matinada!!! A ulls clucs revisió ràpida de l’utillatge, desdejuni a la mà i direcció al lloc de costum per eixir cap a València. Mentrestant, Toni D. ja feia una hora que no parava d’escriure al whatsapp “Xeee, vaaa, obriu els ulls ganduls”, “Mallol, ja vens?”, “Jordi, faltes tuuu!”... Les 05:21 i encentem el camí cap al Cap i Casal on s’augurava una jornada intensa i prometedora. El dia d’abans ja havíem fet el muntatge del portabicis que ens va deixar Vicent. Allà que anàvem Toni Riera, Vicent Mallol, Toni Domenech i un servidor Jorge Llàcer, i Ricardo Vicens que ens esperava allí.
A mesura que arribàvem a la Marina Reial Joan Carles I el formigueig a la panxa es feia notar. Als carrers, buits, dues màquines de neteja urbana, els semàfors tots en àmbar, i com un comptagotes, es veien passar triatletes a creu i recreu amb un mateix destí, V Triatló de València 2014.
Després d’aparcar el cotxe, entre bromes i rialles, enfilem a pels dorsals i als boxes. Bona organització en aquest triatló i en un tres i no res, faena feta. Tots els estris i trucs a pams col•locats. Ja sabíem de bestreta les eixides de cadascú, i tot i eixir en temps, com sol passar, com un coet cap a l’eixida de les 7.30 a punta de sol (Toni D. i Toni Riera, a l’eixida Èlit que estaven inscrits els tios, quasi res porta el diari); més tard eixiria Jorge Llàcer (7,45), un quart després Ricardo i, finalment, Mallol (9,45). Així, ben repartidets ens tenien, per a que no alçarem polseguera...cosa que no van aconseguir, jejeje. Mallol deguera anar-se’n a esmorzar a un baret per fer l’espera, jejejeje.
L’expectació era màxima, vora 1700 triatletes en la modalitat Olímpica que es disputava el diumenge i centenars d’espectadors que li otorgaven al triatló el protagonisme que la premsa no li atribueix malauradament. Triatló popular en essència pura, protagonista de la festa esportiva.
Un cop dins la competició, començava la batalla esportiva. El segment de natació, amb alguns xicotets canvis respecte l’any anterior, marcava l’inici entre bescollades i enrenous mullats. El final del tram de nadar cal dir que ha millorat perquè van col•locar uns surers per tal que ningú puguera aventajar-se en menys metres. La T1 ràpida i enfilem el segment de bici per trobar-nos en un bon grup tiradoret. Riera i Domenech en l’Èlit, fent-se de notar. De colp i volta, i en una de les corves del circuit, em senc des de darrere: “obriuuuuu-seeeeeee, compte que caurem tots, marqueu bé el traç de la bici que anem a terraaaaaaaaa!” No podia ser un altre, la veu el delatava, anava sobrat i fent crits (en raó, després parlen dels d’Ondara Tri-Esport, jejejejeje), Morant s’assomava en un grup de darrere, una multitud de triatletes a 40 per hora (és el que té el drafing) i de música el seu alé cridaner i enèrgic. El circuit de bici un poc complicat per les corves, interseccions i voreres urbanes, encara que ràpid i ample. Ricardo, agafant posicions capdavanteres i Mallol que va eixir més tard tirant dels grups i fent un esforç increïble.
La T2 s’aproximava i les cames estaven tremolant per la intensitat en què s’havia desenvolupat el segment de bici, mitjanes de 36 Km/h no era per a menys. A l’eixida, ens animen agosarats: “Vamoooos, eixos de l’Ondara, vamooooos!!! (ni els coneixia, només que ja ens tenen fitxats per lo abrasits que som, jejeje). Ara ens esperava el segment de running, un tram que tot i ser una de les disciplines que se sol entrenar a mans salves, per la popularitat que retrau, pot ser on més es sufrix al tractar-se l’última part de la competició, a tot estirar, portes el cúmul i càrrega de la prova. Per això, cal dossificar-se en el meu cas. Així ho vaig fer, primers 3-4 Km expectants, conservadors i esperant sobrepassar la marca dels 5 Km per tal de valorar la situació.
Bones sensacions i endavant! Mentrestant, Riera i Domenech a punt d’acabar amb molt bons temps. Ricardo, que venia per darrere amb una eixida més tard semblava que va tindre uns problemes de flato, per ràpidament es va recuperar i va fer front a la carrera a peu. L’entrada a per la catifa a meta ja a pes de braços t’arranca alguns escalfreds que no oblides. Ja els quatre a meta i esperant a Mallol que havia ixit més tard, tots coincidim amb l’alegria que suposa ser finisher, les cares de sofriment que se’ns creuaven al segment de carrera a peu es van transformar en una dosi de satisfacció, doncs, un cop més, havíem superat una altra prova...no importaven els temps, no interessava quin tram havia estat més dur, no era rellevant l’objectiu personal que ens havíem proposat...ja faríem valoracions més tard, ara ja hi érem després de la línia de meta. Comença la tertúlia riallosa a la zona d’avituallament final. L’arribada de Mallol va ser animada.
A la fi, bones sensacions, cadascú amb els seus objectius personals, i mentrestant, un triatló més a l’esquena del Club Ondara Tri-Esport que tot i no poder revalidar el títol de campió de l’any passat per clubs, va aconseguir una cinquena posició molt disputada.
Salut i triatló!!
Classificació
TRIATLÓ DE LOGRONYO 2014 (By Pep)
Com aquest cap de setmana no teníem res millor per fer, vam decidir anar cap a Logronyo a fer un Mig... No era un Mig normal, ja què les distàncies eren 3.000 metres de natació, 86kms en bici i 15 kms de running molt bonics pel centre de la ciutat i pels parcs.
 |
| Bodegues Marqués de Riscal |
No tinguent prou, anem a assear-nos un poquet (féiem un poc d'olor d'estar tot el dia amunt i avall, clar!) i ens n'anem al "rovellet de l'ou", la Calle Laurel! Amb un ambient espectacular, molt bon menjar, molt bon beure i millor companyia!
Quan ja començava a fer-se tardet i ja estàvem rebentats de tot el dia sense parar, vam decidir anar a gitar-nos, per què de cop, vam recordar que el dia següent teníem un Mig-Ironman, xeeeeeeeee!!! hahaha
 |
| Carol, Pep, Ivan i Joanfe entrant al box! |
Diumenge de matí! Es comporten i no ens fan matinar massa. A les 9.00 és la primera eixida, a les 09.05 eixim els xics del Mig
 |
| Abrasits abans d'entrar a l'aigua! |
i a les 10 li toca el torn a Carol en l'Sprint.
 |
| Carol amb el ganivet a la boca! |
Però abans que ens adonem ja estem donant-li pedals a la bici, peazo circuit, tot un puja baixa que no et deixa quasi agafar ritme! No obstant això, bona bici de tots, sobretot de Joanfe, que punxant i parant-se a arreglar la roda, li ix una mitja espectacular!!!
Aplega el circuit de córrer, circuit molt bonic pel centre de la ciutat i pels parcs, també creuem el riu Ebre un parell de vegades, però que calor fa, per favor!!!
 |
| Ivan en meta. |
5 comentaris:
Que cracks esteu fets, dona gust llegir aquestes croniques...!!!
Gran equip, GRANS ABRASITS!!!
què grans que soooooouuuuu!!!!!!
molllllltttttttttt!!!!!!
tiunfeu més que ña coca cola
Ondara Power!!! Enhorabona a tots màquines! Gran equip, millor gent, jejejejeje
Ondara Power!!! Enhorabona a tots màquines! Gran equip, millor gent, jejejejeje
Q grans croniques del Ondara Power.
Enhorabona a tots.
Publica un comentari a l'entrada