.

.

dimarts, 9 de juliol del 2013

LD OLIVA + TRIATLÓ DE VALLADOLID + TRAVESSIA DE TABARCA

 TRIATLÓ OLIVA MD113


Esta és una de les proves que t'apuntes a l'hivern que fa frescoreta i no penses en la calor que pot fer un 7 de Juliol i també, com és el 25 aniversari del tri d'Oliva i el si tu vaig jo vaig...  i tot el tema.. doncs al final érem 7 abrasits de bon matí colocant trastos al box. La mar, un plat, però plena de meduses així que ens deixen el neoprè, i va i s'ho deixa el que mai es deixa res, Morera, collons com et deixes el neopré a casa? Doncs con un par i sense neoprè, calfem xarrem i allí estaven els nostres companys, que han vingut en bici a veure'ns, ale, ja tenim un bon recolzament per fer la prova, amb retràs però sempre aplega eixe... meeeeccc! penses un segon en: uuff, el que ens espera ara i jo sense haver-ho preparat, i au, cap a dins de l'aigua. La idea no era abrasir-se molt però eixe meec sempre et fa oblidar el que pensaves. Bones sensacions nadant, pel camí el meu Pep pegant braçades al meu costat; després, en un grup on teníem prou feina apartant meduses (o llebres). En eixir de l'aigua, al meu costat Toni Riera, alee, no ha anat tan mal la cosa que este és peixet, corrent llevant neoprè i els companys de Club animant. Torres donant instruccions, pedazo trainer el tio. Arribes a Box i mola veure totes les bicis menys la del tauró clar, eixe estaria ja enfilant cap a Forna. Ttransició ràpida i dalt de la bici, ale a sacoo, i en un bucle ja veig a la màquina de cara, (que mèrit té fer un IM fa 15 dies i estar dalt de la bici fent un 1/2 xee!). En un moment, Jaume animant abans dels repexons, uff això dóna molta força i després, els altres en una corba, ha estat una pasada veure gent del club animant, anava motivat i tirant i davant de mi un grup i vaig pensar: la gent no té vergonya, és un no drafting i fan grupets. Em note més fort i, quan puc, els avance i faig tota la recta de tornada davant d'ells i en arribar la corba, toque un poc el fre i m'avancen i em veig enmig d'un grup sense poder fer res. En això, jutge, xiulet i uns quants al penaty box i "sin comerlo ni beberlo" tinc de parar ni més ni menys que 5 min!! mai m'havia passat, imagineu el cabreig que portava, em van cagar tota la competi, pot sonar a excusa però qui em coneix ho sap bé que jo no seria capaç mai d'agafar roda en una prova no drafting. Era injust i feia molta ràbia i vaig estar a punt d'abandonar i tot, uff veure la gent passar sense poder fer res. Com no, va passar la bala Ivan com una locomotora, donava gust veure el tio. 


Em donen eixida i ja, per amor propi, acabe la prova però sense la motivació d'abans. Els últims km ja es notaven a les cames, es notava que no hem fet treball especific per a la prova, i a córrer. Uuuff, que solano, que calor... Primer, el ritme era vivet però sense passar-se però després, era sobreviure com es podia. En això  pasem per terreny de ningú i allí estava  Paco, el germà de Pep, amb una botelleta d'aigua fresqueta. Uuff, pareixia el nostre senyor, jajaja. El vaig trobar més guapo i tot, jaja. El tio es va quedar tota la prova donant al club un avituallament extra, quin crack, això no es paga amb diners xee!! Per tot arreu gent animant i, poc a poc, anaven caient els km. Es trobàvem i apenes ens saludàvem, la cara era d'anar torrats, ja era l'última volta però no em quadraven els km. Jo estava prop de la meta i sols portava 17 i tot burro jo, passe per davant de meta i seguisc com si em quedara una altra volta, jajajaja, vamos, no era el meu dia, que tio més burro. Menys mal que van vindre Carol i Susi i em diuen: on vas animaaal?? jajajaja, em vaig tindre de botar la tanca i entrar a meta fent 1 km de més, jajaja no rees!! Allò dit, no era el meu dia, poc a poc arribaven els companys amb cara d'haver patit molt, i després de contar-nos les batalletes, ens enterem que hem fet el segon lloc de clubs, i esperar a que entrara Morera, i ala, llagrimeta als ulls i bon abraç. No sé que ens porta a fer estes proves i patir tant però enganxa, i amb la gent d'aquest club tot és possible. Gràcies a tots pels ànims el dia de la prova, sou molt grans!!


(moolt xulees)
 




TRIATLÓN DE VALLADOLID (By Samuel)

A las 17:20 dan la salida de las dos pruebas al mismo tiempo, después de tenernos con el neopreno puesto mas de 20 minutos en la cámara de llamadas a unos 35 grados. Misma distancia (1900m) para las dos competiciones. Según me dicen, salgo entre los 20 primeros del agua y me dirijo hacia la zona de transición que era la Cúpula del Milenio  (espectacular!!).

De ahí sale el circuito de bici que consiste en 46 Km no drafting por pueblos de las cercanías de Valladolid: los primeros 20 Km muy rodadores y con una segunda mitad bastante dura con varios repechos. Al principio del segmento de bici no tengo muy claro mi posición porque vamos mezclados con los del medio ironman, pero cuando el circuito se separa me dicen que voy cuarto. Justo antes de terminar la parte rápida del circuito me pongo tercero y en el primer repecho durillo paso al que iba segundo. Y así me mantengo hasta la llegada a boxes. Pero justo en el pie a tierra cuando ya tengo las dos piernas de un lado de la bici para bajarme, la cala sobre la que voy apoyado se suelta y me pego una ostia de película. Por suerte me puedo levantar, recojo mi bici y la zapatilla que había volado y voy medio atontado a hacer la T2.


Entre el tiempo en el suelo y el atontamiento del golpe, el que venía tercero me adelanta en la transición. Así que salgo tercero a correr.
De la carrera a pie poca cosa, ningún cambio en cuanto a las posiciones y lo único a destacar el infierno que pasamos a causa del calor. Muchos participantes de las dos pruebas se retiraron por este motivo. Y los ritmos de carrera increíblemente lentos para un diez mil (creo que nadie bajo de 4:15 o 4:10), pero es que realmente el calor era insoportable.



TRAVESIA TABARCA 2013 (by Isabel)


Después de una noche en vela, pensando en como me iba a mover dentro del agua, sonó el despertador. Eran las 5 de la mañana. Café y vamos al lío!!! Cola de los dorsales, mucha emoción y muchos nervios...núm. 939 pintado en mi brazo, un bonito número, Isabel, te dará suerte!!!

Me meto en la 2a tabarquera...y en 35' ya estaba pisando Tabarca. Me cambio, dejo todo en el guadarropa y me pongo mirando al mar. El agua estaba bien, un poquito picada, pero bien. La salida se hace de rogar pero al final suena la bocina. Espero a que todos se alejen y zas!!! Me zambullo en un agua limpia y con muy buena temperatura. Bienvenida, Isabel...hoy, disfrutarás de esta travesía. Los peces me acompañaron hasta la punta de la isla, donde una medusa me sorprendió con un buen picotazo en el brazo izquierdo...y con ese quemazor que me acompañó hasta cerca del km 3, donde vi a un barco en el medio y pensé: qué hará ese idiota ahí???. Jaaaa, la sorpresa fue que ya estaba en la mitad de la travesía, era el avituallamiento y el punto de control. Entre risas y demás pensamientos, pasé al km 4. Por dios, esto me esta guatando!!! Iba fenomenal, feliz, sin molestias, ni cansancio...sonreí y seguí...braceaba suave, respiraba cada 4 golpes de brazos, jugaba con las burbujas de mi nariz. Observaba al resto de gente, flotando, deslizándose...km 5, una parada texnixa!! Me estaba meando!!!jaaaa y vi una mancha de gente, estoy ya!!! Seguí un poco más deprisa, otra boya, las algas, el suelo amarillo!!! Levanté la cabeza y ya había gente caminando. Seguí nadando y jugando con lo que serían mis últimos metros de esta maravillosa travesía...sí, sí, sí!!! No me lo puedo creer!!! Mire al reloj del arco de meta y marcaban 2:05:30...seguí camiando y pasé por él.
Me sentí orgullosa, grande, con la cabeza en alto busqué a Jose y allí está, con una sonrisa y cara de sorpresa. Y bién... que ya está, otra cosa más hecha...otra más "para la saca!"...

Dir que el nostre Estanis ha fet 1:53 el tio, esta fet un tauró. Enhorabona als dos!!!

5 comentaris:

elpepgf ha dit...

buah! quina passada!!! grans proves, grans triatletes, grans peixets i, també, GRANS MEDUSSES!!!!!!!!!!

esteu fets tots uns cracks!!! peazo d club q tenim!!!!!!!!!!!!!!

i sobretot, enhorabona a tots! als qui pugen al podi, x pujar al podi i als qui no ho fem, doncs també, q també tenim el nostre mèrit, no!?!?!?!?

joanfe, ja saps q ets un màquina, no deixes mai q res t'estropeje un triatló!!! ;)

Sergi ha dit...

Grans cròniques.
Enhorabona a tots, ací no hi ha primer ni últim, hi ha exemples d'esforç i superació personal. És un èxit per a tots i cadascú dels que heu participat en eixes proves.
Ara a descansar, el qui puga i vullga, perquè de les 24 hores del dia la majoria té algú entrenant.
Salut i força, companys i companyes.

TONI46 ha dit...

Enhorabona a tots el participants. Sou uns cracks.

Ricardo ha dit...

Un cap de setmana molt bó, enhorabona a tots!!!

Sou tots uns craks, vaig estar veient la prova d'Oliva i va ser molt emocionant vorer als companys com lluitaven dalt de la bici.

Ara toca descansar o siga ens veien esta vesprada ...

TONI R. ha dit...

Bueno ha segut un fin de setmana carregat d'aconteximents i tots superarts en molt bona nota, ara toca descansar una mica( birres, burrets, gin tonics , etc, etc) i recuperar-se de cara ja a als propers tri en setembre.