TRIATLÓ D'OLIVA by Toni Riera

Ja ha arribat per a mi la cita mes importa a nivell esportiu de l’any i un dels meus objectius de la temporada, La Decana de les proves del tri el TRIATLO D´OLIVA.

Com de costum, de banda de nit, els nervits normals dels preparatius del material per al tri, ( uno sempre te l’estranya  sensació que quan es prepara la bolsa es deixa algo, encara que mentalment tens la llista feta sempre tens eixe dubte, que si gomes per al T1 ( per cert TORRES no en tenia) , que si sals, que si gels, les ulleres, el xip, que si el paper del wàter, ja ja ja, etc), a la bolsa feta. 

Quedem tots de vorer-mos allí en OLIVA, cada uno pel seu compte, i la decisió ara es a quina hora posar el despertador i poder dormir sense tindre ningún somni perturbador les màximes hores posibles, i arribar a l’hora i no tindre que anar en presses cosa que al final no hi ha forma d’aconseguir, (el triatló no comença e les 8:00 sino quan t´alçes perquè ja estas lluitant contra el rellotge).

Res, ix cap a OLIVA amb la nit encara ben tancada i el cel ple d’estreles, arribem a Oliva i una vegada allí ja, i a trenc d’alba, entrem en el box, i ja anem vegent-mos les cares, amb uns somriures reblanits perquè la processor va per dins, jo estic al costat de Torres, i els demes escampats per ahí, Alberola, Vicent Pastor, Toni Domenech, Ivan i tambe la nostra Norma ( mira que es valenta la tia xe, amb dorsal Elite) tots nosaltres estem en al box de madera i mes enrere ja estan Ricardo , Jaume Aparisi i Vte Mallol, ho deixem tot enllestit, i ara ja s´escomençen a vorers el primers raig d’un  sol enlluernador que es reflexen en la mar, donant- li  un color ataronjat al paisatge marí.

Ens anem ja tots cap a l’eixida, encara ens queda un tros de caminar per la vora de la mar fins l’eixida i cap allí que ens anem tots pensant com mos eixirà el TRI , cada uno te en ment  les seues batalles particulars, per un costat (Alberola, Torres i Ivan, lluitant per les primeres posicions tant de la general com per grups d’edat i desprès la resta a fer-ho el millor posible), nadem una mica per entrar en calor i enseguida cap el “ CAJON DE SALIDA” allí estem tots agafant posicions en primera línea, encarant mentalment la primera boia, per a nadar el millor posible, allí tambe vegem al abrasit de J. Enguix fent fotos, i MECCCCCCCC ( enguany han segut prou puntuals), l´adrelanila pels núvols i a flor de pell i tots cap a dins de l’aigua els 300 tios de la primera eixida , quina manera de recibir garrotades, fins la primera boia, ja feia temps que no en rebia tantes,( això es lo que te al TRI). 

Per a variar el nostre peixet del club Alberola (trobe que alguna escata o branquia te el tio pel cos) surt entre els 10 primers de l’aigua, a casi 2 minuts ja S. Torres  i Ivan  apegaets un al costat d l’altre ( que bona parella que fan redéu, quant es volen!!!, açi deu d’haver algo mes que nosaltres no sabem, ja,ja ja), i tambe T. Domenech  (molt bona natació xicons) , ja la resta anem eixint tots com bonament podem, en l’eixida de l’aigua  estaven animant-mos Esplu i S. Soler ( que el dissabte per la vesprada havia quedat 2º en la cursa d´Orba, a 3´25 km al xaval, casi res) , ara toca transició a la bici i cap a l´Alt de l´Elca a vorer els bancals i els goteros com els tenim, i de paso tambe pegar una volteta pel terme de Pego i Forna en bici, fent un total de 45 Km, en al cor a punt de surtir-nos  per la boca e intentant respectar el NO DRAFTING per a que no ens sancionen, ja anem situant-mos tots i vegent-mos i animant- mos, i traguent tots la calculadora, (Alberola per a vorer si te prou diferència respecte, a Torres e Iban a l’hora de córrer , estos calculant de no perdre molt en la bici per a poder retallar-li els 2 minuts a Alberola en la cursa peu, Toni Domenech controlant-me a mi per a que no li fera la “pelleta” al correr, jo controlant a CULI , per a que no hem traguera la minutada en la bici igual que l’any passat  i aixina tots en la calculadora en les mans per a quedar el millor posible, també anaven vigilant- se Ricardo( en la seua cubertería de ganivets jamoneros ben afilats), Vte Mallol al qual el van penalitzar a parar en al Penalty box 2 minuts, (menuda putada) i Jaume q l´ home ho va pasar fatal ( les papetes i la cerveseta de la nit anterior no li va sentar  massa be), tambe anava per allí Norma mesurant les forces per a poder correr el millor posible i acabar el TRI, mira que som tots uns abrasits xe.

 I arribem a la T 2 en mogollo de gent coneguda  animant-mos en el passeig, i ara si que tot el peix esta ja venut, “els galgos” Torres( el tio troba que no ha corregut ve a 3.58, ja, ja, ja temps oficial en el hi ha un quants segons ademes) e Ivan escomencen la remontada i a berenar-se a tot aquells que es posen pel seu camí, al final li retallen la diferencia a Alberola i entren Torres 15( portan al seu fill de pocs mesos en braços fins la meta) i Ivan 16 (i segon en el seu grup d’edat) i que segons son pare feia dos setmanes que casi no entrenaba, això seu creu algú?, jo no ja ja ja, Alberola fa un excel•lent 25 lloc, els altres aguantem el tipo com podem i també fem una bona cursa a peu, acabant al final, Toni Domenech en el 53, jo el 68 ( i guanyant-li el pique de bon rollo que tenia en al amic V Contri de Denia per poc), Vicent Pastor el 125, Ricardo el 207  , Vte Mallol  el 246, Jaume al final ha tingut que abandonar per als problemas de salut( recuperat campeo), arribem a meta tots en una sensació d’alliberament i d’haver complint els objestius que no es pot descriure, ja anem reunint-mos i comptant-mos les batalletes, falta arribar a meta  la valenta i abrasida del club, Norma, que en un temps de 3 hores 7 minuts acaba el repte del tri en un somrís en la boca sabent que ho ha donat tot el que tenia per poder acabar i allí estem tots per a donar-li, la en hora bona i una forta abraçada, molt be campeona.

Ara ja nomes ens quedaba vorer si per equips havíem arreplegat copa, pero ens hem quedat a les portes, a tant sols 20 segons del 3 lloc, una llàstima pero açi hi ha molt de nivell i tot i això es un lloc inmillorable, l’any que ve mes i millor, i a vorer si la gent s’anima a triatlonetjar mes i som mes colla.

Per la meua part súper satisfet i en estat catàrtic, havent millorat el meus registres respecte l’any passat tant en natació, com en bici, i en la cursa a peu com estaba “lesionat” no en va eixir massa be ( xe no hi ha res com anar lesionat i sense entrenar als triatlons) i que en la classificació general final ha segut una millora de 105 llocs .

No volíeu crónica pues ahí la teniu, menudo somnífero trove que he fet, una narració un poc llarga pero es que hi havia moltes coses que comptar, ara, això si, m’ha costat mes d’escriure la crónica que acabar el TRI d’Oliva.

Salut i kilòmetres.

FOTOS