MARATÒ DE VALENCIA

Ho sent, va un tosto que te cagas, Peró es que vam viure molt este diumenge .... si no voleu llegir es comprensible jajaja

Començant el estiu hi havia el run run de que aquest any si anàvem o no a la marató de València... alaa burros córrer 42 km buuaa ni de conya... i lo que passa, que arriba setembre fem el triatló de Oliva i ens apuntem, alaa animalada al canto.. i ara que?... pues a córrer... i fent tirades llargues els diumenges, fent el triatló de Xàbia i al dia següent fent una tirada de 30 km, burrades perquè en un mes i mig no es prou temps per preparar una marató i va arribar el dia...

Com sempre en el fratelli, peró esta vegada en admiradores darrere, ens vam anar cap allà, Abrasit nº1, el nostre Pep, Soler (la maquina de córrer) i un servidor que anava mes acollonat que altra cosa, hem feia mal tot el cos buscaba escuses sabia el que venia, en valencia ja estaven Mallol i Sergio Alberola que el vam vorer al final, els grupets estàvem parlats Pep i Mallol,  jo e Ivan i a Sergi el vam enviar davant en els negrets a donar guerra, anem cap a la eixida que com sempre arribem justets (nose que fem però sempre ens passa igual siga triatló o el que siga ), feia solet i humitat a saco, així que a córrer xiquillos, buaa menuda trossà per davant ens possem al ritme que ens va dir el Trainer Paco a 4:20 jo deia que no, pero al final soc cregut i ahi anàvem fent km darrere de km comodes fins que pillarem un grupet de gabatxos on duien una rubieta que pareixia Sergi corrent, no tocava terra, i vam decidir aguantar el tipo en ells, el ritme era eixe 4:20, i ahi fins que se puga però passaven el km i estàvem agust, la estratègia era... que la rubia no se escapara i ahi anàvem, passem la mitja en 1:32 i la cosa anava be musica per tots els llocs animació, i el grup unit i tirant, ens clavem en un túnel al km 29 o per ahi, on estava la musica de maquineta a tota llet, pareixia una discoteca, menudo pujó el parcial de eixe km va eixir a 4:14 jeje, passem la barrera del 30 km com si res no meu creia ni joo, gent del cametes de Pedreguer animant en trompa uuuff aborronats i lluitant darrere de la rubia que anava igual que Sergi encara, sense tocar terra, i arriba el 34 i .............el isquio fa boooommm jeje i apareix el calambree, merdaaa!! en lo be que estem!! Ivan me diu baixem el ritme que ell el beso el te fotut tb, així que adéu a la rubia, I veies com sen anaven amb una rabia de saber que pots i els calambres no te deixen... i ara era on començava la marató de veritat, passem el 35 a ritme mes lent si apretavem el calambres no deixaven avansar, km 37 hem gire e Ivan no estava, deuuu ... aço es un infern els calambres apenes deixaven doblar les cames i els últims km feia llastima era un calvari arribar a meta però arribes ben be nose com ...  si que ho se, el que pasa es que a cabuts no ens guanya ningú, creue la passarel·la amb molta emoció mire el temps 3:12 m es un bon temps que collons i creue la meta apenes sense poder pegar una passa mes, mire als costats i tots pareixien zombies, espere al company de guerra que entra un min desprès uuff vorel arribar així ens vam abrasar i ens va eixir la llàgrima ... ara pareix tot una mariconaa pero en eixe moment la emoció es brutal... de ahi donant-ho tot es a dir caminat com un pato fins el massatge i despres ja vam vore a sergio Alberola fresquet com una rosa el tio jajaja que envejaaa , buscava a soler però no el veia, Vam vore a Pep buaaa abraçç sabent que habiem fet la nostra primera marató i era algo gran i ho havien fet junts, desprès a mallol tb emocionat ells contàvem que havien anat casi tot el rato junts i que al final Mallol va tirar un poc ... i en eixir del recinte ens vam vorer a la maquinaa!! ja sabíem la marca s'anomenava per alli en gent de la marina, el tio va fer 2:47, aixo es córrer una marató per baix de 4, impressionant!! este xiquet mai deixarà de sorprendrem, va passar el mateix al voremos... uuff molt entrenos junts i molt de patiment molta emoció, i habiem acabat tots cosa no gens facil, despres vam saber que la humitat havia fet un desgavell i 2200 corredors havien abandonat... però ahi estàvem junts rient i caminat com a patos jeje però sentint-se maratonians, nose si farem altra, però la experiència ha valgut la pena i pocs reptes me han plenat tant com este....pero es que en esta gent tot es possible... ara toca Elx però aixo si primer de Sopar el divendres jeje.

VIDEOS