.

.

dilluns, 22 de juliol del 2013

TRIATLÓ D’ANTELLA 2013 (by JORGE SPLU)



24é NDS TRIATLÓ D’ANTELLA 2013






Quan tots pensàvem que ja érem a Festes d’Ondara encara quedava algú que no podia deixar córrer el 24é Triatló d’Antella. Una prova que al llarg de més de dos dècades ha anat guanyant prestigi fins convertir-se en un clar referent d’aquesta disciplina esportiva.

Disssabte de matí i comença l’aventura i hi havia qui havia fet dos o tres triatlons en la dormida. Jaume Aparisi, Jaume, Samuel i Jorge  enfilaven cap a Antella. La prova es va disputar al riu Xúquer al pas per l’Assut de la mateixa localitat, enmig d’un anclatge natural. Xeee! Al riu…al riu no es veu res! I així era, tot verd per dins i com a molt veies el pas de les rames que solten les canyes de riu de la vora i algun altre puro-moro. Això sí, el riu era un plat de matí, encara que de vesprada, com sol ser, bufava el vent que res va impedir un bon segment de natació.

Tots preguntant si calia el neopré, l’aigua fresqueta, lleugerament pel damunt del límit per poder posar-se’l. Quan tots estàvem dins l’aigua, un xiulet ens mana ixir cap a fora. Escales amunt, escales avall, en fi, ordre d’eixides. Fan tres eixides, Jaume, Samuel i Jorge en la primera i després, Aparisi. Malament, ara voràs com aquest m’agafa… i així va ser, per devant en la classificació general i amb problemes estomacals. Eixim dins l’aigua, tot una ‘patà’ i una ‘colzà’ i de prompte…meeeeeeccc!! Alea jacta es.

Segons les indicacions per a nadar als rius cal, i més, el Xúquer de gom a gom on les corrents que van per baix et poden fer passar un mal tràngol, arrimar-se a vora riu quan vas a contracorrent i nedar pel mig del riu a l’inrevés, aprofitant així la corrent a favor. Ara bé, a vore qui és el fatxenda que ho fa entre tant de colp i trago d’aigua, per cert, dolça.



L’eixida de l’aigua s’ho podeu imaginar, mig marejats, el repte era traure’t de les mans els obstacles dels relliscosos escalons i enfilar escales amunt fins arribar a la T1, em pensava que no arribava mai, uns 250 metres.

Pel que fa al circuit de bici, de matí havíem fet una xicoteta exploració pel primer port de Navarrés d’uns 3,5 km amb un 7%, però la part dura no era eixa, sinó més bé una pendent d’1,8 km al 11% al km 16...res…apreta i engul! A més d’un se li va fer bola!
De tant en tant, moto dels jutges i tots pendents a vore a qui li xiulava, semblàvem birles a vore qui queia ara, doncs dos minuts de penalització podien amargar-te la prova. A partir d’ací circuit molt bonic, muntanya d’interior, i baixada a la pressa de Tous per damunt d’ella, i puja i baixa fins a la T2.  

Fins ací, tot rodava de categoria, fins que una massa d’aire ‘donaora pel sac’, més bé coneguda com flat, feia presència una vegada més al segment de córrer. La T2 rapideta i a volar, Km 1,5 i nyas!, tot una bufà i com si haguera dinat putxero, a Aparisi també li va passar..dic jo…no seria els 35 graus i el líquid mal gestionat, en fi espineta per al pròxim… Mentrestant, els dos astres Samuel i Jaume ja havien enfilat el segment de córrer com dos volaorets, fent el 27 i 68 respectivament a meta…quins màquines!! I això que segons vam escoltar per ahí  hi havia prou de nivell.

A la fi, debut per part meua en un NDS, bons resultats de l’èlit, Samuel i els dos James, i una prova més disputada per part de l’Ondara Tri-Esport.

Ara sí que sí, Bones Festes  i a setembre més!!



(ANIREM COMPLETANT EL ALBUM)

2 comentaris:

JOANFE ha dit...

Bona cronica Jorge, ja tenim altre cronista, sou uns maquines jo a estes altures de la temporada en tanta calor i damunt en festes no podria anar a fer un triatlo tant dur.

Queden dos semanetes de paronet despres tornarem amb mes ganees.. començarem casi de de 0 pero a muerteee!!

Sergi ha dit...

Molt bona crònica, Jorge, ens ho has contat com si estiguérem allí.
Està clar que el club té un grup humà de gran qualitat. Igual dóna que siga Antella, Valladolid, Tabarca, Niza o el cim més alt d'Europa, l'Elbrús. Allí sempre hi ha un membre de l'Ondara Tri-Esport superant-se a si mateix i fent millorar el grup.
Enhorabona a tots, no pel mèrit esportiu, que ja en tenim, sinò per l'humà, que és el que realment importa.
Salut i endavant!